Articles aleatoris

divendres, 30 d’abril del 2010

GRÀCIES AFICIÓ: US HI HEU DEIXAT LA PELL

Aquest és el missatge que ha enviat el Barcelona a tota la gent blaugrana que va posar els cinc sentits i tota la seva il·lusió per poder-los empènyer fins la final del Santiago Bernabéu, com tots sabeu no va poder ser, però voldria fer avinent aquest missatge d'agraïment a tos els culés que visiten el bloc i en certa forma estan decebuts. Tot i així és molt clar el títol del post

GRÀCIES AFICIÓ: US HI HEU DEIXAT LA PELL



Malgrat l'eliminació de la Lliga de Campions, la mobilització social que ha viscut el barcelonisme durant aquesta setmana quedarà per sempre més com un patrimoni emocional de la història recent del FC Barcelona.

Al Camp Nou, 96.214 espectadors ho van donar tot per l'equip. Fora de l'estadi, milers d'aficionats van fer costat a l'equip durant tota la setmana: a les xarxes socials, al carrer, a la feina, als mitjans de comunicació... La comunió entre l'afició i el club és un exemple de treball conjunt i de la vitalitat de la massa social, gràficament resumit en el mosaic majestuós que es va veure al Camp Nou.

Abans del partit, aquest suport va quedar palès a la mateixa sortida de l'equip de l'hotel de concentració. Una caravana multitudinària de motocicletes va acompanyar l'autobús del FC Barcelona fins a l'estadi, que vivia les hores prèvies del partit amb una efervescència mai vista.

Suport massiu

El missatge 'Ens hi deixarem la pell' va resumir perfectament la voluntat de l'afició, que va sumar-se sense complexos a les accions que va promoure el club. La imatge del Camp Nou, amb una presència massiva d'aficionats vestits amb la samarreta de l'equip, quedarà sempre per al record, així com els crits d'ànim d'un públic que va creure en el conjunt de Guardiola fins a l'últim segon del temps de descompte.

Un detall espectacular va ser que a les 20 hores ja hi havia 45.000 persones ja al Camp Nou esperant l’equip per donar-ho tot.

Iniciatives a la xarxa

El club va demanar que els aficionats sumessin les seves adhesions a una pàgina de suport del Facebook. En quatre dies, un total de 47.000 usuaris d'aquesta xarxa social s'hi van adherir. A més, 100.000 barcelonistes d’arreu del món van enviar, a través de diferents mitjans del club missatges de suport.

Ara a per la Lliga

Ara, al Barça li queden quatre partits de Lliga on ho haurà de donar tot per sumar un nou títol. Sabem que l’afició estarà en tot moment al seu costat. Quatre partits, un aquest dissabte contra el Vila-real (22 hores), el proper al Camp Nou dimarts 4 contra el Tenerife (20 hores), el següent el cap de setmana del 9 de maig al camp del Sevilla, i per finalitzar la última jornada contra el Valladolid al Camp Nou el cap de setmana del 16 de maig.
Tots Units Fem Força!!



En un altre ordre de coses per tots aquells "futboleros" que els hi agradi aquest esport els hi vull fer avinent aquest compendi de termes futbolístics en català, espero que us sigui d'utilitat.

diumenge, 25 d’abril del 2010

El dimecres tots som1 per aconseguir el passi a la final de Madrid

Fent servir els programes de RAC1 he fet aquesta mena de poema per donar força i empenta als jugadors del Barça perquè puguin aconseguir la remuntada davant l'Inter el dimecres i que s'aconsegueixi l'objectiu, guanyar la final de la Champions al Bernabéu de Madrid


Va ser a San Siro on va començar
serà al Nou Camp l’esclat a la final
ho tenim difícil, però passarem
el passi a la final ens mereixem
la remuntada és ben factible
tots hi tenim que posar els sentits
no pot quedar això en entredit.

Només fa una setmana
de la desfeta dels italians
però des de fa temps
tenim aquesta il•lusió
ser al Bernabéu campió.

Tot i així fa 14/15 dies
ja sigui al matí o la nit
el cor de tots els culés
està ardent i ben ardit.
el món culé està pendent
d’aquest segon match ball
que és com la primera pedra
per donar per fi via lliure
i viatjar amb il•lusió a Madrid.

Tu diràs com s’ho prendran
la competència de la capital
quan vegin als de Guardiola
escoltant l’epopeia al rac1ncentrat
amb passaport al Barça juga a rac1
per accedir al versió rac1
amb en Clapès sempre damunt
i rient-se de tots ells un munt.

Serà cosa de bruixes o no
els misteris s’han esvaït
els pobres madrilenys
tenen que conformar-se
potser amb un títol menys
ja que la lliga també guanyarem.
i els dels Florentino dream
i Villarato por muchos años
tindran que defugir de banals
odioses i tristes comparacions.

Si senyors els nois de Guardiola
un cop més faran tot el possible
aquest somni de poder ser campions
en franja de terreny de més de 100metres
un altre any 10, tot és possible.

Amb aquests grans jugadors
que deixaran la pell jugant
que vessaran sang i suor
per aconseguir tot allò que volem
ja sigui a les nits , tardes o matins
ja sigui la primera com la segona hora
tots altre cop estarem d’enhorabona.


divendres, 23 d’abril del 2010

A tots els amics i visitants de Coses Meves, Feliç Diada de Sant Jordi

  A tots els amics i visitants de Coses Meves i també del Facebook, Feliç Diada de Sant Jordi!
Sant Jordi arribat
surt la cuca del forat.

Per Sant Jordi
s'han de treure les unces al sol
i el que no les trau
és perquè no n'hau.

