dissabte, 10 de maig de 2008

Els espaguetis d'on són?

 

Té procedència italiana ? xinesa ? quina és la història real dels espaguetis ? com es fabricaven ?

Bucatini

Començarem explicant, que la història més popular de l’arribarada dels espaguetis a Europa, va ser a través de Marco Polo després de tornar de la Xina. A Marco Polo se li atribueix el mèrit de la introducció a Occident (entre d’altres) dels gelats i els espaguetis. Però molts historiadors afirmen que aquesta història podria ser errònia. Fins i tot, alguns historiadors actuals, posen en dubte que Marco Polo hagués arribat realment a la Xina, ja que en els seus relats hi manquen detalls com el tè, l’escriptura xinesa, la muralla xinesa, etc. afegint que les descripcions de distàncies i geografia són bastant imprecises.

Hi ha altres teories que indiquen que els espaguetis no són, ni molt menys, la forma més antiga de pasta. És conegut que els grecs i romans ja coneixien la pasta. A l’Espanya àrab, ja es mencionen uns fideus anomenats aletria des del s.XII.

Realment podem imaginar que l’origen de la pasta va poder ser “simultani” en diversos llocs i civilitzacions si tenim en compte la seva elaboració. Només feia falta triturar grans de blat, barrejar-los amb aigua i coure’ls posteriorment obtenint així una pasta. Les pastes són uns productes obtinguts gràcies a la dessecació d’una massa no fermentada, feta de sèmola o farines procedents del blat i barrejat amb aigua.

El que sí està més clar és l’origen de la combinació entre la pasta i la salsa de tomàquet. Aquest fet va tenir lloc al s.XVIII al sud d’Itàlia, tal i com queda retratat per diversos escrits de l’època.

Fent un petit salt, veiem l’origen de les forquilles al fet de poder menjar espaguetis de manera més protocolària. Donat que els espaguetis es van fer molt famosos a Itàlia, la gent no tenia més opcions que menjar-los amb les mans. Aquesta fórmula no era massa ben vista a la cort italiana, tot i ser el seu menjar preferit. El rei italià va ordenar a Gennaro Spadaccini crear un utensili per a poder menjar espaguetis de manera pulcra i protocolària. Gennaro Spadaccini va crear la forquilla de quatre punxes, ja que només existia la de tres punxes o dos punxes. El viatger britànic Mr. Thomas Coyat, en un dels seus viatges a Itàlia va conèixer el nou utensili que va popularitzar a Anglaterra, i en va recollir referències com :

Molts italians es serveixen de la “forquilla” per a no tocar els aliments, per menjar espaguetis, la carn,… No és refinat menjar amb les mans ja que asseguren que molta gent no té les mans netes.

Tornant als espaguetis, per a la seva fabricació en massa es requerien grans premses i màquines d’extrusió (que donen forma a la pasta), que no es van inventar fins a la meitat del s.XIX. La primera referència escrita dels espaguetis apareix al diccionari dialectar de la regió de Piacenza el 1836, però fins el 1846 la paraula no es va fer comú en italià.

Fabricant espaguetis

Com a curiositat remarcar que els espaguetis a la carbonara sembla que es van inventar el 1944 durant l’ocupació americana per tal d’aprofitar les racions de bacon i ous que subministrava l’exèrcit per tal de què el menjar no es fes malbé. Si algú està interessat en menjar espaguetis al curry del Jaume, aquí queda la suggestion… jejeje