Articles aleatoris

divendres, 11 de febrer del 2011

Una pantalla de 3D de 200 polzades per veure sense necessitat d'usar ulleres especials

Científics d'Institut Nacional de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions de Japó (NICT), han presentat una pantalla 3D de 200 polzades. El dispositiu no necessita ulleres per al seu visionat i s'ha convertit en el més gran d'aquest tipus fins al moment.

   La idea d'anar al cinema a veure una pel·lícula en 3D sense ulleres sembla estar més a prop cada dia. Els últims a apropar-se a aquest objectiu ha estat un grup d'investigadors del NICT a Kyoto. Els responsables del projecte, que estudien les formes de comunicació ultra-realista, han aconseguit crear una pantalla 3D de 200 polzades d'alt rendiment.

   Les dificultat del projecte han residit, principalment, en la reducció del fenomen conegut com a 'franja de soroll'. Bàsicament consisteix ajustar la paral·laxi de les imatges per aconseguir que la sensació de 3D sigui perfecta i no s'apreciïn la superposició d'imatges. Els científics han assenyalat que aquest aspecte ha estat el més complicat del projecte, segons un comunicat publicat per akihabaranews.

   La pantalla de 200 polzades de l'Institut Nacional de Tecnologia de Japó és l'evolució d'un projecte previ que havia aconseguit una pantalla 3D sense ulleres de 70 polzades. Els científics semblen haver donat amb les claus per ajustar la tecnologia 3D a grans formats, la qual cosa obre les portes de noves funcions fins ara impensables.

Un comunicat del Vaticà adverteix que no es pot confessar amb l'iPhone

Una altra d'aquelles notícies que dius potser que siguem tan babaus? En un anterior post ja vaig fer referència a la pàgina web d'un confessor online.

Avui de nou, un semblant aquesta vegada del IPhone; amb tot, el Vaticà ja ha emès un comunicat per dir que la confessió amb Iphone no està acceptada de cap manera.

Bé, llegiu el comunicat que ha fet el Vaticà i vosaltres mateixos trèieu les conclusions que calguin.

El Vaticà adverteix que no es pot confessar amb l'iPhone


Ciutat del Vaticà.-  El Vaticà ha subratllat que cap programa informàtic pot substituir el sagrament de la confessió i per això no té sentit parlar de "confessar-se per mitjà de l'iPhone", el dispositiu electrònic que ofereix una aplicació per preparar-se la confessió.

El portaveu vaticà, el jesuïta Federico Lombardi, preguntat per aquesta aplicació del popular iPhone, ha recordat que no hi ha sagrament de la confessió sense diàleg entre el sacerdot i el penitent, i correspon al confessor donar l'absolució, per tant cap programa informàtic pot substituir aquest moment.


Lombardi ha precisat que igual que moltes persones usen suports informàtics per llegir, resar i altres activitats, també pot passar que alguns es preparin la confessió amb mitjans informàtics, al considerar-los útils, "però sabent que no substitueixen el sagrament".



El portaveu ha subratllat que és important que l'aplicació serveixi "de veritat"i tingui una utilitat pastoral "i no es tracti d'un negoci alimentat d'una realitat religiosa i espiritual". L'empresa Little iApps ha creat una aplicació per al telèfon iPhone, la tauleta iPad i iTouch (música) anomenada Confession, per ajudar els catòlics en el sagrament de la reconciliació. Val 1,59 euros i permet preparar-se per a la confessió a través de la pantalla de l'aparell, amb preguntes, algunes molt íntimes, sobre actituds i accions personals.


Font: EFE

dijous, 3 de febrer del 2011

Uns urinaris per "jugar", un altre invent dels japonesos

Urinaris lúdics en proves, als bars de Tòquio


Que els japonesos cada dia volen sorprendre no és cap novetat, que tinguin uns costums un xic "especials", tampoc, però que facin proves per fer de l'acte d'orinar una mena d'esport, és força curiós si més no.
Llegiu i vosaltres mateixos trèieu conclusions.

La firma japonesa de jocs Sega està provant fins a final de mes urinaris lúdics a les sales de joc i bars de la ciutat de Tòquio, on els clients es poden entretenir i marcar punts en funció de la potència del seu raig d'orina.

L'empresa ha instal·lat de manera provisional els anomenats "toylets" (un joc de paraules entre "toy", joguina, i "toilette", lavabo) dins dels lavabos per a homes de quatre bars i sales d'entreteniment de la capital japonesa, segons un anunci.

Els urinaris estan equipats amb sensors de pressió i també petites pantalles instal·lades a l'altura de la vista dels clients, per permetre'ls seguir el seu rendiment que es basa en la precisió o la potència del seu raig.

Un dels jocs jutja la precisió del jugador i consisteix a esborrar amb l'orina els dibuixos dissenyats sobre una representació virtual de l'urinari que apareix al visor de l'usuari. L'altre joc, batejat com a "Manneken Pis" en honor a la cèlebre estàtua belga d'un nen orinant, calibra la potència del raig mitjançant el volum de líquid llançat.

Per una altra part, una versió "dual" permet al client comparar la potència del seu raig amb la de la persona que l'ha precedit a l'urinari.

Inicialment, el projecte estava destinat a atraure anunciants publicitaris, però Sega finalment va renunciar a desenvolupar-lo i comercialitzar-lo, pel temor dels bars que els clients concorreguessin a les seves instal·lacions només per jugar als lavabos. 


dimarts, 1 de febrer del 2011

Segons "La Vanguardia" del 28 de gener de 1895, a Barcelona ja hi havia un club de futbol anomenat Sociedad de Football Barcelona

En una versió digital del diari La Vanguardia hi havia aquesta notícia referent a que Barcelona, l'any 1895 ja disposava d'un equip de futbol, abans de la fundació pel suïs Hans Gamper.
No deixa de ser curiós i anecdòtic, per això fent cas a aquesta nota de premsa publicada el 28 de gener de 1895, potser el primer club decà català fos aquest "vell Barcelona".

Aquí podeu veure l'article que publicava el diari barceloní, avui fa 115 anys.

Crónica de Sport A pesar del adverso concuño que la naturaleza prestó al paniso de ayer, se inauguró con él el Velódromo de la Bonauova por los jugadores que componen la Sociedad de foootball de Barcelona. Diez y seis se presentaron á disputar las partidas, correspondiendo al bando azul los señores Joggon, Reewes (capitán), Barrie, Heather, W.- Par¡ ons, H. Morris, Hicks y Surié; y al encarnado los señores Biown, Pownall (capitán), J. Parsons, S. Morris. Hencke, Richarasou y Serra. La «pelousse» húmeda y fango&a, no favoreció las luchas y pases propios át\ juego, sin embargo se hicieron aplaudir algunos jugadores, por su buena táctica en conducir la pelota y en especial los guaidadores de la puerta al defender la entrada del «ballon». Son dignos de mención por el acierto con que condujeron su bando ios dos capitanes; y por los «goals» que lograron los señores W. Parsons y H. Morris que lograron tres y uno respectivamente, por lo que al bando azul se refiere y del bando encarnado, Samuel Morris que logró uno. Para el sábado próximo se prepara un gran par- tido de desafío, del que daré á conocer los detalles en la próxima crónica.




El primer Barça de la història va néixer abans que el fundat per Joan Gamper
En 1895, uns joves ja es reunien per jugar a futbol sota el nom de 'Societat de Football de Barcelona'


David Ruiz Marull

Article extret del Diari Sport, edició digital


És ben conegut que el 29 de novembre de 1899, Joan Gamper i altres 11 homes es van reunir en el gimnàs Solé per fundar el FC Barcelona. El jove suís, que havia arribat a la ciutat comtal un any abans, va utilitzar la revista 'Els Esports' per buscar a altres persones que, com ell, anessin aficionats al futbol, una activitat en auge a la fi del segle XIX.

Però, malgrat el que sempre s'ha dit, el conjunt que van fundar Gamper i els seus companys no va ser el primer Barça de la història o, almenys, va haver-hi un embrió anterior. Aquell equip es va basar en un grup d'amics que, des d'uns anys abans, formaven la Societat de Football de Barcelona, com va informar La Vanguardia en la seva edició del 28 de gener de 1895.

"Corresponent al bàndol blau els senyors Joggon, Rewes (capità), Barrie, Heather, W. Parsons, H. Morris, Hichs i Suñé; i a l'encarnat els senyors Brown, Pownall (capità), J. Parsons, S. Morris, Hencke, Richardson i Serra". Aquests setze futbolistes, que van utilitzar colors molt semblats als quals acabarien imposant-se en la samarreta blaugrana, s'havien reunit per jugar un partit que inaugurava el Velòdrom de la Bonanova.

Aquells joves no sabien que anaven a ser els precursors d'una de les grans entitats esportives del món. La Crònica de Sport explica que, a pesar "de l'advers concurs de la naturalesa", que va deixar el camp humit i fangoso, alguns jugadors "es van fer aplaudir per la seva bona tècnica a conduir la pilota i especialment els guardadores de la porta en defensar l'entrada del ?pilota?".

El partit va acabar amb el resultat de 4-1 a favor dels blaus gràcies als gols de W. Parsons (3) i H. Morris. Pel bàndol encarnat va anotar S. Morris i ambdós conjunts es van emplaçar per jugar una revenja una setmana més tard.

Però no acaba aquí la història dels membres de la Societat de Football Barcelona, que segons alguns estudis es va fundar en 1894. Aquells joves, la majoria d'ells britànics, van prendre com a president al cònsol anglès de Barcelona, el Sr. William Wyndham, però mai van arribar a constituir-se com a entitat.

Quatre anys després d'aquest duel, Gamper va reunir a persones interessades en el futbol per fundar el FC Barcelona. En aquest grup de pioners blaugrana estaven John i William Parsons i Samuel i Henry Morris, protagonistes de la trobada en el Velòdrom de la Bonanova.

En 1902, el fundador del Reial Madrid, l'empresari català Carles Padrós, va impulsar el primer torneig d'àmbit nacional per celebrar la coronació del Rei Alfonso XIII. Va convèncer a l'Ajuntament de Madrid perquè acceptés col·laborar en la competició i va convocar als equips més representatius d'Espanya per enfrontar-se entre ells. Van acudir el Madrid i el New per la demarcació madrilenya, el Barça i l'Espanyol en representació de Catalunya i el Biscaia, on jugaven futbolistes de l'Athletic i del Bilbao, que àdhuc no s'havia fusionat.

En aquell torneig, el Barça va arribar a la final després de vèncer al Madrid en semifinals (3-1) amb dos gols de Steinberg i un tercer transformat per Gamper gràcies a un penal. La final va ser davant l'equip basc, que es portaria finalment el trofeu amb la seva victòria per 2 punts a 1. El gol dels blaugrana ho va anotar un tal Parsons (potser els soni aquest cognom) i en l'onze que es va enfrontar al Biscaia estaven altres vells coneguts: S. Morris, J. Morris i I. Morris.

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats