Petita història dels ous de Pasqua i un nom per recordar en l'escultura d'ous: Gary Lemaster

Crec que aquestes dates són el millor temps per fer aquest post dedicat als Ous de Pasqua.
Segons la Viquipèdia aquesta és la definició i el seu origen.
L'ou de Pasqua és un símbol pagà que significa renaixement adoptat pel cristianisme per celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La Mona de Pasqua dels Països Catalans pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record d'aquesta tradició. Els ous de Pasqua més antics de què es té notícia es pintaven per celebrar l'Any Nou del zoroastrisme, que queia en una data similar a l'actual celebració.

La tradició, present especialment a països de l'Est d'Europa i anglosaxons, consisteix a amagar ous pintats (poden ser ous reals o de dolços) pel jardí o la casa perquè els infants els trobin. Com més ous es troben, més caramels s'obtenen al final. Si hi ha diversos nens es munta com un concurs. La decoració dels ous pot ser variada i més o menys rica. Entre els ortodoxos predomina el color vermell, per la sang de Crist.

A Alemanya, amb tots els ous en rotllana, es balla una dansa que expressa l'alegria pel missatge cristià, amb la dificultat que s'ha de ballar sense trencar els ous. La llegenda diu que aquests ous els ha portat la llebre de Pasqua. Aquests ritus s'han exportat a diversos països sud-americans.

L'Ou de Fabergé és una joia inspirada en els ous decorats.

Però avui, m'agradaria fer-vos cinc cèntims sobre les escultures d'un artista de renom mundial, que s'ha fet famós pels seus ous decorats.

Avui vull parlar de Gary Lemaster i aquí podeu enllaçar amb la seva pàgina oficial.
http://theeggshellsculptor.com/

Un home que ha aconseguit realitzar autèntiques obres mestres tallant el suport més fràgil que ningú pugui imaginar.


Tots aquells que veuen alguna de les seves obres per primera vegada el primer que els ve al capdavant és que ningú en el seu sa judici intentaria tallar una closca d'ou i que el que estan veient té forma d'ou però que en realitat està fet de ceràmica o plàstic; res més lluny de la realitat. Són peles d'ou produïdes per oques reals, estruços, nyandú, emús, galls dindis, o gallines que no han estat incubats o que no han arribat fins a l'eclosió.


El procés de tallat fins a donar-li la forma adequada és un procés lent i laboriós. El primer que ha de fer l'autor és netejar i buidar cada ou. Una vegada que l'ou s'ha assecat dibuixa els detalls amb un llapis i comença a tallar la closca amb un trepant dental amb puntes de diamant i carbur que gira a 400.000 r.p.m .


El següent pas és eliminar qualsevol resta de llapis que hagi pogut quedar sobre la closca utilitzant únicament les seves mans i un abrasiu. Després li dóna dos banys de clor per eliminar qualsevol residu de membrana que pugui quedar en el seu interior.

Finalment i per acabar la peça l'autor la signatura per certificar la seva autenticitat i la segella amb tres o quatre capes de laca. Després la col·loca dins d'una cúpula de cristall per realçar la seva bellesa.
Totes les seves creacions van acompanyades d'un certificat que han estat creades a mà.

Com diu el propi Lemaster a la seva pàgina Web "Encara que estic lluny de ser el millor tallador de closca d'ou del món, amb tota seguretat diria que sóc el millor tallador conegut perquè des de sempre he recolzat aquest art amb tota la meva passió."

Un petit video perquè en tingueu una idea de tot plegat.

Emilio Duró un formador per ajudar a motivar-nos en optimisme i il·lusió

Si us parlo d'Emilio Duró, potser a molts us semblarà xinès, potser és així o no.
Avui he descobert a aquest senyor de mitjana edat i assessor de moltes empreses com a formador, bé aquí teniu només un petit resum del que us comento:
Emilio Duró Pamies és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Master en Administració d'empreses per l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'empreses (ESADE) i Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Professor Col·laborador de diferents Universitats, entre elles, La Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de Navarra, Pompeu Fabra, Escola de Negocis Caixanova i INEDE. És Conseller Extern de RIOFISA i ADOLFO DOMINGUEZ. Així mateix ha estat Directiu d'empreses de gran consum com Martini Rossi i Yoplait-ATO. En l'actualitat i des de fa més de 20 anys el nostre Instructor treballa com a Consultor i Formador en empreses nacionals i multinacionals de diversos sectors com són: MICROSOFT, TELEFONICA, ONO, INDITEX, AON GIL & CARVAJAL, ALCATEL, BARCLAYS, BRISTOL-MYERS SQUIBB, WILLIS, CAIXA MURCIA, SANITAS,, BASF, BSCH, BBVA, IKEA, RIOFISA, MÀNEC, MICROSOFT, RENFE, VILLEROY & BOSCH, UDV, FORUM FILATÈLIC, UNILEVER, ZURICH, WINTERTHUR, HEWLETT PACKARD, ???.


