ALGUNES CURIOSITATS DE NOMS RELATIUS A LA GEOMETRIA I MESOS DE L’ANY

ALGUNES CURIOSITATS DE NOMS RELATIUS A LA GEOMETRIA I MESOS DE L’ANY

ABSCISSA:

Paraula composta de "ab" = de, des de, i "scindere" = tallar. Significar tallar o separar.

ALEATORI:

Procedeix del llatí, "alea" que significa sort.

ÀLGEBRA:

Prové de l'àrab i significa restaurar. Podia llegir-se en les portes dels comerços del-Andalus el rètol algebrista. En llengua àrab la paraula al-jabr significa compondre, pel que la publicitat feia referència a una barberia. Els barbers de l'Espanya del s. XVI a més d'afaitar, treien sang i arreglaven ossos, el rètol en els seus locals deia algebrista i sangrador.

La paraula Al-gebr, significa transposició de termes, va ser emprada per primera vegada pel matemàtic àrab Al-khuwarizmi, que va viure a Bagdad entre els anys 800 i 835 d. J.C.

En la matemàtica moderna, Álgebra és l'estudi de les distintes estructures de les lleis de càlcul.

ARITMÈTICA:

És d'origen grec: Aritmós significa nombre.

CÀLCUL:

Significa pedra petita. Els romans utilitzaven pedres petites per a tirar els seus comptes.

CATET:

Significa en grec el que cau perpendicularment.

ZERO:

El seu origen va ser la paraula àrab Sifr, d'ella es va passar a la llatina zefirum i a la italiana zefiro i per contracció d'aquesta a la definitiva zero.

CERCLE:

Prové del llatí i significa petit circ o rodoneta.

CIRCUMFERÈNCIA:

Significa el que es mou entorn d'alguna cosa.

COLZE:

Era la unitat bàsica dels egipcis. Distància des del colze a la punta del dit mig. També usaven el PAM que mesurava quatre DITS, i un dit era el grossor del dit mig.

COORDENADA:

Prové del llatí i significa el qual juntament amb un altre ordena.

DIÀMETRE:

Prové del grec i significa mesura a través.

EQUACIÓ:

Ve del llatí aequatio, que significa igualtat.

GEOMETRIA:

Prové del grec i significa mesurament de la terra.

HIPOTENUSA:

Significa tibar per sota, fent al·lusió a la forma primitiva dels constructors de traçar angles rectes.

MATEMÀTIQUES:

Ve del grec i significa aprendre. Els antics grecs consideraven a la matemàtica com el saber per excel·lència.

MESOS DE L'ANY:

Gener: Ve del déu Jano (Januarius en llatí).

Febrer: Ve de purificar (februare en llatí) perquè en ell s'efectuaven els sacrificis.

Març: Ve de Mart.

Abril: Ve d'obrir (aperire en llatí) perquè en ell s'obre la Naturalesa.

Maig: Ve de majors, nom amb que es coneixien els senadors romans que en aquesta època inauguraven les sessions.

Juny: Ve de la deessa Juno.

Juliol: Ve de Juli César.

Agost: Ve d'August César.

Setembre: Significa setè mes.

Octubre: Significa vuitè mes.

Novembre: Significa novè mes.

Desembre: Significa desè mes.

Com per als romans l'any començava al març, els quatre últims mesos es diuen així perquè resultaven ser el 7è, 8è, 9è i 10è mesos.

MILLA:

Va tenir el seu origen a Roma; consistia en 1000 passos, cadascun format per dues passes.

MONOMI:

Ve del grec (micos=un) i significa un terme.

PARADOXA:

El terme paradoxa ve del grec (per a i doxos) i significa "més enllà del creïble".

PAS:

Era una mesura usada pels romans. Distància des del punt en què el taló toca el sòl, fins al punt en què tornava a fer-ho.

PIRÀMIDE:

Prové de la paraula grega pira, recordant la forma de les piras de foc.

PRISMA:

Procedeix del nom que donaven els grecs a l'acció de serrar.

POLÍGONS:

És una paraula d'origen grec que significa molts angles.

POLINOMI:

Procedeix del grec (polys=varis), significa diversos termes.

RÀDIO:

Era en llatí cadascuna de les varetes de la roda d'un carro.

TRIGONOMETRIA:

Significa "resolució de triangles". Procedeix de trigono = triangle i metrón = mesura.