Bon Sant Jordi i Santa Creu,
hi haurà vi per tot arreu.

Bon sol per Sant Jordi 
i per Sant Marc
podràs veure el vi a raig.

Dos mesos abans de Sant Jordi
sembra el teu ordi.

Per Sant Jordi
l'espiga a l'ordi.

Per Sant Jordi
vigila ton ordi;
si en veus una espiga ací,
altra espiga allà,
ves-te'n a casa
que prou ordi hi haurà.

Per Sant Jordi
cava ton ordi,
per Sant Robert
que ja el tinguis cobert,
que per Sant Marc
ja faràs tard.

L'ordi, si per Sant Jordi
és espigat
per Sant Joan
és madurat.

Si trona per Sant Jordi,
blat,xeixa i ordi.

Si plou per Sant Jordi
les cireres en orris.

Si plou per Sant Jordi,
ni prunes ni ordi.

Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc,
porrons i barrals trencats.

Quan per Sant Jordi gela,
mal any de peres.
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat.

Sant Jordi, història i llegenda d'una festa


Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
Com tots sabem, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.
La Representació de la Llegenda de St. Jordi, és un macro-espectacle que es celebra cada any en la part més alta de la vila de Montblanc, en un marc incomparable, que és el conjunt arquitectònic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels més ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirotècnia, i moltes coses més, hi participen més de 500 persones, totalment vestides segons els cànons de l'època medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els més importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. L'acció de la llegenda se situa a l'època Medieval. El Rei, la Reina i la seva filla, la princesa, viuen a la vila en el seu palau, la casa Reial. A més, tres cases nobiliaries de la població, (la casa Alenyà, la casa Vilafranca i la casa Gener) seran testimonis de la lluita del drac ferotge amb el cavaller St. Jordi, per tal de salvar a la Princesa, que s'havia ofert a la bèstia en sacrifici a partir d'un sorteig que incloïa a totes les persones que habitaven a la vila.
Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva importància social.
En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per què no tornem a instaurar-ho?
Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Sembla que Sant Valentí fa la “vista grossa” i li cedeix aquest protagonisme al seu “col.lega”. Tot i que alguns catalans ho celebren tant el 23 d’abril com el 14 de febrer. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.
D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.
Sant Jordi és també el patró dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos (tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), també el poden invocar perquè els faci granar l’ordi. D’aquí aquella pregaria: “Gloriós Sant Jordi, jo tinc un camp d’ordi fresc i gemat; feu-nos la gràcia que arribi ben granat”. L'onomàstica és el 23 d'abril.
El camp, l’agricultura, són les bases de refranys catalans com aquests:“Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”, “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat”, d’entre molts altres.
La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.

Alguns poemes al·lusius d'aquesta diada:

UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermeil i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat grades i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
EL CAVALLER
Lo cavalier Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)

diumenge, 18 d’abril del 2010

Si llegeixes i fas servir el servei de llibres en prèstec de la biblioteca pots obtenir vals d'apartcament a Puigcerdà

A Puigcerdà fomenten la lectura regalant hores d'aparcament

Fa un temps, vaig fer esment d'un article parlant d'una iniciativa empesa per l'Ajuntament de Puigcerdà de repartir entre els conductors que no haguessin tingut cap multa l'import recaptat per aquest assumpte i avui de nou, l'Ajuntament de Puigcerdà ens torna a sorprendre amb aquesta notícia.
Els qui més llegeixin de Puigcerdà seran els qui menys pagaran aparcament, i és que l'Ajuntament ha posat en marxa una iniciativa per fomentar la lectura entre els veïns de la vila oferint aparcament gratuït a qui acrediti un determinat nombre de préstecs a la biblioteca municipal. La campanya té per lema Llegeix i aparca. Fa poc, el govern local va prendre la decisió de revertir proporcionalment en els bons conductors del municipi l'import de la recaptació de multes.

En època de crisi qualsevol incentiu pecuniari va bé a les butxaques dels contribuents. Conscient d'això, l'Ajuntament de Puigcerdà, en el marc de la diada de Sant Jordi, ha volgut ser original a l'hora d'empescar-se-les per fomentar la lectura, tan adient en aquest dia i, a la vegada, contribuir a fer menys feixuga la part més domèstica de la crisi econòmica, encara que sigui d'una manera testimonial. Així, els veïns de Puigcerdà que vagin sovint a la biblioteca pública Comtat de Cerdanya i facin servir assíduament el servei de préstec de llibres tindran premi en forma de vals gratuïts d'aparcament.

La campanya Llegeix i aparca durarà fins al dia 30 de juny. Cada vegada que els usuaris de la biblioteca demanin un préstec de vuit o més documents en qualsevol suport –llibres, revistes, pel·lícules, música...– tindran una hora d'aparcament gratuït al pàrquing municipal del carrer Escoles Pies de Puigcerdà.

Amb la campanya es pretén també fer més senzill l'accés a la biblioteca a tots els ciutadans que necessiten el vehicle per arribar-hi, augmentar l'ús de l'equipament entre els habitants de Puigcerdà i la seva comarca i, en general, donar a conèixer la biblioteca a aquells que encara no la coneguin.

Conduir bé té premi en metàl·lic
L'Ajuntament de Puigcerdà ha aplicat altres mesures originals per premiar amb diners bones conductes. El gener passat, anunciava que repartiria els diners de les multes entre els conductors del municipi que durant l'any 2009 no rebessin cap multa per part de la policia local. «La nostra idea és trencar aquesta visió que es té de les administracions, que volen sancionar per recaptar. A Puigcerdà volem que es compleixi la llei i volem, per tant, premiar les persones, en aquest cas els conductors, que fan les coses ben fetes», va manifestar l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella.

