ALGUNES CURIOSITATS DE NOMS RELATIUS A LA GEOMETRIA I MESOS DE L’ANY
ABSCISSA:
Paraula composta de "ab" = de, des de, i "scindere" = tallar. Significar tallar o separar.
ALEATORI:
Procedeix del llatí, "alea" que significa sort.
ÀLGEBRA:
Prové de l'àrab i significa restaurar. Podia llegir-se en les portes dels comerços del-Andalus el rètol algebrista. En llengua àrab la paraula al-jabr significa compondre, pel que la publicitat feia referència a una barberia. Els barbers de l'Espanya del s. XVI a més d'afaitar, treien sang i arreglaven ossos, el rètol en els seus locals deia algebrista i sangrador.
La paraula Al-gebr, significa transposició de termes, va ser emprada per primera vegada pel matemàtic àrab Al-khuwarizmi, que va viure a Bagdad entre els anys 800 i 835 d. J.C.
En la matemàtica moderna, Álgebra és l'estudi de les distintes estructures de les lleis de càlcul.
ARITMÈTICA:
És d'origen grec: Aritmós significa nombre.
CÀLCUL:
Significa pedra petita. Els romans utilitzaven pedres petites per a tirar els seus comptes.
CATET:
Significa en grec el que cau perpendicularment.
ZERO:
El seu origen va ser la paraula àrab Sifr, d'ella es va passar a la llatina zefirum i a la italiana zefiro i per contracció d'aquesta a la definitiva zero.
CERCLE:
Prové del llatí i significa petit circ o rodoneta.
CIRCUMFERÈNCIA:
Significa el que es mou entorn d'alguna cosa.
COLZE:
Era la unitat bàsica dels egipcis. Distància des del colze a la punta del dit mig. També usaven el PAM que mesurava quatre DITS, i un dit era el grossor del dit mig.
COORDENADA:
Prové del llatí i significa el qual juntament amb un altre ordena.
DIÀMETRE:
Prové del grec i significa mesura a través.
EQUACIÓ:
Ve del llatí aequatio, que significa igualtat.
GEOMETRIA:
Prové del grec i significa mesurament de la terra.
HIPOTENUSA:
Significa tibar per sota, fent al·lusió a la forma primitiva dels constructors de traçar angles rectes.
MATEMÀTIQUES:
Ve del grec i significa aprendre. Els antics grecs consideraven a la matemàtica com el saber per excel·lència.
MESOS DE L'ANY:
Gener: Ve del déu Jano (Januarius en llatí).
Febrer: Ve de purificar (februare en llatí) perquè en ell s'efectuaven els sacrificis.
Març: Ve de Mart.
Abril: Ve d'obrir (aperire en llatí) perquè en ell s'obre la Naturalesa.
Maig: Ve de majors, nom amb que es coneixien els senadors romans que en aquesta època inauguraven les sessions.
Juny: Ve de la deessa Juno.
Juliol: Ve de Juli César.
Agost: Ve d'August César.
Setembre: Significa setè mes.
Octubre: Significa vuitè mes.
Novembre: Significa novè mes.
Desembre: Significa desè mes.
Com per als romans l'any començava al març, els quatre últims mesos es diuen així perquè resultaven ser el 7è, 8è, 9è i 10è mesos.
MILLA:
Va tenir el seu origen a Roma; consistia en 1000 passos, cadascun format per dues passes.
MONOMI:
Ve del grec (micos=un) i significa un terme.
PARADOXA:
El terme paradoxa ve del grec (per a i doxos) i significa "més enllà del creïble".
PAS:
Era una mesura usada pels romans. Distància des del punt en què el taló toca el sòl, fins al punt en què tornava a fer-ho.
PIRÀMIDE:
Prové de la paraula grega pira, recordant la forma de les piras de foc.
PRISMA:
Procedeix del nom que donaven els grecs a l'acció de serrar.
POLÍGONS:
És una paraula d'origen grec que significa molts angles.
POLINOMI:
Procedeix del grec (polys=varis), significa diversos termes.
RÀDIO:
Era en llatí cadascuna de les varetes de la roda d'un carro.
TRIGONOMETRIA:
Significa "resolució de triangles". Procedeix de trigono = triangle i metrón = mesura.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada