Articles aleatoris

dimecres, 30 d’abril del 2008

Ho deixem tot per demà?, pautes a seguir per solucionar aquesta actitut gens positiva

Deixo tot per a demà.
Des de fora se'ls veu com dropos, mancats de voluntat o privats de caràcter. Però sofreixen tot l’innombrable perquè viuen donant voltes a les idees i a les obligacions, sense arribar mai a concretar-les. Amb el seu “deixa per a demà el que puguis fer avui”, semblen distorsionar el vell dit.
ADRIANA GIANNINI
Fregar la cuina, comprar-se un vestit, aprendre a tocar la guitarra, estudiar un idioma, casar-se, tenir un fill... No importa quina sigui la tasca que es proposen fer; sistemàticament la deixen com si una estranya força “paralitzant” els envaís cada vegada que pensen en ella. Són persones a les quals tot el que impliqui una pren de decisió i la consegüent acció els genera un sens fi de conflictes. Tan esgotats acaben pensant quin camí han de prendre o quant els costarà fer el que han de dur a terme, encara que es tracti d'un mer tràmit, que acaben per deixar-ho tot per a demà.
Refusar les responsabilitats
Qui ajorna sistemàticament, el que fa és evitar l'avui, per causes diverses: temor al desconegut, indecisió excessiva gairebé patològica; expectatives exagerades, por al fracàs o, encara que soni estrany, a l'èxit. Els qui ajornen solen justificar-se constantment: “Deixaré de beure o començaré la dieta quan jo vulgui”, moment que no sol arribar gairebé mai. Hi ha molt d'autoengany i de sabotatge en les seves actituds.
El negativisme i la pobra autoestima que els embolica fa que no emprenguin gens per temor al ridícul o a no estar a l'altura de les circumstàncies. A més, mancats d'energia, un simple tràmit els suposa un esforç sobrehumà. “Quan es presenta aquest patró de conducta, l'individu se sent paralitzat. No només evadeix la solució de problemes personals, com acabar amb una relació sentimental destructiva o impedir l'abús per part d'un altre, sinó que posterga activitats recreatives i retarda la decisió de millorar les oportunitats en la seva professió, al no poder afrontar altres riscos”, explica Alfredo Ruiz, psicòleg clínic i terapeuta.
Greus costos emocionals
Aquesta actitud comporta certs riscos, com apunta la mèdic psicoterapeuta Graciela Moreschi: “Encara que sembli que viuen més còmodament que els altres, tota postergació té els seus greus costos emocionals”. Qui evita, no assumeix responsabilitats, no madura. Sol sofrir d'una angoixant culpa per ser el causant dels seus propis mals. Alguna cosa en el que coincideix Alfredo Ruiz: “La majoria de la gent dilata quotidianament determinat assumpte perquè implica una molèstia. Si dintre d'un període raonable de temps es posen mans a l'obra, no té gran importància. Però si aquest comportament es torna difícil de canviar per la seva rigidesa, acaba en un seriós trastorn psicològic, de vegades associat a la depressió”. En el seu llibre Faci-ho ja!, Rita Emmett parla dels avantatges que comporta el vèncer la mania de posposar tot: s'adquireix una incomparable sensació de control sobre la pròpia vida. I això, a la llarga, condueix a un reforç de l'autoconfiança. Per a assolir-ho, n'hi ha prou amb modificar algunes pautes de conducta, però sense pretendre que el canvi sigui radical: és impossible abastar en cinc minuts tot el que no s'ha fet en anys. L'ideal és començar establint una llista de coses pendents i no pensar si tenim ganes de fer-ho o no. El negar la realitat no farà que les coses es facin. Pregunta't: què és el pitjor que em podria passar si faig el que duc mesos postergant?” Veuràs que res dolent succeeix, al contrari.

El "teatre dels somnis" es va convertir en un malson, malgrat que el Barça va fer mèrits més que suficients per estar a Moscou


EL BARÇA VA SER INCAPAÇ DE BATRE A VAN DER SAR I NO ESTARÀ A MOSCOU

No era un somni, és un malson

L'aventura europea del Barça va acabar. Un gol de Scholes va convertir el 'teatre dels somnis' en un escenari de malson per a un equip sense capacitat per a reaccionar, sense gol i sense caràcter de campió. Per no tenir no va tenir ni la sort que venia tenint en la Champions League aquest any.

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després del xiulet final

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després de la xiuletada final


Abraham Clotet (diari Sport)

Va acabar un cicle? Qui sap. El que és segur és que va acabar l'últim somni del Barça aquesta temporada. El Manchester va ser més equip, va ser més fort i, el que és més important en això del futbol, va marcar un gol més que el Barça. Els de Ferguson estaran a Moscou en una final que serà anglesa pels quatre costats. I els de Rijkaard ho hauran de veure per la tele.

Old Trafford va ser l'escenari de l'última decepció. Una decepció que va començar amb un bri d'esperança cridat Messi. L'argentí va presentar les seves credencials en el primer minut. Galopada per la dreta del de Rosari que la defensa anglesa solament pot parar amb una falta sobre la mateixa línia de l'àrea.

I és que el Manchester va començar com espantat, pressionant tímidament, però més preocupat de defensar que d'atacar. Encara que estigués en la seva casa. El guió se semblava molt al de fa una setmana en el Camp Nou i aquesta tònica es va allargar durant deu minuts que van anar de clar color blaugrana.

Però el partit se li va torçar al Barça quan millor estava. Zambrotta, confós de tant pilotejar, es va saltar tots els cànons i va buidar una pilota perillosíssima de la pitjor manera: fluix i al centre. I allí estava el veterà Scholes per a acceptar el regal i treure's del barret una canonada a l’esquadra dreta de Valdés (1-0, 13').

El gol va ser tot un cop baix per al Barça. Solament Messi semblava tenir suficient espurna per a crear perill davant un Manchester que es va créixer amb el gol. L'avís més clar ho va donar Park que va rematar creuat un bon centre de Cristiano Ronaldo. La bimba va sortir llepant el pal (20'). I una vegada més es va provar que a aquest Barça li costa refer-se.

Quan va cedir l’acorralament dels diables vermells, els 'petits' del Barça van reprendre el control de l'assumpte. Sobre la mitja hora, Iniesta va cedir a Eto'o i aquest a Deco perquè el portuguès, qui més xutà a la primera part, disparés amb intenció buscant l'esquadra esquerra de Van der Sar (33').

La jugada reanimà al Barça i el portuguès gairebé empata tres minuts més tard en un altre tret enganxat al pal dret de la porteria del Manchester. Eren minuts de domini blaugrana. Messi va veure la fragilitat de Van der Sar jugant amb els peus i va aprofitar un buit fallit per a cedir a Eto'o però el camerunès, molt apagat tota la nit, no va arribar a rematar per poc (37'). La sequera golejadora del Barça és massa profunda.