Emilio Duró ens diu que estem programats per sobreviure, però per viure, amb l’esperança de vida d’avui, ens interessa viure, omplir-nos d’il·lusió la vida. Ens recomana carregar-nos d’optimisme i envoltar-nos del goig de viure. Molts de nosaltres passem la major part de la nostra vida patint i preocupats per coses que mai succeiran.
Com vius, posant vida als anys o posant anys a la teva vida?
Aquest és el repte d’avui!


Emilio Duró, per ser feliços ens recomana:
1.- Per viure molts anys, ens interessa un estil de vida saludable per a que el cos ens proporcioni una bona qualitat de vida.
2.- Com que fracassem per cops emocionals, reconèixer i conrear la nostra dimensió emocional ens ajudara a fer una bona gestió de les nostres emocions.
3.- Aprendre cada dia.



Crec que paga la pena donar un cop d'ull i pensar molt bé abans de que cada dia estiguem estranys, malhumorats o bé desmotivats.

Tot aquest conjunt de vídeos que l'han fet famós a Internet, potser sí que valen un bon premi, una medalla o bé un doctorat Honoris-Causa sigui com sigui, ell es guanya la vida així, motivant a la gent perquè sàpiga apreciar el que realment és i com afrontar el dia a dia, a casa, a la feina o a qualsevol altre lloc.

De ben segur que tothom no opinarà de la mateixa forma, però potser sí que aquestes pautes que dóna haurien de ser difoses, perquè la gent es conscienciés.


I com a culminació de tot el que us he dit aquí teníu el vídeo que hi ha a You Tube, que crec que mereix tot tipus de qualificacions positives, encara que algunes d'aquestes potser podeu estar-ne un xic en desacord.

El paper de la dona en l'Antic Egipte

 

La dona en l'Antic Egipte

Des de fa un temps l'Associació de Dones de Torrelles fa xerrades de diversos temes, gairebé sempre parlant del món de la dona i el paper que desenvolupa.

En una d'aquestes xerrades el tema central va ser la dona en l'Antic Egipte. De ben segur que la gent pot tenir una idea molt equivocada per això avui porto al blog aquest resum perquè molts puguin opinar amb més coneixement.

He de dir que totes aquestes xerrades són obertes a tothom, tot i que de forma majoritària hi assisteixen dones. En aquesta darrera conferència l'associació va pensar en el responsable de la biblioteca Mare de Déu de Foix, perquè impartís una dissertació sobre el tema; tot i que moltes persones eren neòfites hi va haver una bona participació en una mena de col·loqui que feia més amena aquesta estona per descobrir i saber coses sobre el misteriós món de la cultura egípcia i el paper ocupat per la dona.

No sóc cap entès ni molt menys, però sempre m'atrau saber quelcom vers les antigues civilitzacions i des d'aquí dono les gràcies al Miguel Román, per haver-nos endinsat en aquest tema, de vegades, força tabú i també desconegut.


Cal saber que...

El lloc que ocupava la dona en l'Antic Egipte pot semblar sorprenent per la seva "modernitat", si es compara amb el qual ocupava en la majoria de països de l'època, i fins i tot d'èpoques posteriors. Encarà que home i dona tradicionalment tenien prerrogatives ben diferenciades en la societat, no sembla que hi hagués una barrera insuperable per a qui volgués variar l'esquema. L'egipci d'aquell temps reconeix a la dona, no com igual a l'home, però sí com el seu complement. Aquest respecte s'expressa clarament tant en la teologia com en la moral, però és bastant difícil determinar el seu grau d'aplicació en la vida quotidiana dels egipcis. Això sí, està molt distant de la societat Grega, on la dona era considerada com "un menor d'edat etern". Per una altra part, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona com frívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiar d'una posició que es troba en poques societats.

Igualtat davant la llei

Pel que sabem, sembla que home i dona eren iguals davant la llei, en contrast amb el dret grec i romà.

De casada

Al casar-se, la dona mantenia el seu nom, amb l'afegit “esposa de X”, el que és natural ja que el matrimoni no constava com un acte administratiu, cosa rara en un Estat amb la major burocràcia possible, ni tampoc era una demostració religiosa. Simplement, ratificava el fet que un home i una dona desitjaven conviure, això en el cas en què es fes un contracte matrimonial, que no era necessari més que a efectes econòmics per a diferenciar el Patrimoni de cadascú

El marit havia de garantir el benestar de la seva esposa, incloent, per supòsit, el plànol material.

Per suposat les coses no sempre transcorren d'una forma idíl·lica, i el divorci estava admès;

La dona en la literatura

Si els pintors i els escultors li donen a dona una imatge serena en l'armadura d'una família esplendorosa, els escriptors no dubten a fer-la aparèixer com l'origen de distintes desgràcies i la culpable de diversos pecats.

Guardem-nos d'una interpretació errònia: la descripció poc aduladora de la dona en la literatura no significa que sigui menyspreada: el faraó es beneficia sovint del mateix tractament pels narradors, que li presenten com limitat i fantàstic.

Imatge divina

Entre la gran abundància de divinitats de la mitología egípcia, existeixen nombroses deesses, com en el cas de Grècia. Estudiar els seus símbols ens indica la imatge que va tenir la dona als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

Isis com a mare

La dona i la seva imatge s'associen més sovint amb la vida i la fecunditat.

Per una altra part, la vida en el seu aspecte físic no té sentit més que per la mort, perquè ambdós principis formen part d'un moviment de renaixement etern que és, en un sentit espiritual, el moviment de la vida. Un dels símbols de la deessa és la palmera, el símbol de la vida eterna.

Reines

Rares són les civilitzacions antigues on la dona podria aconseguir llocs socials importants. A Egipte, no només els exemples de dones com funcionàries d'alt rang no són rars, sinó que sorprèn una altra vegada (per l'època), el descobrir a dones en la funció suprema de Faraó. Més que un moviment feminista, és necessari veure allí un senyal de la importància de la teocràcia en la societat.

La societat egípcia de l'antiguitat, com moltes altres civilitzacions de l'època, utilitzaven la religió com punt de referència. Així es va justificar el dret al tron dels faraons: mentre que eren ungits dels déus, tenien dret diví al tron. Generalment, en les societats antigues la transmissió del dret era per línia masculina: El fill heretava el poder, i en el cas en què el rei no hagués tingut cap, el tron requeia en els membres masculins de la família més propera, tal com primers o oncles. Però encara que el monarca tingués filles, aquestes no aconseguien el poder, salvo en el cas que les haguessin casat amb el futur rei.

En la civilització egípcia, aquesta obligació de transmissió masculina no va tenir cap valor; la sang real era el factor d'una legitimitat divina, el criteri extraordinari per a l'accés al tron: aquesta legitimitat la transmetien les dones, pel que hereus homes d'esposes secundàries es casaven amb les seves germanes, filles de l'esposa real que al seu torn era filla de l'anterior esposa real.

Així, els egipcis van preferir ser governats per una dona de sang real (per tant divina segons la religió) abans que per un home que no ho anés. Per això en temps de crisi sucesorias, les dones prenien el poder. És d'assenyalar que en aquest cas, la faraó prenia tots els símbols masculins, pel que existeixen dubtes en el sexe de certs faraons que podrien ser o no, dones.

La dona en distintes professions

Divina Adoratriu

Aquest títol correspon a certes dones assignades al servei d'Amón , igual que les hi va haver al servei de la deessa Hathor, Atum, de Min o de Sobek, i va ser portat per dones de distintes categories. No tenim informació precisa de la funció d'aquestes servidores abans de la Dinastia XXIII, només que durant els ritus del culte d'Amón eren requerides. També les hi cridava Mà del Déu i Esposes del Déu, sense que aquesta unió mística suposés un impediment al matrimoni ni a la maternitat. Estaven dotades de poder espiritual, però també amb un gran poder temporal a Tebas.

Sota el regnat d'Ahmose I, la funció va ser atribuïda a la reina Ahmose-Nefertari, que va obtenir el nom d'Esposa del Déu i Mà del Déu, i des de llavors va ser exercida per les Esposes Reals o per les seves filles, adquirint tal prestigi, que les reines havien de ser els seus descendents i alhora noves Esposes del Déu.

Aquest sacerdoci femení perd importància en la família real a partir del regnat de Thutmose IV, disminuint el nombre d'adoratrius d'Amón, i finalment assumiran la funció d'Esposa del déu les princeses i no la reina. A partir de la Dinastia XXVI, aquestes dones van ser part dels governants d'Egipte, administrant el temple d'Amón en Tebas amb les seves grans possessions.

Funcionàries

Entre les dones que van ser funcionàries d'alt rang, es pot citar a Nebet, una visir de la Dinastia VI. No obstant, és necessari fer notar que trobar una dona amb tal responsabilitat era extremadament rar, i serà necessari esperar a la Dinastia XXVI per a trobar la mateixa situació. Excepte en l'Imperi Nou on tota la "funció pública" va ser atesa per homes, les dones van ocupar posats d'escriba de diferents categories en l'administració, càrrecs molt importants ja que en les seves mans estava l'economia del país.

Ploramorts ( plañideras)

Eren dones a les quals es pagava perquè acompanyessin al festeig fúnebre, al que precedien dansant, plorant i lamentant-se, en record del difunt. En l'antic Egipte, es purificaban prèviament mastegant natrón, i es perfumaban amb incienso; vestien totalment de blanc o blau i usaven perruques arrissades de les quals s'arrencaven els cabells. També eren cridades "Cantoras de la deessa Hator"

Empresàries

La dona egípcia mantenia la seva independència després del matrimoni, i podia tenir el seu propi negoci, podent exercir una àmplia varietat d'oficis: hi havia llevadores, teixidores, intendents; o bé col·laboraven amb el negoci del seu marit, ajudant-li. Això últim era particularment freqüent entre els camperols, entre els quals era habitual repartir el treball entre tota la família.

Altres papers

Hi havia més treballs que desenvolupaven les dones, com tocar instruments musicals o dansar, moltes vegades com esclaves, encara que en la casa Jeneret s'ensenyava a les dames de la família real i a aristòcrates música i dansa.

Estònia primer país del món amb cabines telefòniques de Skype

T'imagines trucant des d'una cabina de telèfons de forma gratuïta?A hores d'ara de la pel·lícula segurament no sigui la teva primera opció, sobretot des que l'ús de Smartphone, s'han estès per la sacietat per tots costats. Doncs bé és possible que no sigui tan desgavellada aquesta opció, perquè no et parlo d'una cabina de telèfons de les quals estem acostumats, d'aquestes de Movistar.

Et parlo de les cabines Skype, sí cabines de telèfon d'aquesta companyia que ens deixa fer trucades de telèfon de forma gratuïta. La primera que s'ha instal·lat ha estat en l'Aeroport de Tallin Lennart Meri d'Estònia, encara que a la base és l'aplicació que podem trobar per a PC, però en una cabina habilitada a aquest efecte, per mitjà de la qual podrem realitzar videotrucades VoIP gratuïtes.

L'estació comptarà amb una pantalla tàctil, àudio, video, i, no podia ser d'una altra manera, connexió a internet, on haurem d'introduir les nostres dades d'usuaris per poder realitzar videotrucades amb els nostres contactes. El projecte no estarà disponible a curt o mig termini està sent dut a terme per Advertising Technology (AdTech), empresa especialitzada en pantalles tàctils i LED per a publicitat.

La intenció és produir en massa aquest tipus de cabines Skype i ser instal·lades en diferents zones públiques, principalment en els aeroports, ports, hotels, centres comercials, hospitals i en vaixells de creuer. Qui ens ho anava a dir no fa molt que amb els nous Smartphones i tablets 3G, podríem estar parlant de cabines telefòniques, encara que siguin de Skype.

Moltes gràcies de nou per la vostra fidelitat

Si em permeteu aquí teniu una canço de Sanjosex titulada com el meu blog "Coses Meves".
Espero que sigui del vostre grat, per tots vosaltres i la vostra fidelitat.


Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”


T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

Fuente: musica.com
Letra añadida por Mont-ros

Sanjosex

Cada dia en sabem de noves: A la Xina, una ovella ha parit un gos

 Recordeu, quan de vegades us diuen, "això és un conte xinés" per entendre'ns i ser més clars "això és un cuento chino". Doncs, aquesta notícia potser ho és o no, ves a saber.
De moment, Telecinco i altres pàgines ho han publicar al seu  web.

És impossible però els propietaris d'una granja a la Xina asseguren que una de les seves ovelles ha parit un gos. L'animal en qüestió té llana com un be però la seva boca, nas, ulls, potes i cua s'assemblen més a les d'un gos.

El granger Liu Naiying assegura que el xai caní juga com els gossos. Després de l'arribada del misteriós animalet milers de persones acudeixen a la granja, a la província xinesa de Shaanxi, a veure'l a ell i a la seva mare ovella, segons recull el diari Daily Mail

El granger explica com va trobar l'animalet poc després d'haver nascut a les seves terres. "Jo era a la prada cuidant de les ovelles i vaig veure com un moltó llepava l'animal, em vaig acostar i el cadellet encara estava humit", diu Liu Naiying. "En aquell moment vaig comprovar que era un animal molt estrany, com un encreuament entre ovella i gos", afegeix.

Al principi el granger es va mostrar espantat perquè en 20 anys de professió no havia vist res semblant.

Yue Guozhang, investigador del Centre Ramader d'Investigació de la ciutat de Xian, assegura que el gos i l'ovella són espècies diferents i que és "impossible que una ovella quedi embarassada d'un gos". Guozhang creu que l'animal no és més que un be anormal.