La quantitat que percebrà cada conductor de la vila es determinarà quan s'hagi fet la liquidació de les multes cobrades durant tot l'any passat. Planella va explicar que la quantitat que es repartirà no és el total recaptat, sinó la diferència respecte del que es va recaptar l'any anterior, el 2008. Un cop es determini, doncs, el nombre total de diners a repartir, es mirarà el cens de vehicles i es dividirà pels que durant el 2009 no van tenir cap sanció, ni les previstes en l'ordenança de circulació, ni les corresponents a la utilització de les zones blaves.

Tot plegat comportarà, a més, una modificació de l'ordenança que pertoqui. A Puigcerdà hi ha un parc de 6.600 vehicles, 200 places d'aparcament en zones blaves i tres aparcaments.

És la primera vegada que s'aplicarà una mesura d'aquest tipus.

dissabte, 17 d’abril del 2010

Robots astronautes amb aparença humana

Serà llançant a l'espai un nou robot amb aspecte humà


Pesa 150 quilograms, té aspecte humanoide i es diu Robonaut-2 (R-2 per als amics). Aquest androide serà llançant a l'espai i aviat serà el nou company dels tripulants de l'Estació Espacial Internacional.
El seu llançament s'estima per a setembre d'aquest any a bord del transbordador espacial Discovery com a part de la missió STS-133 i es convertirà en part permanent de l'estació espacial.
Els seus desenvolupadors, enginyers i científics de la NASA i de la General Motors asseguren que:

Aquests robots d'última tecnologia suposen una gran promesa no només per a la NASA sinó per a tot el país. Estic molt content sobre les noves oportunitats que brindarà el robot a l'exploració humana i robòtica, gràcies a l'ampli rang d'operacions que pot aportar.
Robonaut 2 podria reemplaçar a la versió actual construïda fa 10 anys pel Centre Espacial Johnson de la NASA i l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada de Defensa.
La NASA es va associar amb General Motors per construir aquest androide dissenyat per a l'automatització de fabricació d'automòbils, el qual pot usar les seves mans per fer el treball més enllà de l'abast dels robots convencionals. I és que R-2 pot aixecar fins a 10 quilos amb cada braç, gairebé quatre vegades més que els altres robots humanoides. Té mans lleugeres i polzes oposables, així que també és capaç d'usar eines usades normalment per mans humanes.
Les articulacions mecàniques del Robonaut 2 estan dissenyades per emular els moviments de l'home, i a més compta amb una sèrie de càmeres i sensors en el seu cap que permeten un control directe a llarga distància.
Mireu i el video i fixeu-vos en com mou la mà i els dits. Fa por.

divendres, 16 d’abril del 2010

La cendra d'un volcà a Islàndia pertorba la navegació aèria

Cendra de volcà a Islàndia pertorba navegació aèria a Europa


Cendra de volcà a Islàndia pertorba navegació aèria a Europa




Llengües de lava brollen entre esquerdes de la glacera Eyjafjallajokull per l'erupció d'un volcà a Islàndia. La cendra llançada pel volcà va trastocar la navegació aèria a Europa el dijous 15 d'abril del 2010, van dir autoritats.



L'aeroport gairebé buit de Roissy, al nord de París, el dijous 15 d'abril de 2010

Fum i vapor surt del volcà sota la glacera Eyjafjallajokull a Islàndia el dimecres 14 d'abril de 2010. Les cendres del volcà han interromput vols en gairebé tota Europa



van interrompre el dijous el trànsit aeri en tota Europa a una escala no vista des dels atacs de l'11 de setembre del 2001, amb el tancament d'espais aeris de Gran Bretanya, Irlanda, França i els països nòrdics.

Milers de vols van ser cancel·lats, interrompent els plans de centenars de milers de passatgers. Diversos funcionaris van dir que no és clar quan serà segur volar de nou.

Un expert en aviació va dir que és la primera vegada que recorda que núvols de cendra afectessin alguns dels espais aeris més congestionats del món, mentre que un científic a Islàndia va assegurar que l'expulsió de cendra, i per tant les interrupcions aèries, continuarien durant dies i fins i tot setmanes.

"En aquest moment és impossible dir quan reprendrem els vols", va dir Henrik Peter Joergensen, portaveu de l'aeroport de Copenhaguen a Dinamarca, on uns 25.000 passatgers van quedar afectats.

El núvol de cendra, que es va elevar a una distància entre 6.000 i 11.000 metres (20.000 i 36.000 peus) es troba per sobre de l'oceà Atlàntic, prop de les rutes des de la costa aquest nord-americà fins a Europa.

El principal aeroport de París i el major a França, el Charles de Gaulle, a més de gairebé dues dotzenes d'aeroports al país, van tancar el dimarts.

Amb el núvol avançant cap al sud i l'est a través de Gran Bretanya, el servei aeri del país va cancel·lar tots els vols de no emergència almenys fins a les 0600 GMT el divendres.

Les autoritats irlandeses van tancar igualment el seu espai aeri almenys per 8 hores, igual que les de Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia, França, Bèlgica, Holanda i Suïssa.

La cendra volcànica conté partícules vitrificades de gran duresa i enorme poder abrasiu que amenacen els vols perquè poden afectar la visibilitat i quedar absorbides pels motors dels avions, provocant que aquests deixin de funcionar.

A Islàndia, centenars de persones han escapat a l'augment del nivell de l'aigua des que el volcà sota la glacera Eyjafjallajokull va fer erupció el dimecres per segona vegada en menys d'un mes.

A mesura que l'aigua queia des de les muntanyes, el nivell d'aigua dels rius augmentava fins a tres metres abans del dimecres a la nit, partint la principal carretera de la illa per la meitat.


dilluns, 12 d’abril del 2010

Uns titulars que parlen per si sols en la victòria barcelonista del Santiago Bernabéu del 10 d'abril

Tota la premsa lloa la superioritat blaugrana en el Santiago Bernabéu
Messi centra els elogis mentre que Pellegrini és el boc expiatori, com és habitual, per a un sector de la premsa madrilenya
A l'estranger, la figura de Messi, al que temen a Itàlia per al duel de Champions se li uneix Xavi "l'arquitecte del triomf"
MundoDeportivo.es -
El Barcelona, que el dissabte es va imposar al Reial Madrid per 0-2 amb gols de Leo Messi i Pedro, va anar clarament superior al seu rival i deixa pràcticament sentenciada la Lliga, coincideixen avui a afirmar els diaris espanyols.
MUNDO DEPORTIVO
En l'edició de paper, una fotografia de Messi, apunta: "Bany!", i encapçala la seva informació "Pedrera guanya a cartera". "El Barça guanya mitja Lliga a Madrid amb un cop d'autoritat. Messi torna a vèncer a Cristià Ronaldo i deixa clar que és el nombre un. Els blaugrana es col·loquen líders del campionat sent molt superiors. Guardiola s'imposa en totes les batalles i Xavi i Valdés enlluernen", resumeix a continuació. Sobre el debat Messi-Cristiano, afirma: "El Bota d'Or treu el mal perdre de CR9. Messi, cosit a faltes, va ficar la seva 7º gol a Casillas, porta ja 27 en Lliga i 40 en total, mentre el lusità va acabar fet pols".
A més, hem titulat "Menys gols, el mateix chorreo" en la nostra crònica del partit. Així mateix fem una anàlisi 1x1 tant del Barça com del Madrid i hem elaborat unes enquestes per avaluar el palpitar de l'afició després del 0-2 així com una extensa galeries de fotos.
DIARI AS
"Va guanyar el millor. Queden 21 punts, però el títol sembla ja decidit". "Molt Barça, segona part", diu en la seva crònica. "Messi va obrir la llauna en una paret amb Xavi. Pedrito va sentenciar després del descans. Piqué va guanyar el duel amb Cristià. Casillas i Valdés es van lluir", recull després. "Ha de ser cert que el Barcelona ja no és el de la passada temporada. Per això va guanyar únicament per 0-2. L'inquietant és que un any després el Madrid només hagi reduït la diferència entre ambdós en el còmput de gols negatius", comença la seva crònica.
MARCA
Apunta directament a l'entrenador del Reial Madrid: "Colorín, coloado... el conte xinès de Pellegrini s'ha acabat". El tècnic xilè, considera aquest diari, "perd el seu últim tren amb decisions surrealistes". "Manuel Pellegrini té els dos peus fos del Madrid", insisteix en pàgines interiors. "Va fallar en la seva missió de donar estil i recuperar els triomfs (...). El conjunt blaugrana va ser amo i senyor de la situació en el Bernabéu, desplegant el seu joc combinat habitual. La rèplica del Madrid no va estar a l'altura de les circumstàncies". En la seva crònica de la trobada assenyala que el Madrid va jugar "consumit per l'angoixa i la falta d'un mig camp competent" i que el Barça "no va enlluernar però va anar clarament superior". "Molt Messi per CR9", titula una altra de les seves informacions. "Cristià només exhibeix voluntat mentre Leo frega el 'hat trick' amb sorprenent facilitat. Només Casillas evita que l'argentí es porti la pilota a casa".
SPORT
“'Cop de campió”, titula 'Sport', sobre una foto de Messi que ocupa la seva portada i contraportada. "Un altre repàs al Madrid. El Barça, capdavanter amb tres punts d'avantatge. El Barça es va exhibir en el Bernabéu amb gols de Messi i Pedro", afegeix.
DIARIS GENERALISTES
- El Barça despulla una altra vegada al Madrid en el Bernabéu" ('El Periódico')
- "Cop de líder" ('La Vanguardia')
- "El Barça es fa líder en el Bernabéu" ('Abc')
- "Un altre mazazo del Barça. El Barça despulla una altra vegada al Madrid" ('La Razón')
- "La Massia presa Madrid. Xavi dicta sentència" ('Públic')
-  "El futbol del Barça no es discuteix. El Barça no té fi" ('El País')
- "El futbol despulla al Madrid" ('El Mundo')
A ITÀLIA UN 'CIAO CIAO'
La premsa esportiva italiana dedica avui un "ciao, ciao" al Reial Madrid després de l'anomenat "clàssic" de la Lliga espanyola contra el Barcelona, en el qual els blaugranes es van imposar per 0-2 amb una clara "superioritat" de joc i una "gran actuació" de l'argentí Leo Messi.
"La Gazzetta dello Sport" li dedica dues pàgines a la trobada en una àmplia informació que titula "FantaBarça" (Un Barça de ciència ficció) i subtitula "Messi+Pedro: quina lliçó al Reial Madrid".
"Corriére dello Sport" titula la seva informació a mitja pàgina com a "Súper Messi, el Real en orris" i subtitula: "L'argentí i Pedro callen el Bernabéu: el Barça s'allunya dels seus rivals".
"La Repubblica" titula: "Una altra lliçó de Messi i companyia. El Reial Madrid s'inclina davant el Barça"
El "Corriére della Sera" diu: "Messi enfonsa al Real i apunta ara als 'nerazzurri'"
A FRANÇA PARLEN DE LLIÇÓ
La premsa francesa destaca avui la "lliçó" que el Barcelona ha donat al Reial Madrid en el "clàssic" de la Lliga espanyola, en el qual els blaugranes es van imposar per 0-2 en el terreny dels blancs.
"Els catalans han fet un pas immens cap al títol" de la Lliga espanyola, segons el diari "Li Journal du Dimanche" que qualifica de "indiscutible" la superioritat del Barcelona.
El periòdic esportiu "L'Equipi" dedica una àmplia informació a la trobada en la qual indica que "encara que els barcelonins han volgut relativizar la seva victòria en el Bernabéu" saben que han donat un gran pas en el lluita pel títol de lliga. "Messi eclipsa a Ronaldo", afegeix el periòdic, que també destaca el bon joc de Xavi.
A ANGLATERRA HO TENEN CLAR: MESSI
Després de "destruir" a l'Arsenal, " Messi castiga al Real", escriu avui el dominical britànic "The Observer" qui també afegeix que "l'arquitecte de la victòria va ser Xavi Hernández".
"Un Messi meravellós inspira la victòria en el Clàssic", titula per la seva banda The Sunday Estafis la crònica del partit. "Atès que la lliga espanyola és cosa de dos partits, el clàssic va assumir el caràcter d'un d'aquests debats televisats entre dos candidats a unes eleccions", comenta el dominical."El Barcelona va triomfar amb justícia en totes les categories importants. I també es va imposar en els debats frívols: Lionel Messi va eclipsar clarament a Cristià Ronaldo".
"Messi eclipsa a Ronaldo", titula al seu torn The Sunday Telegraph, que assenyala la inutilitat del Real d'impedir "el flux de la història" ja que el Barcelona "ha vençut a tots els seus rivals, nacionals o estrangers, en el seu camí inexorable cap a la glòria"
MESSI, EPICENTRE A ALEMANYA
L'actuació de l'argentí Leo Messi "va decidir el clàssic", sentència avui el setmanari "Der Spiegel", en la seva edició digital, respecte al partit de la lliga espanyola disputat ahir entre el Reial Madrid i el Barcelona.
"El Barcelona i Messi, massa forts pel Reial Madrid", assenyala per la seva banda el diari "Die Welt", així mateix en la seva edició digital, pel qual la victòria d'ahir deixa al Barcelona "amb tots els triomfs a la mà" per portar-se la Lliga.
"Messi, qui, si no?", és el titular que dedica "Frankfurter Allgemeine Zeitung"
I FINS I TOT A ISRAEL...
"Ho fa a Europa, ho fa a Espanya", titula avui el periòdic de major tiratge a Israel, el "Yediot tre.". En pàgines centrals el suplement encapçala una altra notícia sota el titular de "Barcelona Park", al·lusió a un "paseillo", on s'emula la lletra de la cançó del Chiquiliquatre