Abans del descans, a punt va estar el ManU de deixar l'eliminatòria sentenciada. Va ser gràcies a un gran centre de Park, molt actiu tot el partit, que Nani va rematar de cap avançant-se a la defensa. Per sort per al Barça la pilota va sortir fora per centímetres (40').

ADÈU SOMNI, ADÈU MOSCU

El Barça perdia però sabia que hi havia partit i, el més important, que hi havia eliminatòria. Un gol encara classificava als de Rijkaard i amb aquesta idea van sortir a buscar l'empat. El Manchester, més confiat, més fresc, més crescut, va acceptar el duel i el partit es va convertir en un anar i venir d'ocasions.

Cristiano Ronaldo va llençar bicicletes per a buscar-li les pessigolles a un accelerat Zambrotta, mentre Tévez els feia un embolic als centrals baixant a buscar el pilota entre línies, pressionant, incordiando. De l'argentí va ser l'ocasió més clara en la represa. Un pilota penjat al segon pal ho va pescar ell per a encañonar a Valdés. Però aquesta vegada el porter del Barça, bé col·locat, va poder buidar (56').

Pel Barça, Messi seguia sent el jugador més inspirat. Rijkaard va donar entrada a Henry per un dispers Iniesta per a donar-li més frescor i arguments a l'atac blaugrana (60'). Però la maniobra no va acabar de donar-li claredat a la davantera pel que l'holandès va decidir canviar a Bojan per un encara desdibuixat Eto'o (70').

Eren minuts de domini blaugrana. Però domini estèril, d'aquests que ve demostrant tota la temporada. Solament un centre de Xavi copejat per Henry al cos de Van der Sar (77') va dur una mica de perill en l'àrea dels anglesos.

Ferguson va donar entrada a Giggs i Fletcher per Nani i el golejador Scholes en una clara aposta per lligar la victòria. I li va sortir bé la jugada a l’estrateg escocès. La defensa es va tancar a pany i forrellat i ja ni Messi la va poder obrir.

El Barça ho va intentar, a la desesperada, però va ser incapaç de marcar. Quatre partits seguits duu l'equip quedant-se a zero. Un trist bagatge, impropi d'un finalista de res. I menys en un grup que va ser dissenyat per a guanyar, marcar gols i donar espectacle. I aquest Barça ni guanya, ni marca, ni dóna espectacle.

No va haver-hi més. El somni de la Champions, l'únic que quedava, es va acabar. Els jugadors es van anar capcots. Ara solament queda la trista realitat, una realitat que, vist el vist, és el pitjor dels malsons. A veure si algú desperta a aquest equip i de rebot, desperta a una afició que comença a estar massa acostumada a sofrir.

dimarts, 29 d’abril del 2008

MANCHESTER-BARÇA AVUI, CAIXA O FAIXA: HA ARRIBAT L'HORA DE LA VERITAT



L'hora de la veritat, text de l’Albert Masnou extret del diari Sport

Res és impossible en el “Teatre dels somnis”. Tot el contrari. És l'escenari ideal per a transformar en màgica una temporada nefasta. El Barça es troba davant una oportunitat única, en un moment que mai hagués pensat viure tal com s'estava desenvolupant la campanya

Pot ser un gran dia a Old Trafford



Està de sort aquest equip que sembla trobar-se en els últims coletazos de la seva existència doncs, malgrat aquesta realitat, disposa d'un as en la màniga per a fer història. El Dream Team va arribar a dues finals de la Lliga de Campions. Va guanyar una. El Barça actual està a les portes d'una segona final amb el que té a l'abast de la mà desmitificar a Cruyff i companyia. A dues victòries. O ni això. Perquè avui li val, fins i tot, un empat amb gols.

Aquest és el moment de la veritat d'una temporada que va començar amb les declaracions de Joan Laporta en les quals denunciava “autocomplaença” en el vestuari i que alguns jugadors s'havien “extralimitat” i en la qual va anunciar mesures com l'aplicació rigorosa del codi intern. Res d'això s'ha complert malgrat l'entrada de sang nova amb Milito, Abidal, Touré Yaya i, sobretot, Henry.

Aquestes incorporacions no han pogut canviar amb la dinàmica establerta. En general, el règim l'hi han passat pel folro i les remors de les aventures i desventures nocturnes s'han repetit setmana rera setmana sense que ningú prengués mesures. Hi ha alguns que han donat positiu en control d’alcoholèmia, que s'han prodigat en viatges a Madrid, París, Londres o Milà, que han tingut permisos injustificats per als seus compromisos publicitaris, conats d'agressió en sortides nocturnes o fins i tot denúncies de l'entrenador a jugadors que no acostumen a arribar en condicions per a entrenar. Ha passat de tot i entrenador, secretari tècnic i directiva han tornat a mirar a un altre costat. Com si res.

L'equip s'ha ressentit d'aquesta dinàmica de la quel no surt des de fa dues temporades. Només gràcies a una qualitat fora del comú de la seva plantilla, el Barça ha anat avançant encara que sense pena ni glòria, convertint-se en un equip d'estar per casa en la Lliga. Ha anat llençant a cops de genialitat sense mostrar-se mai com un bloc com déu mana. I una mostra d'això és que la seva marxa en la Lliga ha estat frustrant.

Per la seva falta de regularitat, la Lliga ja se li ha escapat i el Madrid compte els dies per a cantar l'alirón. És més. El Barça mai ha estat líder el que demostra la seva falta de consistència.

Les lesions també li han afectat però no són excusa. Tot just ha contat amb els quatre fantàstics, jugadors que anaven a dominar la competició i que han passat a ser uns més, especialment Henry i Ronaldinho. El primer pot ser suplent aquesta nit i el segon ho veurà, si ho veu, per televisió. El francès s'ha cansat de lamentar la seva posició en el camp per jugar d'extrem i fins ha posat a la seva filla de per mig per a justificar l'injustificable. El brasiler ha estat denunciat fins i tot pel propi club de fingir lesions, una cosa inèdita en la història de l'entitat.

El vestuari ha viscut en un incendi continu, impossible de sufocar per viure en una època de sequera com l'actual.

Un moment crucial de la temporada es va produir abans de les vacances nadalenques amb la visita del Real Madrid al Camp Nou. El que havia de permetre col·locar-se a un punt de desavantatge, es va quedar a set. A partir d'aquí, va començar un via crucis que va ser amenitzat amb jugadors com Edmílson que denunciaven l'existència d'ovelles negres i aquestes li van acabar regalant una de debò en l'amic invisible nadalenc. Perquè callés. En definitiva, una bogeria d'any.

En un intent de netejar la roba bruta en el vestuari, l'equip va fer varis intentar d'ajuntar forces per a remuntar el vol, fins i tot amb costellades a la muntanya, però la falta d'ambició i l’autocomplaença va afectar a l'esperit del bloc. És una plantilla que ja no es motiva amb Lligues ni amb copes del Rei malgrat que en joc arribin a tenir fins a un milió d'euros per cap, tal com figura els seus contractes. Només els grans focus semblen atreure a aquests jugadors que molts dels quals es troben en un moment decisiu de les seves carreres. Alguns perquè se'ls passa l'arròs, uns altres perquè han començat una costa descendent i uns altres perquè, donada la seva joventut, estan en el moment de demostrar si estan destinats a ser grans o simplement diferents.

Tal com està articulat l'equip, només en partits puntuals sembla ser capaç de fer alguna cosa. Com el d'aquesta nit. És a Europa on el Barcelona ha efectuat els seus millors partits assolint victòries meritòries com en Stuttgart o Glasgow. No obstant això, cap d'aquests rivals té tradició de gran a Europa com sí la posseeix el Manchester. Per això aquesta és l'hora de la veritat, el moment en el qual es pot salvar aquesta, i fins i tot la passada, temporada.

Seria una alegria per a l'afició que ha aguantat els excessos. Sense tot just di res, ha esperat el miracle que està a punt d'ocórrer: Que sota la pluja de Manchester el Barça vegi la llum i pugui aconseguir la glòria, de la mateixa manera que va succeïr a París on quan va començar a ploure el Barça va donar la volta al marcador davant un rival també anglès. Aquesta és l'hora de la veritat.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Tens ansietat? si vols saber-ho fes aquest test

Test d'ansietat
Qualifica cadascuna de les situacions que t'apareixen a continuació segons el grau d'ansietat que et produeixen o produirien, amb aquestes numeracions:
1: No, gens 2: Una mica 3: Bastant 4: Sí, molta
1. Dir que no quan et demanen prestat el cotxe. Posa la teva valoració
:
2. Fer un favor a un amic. Posa la teva valoració
:
3. Demanar un favor a algú. Posa la teva valoració
:
4. Resistir davant la insistència d'un venedor. Posa la teva valoració
:
5. Disculpar-se quan comets una falta. Posa la teva valoració
:
6. Refusar una invitació a una cita o una reunió. Posa la teva valoració
: 7. Admetre que estàs espantat i demanar que et comprenguin. Posa la teva valoració:
8. Dir a una persona amb la qui mantens una relació íntima que una mica del que està fent o dient et molesta. Posa la teva valoració
:
9. Demanar un ascens. Posa la teva valoració
:
10. Admetre la teva ignorància sobre un tema. Posa la teva valoració
:
11. Dir que no quan et demanen diners prestats. Posa la teva valoració
:
12. Tallar a un amic massa parlador. Posa la teva valoració
:
13. Fer preguntes personals. Posa la teva valoració
:
14. Demanar crítiques constructives. Posa la teva valoració
:
15. Iniciar una conversa amb un desconegut. Posa la teva valoració
:
16. Fer un compiment a una persona de la qual estàs enamorat o per la qual estàs interessat. Posa la teva valoració
:
17. Demanar una cita a algú. Posa la teva valoració
:
18. Demanar una cita a algú que ja et va rebutjar en una ocasió. Posa la teva valoració
:
19. Admetre els teus dubtes sobre algun aspecte que s'estigui discutint i demanar que t'ho aclareixin. Posa la teva valoració
:
20. Sol·licitar una ocupació. Posa la teva valoració
:
21. Preguntar a algú si li has ofès. Posa la teva valoració
:
22. Dir a algú que et cau bé. Posa la teva valoració
:
23. Exigir que t'atenguin quan et fan esperar més del compte (p.ex. en un restaurant). Posa la teva valoració
:
24. Discutir obertament amb una altra persona una crítica que hagi fet sobre la teva forma d'actuar. Posa la teva valoració
:
25. Retornar coses defectuoses o en mal estat. Posa la teva valoració
:
26. Expressar una opinió distinta de la que manté la persona amb la qual estàs parlant. Posa la teva valoració
:
27. Resistir-te a proposicions sexuals quan no estàs interessat. Posa la teva valoració
:
28. Dir-li a algú que ha fet o dit alguna cosa que és injusta per a tu. Posa la teva valoració
:
29. Acceptar una cita. Posa la teva valoració
:
30. Donar-li a algú bones notícies pel que fa a tu. Posa la teva valoració
:
31. Resistir-te a la insistència d’algú perquè beguis. Posa la teva valoració
:
32. Oposar-te a una exigència injusta d'algú important. Posa la teva valoració
:
33. Acomiadar-te del treball. Posa la teva valoració
:
34. Resistir-te a les pressions d'uns altres per a relacionar-se amb tu. Posa la teva valoració
:
35. Discutir obertament amb algú la crítica que ha fet del teu treball. Posa la teva valoració
:
36. Demanar que et retornin alguna cosa que has deixat. Posa la teva valoració
:
37. Rebre complerts. Posa la teva valoració
:
38. Seguir conversant amb algú que està en desacord amb tu. Posa la teva valoració
:
39. Dir a un amic o a un company de treball que alguna cosa que ha dit o fet t'ha molestat. Posa la teva valoració
:
40. Demanar a algú que t'està molestant en públic que es calli. Posa la teva valoració
:

Punts del teu test:

Resultats:

Test d'ansietat

L'ansietat consisteix en una anticipació catastròfica de possibles mals resultats i un temor difós. Provoca una activació general de l'organisme, tensió muscular i hiperactivitat, i és culpable de la ruïna emocional de moltes persones.
Selecciona el text en blanc, des de la següent línia fins el final
Valoració:

de 0 a 60 punts

Res et posa nerviós ni altera el teu equilibri emocional. Haver d'enfrontar-te a situacions que per a uns altres serien angoixants et semblen un pur tràmit. Ets una persona resistent a l'estrès i summament distesa. T'asseguis molt segur de tu mateix i no et fa por dir el que penses en qualsevol situació, per tibant que sembli.

de 61 a 100 punts

Et trobes en un terme mig entre les persones excessivament controlades i segures i les quals es preocupen per tot, fins i tot sense motiu. L'habitual és trobar-se dintre d'aquests paràmetres, en equilibri entre l'emocional i el racional. Si t'apropes molt a la puntuació de 100, vés amb compte de no deixar-te dur per l'ansietat en alguns aspectes de la teva vida, doncs tendeixes a preocupar-te una mica massa.

de 100 a 160 punts

Vius a la vora d'un atac de nervis. Estàs embolicat per una atmosfera de preocupació pel que pugui passar, que en la majoria dels casos, si et paressis a pensar-ho, manca de fonament. Un consell, relaxa't i no li donis tantes voltes al capdavant, preocupar-te abans de temps no et donarà la solució al problema.

Selecciona el text en blanc, passant el cursor per sobre i veuràs el resultat

Emulant a Leonardo Da Vinci


AFP - diumenge, 27 d'abril, 14.49

PAYERNE, Suïssa (AFP) - Un paracaigudista suís de 36 anys d'edat va saltar sense problemes el dissabte en Payerne, a Suïssa, des d'una altitud de 650 metres amb una rèplica del paracaigudes ideat a la fi del segle XV per Leonardo Da Vinci, va constatar AFP.

"He aterrat a les 18H58 (16H58 GMT) en ple centre de la pista de l'aeroport militar de Payerne. Ha estat impecable", va contar a AFP Olivier Vietti-Teppa, un paracaidista esportiu apassionat que realitzava així el primer salt amb aquest tipus de paracaigudes. En l'any 2000, el britànic Adrian Nicholas va intentar el salt, però va acabar el descens de manera clàssica.

Després de saltar des d'un helicòpter en vol estacionari a 650 metres d'altitud, el paracaigudes es va obrir als 600 metres, va precisar el paracaigudista suís.

El paracaigudes utilitzat va ser realitzat amb materials moderns, però segons les especificacions de Leonardo Da Vinci en un text de 1485, acompanyat per l'esquema d'un paracaigudes piramidal.


L'artefacte es compon de "quatre triangles equilàters de 7 metres de costat en roba de paracaigudes", va explicar Olivier Vietti-Teppa. La base de la piràmide va ser realitzada amb un quadrat de roba de mosquitera que permet a la vela desplegar-se suprimint el quadre rígid previst per l'artista del Renaixement.

Un inconvenient del dispositiu és que és impossible dirigir-ho o maniobrar amb ell: "es baixa segons el vent", va revelar el paracaigudista del salt, per al qual es van realitzar assajos amb una maqueta a escala des d'un helicòpter teledirigit.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Histerisme, què és?


Títol: Som histèrics ? o el show ha de continuar

Autora: Iris Perla Pugliese


Algunes persones mostren al llarg de les seves vides, una manera de percebre la realitat, pensar, sentir i connectar-se amb els altres, que per la seva inflexibilitat i pels perjudicis que els implica en el seu desenvolupament personal, social i laboral han de ser considerats com veritables "trastorns de la personalitat."

La Societat Americana de Psiquiatria els descriu entre els deu tipus de trastorns al: "trastorn histriònic de la personalitat". Es caracteritza per emotivitat exagerada, una conducta francament teatral i una necessitat permanent de ser el centre d'atenció en les relacions amb els altres.

Les persones histèriques sedueixen a l’interlocutor, per la seva vivacitat, entusiasme, obsequiositat i tendència a dramatitzar; són generalment el "ànima de les festes". Aquesta classe de comportaments pot aparèixer en diferents contextos i per tant són desadaptatius. Els sentiments solen ser expressats amb rapidesa i superficialitat, així com canviar d'un moment a un altre.

L'aspecte físic, així com la manera d'impactar estèticament en els altres, és el tema predilecte de preocupació; per això inverteixen molt temps i energies a vestir-se i arreglar-se. Com estan exageradament centrats en si mateixos, són molt subjectius en l’apreciació que fan de la realitat, important-los sobretot, l’exteriorització del seu món interior, sempre romàntic. Es diria que es "auto dramatitzen" i poden tenir accessos de mal geni amb marcada freqüència, especialment davant situacions frustrants per als seus "capritxos". La gent els acusa de ser hipòcrites malgrat els seus encants. Algunes dècades endarrere es parlava de "li belle indifference" dels histèrics i no sense raó aquestes persones sedueixen més enllà que l'hi proposin conscientment.

Les persones afectades per aquest trastorn, lluny de gaudir del seu encant, ho pateixen; solen suggestionar-se amb facilitat, són fàcilment influïts, dependents de persones amb alguna autoritat i perillosament confiats. Pequen d'ingenuïtat. Sense voler-ho cauen en el paper de "víctimes" o de "princeses".

Algunes vegades, aprofitant de les seves característiques histriòniques poden tractar de manipular emocionalment als altres i paral·lelament ser dependents i immadurs.

A causa del seu comportament sexual provocatiu, és freqüent que tinguin problemes amb les persones del seu mateix sexe en tant són vistos com potencials rivals.

Una de les maneres que tenen de coaccionar als altres, ho constitueixen les amenaces de suïcidi, però només apel·len a aquests recursos si es veuen molt frustrats en els seus propòsits.

Altres vegades somatitzen els seus conflictes o es deprimeixen profundament.

Si la patologia és molt severa poden deteriorar-se i incapacitar-se social i laboralment.

Encara que les seves vides semblen "de mentiretes", és necessari prendre'ls molt en seriós aportant-los l'ajuda psicològica que generalment necessiten, ja que la seva manera de ser esdevé de primerenques experiències infantils que per motius no han pogut elaborar.

Si es tracten, milloren amb rapidesa i poden trencar el cercle de seducció, repressió, angoixa i una sèrie interminable de frustracions vitals.

dissabte, 26 d’abril del 2008


Cada cop és més corrent que el nostre ordinador quedi desfasat, però amb aquest tipus de model qualsevol pot tenir un portàtil i posar-lo a la butxaca o qualsevol lloc.
Ens tindríem que pensar si seria factible per les nostres butxaques, per les dels multimilionaris segur que serà profitós.
Fixa’t una mica més…
No, no són Bolígrafs.
És un ordinador complert amb els seus perifèrics.
Com?!
El teclat pot tenir diferents colors…


Com funciona?...
Una peça forma el monitor
y una altra el teclat.


Mmm, em sembla que el teu ordinador no està avançat, oi?!...


Detalls del cos humà que desconeixem

Detalls del cos humà que desconeixem

Mentre llegeixes aquesta frase hauran mort 50.000.000 de cèl·lules del teu cos, sent reemplaçades per altres tantes ( excepte les del cervell).

Si totes les cèl·lules del cos humà s'alineessin, tindrien una longitud de 1.000 km: de París a Roma.

Els missatges recorren els nervis en forma d'impulsos elèctrics. La seva velocitat màxima és de 400 km/h, però és menor en els nervis més curts.

En 1974, un home anomenat Bhandanta Vicitsara recità de memòria 16.000 paginas d'un text budista: el suficient per a omplir llibres fins de l'altura d'un nen de sis anys.

El cos humà conté gairebé 75 quilòmetres de nervis.

Les persones perceben de vegades sensacions en un membre que han perdut. L'almirall britànic Lord Nelson (1758-1805) va perdre el seu braç a causa d'un tret d'arma. Va sentir dolor en el seu braç inexistent la resta de la seva vida.

L'ull humà és tan sensible que pot veure una espelma encesa en la foscor a 1’6 km de distància.

Aproximadament el 8% dels homes i el 0’4% de les dones són cecs de colors. Els sol resultar difícil captar la diferència del vermell al verd i al marró.

Els ulls blaus són més sensibles a la llum.

El gos és capaç de discriminar dos sons separats 11º entre si. L'oïda humana solament diferencia a 45º de distància.

El 1973, el francès Henri Rochtatain (n. 1926) va passar 185 dies sobre una corda tibant suspesa a 25m sobre un supermercat de St Etienne a França ( equilibri perfecte?).

L'aire d'un esternut corre gairebé a 160 km/h la velocitat d'un huracà.

El 1969 va ser ingressat un home en un hospital engonals afligit d'un atac d'hipo que es deixava escoltar des de gairebé 11/2 km de distància.

En una vida humana, entren en els pulmons uns 36.800 metres cúbics d'aire, o sigui 2’5 vegades la capacitat d'un dirigible de gran grandària.

Els cartílags de la columna vertebral s'aixafen quan estem de peu i es dilaten quan estem dormits, de manera que a l'aixecar-te, seràs 6’35 mm més alt que al anar a dormir.

Un tros d'os pot suportar un pes de 9 tones. El mateix pes destrossaria un tros de ciment de la mateixa grandària.

Els humans tenen més de 600 músculs, però una eruga de grandària mitjana en té més de 2.000.

Una persona normal flexiona les conjuntures dels dits de la mà uns 25.000.000 de vegades al llarg de la seva vida.

El cor adult pesa uns 340 grams.

Si volguessis tenir sang blava, hauries de ser una de dues coses: o cranc o penjat.

El cor impulsa uns 80 ml de sang per bategada. Si un cor adult es connectés a una cisterna de 8.000 litres, el podria omplir en un sol dia i àdhuc sobraria.

Des de 1966 el francès Michel Lolito ha menjat i digerit deu bicicletes, set televisors, sis canelobres i un aeroplà lleuger Cessna.

De nit, durant el somni perdem un promig de 300 grams de pes.

Quan la senyora Maxwell Rogers de Florida (USA), va veure al seu fill atrapat sota el seu cotxe, el temor i l'adrenalina li va donar la força suficient per a aixecar les 1’6 tones del vehicle. Es fracturà diverses vèrtebres.

El cos humà adult, en bona salut, conté ferro suficient per a fer un clau de 75 mm de llarg.

El cos humà conté carbó suficient com per a fabricar 900 mines de llapis.

La dona mitja conté hidrogen suficient com per a inflar un globus capaç d'elevar-la a més de 1.000 m d'altura.

divendres, 25 d’abril del 2008

AVIAT TINDREM SELECCIONS CATALANES?

EN 47 ESPORTS, INCLÒS EL BÀSQUET
Suïssa obre la porta a les Seleccions catalanes
El secretari general de la Vicepresidència, Rafel Niubò, ha assegurat que "hi ha 47 federacions internacionals" que podrien admetre en el seu si de manera oficial la federació catalana de la seva especialitat. Entre aquestes 47 federacions internacionals, com la de bitlles i bowling que és membre de ple dret de la federació internacional, es troben "l'atletisme, la natació, l'handbol i el bàsquet". Niubò ha indicat que "rebre la notificació del Tribunal d'Arbirtatge Esportiu (TAS) ahir és un dels millors regals que he rebut el dia de Sant Jordi. Mentres alguns veien el Barça-Manchester, jo llegia la sentència del TAS", ha manifestat Niubò. D'altra banda, la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, ha afirmat que la sentència del TAS, que avala l'oficialitat de les bitlles catalanes, és "un cas únic perquè és la primera vegada que es reconeix aquest dret a una federació catalana per part d'una federació internacional reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional (COI)". Pruna ha afegit que "el que impera no és la Ley del Deporte, sinó els estatuts i normativa de les federacions internacionals". En aquest sentit, ha recordat que "les federacions internacionals són entitats privades que tenen tot el dret a autoregular-se i a decidir qui s'adhereix a elles", ha conclòs.Miquel Roca, l'advocat que ha portat la defensa de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, ha dit que la sentència del TAS "genera doctrina, per a altres supòsits" i té "transcendència de futur". Roca ha destacat que no es pot aplicar el dret espanyol en aquest litigi perquè "les federacions internacionals són entitats privades que es regeixen pels seus estatuts i reglaments".

dimecres, 23 d’abril del 2008

Units tots tenim que guanyar el partit Barça- Manchester fem pinya, jugadors i afició



Tots units tenim que fer un front comú i aconseguir el passi per a la final de Moscou.

El Barça torna a jugar un partit decisiu de la Champions en la Diada de Sant Jordi, una jornada tan especial a Catalunya. I Rijkaard i els seus jugadors, que ja han escrit diverses de les pàgines més brillants de la història del club, volen recuperar el pols per a convertir la visita de l'United en una vetllada històrica, d'aquelles que es recorden per molts anys perquè equip i afició entren en comunió i superen un obstacle que semblava, a priori, insalvable.

L'ocasió ho mereix doncs no sempre es pot disputar una semifinal de la Lliga de Campions: Per al Barça és la desena ocasió i Frank Rijkaard i els seus jugadors somien amb aconseguir un bon resultat que els permeti afrontar el duel de volta en Old Trafford amb opcions d'arribar a la final de Moscou.

En nits de conjura, com la d'avui, el barcelonisme llença d'hemeroteca per a recordar alguns dels seus grans moments en els quals l'equip va estar per sobre de les previsions i va ser capaç de superar un resultat molt advers. Potser les remuntades més sonades de la història van ser les de la temporada 1978-79, en la Recopa enfront de l'Anderlecht, i la de la 1985-86, en la Copa d'Europa enfront del Göteborg.

Aquesta vegada la situació és diferent doncs es tracta del partit d'anada, però en el sí del club consideren que és necessari reanimar a una afició caiguda després d'una etapa en la qual l'equip de Frank Rijkaard ha donat símptomes de declivi. Si tantes vegades s'ha podi escoltar aquella sentència segons la qual són els jugadors els quals han d'animar als afeccionats, aquesta vegada es va a complir de totes totes doncs ha estat la pròpia entitat la qual ha organitzat una campanya que, a tenor de la demanda d'entrades que ha existit, ha tingut un èxit massiu.

A partir del lema “Tots units fem força!”, pres directament del Cant del Barça, el club vol que l'Estadi sigui aquesta nit una olla a pressió perquè així freni a un Manchester United que arriba molt ufanós en el seu paper de favorit. Sens dubte és una de les poques ocasions en molt temps en la qual els blaugrana no parteixen amb avantatge en les aposta i a la llarga aquest factor pot jugar al seu favor.

El Barça ha convocat als seus afeccionats perquè omplin les graderies abans de les vuit de la tarda amb la idea de crear un ambient festiu i favorable amb animació i música. El punt culminant serà el mosaic format amb 22.000 cartolines que s'ha de configurar en la Tribuna lateral en el moment en el qual surtin al terreny de joc els jugadors del Barça i de l'United i en el qual es podrà llegir el ja esmentat “Tots units fem força!”. A més, es distribuiran 64.000 banderetes, 36.000 amb els colors blaugrana i 28.000 amb la senyera perquè tot el camp sigui una explosió de color. I a partir d'aquí, que corri la pilota i que el futbol dicti sentència, esperant que la sort somrigui als colors blaugrana, els colors del Barça.

Sort i endavant,

vosaltres ho

podeu fer!!

Avui és Sant Jordi


LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

“ Auca del Dia del Llibre i la Rosa“.

Text: Ramon Cuéllar / Joan Vilamala

L’un i l’altre no fan nosa."

És el vint-i-tres d’abril,

festa preuada entre mil."

Floristes i llibreters<-nobr>

per Sant Jordi hi ha als carrers"

Festa dels enamorats,

llibres, roses…a grapats!"

De mil nou-cents vint-i-sis

ençà, que va essent així."

Amb un bon i sant patró.

Sant Jordi, que Déu n’hi dó."

Sant Jordi, valent soldat,

lluità per la llibertat."

Contra el drac de la ignorància

amb braó i amb elegància. "

Carrers amb carpes i taules

s’omplen de gent i paraules."

I van tots amunt i avall,

no és pas dia de treball."

. Llibres n’hi ha per triar.

Però, quin ens agradarà ?"

"Novel.les, biografies,

històries, poesies."

Còmics i enciclopèdies,

de viatges i comèdies."

Avui hi ha també la xarxa,

per ara la cosa marxa."

Ell fa regal d’una rosa,

afegint-hi vers o prosa."

Una rosa és el costum,

sobretot si té perfum."

Ella, pel llibre es decanta

si la novel.la l’encanta."

El llibre per la instrucció.

La rosa mostra passió."

Pots invertir aquest regal,

ja que el sexe no és formal."

Per tots goig és oferir,

el no rebre fa sofrir."

És el triomf de la cultura.

Cap frontera l’atura."

Va començar al Principat

i pertot s’ha escampat."

Ara és ja universal,

o mundial, tant se val."

Flor de catalanitat

que a tothom ha enamorat."

diumenge, 20 d’abril del 2008

un vídeo de Barcelona

Un vídeo que us resultara familiar que he trobat a la xarxa i que us recomano que mireu
boomp3.com

dissabte, 19 d’abril del 2008

Aquest és el text final de la cancó que ens representarà a Eurovisión

La lletra final de "Baila el chiki chiki" de Rodolfo Chiquilicuatre queda així:

Perrea, Perrea
Perrea, Perrea

El chiki chiki mola mogollón
Lo bailan en la China y también en Alcorcón
Dale chiki chiki a esa morenita
Que el chiki chiki la pone muy tontita

Lo baila José Luis, lo baila bien suave,
Lo baila Mariano, mi amor ya tú sabes.
Lo bailan los brother, lo baila mi hermano
Lo baila mi mulata con las bragas en la mano

¡Perrea! ¡Perrea!

El Chiki Chiki is a Reaggetton
Dance in Argentina, Serbia and Oregón

Give el Chiki Chiki to that little sister
with el Chiki Chiki she´s gonna like it mister !

Dance it with Alonso, Dance it with Gasol
Dance it with your brothers, all around the world

Dance it with Bardem Dance it with Banderas
Dance with Almodóvar Dance la Macarena

Y el chiki chiki se baila así
Uno: el brikindans
Dos: el crusaíto
Tres: el maiquelyason
Cuatro: el robocop

Baila el chiki chiki baila el chikichiki
Lo bailan los jevis y también los friquis
Lo bailan en la cárcel, lo bailan en la escuela,
Lo baila mi madre y también mi abuela.

Baila el chiki chiki baila el chikichiki
Lo bailan los jevis y también los friquis
Lo bailan en la cárcel, lo bailan en la escuela,
Lo baila mi madre y también mi abuela.

Lo canta el Tigre Puma con su traje a rayas
Y Juan Carlos le dice ¿por qué no te callas?
En el velatorio del Padre Damián
Pusieron chiki chiki y el muerto echó a bailar

¡Bailar, bailar, bailar!

Y el chiki chiki se baila así
Uno: el brikindans
Dos: el crusaíto
Tres: el maiquelyason
Cuatro: el robocop

Perrea, Perrea

Lo baila José Luis, lo baila bien suave,
Lo baila Mariano, mi amor ya tú sabes.

Lo bailan los bródel, lo baila mi hermano
Lo baila mi mulata con las bragas en la mano

Y el chiki chiki se baila así
Uno: el brikindans
Dos: el crusaíto
Tres: el maiquelyason
Cuatro: el robocop

Uno: el brikindans
Dos: el crusaíto
Tres: el maiquelyason
Cuatro: el robocop

Perrea, Perrea
Perrea, Perrea

I aquesta és la cancó original abans de ser adaptada a les normes del festival de eurovisión i el programa Buenafuente en que va ser presentada.

Frases fetes en busca de resposta

FRASES CURIOSES

---------------------------------------------------------------------------------

De vegades ens fem creus de les frases que sentim i és curiós que moltes no tinguin resposta fefaent i si les mirem al peu de la lletra, amb els punts a les “i”, de ben segur ens sorprendrem.

Avui us convido a estudiar i reflexionar tot aquest seguit de frases fetes que voldria fossin del vostre grat.

Si un advocat embogeix... perd el judici?

Si els pells vermelles tenen reserves...Per què no viatgen?

Si tots els drets són reservats...Què passa amb els esquerrans?

Quants ocells en la mà corresponen a 450 volant?

Segons les estadístiques, una persona és atropellada per un automòbil cada 5 minuts... Com fa aquesta persona per a sobreviure?

Si homicidi és matar a un home... Suïcidi és matar a un suís?

Els infants gaudeixen la infància tant com els adults l'adulteri?

Si el peix gens... La vaca tot?

Si hi ha un més enllà... Hi ha un menys aquí?

Que significa NBA... Negres Bastant Alts?

Per què no hi ha menjar per a gats amb sabor a ratolí?

Si els cavalls sofreixen la pesta equina i els porcs la pesta porcina... Per quèl'home sofreix malalties patològiques?

Si la teoria de l'evolució del les espècies diu que anem millorant amb cada nova generació...Per què Enrique Iglesias canta àdhuc pitjor que el seu pare?

Què compten les ovelles per a poder dormir?

És cert que la senyora de Santa Claus es diu Merry Christmas?

Si els diners és la causa de tots els mals...Per què hem de treballar?

Per què correm sota la pluja si davant també plou?

On està l'altra meitat del Mig Orient?

A quin arbre pertany el fruit del treball?

Quant mesuren les altes hores de la nit?

No és poc tranquil·litzant que els metges es refereixin al seu treball com "pràctiques"?

Per què "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat?

Si vull comprar un boomerang nou...Com faig per a desfer-me del vell?

Si la SIDA no té cura...El capellà no té SIDA?

Si una paraula estigués mal escrita en el diccionari, com ho sabríem?

El món és rodó i ho cridem planeta. Si fos pla... ho anomenaríem redondeta?

Per què Bill Gates va anomenar al seu sistema operatiu Windows ("finestres", en anglès), si ho podria haver escrit Gates ("portes" en anglès)?

Per què diem " beguda " a la beguda, fins i tot abans de beure-la?

Puc guardar el ratolí de la meva computadora en el bagul del cotxe amb el gat del meu acte?

Fins a on es renten la cara els pelats?

Si quan un fa alguna cosa molt temps ho fa cada vegada millor, Per què els taxistes manegen tan mal?

Per què estrenyem més fort els botons del control remot quan té poca bateria?

Per què quan plou aixequem els muscles? Per ventura ens mullem menys?

El recte... és insubornable?

Per què les prunes negres són vermelles quan estan verdes?

Què cal fer si un veu un animal en perill d'extinció menjant una planta en perill d'extinció?

Per què diem al nostre planeta " terra ", sent aquest tres quartes parts d'aigua?

Per què serà que quan un parla amb Déu, la gent pensa que ets espiritual, però si Déu parla amb un, la gent pensa que estàs boig de remat?

Per què a un erudit ha de ser terrible perdre el coneixement.

Per què les gasoses tenen suc artificial de llimona i els detergents suc natural de llimona?

Per què rentem les tovalloles?, no se suposa que estem nets quan les usem?

Com puc saber quantes vides li queden al meu gat?

Una vida més llarga... escurçaria la mort?

Quan va caure l'Imperi Romà... qui ho va empènyer?

Quan es 'reprodueix' un disc... queda 'en cinta'?

Si els sándwichs de molla són simples per què tenen una capa de farciment, els triples no haurien de ser dobles?. O bé, si són triples per tenir tres capes de pa, els simples no haurien de ser dobles?

Per què estrenyem més fort els botons del comandament a distància quan té poques bateries?

Com puc saber quantes vides li queden al meu gat?

Per què les dones amb les corbes més aerodinàmiques són les que més resistència ofereixen?

Fins a on es renten la cara els calbs?

Quin temps verbal és "no hauria d'haver passat"?... preservatiu imperfecte?

Per què els virus, que no tenen sexe, ens foten tant?

Per què en aquest món fins als zeros, per a ser alguna cosa, han d'estar en la dreta?

Per què utilitzen agulles esterilitzades per a donar una injecció letal?

Si un home resta parat en la meitat d'un bosc i no hi ha cap dona en quilòmetres que pugui escoltar-ho, ell... segueix estant equivocat?

Per què calcetes és plural i sostenidor singular?

Si la llana s'encongeix al mullar-se... Per què les ovelles no s’encongeixen quan plou?

Si una torrada cau sempre del costat untat i un gat cau sempre sobre les seves potes... què passaria si lliguem la torrada en l'esquena del gat?

Per què els Kamikazes usaven cascos?

Per què "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat.

Existeix alguna altra paraula per a dir "sinònim".

Si vull comprar-me un bumerang nou, com faig per a desfer-me del vell?

Per què els Picapiedras festejaven el Nadal si vivien en una època abans de Crist?

Per què a les pel·lícules de batalles espacials hi ha explosions tan sorolloses, si el so no es propaga en el buit?

Per què quan algú truca per telèfon a un nombre equivocat mai dóna ocupat?

Per què els cementiris tenen els murs tan alts, si els que estan endins no poden sortir i els qui estan fora no volen entrar?

Per què a l'increïble Hulk se li trenca tota la roba menys els pantalons?

Per què el ninot de Michelín és blanc i no negre com els pneumàtics? Per ventura són racistes els de Michelín?

Per què venen tabac en les gasolineres, si està prohibit fumar?

Si Superman és tan llest, llavors per què duu els calçotets per fora?

Per què no fan els avions amb el mateix material que usen per a fer la caixa negra?

L'altre dia vaig escoltar que les esponges creixen en el mar. Fins a on arribaria l'aigua si no anés per elles?

Si estem composts en un 80% d'aigua, com podem ofegar-nos?

Si els vegetarians mengen vegetals, què mengen els humanitaris?

Quan un cotxe està circulant, l'aire dintre de les rodes està girant?

Què passaria si un germà siamès fos declarat culpable d'un assassinat i condemnat a mort en la cadira elèctrica?

Si anessis a disparar a una manyaga, et faria falta silenciador?

Per què les ballarines caminen sempre de puntetes? No seria mes fàcil contractar ballarines més altes?

A una nau espacial que aquesta viatjant a la velocitat de la llum, li funcionen els fars?

Un esquizofrénic paranoic té por d'estar perseguint-se?

L'altre dia vaig comprar aigua en pols. Però com la preparo?

Per què en els anuncis de raquetes de tennis apareix gent jugant al tennis, en els anuncis de cotxes pots veure cotxes i no obstant això en els anuncis de condons no veus més que gent jugant al tennis o cotxes estacionats?

Quan plou, el cel està cobert de núvols; llavors, com passen les gotes a través del cel?

Per què quan plou aixequem els muscles? Per ventura ens mullem menys?

Si una paraula estigués mal escrita en el diccionari, com ho sabríem?

A quin arbre pertany el fruit del treball?

Actualment es parla de guerra bruta contra ... Com serà la guerra neta contra...?

Com s'escriu zero amb nombres romans?

Quan una persona ajuda a un criminal abans de cometre un crim, la diem còmplice. Per què, si l'ajuda és després d'haver-ho comès, li diem ADVOCAT?

Quan viatgem en avió ens expliquen com utilitzar l'armilla salvavides que hi ha sota el seient. Per què hi ha una armilla salvavides sota els seients dels avions en comptes d'un paracaigudes?

Com Déu pot fer qualsevol cosa, pot fabricar una pedra tan pesada que ell mateix no pugui aixecar?

De quina raça eren Adán i Eva?

On està l'altra meitat del Mig Orient?

Cap a on marca la brúixola quan estem en el Pol Nord?

Els cecs de naixement, què és el que somien?

Per què Bill Gates va anomenar al seu sistema operatiu 'Windows' ('Finestres' en engonals), si ho podria haver dit 'Gates' ('Portes' en engonals)?

Per què el Comando G era una sèrie fabulosa, i ara no hi ha qui l'aguanti?

Per què quan una cosa és bona es diu que és collonuda, i quan és dolenta es diu que és un conyàs?

Per què en la caixa ràpida dels supermercats sempre està la caixera més lenta.

Per què en els Estats Units et fa falta el carnet de conduir per a comprar alcohol, si està prohibit beure i conduir?

Per què a la Massa se li trenca tota la roba excepte els pantalons? Són elàstics? És més, per què, independentment de la roba que dugui posada, quan es converteix se li tornen els pantalons roses?

Per què les caixes negres dels avions són de color taronja?

Per què les lletres de l'abecedari, en els teclats, estan totes desordenades?

Per què les places de toros són rodones?

Per què els DONUTS tenen un forat en el centre? On està el tros del centre? Paguem també el volum d'aire que queda?

Per què els telèfons són mòbils i els ordinadors portàtils?

Per què s'odia tant a les comparances?

Per què separat' s'escriu tot junt i 'tot junt' s'escriu separat?

Per què serà que si un parla amb Déu, la gent pensa que és espiritual, però si Déu parla amb un, la gent pensa que estàs boig?

Per què sempre "fallen" els jutges a l'emetre un veredicte?

Per què venen tabac en les gasolineres, si està prohibit fumar?

Si quan un fa alguna cosa molt temps ho fa cada vegada millor, Per què els taxistes condueixen tan malament?

Si anessis a disparar a una manyaga, et faria falta un silenciador?

Si hi ha un més enllà... hi ha menys aquí?

Si els banquers poden comptar, Per què en els bancs hi ha vuit finestretes i solament quatre caixers?

Si estar malferit és estar ferit greument. Què serà benferit?

Sócrates, per dir: «Jo només sé que no sé gens», va passar a la posteritat. Per què el meu nebot, per dir el mateix en el col·legi, va haver de repetir curs?

El recte... ? és insubornable?

Si la teoria de l'evolució de les espècies diu que anem millorant amb cada nova generació, Per què Enrique Iglesias canta àdhuc pitjor que el seu pare?

Si la SIDA no té cura... el capellà no té SIDA?

Peix que lluita contra el corrent, mor electrocutat

Tot temps passat va ser anterior.

Tenir la consciència neta és símptoma de mala memòria.

El qui neix pobre i lleig, té grans possibilitats que al créixer se li desenvolupin ambdues condicions.

Els honestos són inadaptats socials.

L'esclavitud no s’abolí, es va canviar a 8 h. diàries.

Si la muntanya ve cap a tu... Corre!!!! és un esfondrament.

Errar és humà, però tirar-li la culpa a l'un altre és mes humà encara.

Per què quan li truquem a algú pel mòbil comença a donar passejos com un idiota?

Si la terra gira, Per què els mobles no apareixen de l'altre costat quan m'aixeco?

Per què si el nedar és tan bo per a la figura, les balenes són tan grosses?

Si a una roda dentada li cau una dent....venen els angelets?

Els sants somriuen per la Gràcia de Déu?

Si la tiroides, la agafoides?

Onpucconseguirquealgúm’arreglilabarraespaidoradelmeuteclat?

Qui li fa els forats al formatge?

Quan diuen ets de l'altra vorera?, des quina vorera m'ho estan preguntant?

A on es va la llum, com s’hi va?

A qui li pregunten els guàrdies quan es perden?

Per què quan un espia atrapa a un altre espia li obliga al fet que canti i no al fet que balli o toqui la guitarra?

Per què si l'equip A és tan bo en cap capítol encerten a algú amb els trets?

Per què els descapotables són tan cars si s'estalvien la meitat de la xapa ?

A on van a parar tots els mitjons que es perden en la rentadora?

Per què a John McLane en la Jungla de Cristall normalment li ataquen els terroristes durant les festes de Nadal i no ho fan en les rebaixes de Gener o Setmana Santa?

Com pot un per molt príncep que sigui besar en la boca a una morta?

Per què en tots aquests contes el Rei és un calçasses i el príncep sempre és valent?

Com és que ningú sap qui és Superman si té la mateixa cara que Clark Kent?

dimecres, 16 d’abril del 2008

15 DE'ABRIL, UN BON NOMBRE DE TORRELLENCS I TORRELLENQUES VIU EN DIRECTE L'ESPECTACLE MUSICAL " MAMMA MIA! A BARCELONA




Les tres amigues protagonistes de la banda
Donna and the Dynamos. d'aquesta divertida comèdia musical cantant i convidant-nos a...

A ballar, a viure en una festa sens fi..., aquest és el “estribillo” principal d’una de les cançons que configuren la obra teatral de l’espectacle musical “, Mamma Mia!, que sota un excel·lent repartiment encapçalat per la cantant NINA va possibilitar que molts torrellencs i torrellenques el dia 15 d’abril amants del gènere teatral i concretament dels musicals, gaudissin d’un espectacle de primera línia s’arribessin fins a Barcelona per poder viure i gaudir en directe del musical “MAMMA MIA!” i mercès a la promoció que l’Ajuntament de Torrelles de Foix va fer a preu reduït de la tarifa oficial va permetre que els torrellencs poguessin gaudir d’una vetllada pel record assistint a l’espectacle musical “MAMMA MIA!” al teatre BTM de Barcelona situat a l’antic Palau d’esports de Montjuïc.

Sembla obvi l'èxit de crear un musical amb cançons que tot el món coneix. No obstant això, els distints fracassos internacionals demostren el difícil i complex que pot ser. El teatre i les llistes dels temes musicals més escoltats no parlen el mateix idioma.

Devem l'existència d'aquest gran musical a la productora Judy Craymer, qui va insistir durant anys a Benny Andersson i a Björn Ulaveus, del mundialment famós grup suec ABBA, que acceptessin la seva idea de crear un musical basat en els més de 20 grans èxits del seu ampli repertori.

I així va ser com a l'abril de 1999, 10 anys després que nasqués la idea, Mamma Mia! va veure finalment la llum en la seva estrena a Londres. Va significar el començament d'un èxit mundial sense precedents. Tant la premsa com el públic van estar d'acord que l'equip creatiu darrere de Mamma Mia! havia realitzat alguna cosa única

Efectivament, és un dels espectacles familiars més entretinguts plens d’energia en anys; una comèdia musical basada en una original i divertida història. D'aquesta forma, les cançons originals d'ABBA viuen una segona vida com part d'aquest musical.
L’argument d’aquest musical que us recomano és el següent:

Donna, una mare independent i soltera, propietària d'un petit hotel en una idíl·lica illa grega, està a punt de deixar que es marxi Sophie la filla a la qual ha criat sola. Donna ha convidat als seus dues millors amigues a les noces de la seva filla, Rosie una dona pràctica i lògica, i Tanya, rica i multidivorciada. Les dues són ex membres de la seva antiga banda, Donna and the Dynamos. Per la seva banda, Sophie també ha fet tres invitacions molt especials.

Decidida a trobar un pare perquè la dugui a l'altar, convida a tres homes que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Durant les següents caòtiques i màgiques 24 hores, floriran nous amors i reviuran vells romanços en una illa plena de possibilitats.

Inspirada en cançons d'ABBA, des de "Dancing Queen" i "S.O.S." a "Money, Money, Money" i "Take a Chance on Em", MAMMA MIA! és un homenatge a les mares i a les seves filles, als vells amics i a les noves famílies.

Sophie una vint-anyera a punt de casar-se, té un desig perquè el dia de les seves noces sigui perfecta: conèixer al seu pare. En una illa de Grècia, on viu Sophie amb la seva mare, Donna, arriben els tres possibles pares i ex amants de Donna, i... comença un divertit l'embolic, ple de fums, vitalitat i les més famoses cançons d'ABBA.

La barreja perfecta d'actuació, música, cant i humor que ofereix MAMMA MIA! agafant el major èxit en la història de Barcelona, segons pot desprendre’s de les crítiques de la premsa, un petit botó de mostra:

Excel•lent repartiment", "Intel·ligent i divertida", "Emana vitalitat i energia" ABC
"Bones cançons i guió, altíssim nivell de producció" La VANGUARDIA
En
aquesta fotografia podem veure tot l'equip que fa possible l'espectacle MAMMA MIA! a Barcelona



IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats