Perfil històric del primer de maig, Festa del Treballador

Història del Primer de Maig

Ens hem acostumat a una jornada laboral de 8 hores, tant, que inconscientment ens oblidem que no sempre va anar així.

En aquestes mateixes dates fa aproximadament 120 anys un grup de persones i dirigents lluitaven valerosament per a fer-ho possible...

El dia del treball celebra els assoliments aconseguits pels treballadors de tot el món, com és la jornada de vuit hores, amb dos dies de descans a la setmana. Però abans, això no era així.

Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de vuit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors d'Estats Units. Els pioners a reaccionar van ser els obrers ferroviaris, qui van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc temps es van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.

Aquesta nova Federació va reiterar la petició de les vuit hores en els seus congressos de 1882 i de 1883, exigint-li fins i tot al President dels Estats Units que promulgara una llei nacional al respecto. També van sol·licitar el pronunciament dels partits Demòcrata i Republicà sense cap resultat. Davant el fracàs de les gestions, els treballadors van començar a buscar nous camins.

Així, la Federació Nordamericana del Treball va acordar en el seu quart congrés, de 1884, realitzar una vaga general el 1 de maig de 1886. En l'intermedi, s'havia de lluitar per aconseguir de part dels patrons i autoritats la nova jornada; de no assolir-se això en aquests anys, es faria efectiva la vaga.

Així l'AFL va ser acollit pels sindicats, el moviment va ser prenent cos a mesura que s'apropava la data indicada, i els esforços patronals per detenir la iniciativa obrera prosperaven. El dia assenyalat, la consigna ja estava en boca de la majoria dels treballadors: "Vuit hores de treball, vuit de repòs i vuit per a la recreació". Arriba el dia "D"

El 1 de maig de 1886, en els Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar vaga i prop de 150 mil van obtenir la seva demanda amb amenaça d'atur.

A fins de maig, altres 50 mil obrers van assolir el reconeixement legal de la seva nova jornada de treball.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants en Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Després d'aquests successos, moltes de les conquestes aconseguides pels treballadors en les primeres setmanes de maig, es van perdre en els mesos següents, al adonar-se’n els empresaris de la debilitat del moviment.

En les fàbriques treballaven per igual homes, dones, nens i ancians, però a diferència del treball rural en on cadascú adaptava la seva productivitat a les seves forces i possibilitats, en la nova manera de producció, els processos de manufacturació en sèrie exigien un horari comú a tota la cadena. Així es va mantenir per anys un esquema d'explotació i un horari de treball extenuant de dotze hores; que impedien d'una banda la integració del treballador al seu nucli familiar, la recuperació física de l'obrer i el gaudeixi del temps lliure.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants a Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Paradoxalment, els fets de major violència no van ocórrer aquest dia 1 de maig sinó en els dies següents i no van tenir relació directa amb la convocatòria inicial, sinó que van ser part d'un conflicte laboral específic.

Així és que, per als treballadors d'Estats Units i de la resta del món, la lluita per les seves reivindicacions havia de continuar. Sant Josep Obrer. L’1 de maig de 1886 havia assenyalat l'inici de la consecució d'un dels drets laborals més bàsics: Les vuit hores de treball. El seu ple exercici per a tots els treballadors de l'orbe trigaria molts anys a assolir-se. Per això, els màrtirs de Xicago i el 1 de maig simbolitzen, des de 1886 en endavant, el sacrifici en la lluita dels treballadors pels seus drets.
L'origen de la festa litúrgica de Sant Josep Obrer es remunta al 1 de Maig de 1955. Aquest dia, Roma era un formiguer de gents vingudes de moltes parts de l'orbe, i en la Ciutat Eterna semblava córrer un aire nou, recent estrenat. Era una trobada multitudinària i joiosa de més de 200.000 obrers amb el Papa Pío XII. Aquest mateix dia, 1 de Maig de 1955, en l'incomparable marc de la plaça de San Pere repleta de treballadors, el Papa proclamava la Festa del Treball, i en el calendari de l'Església universal naixia la festa de Sant José Obrer, patró dels treballadors.