Un altre Madrid-Barça marcat per la victòria davant la prepotència blanca i per la maledicció del "10"


baile
Un cop més he volgut reflectir en el meu bloc, el tarannà humà i futbolístic del FCBarcelona, que ha estat un cop més portada de primera plana a la premsa.
Sé que els homes de Josep Guardiola van pas a pas, sense masses especulacions i amb un caràcter humil que confereix que els partits del Barça puguin ser considerats com una escola i model per a molts clubs del món, grans i petits.
 
Abans que res, permeteu que us faci cinc cèntims sobre la maledicció del 10 a l'entitat madridista aquest any 10 del segle XXI.

La maledicció del 10 un altre cop és un mal somni per a tots els madridistes, el primer dia 10 de novembre, el del Alcorcón, el segon, un 10 de març el Lyon i el tercer , el 10 d'abril, amb el Barça del 10 verdader, el Lionel Messi que junt amb Pedro, conforma una nit de somni per tots els barcelonistes, la lliga més a prop i la final del Bernabéu, poc a poc està obrint les portes per aconseguir una ambició guanyada a pols. Endavant Barça!


Per això, he volgut fer-ne esment a Coses Meves (tot i que el contingut d'aquest post està estret de hagoclic.com i del seu article titulat "El Barça guanya en el Bernabéu amb suficiència i dóna un cop a la lliga".

Jo només m'he limitat a traduïr-lo al català i com l'any passat volia fer un collage dels titulars dels diaris esportius, però enguany no he pogut trobar-los i per això he transcrit el post de hagoclic.com.

Aquesta vegada no va fer falta al Barça una exhibició per guanyar amb solvència al Reial Madrid en el Santiago Bernabéu. Al campió li va ser suficient amb ser fidel al seu estil en un partit travat i gris. Dues urpades de Messi i Pedro, assistits per un Xavi imperial, van sentenciar a un Reial Madrid decebedor.

Guardiola va sorprendre situant a Alves en la medul·lar i a Puyol en el lateral dret. Maxwell i Pedro van ocupar la banda esquerra, mentre que Messi, com l'any passat, va actuar de fals davanter centre. Iniesta, Bojan i Henry es van quedar en la banqueta.

Ni l'arbitratge sibilino de Mejuto González, que va perdonar l'expulsió a Xabi Alonso a la mitja hora (i més endavant, a Alves i a Sergio Ramos), va impedir al Barça imposar el seu estil. Poc després, Messi i Xavi, que ja havien estat amonestats de forma rigorosa, van trenar una paret perfecta que va suposar el principi de la fi del fins a avui capdavanter de la Lliga. Amb avantatge en el marcador, el Barça es va ensenyorir encara més de la possessió i el Madrid ja no va tenir força ni joc per respondre.

Pedro, una altra vegada immens, va posar la sentència als deu minuts de la represa, i Valdés va avortar l'única ocasió clara dels locals en un mà a mà amb Van der Vart. 250 milions d'eiros després, Guti i Raúl sortien de la banqueta per intentar arreglar-ho. Amb el Madrid foragitat, Messi va disposar de dues ocasions claríssimes per augmentar la renda, però Casillas ho va impedir amb dues grans intervencions. L'última mitja hora va ser un exercici d'impotència del Reial Madrid, que en cap moment va donar la sensació de poder contrarrestrar el joc de control del Barcelona. Amb set partits per davant, el Barça avantatja al Madrid en tres punts més el goal average.

Així recullen les portades de la premsa la segona victòria consecutiva en Lliga del Barça en el Bernabéu.
marca6002
as6002
mundodeportivo6002
sport6002
el96002
elperiodico6002
avui600
lavanguardia6002
elpunt6001
abc600
abc6001
ole6001
ar_clarin6001
gazzetta_sport6001
corriere_sport6001

divendres, 9 d’abril del 2010

Sabies que el color verd és tòxic i no ecològic?

Potser és una exageració, però cada vegada sorprèn més els avenços de la ciència i les investigacions científiques, sinó aquí teniu una prova amb aquesta notícia que he trobat a la xarxa. 



El color verd és usat com a emblema de l'ecologia. De fet són molts els productes i articleos que presumeixen ser ecològics utilitzen el color verd per ressaltar la seva amabilitat amb el medi ambient. No obstant això un informe que fa el químic alemany Michael Braungart a The New York Times explica que tenyir el plàstic de verd o imprimir tinta verda sobre paper és inevitablement contaminant.
El coautor del llibre sobre disseny sostenible Cradle to Cradle, Braungart, explica que el verd és un color tan difícil d'obtenir que moltes vegades s'usen substàncies tòxiques per estabilitzar-ho. Així, plàstics i papers verds no poden ser reciclats de forma segura, doncs poden contaminar tot allò amb el que estiguin en contacte.

Segons llegim en el bloc ecologiablog Alice Rawsthorn cita alguns exemples. El Pigment Verd 7, el tipus de verd més usat, és un pigment orgànic però conté clor. El Pigment Verd 36 inclou àtoms de bromur i clor, mentre que el Pigment Verd 50 té cobalt, titani, níquel i òxid de zinc.
Explica l'article que moltes pintura i papers pintats verds molt populars als segles 18 i 19 contenien arsènic. Aparentment, una d'aquestes pintures, el verd de Scheele, inventat a Suècia en la dècada de 1770, és considerat per alguns historiadors la causa de la mort de Napoleó Bonaparte en 1821, doncs un paper amb aquest color cobria la seva humida cel·la a la illa Santa Helena.
Lluny de ser amable amb el medi ambient, ho arruïna més… mira qui ho diria? Són d'aquelles notícies veritablement curioses.

El 19 de juny Joe Dispenza, autor del llibre "Desenvolupa el teu cervell" a Barcelona

Fa una mica més de vint anys, Joe Dispenza va ser atropellat per un tot terreny quan participava en un triatló. El diagnòstic dels quatre cirurgians que va consultar coincidia, havia d'operar-se immediatament, havien d'implantar-li barres d'Harrington (de 20 a 30 centímetres des de la base del coll fins a la base de la columna), ja que la tomografia demostrava que la medul·la estava lesionada i que podria quedar-se paralitzat en qualsevol moment. Dispenza, que era quiropráctic, sabia molt bé el que això significava: una discapacitat permanent i, molt probablement, amb un dolor constant. La seva decisió va ser arriscada: intentaria ajudar al seu cos al fet que es recuperés de manera natural, coneixia bé tot el concernent a ossos i músculs i va idear un pla d'acció que incloïa auto hipnosis, meditació, una dieta que ajudés als seus ossos a regenerar-se i certs exercicis en l'aigua. Es va recuperar totalment en un temps rècord i va decidir aprofundir en el tema. Durant vuit anys, va estudiar les remissions espontànies de malalties i li van sorprendre tant els resultats que va decidir tornar a la universitat per intentar explicar científicament el que havia descobert: el poder del nostre cervell com a director executiu del cos.


Joe Dispenza va estudiar Bioquímica a la Universitat Rutgers de New Brunswickle, a Nova Jersey; va obtenir el doctorat en Quiropráctica en la Life University d'Atlanta, on es va llicenciar magna cum laude i va rebre el premi Clinical Proficiency Citation per l'extraordinària qualitat de la seva relació amb els pacients. Membre de la International Chiropractic Honor Society, ha cursat estudis de postgrau en neurologia, neurofisiología, funció cerebral, biologia cel·lular, genètica, memorització, química cerebral, envelliment i longevitat. 

Des de 1997 ha donat conferències davant més de deu mil persones en 17 països dels cinc continents. 

És ben coneguda la fama d'aquest metge en la seva especialitat dedicada a l'estudi de les funcions cerebrals i un cop més ha volgut venir a Barcelona per fer unes conferències, que a continuació us fem avinents amb el programa d'actes de la visita.

 Joe Dispenza, autor de "Desenvolupa el teu cervell"  a Barcelona amb conferències de la Dra. Nielsen i del Dr .Dispenza

Dia 19 de juny a Barcelona-Paranimf Edifici Històric de la Universitat C/Gran via de les Corts Catalanes 585.
Barcelona.
Horari:de 10h a 20h


20h Còctel




Conferència-taller Dra. Nielsen y Dr.Dispenza.


Activitat organitzada per la xarxa worldwide creatius culturals d'Europa, amb la col.laboració de TheSecretlarevista.





NOVETAT: Taller realitzat per ambdós professionals especialistes d'èxit internacional. Conferència del Dr.Joe Dispenza i taller de la Dra.Michelle. Una gran teòrica i pràctica unides per a major profit dels assistents.


Organitzem a més, un còctel homenatge a Dr Joe Dispenza i Dra Michael K. Nielsen. Aquest còctel serà una oportunitat per conèixer i intercanviar de forma personal,idees i impressions, no només amb Dr Joe i Dra Michelle, també amb altres persones de rellevància del món cultural i intel.lectual.


Les places són limitades. Les persones que s'apunten els primers tenen la plaça assegurada. El preu és de 40 euros.


Preu especial promoció durant un mes:


Per el taller: 100€ ( 120€ AMB CÒCTEL)


Preu posterior : 190 euros taller- 40 euros còctel


Programa de Workshop
10h. entrada


10,30h-11,45h Dra Nielsen


11,45h-12h Break 15 minuts
12h-13,45h Dr.Dispenza


14h-16h Break menjar
16-17,30H Workshop Dra Nielsen
17.30h-17,45h- Break 15 min
17,45h-19,15h Worshop Dr.Dispenza
19,15-20h Debat/Preguntes amb ambdós doctors.


Més informació: Mariola Alsina tno. 606748407
Marta Texidó

dilluns, 5 d’abril del 2010

El gripau pot alertar dels terratrèmols?

Sabies que el gripau comú podria servir per alertar de terratrèmols imminents?

T'ho haguessis imaginat, que qualsevol gripau comú mascle podria ser mestre dels millors sismòlegs?

Segons un nou estudi per la Societat Zoològica de Londres, i publicat en el Journal of Zoology, el gripau comú té la capacitat per avisar de terratrèmols imminents diversos dies abans que aquests passin.

El descobriment podria significar un gran avançament en la tan necessària previsió de tremolors de terra, ja que la sismologia és una ciència que encara no ha perfeccionat la seva capacitat d'alerta. Les seves sofisticades eines són incapaces de fer-ho, però si aquest article científic es confirma, podríem haver trobat un sistema fiable en aquest petit amfibi.

I com actua aquest gripau quan detecta activitat sísima imminent? Lògicament, saltito a saltito, l'animalito abandona el lloc tot el ràpid que pot. D'acord amb aquesta investigació, el 96% d'ells escapen del lloc havien triat per a la cria. En concret, van fugir cinc dies abans del greu terratrèmol que va patir L'Aquila a Itàlia en 2009, observant-se la seva reacció en un criadero que es troba a 74 quilòmetres de l'epicentre d'aquest sisme.

Tres dies abans del terratrèmol, no quedaven gripaus mascle (Bufo bufo) en el lloc, alguna cosa realment significatiu, doncs la seva presència en els criadors és obligada des que comença l'activitat de cria i fins a desovar.

Els científics expliquen que aquest canvi en el comportament dels gripaus va coincidir amb pertorbacions en la ionosfera i la capa superior de l'atmosfera electromagnètica de la Terra, detectades a través de radis de molt baixa freqüència.

També es van tenir en compte altres factors ambientals que afecten el comportament de gripau, com les fases lunars i canvis les condicions meteorològiques, i això va reafirmar les conclusions de l'estudi. La raó és senzilla: el nombre de gripaus de cria augmenta durant la lluna plena en aquell lloc, però després del terratrèmol del nombre de gripaus presents durant la lluna plena va ser de 34, en comparació d'entre 67 i 175 individus d'anys anteriors.

Caldria esperar que passa amb aquest amfibi i com l'utilitza la sismologia.

Font: EcologiaBlog.com

Pasqua, ous i mona, una tradició molt nostrada


La Pasqua és la festa que la mainada espera amb il.lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Cal considerar i entendre que aquest costum pasqual és d'origen tan primitiu, que fins se suposa que representa la renovació de la naturalesa i que l¡obseqiar-se mútuament amb presents d'ous pintats o daurats rememora el principi de totes les coses, idea o creença que persistí en alguns països europeus a les époques que hi havia el costum de començar l'any al temps Pasqual, això motivà que es generalitzés més el costum de regalar-ne arribada aquesta festivitat.
Amb tot, probablement el costum procedeix dels antics hebreus, els quals havien establert començar l'any civil el dia que se celebrava la Pasqua, commemoració de l'aniversari de la redempció del seu captiveri, fet, que en el fons era per a ells el més transcendental de la seva història. Com que els cristians trobaren en diversos fets de la Llei Antiga semblances a altres de propis de la Llei de Gràcia, commemoraren i practicaren certes cerimònies religioses en festivitats semblants a les de l'Antic testament. Se sap que els fills d'Israel en arribar la Pasqua pastaven pans o coques sense llevat, i utilitzaven, per a fer-los, la farina primerenca de la nova collita.
D'aquests pans en feien ostentosos presents a les persones estimades.
És, doncs, quasi segur que aquests presents foren els que donaren origen als que es fan encara a l'activitat i que coneixem amb el nom de "mona", paraula verament apropiada, ja que és equivalent a la llatina "munus", significant un do o present com ho és la mona que sempre té aquest caràcter, car no s'ha d'oblidar que la mona quasi mai no se la menja el que la compra sinó el que la rep com a obsequi.
Els musulmans, que en altres temps van habitar el regne de València, entenien que la paraula "muna" significava l'impost que pagaven per l'arrendament de les terres en determinades èpoques de l'any, l'impost del qual consistia en coques, productes agícoles tendres i ous durs.
La paraula "muna" amb el temps es convetí en "mona", i la conserven encara actualment els marroquins, segons ho testifiquen notables escriptoris.
Aquesta paraula té el significat de present de Pasqua.
En altres temps hi havia el costum que la "mona" portés tants ous com anys tenia el fillol obsequiat pel padrí, indicant d'aquesta manera l'edat del que rebia l'obsequi. L'obsequi es feia fins que el fillol o fillola arribava a la pubertat. Com sigui que els costums evolucionen i es modifiquen , actualment ha desaparegut quasi les coques i els ous, i els presents de Pasqua s'han convertit en objectes del tot diferents als del seu origen.



ELS OUS DE PASQUA



El costum d'intercanviar ous de xocolata i de caramel com a obsequis de Pasqua data de poc més d'un segle, però el d'ous de debò a la primavera és un costum molt antic, que precedeix a diversos segles a la Pasqua.



Des de temps molt remots, en moltes cultures l'ou simbolitzava naixement i resurrecció. Els egipcis enterraven ous en les seves tombes i els grecs els col·locaven sobre les sepultures. Els romans van encunyar el proverbi tota vida procedeix d'un ou, i la llegenda assegura que Simó el Cirineu, que va ajudar a Crist a traslladar la creu fins al Calvari, tènia com a ofici el de venedor d'ous. Per tant, quan l'Església va començar a celebrar la Resurrecció, al segle II, no va haver de buscar molt lluny per trobar un símbol popular i fàcilment identificable.

En aquells temps, les persones adinerades embolicaven amb pa d'or els ous que regalaven, i els camperols solien acolorir-los, bullint-los amb certes fulles, flors o escorces, o amb uns insectes anomenats cotxinilla. S'empraven les fulles d'espinac i els pètals d'anemones per obtenir el verd, el brot vellut de l'argelaga per al groc, una altra per al morat intens, i els sucs de les cotxinilles produïen l'escarlata.



A principis de la dècada de 1880, en certs llocs d'Alemanya els ous de Pasqua substituïen els certificats de naixement. Una vegada tenyit un ou amb un color indeleble, es gravava en la pela, amb una agulla o un punxó, una inscripció que incloïa el nom i la data de naixement del destinatari. Aquests ous de Pasqua eren considerats en els jutjats com a prova de la identitat i l'edat.

En aquesta època es van elaborar a mà els ous més valuosos. Obra del gran orfebre Peter Carl Fabergé, van ser encarregats pel tsar Alejandro III de Rússia com a obsequis per a la seva esposa, la tsarina María Feodorovna. El primer ou de Fabergé, presentat en 1886, mitjana sis centímetres de longitud i tenia un exterior enganyosament simple, però dins de la closca d'esmalt blanc hi havia una gemma d'or que, una vegada oberta, revelava una gallina també d'or els ulls del qual eren robins. La gallina podia obrir-se al seu torn aixecant-li el bec, i amb això quedava al descobert una diminuta reproducció en brillants de la corona imperial. Un robí encara més petit penjava d'aquesta corona. Avui dia, el conjunt de tresors de Fabergé s'avalua en gairebé cinc-cents milions de pessetes. Quaranta-tres dels cinquanta-tres ous que suposadament va produir aquest artista es troben en museus o formen part de col·leccions privades.


LA MONA DE  PASQUA (segle XVIII, Barcelona, Murcia i  València)
La mona de Pasqua, tan tradicional a Catalunya, València i Múrcia, és la presentació dels clàssics ous de Pasqua, de xocolata o de caramel, amb un pastís o una carta com a base, o bé sobre una construcció de xocolata. Al segle XVIII, era ja l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d'ous corresponia als anys d'edat dels nens fins a arribar als dotze. En aquest moment, tal vegada com a punt final d'aquest obsequi, el nombre d'ous s'elevava a tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com a coca de Pasqua, i podia revestir diverses formes d'animals o d'objectes, com ocorria a França amb els pains d'épice.

A mitjans del segle XIX, les micos perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, enriquint-se amb uns adorns de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures,  anissos platejats i, per descomptat, els ous de Pasqua pintats, tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartró o tela. A Barcelona, van destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la seva acreditada pastisseria al carrer de Ferràn, i un altre excel·lent reboster, Palet, del carrer d'Avinyó. Amb el temps, Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l'època, que movia afirmativament el cap. Van ser conegudes com Si, senyors. En canvi, el molt antic Forn de Sant Jaume va presentar sempre unes mones més clàssiques i tradicionals, amb el seu pastís elaborat mitjançant una fórmula secreta de la casa, a la que es donava el nom de pasta cristiana.

D'on procedeix el nom de mona? La primera explicació que se'ns ocorre és la presència d'un ninot de qualsevol tipus com a adorn del conjunt, però, atès que va anar primer la mona que el ninot, aquest suggeriment sembla quedar invalidat. Resulta curiós comprovar que en el diccionari Gazophylacivum Catalano-Latinum. de Joan Lacavallería, publicat a Barcelona en l'any 1696, mona té una definició purament zoològica, però el Diccionari de la llengua castellana, de la Real Acadèmia, ofereix en la seva edició de l'any 1783 la següent definició: València i Múrcia. La coca o rosca que es cou en el forn amb ous posats en ella a la Pasqua Florida.



La veritat és que, en les seves diferents versions, la mona de Pasqua era regal del padrí el Diumenge de Resurrecció, i que el fillol anava a recollir-la personalment a la seva casa. La part comestible servia com a postres per a tota la família. Era també costum que el nen complimentat aprofités l'ocasió per recitar davant el padrí un vers laboriosament.

En els nostres dies prossegueix la tradició de la mona de Pasqua, tan popular com sempre, i és també tradicional que en aquestes dates els mestres rebosters presentin en els seus establiments autèntiques obres d'art, generalment a força de xocolata.

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats