El Consell Comarcal edita el primer Calendari per la Pau de l'Alt Penedès

El calendari està il·lustrat amb una selecció dels dibuixos dels alumnes de les escoles públiques que han participat en el projecte Edupau 2010: J.J. Ràfols (Torrelavit), Montcau (Gelida), Font-rúbia (Font-rubí), Guerau de Peguera (Torrelles de Foix), Antoni Grau Minguell (Sant Quintí de Mediona), Sant Jeroni (Sant Pere de Riudebitlles) i La Fassina (Mediona).

"Edupau: Educació i sensibilització per a la pau" és un projecte del Servei d'Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Durant l'any 2010 s'han fet diverses actuacions entrellaçades entre si a fi i efecte d'arribar al màxim de públic possible.

En una primera fase de treball, es van fer tallers de sensibilització sobre la pau a les escoles públiques de Primària de l'Alt Penedès. Després, amb el suport dels mestres, els alumnes van fer il·lustracions sobre la pau, la convivència, etc. A través d'un concurs, es van seleccionar les il·lustracions que havien d'aparèixer en el Calendari per la Pau 2011 de l'Alt Penedès.

En una segona fase de treball, el Servei d'Igualtat i Ciutadania del Consell Comarcal, en col·laboració amb l'organització internacional "Save the Children", va organitzar una exposició itinerant dirigida a joves i adults. Amb el títol "Basada en fets reals", l'exposició mostra els testimonis de nens i nenes que han viscut un conflicte armat. Aquesta exposició es complementa amb les il·lustracions  dels alumnes de l’escola del municipi on es fa l'exposició. L'Institut de Gelida, a més d'acollir l'exposició, ha  participat també en un espectacle teatral sobre la pau.

Tothom que vulgui un Calendari per la Pau 2011, el pot recollir gratuïtament a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del Consell Comarcal de l'Alt Penedès o preguntar per telèfon (Tel. 93 890 00 00) el punt de recollida més proper del seu municipi.

Bon Nadal a tots els amics i amigues de Coses Meves

Amb aquest video que he trobat a la xarxa, que parla per ell mateix, encara que sigui en anglès us vull felicitar les festes.
Amb la originalitat d’aquest vídeo creat per la gent de Viral Vídeos, us vull desitjar un Bon Nadal i unes bones festes 2.0.

 i també us dedico aquest Poema de Nadal
  escrit per en Josep Maria de Sagarra

Va ser una nit que va florir l’estrella

i va néixer l'Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant.
I fa molt temps, molt temps i algú ensiborna
el nostre pit, per atiar l'oblit,
per fer-nos infidels, però retorna,
cada any aquesta nit.

La nostra vanitat prou s'afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos per aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va ni on para,
pell d'home que arrossega la corrent!

Però el Nadal ens ha pintat el rostre
d'un vermell precís i decidit
que ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i esperit.
I ens dóna un punt d'humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l'espai
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem "Glòria a Déu a les altures"
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla
i l'orgull en la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

L'arbre de Nadal més car del món: un luxe, una necessitat o bé un abús?

Que el món està en crisi? Llegint aquesta notícia no ho sembla.
L'arbre de Nadal més car del món no es troba a Nova York ni a Londres sinó a la meitat del desert dels Unió dels Emirats Àrabs. El clima desèrtic no és el millor per als avets i un país de majoria musulmana potser no sigui el lloc més comú per celebrar el Nadal, però això no va impedir que l'arbre nadalenc més car del món hagi estat instal·lat en un hotel d'Abu Dhabi.

En l'hall d'entrada de l'hotel de luxe 'Emirates Palace' d'Abu Dhabi han col·locat un arbre de Nadal de 13 metres d'altura. De les branques pengen, al costat de les tradicionals boles brillants i llums de colors, peces de joieria d'or i incrustacions de pedres precioses.

En total té 181 peces de joieria, diamants, perles, maragdes i safirs, per valor d'onze milions de dòlars (uns vuit milions d'euros).

L'arbre és artificial però les joies no ho són, va assenyalar Hans Olbertz, director de l'Hotel Emirates Palace, als mitjans de comunicació.

Aquesta iniciativa és un reclam més per als luxosos hostes de l'hotel ideada pel departament de comunicació que basa la seva estratègia a fomentar el luxe amb idees occidentals i orientals. 'Emirates Palace' explica a més amb el seu propi port esportiu, heliport i una màquina expenedora de lingots i monedes d'or igual que la que hi ha instal·lada des de fa uns mesos a l'hotel Palace de Madrid.

Està bé, Emirats Àrabs és un país amb molts recursos econòmics. Tots sabem això. Però d'aquí a voler entrar el llibre de rècord Guinness gràcies a l'arbre de nadal més car del món pot resultar ridículament ostentós. Ja li van demostrar a tothom amb el seu impressionant hotel de set estels del luxe que són capaços d'albergar, però gastar-se 11 milions de dòlars en un adorn sembla una bogeria.

El món s'enfonsa en moltes zones com l'Àfrica i Centre Amèrica mentre que en altres parts poden donar-se luxes com aquests. I és difícil abordar aquests temes econòmics sense semblar ressentit o amargat, però quan en una cantonada persones moren de gana, mentre en l'altra tiren una nevera plena de menjar a les escombraries, molesta una mica. I ull, aquest hotel d'Emirats Àrabs està en tot el seu dret de fer-ho.

¨La llei "Sinde" ajorna la votació

 

El PSOE, acorralat, ajorna la votació de la 'llei Sinde' fins al vespre

El govern espanyol s'ha quedat sol i no aconsegueix suports per tirar la llei endavant

La comissió d'economia del congrés espanyol tenia previst de votar a migdia la Lllei d'economia sostenible (LES), que inclou la polèmica disposició coneguda com a 'llei Sinde' i que preveu tancar webs que continguin arxius d'obres amb drets d'autor i enllaços per a descarregar-ne. La votació s'ha ajornat, primer, fins a les dues, després fins a quarts de quatre, i ara han decidit ajornar-ho fins que no acabi el ple al congrés, cap a les nou de la nit. I és que el PSOE no aconsegueix el suport de cap grup per a tirar-la endavant.
De moment, tot apunta que la llei no s'aprovarà perquè CiU, necessària per aprovar la llei, ha anunciat a l'últim moment que hi votaria en contra. Un dels elements que poden haver fet rectificar CiU és la revolta que s'ha generat a la xarxa aquests darrers dies: diumenge una vintena de webs de descàrrega van tancar en senyal de protesta contra la disposició vuitena de la llei, ahir el grup d'internautes Anonymous va fer caure les webs del PSOE, CiU, PP i PNB per fer servir 'la sobirania atorgada en benefici de les grans multinacionals de la indústria de l'entreteniment' i avui han fet caure la web del congrés espanyol.
La clau ara és si CiU vota a favor de l'esmena de supressió de la 'llei Sinde' presentada per ERC i IU-ICV, ja que no n'hi ha prou amb que s'abstingui.
Des del principi, la 'llei Sinde', que preveu tancar les webs que continguin arxius d'obres amb drets d'autor i enllaços per a descarregar-ne, ha anat acompanyada de polèmica.
Segons el text actual de la llei, la comissió del Ministeri de Cultura rep les denúncies, dels autors o gestors de drets, de suposades violacions de webs amb enllaços i arxius protegits per drets d'autor. Un jutge de contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional espanyola ha de decidir en quatre dies si admet el tancament de la web.
Contra la 'llei Sinde'
Els adversaris de la llei critiquen les webs de descàrrega es puguin tancar, perquè això posa en perill les llibertats. Així ho explica el manifest del portal 'No al tancament de webs', que recorda que la llei és una imposició estrangera (una referència als cables filtrats per Wikileaks fa dies i que donaven entenent que l'ambaixada dels EUA a Madrid va fer de la lluita contra les descàrregues una de les prioritats i va pressionar el govern espanyol perquè fes una llei contra les descàrregues a la xarxa).
L'Associació d'Internautes, que calcula que amb la llei es poden tancar més de cent webs d'intercanvi d'arxius, té pensat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional, si s'aprova tal com és redactada ara. I FACUA-Consumidors en Acció va enviar ahir als grups parlamentaris gairebé 30.000 signatures contra la llei.
El manifest de FACUA, titulat 'Si és legal, és legal' (hom pot subscriure'l des de la web), demana als portaveus de la comissió d'economia del congrés espanyol que no aprovin una norma dictada 'contra els interessos dels ciutadans per a afavorir un poderós lobby amb un model de negoci caduc que no vol reconvertir-se'.
'Amb l'aprovació de la llei d'Economia Sostenible', diu, es pretén aconseguir 'allò que les entitats de gestió no han aconseguit fins ara als tribunals, ni per la via penal ni per la civil: el tancament de pàgines web que incloguin enllaços per a descarregar obres a través de les xarxes d'intercanvi d'arxius P2P'. El manifest recorda que sempre hi ha hagut un intercanvi no lucratiu d'obres culturals moralment acceptat i demana 'un canvi en les formes de governar, que comencin per escoltar els ciutadans i no solament la indústria'.
A més de tot això, els internautes també protesten que una llei com aquesta pugui aprovar-se en una reunió de la comissió econòmica del congrés espanyol, sense que sigui necessari discutir cap esmena ni passar pel ple.
Tot aquest debat és ben viu a la xarxa: hi ha diversos grups de Facebook contra la llei Sinde, i Twitter també en va ple.

font:http://www.vilaweb.cat/noticia/3827131/20101221/psoe-acorralat-ajorna-votacio-llei-sinde-vespre.html

La resolució final de la Llei Sinde

El rebuig a la llei Sinde en la comissió d'Economia del Congrés ha despertat ràpides reaccions de celebració a la Xarxa, mentre ha estat lamentada per la comunitat artística, que promet presentar en la Unió Europea un altre model "més contundent" de lluita contra la 'pirateria'.

Després d'una tarda en la qual es va seguir minut a minut a través de les xarxes socials l'evolució de la votació en la Cambra baixa, la conclusió en negatiu per a la disposició final segona de la Llei d'Economia Sostenible va deslligar tota una 'festa on-line'.

Com a "victòria increïble" després de "tres anys de batalla" ha estat qualificada des d'Hacktivistas, una de les plataformes que més han lluitat contra l'anomenada llei Sinde o "llei antidescargas" a través del nom Sindegate, i que ha descrit el dia d'avui com "el major fracàs polític" de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde.

"Hauria de ser la seva tomba. La seva dimissió és imprescindible per higiene política i aquest és el proper objectiu d'Hacktivistas", han reconegut des d'aquesta plataforma sota el pseudònim d'Isaac Hacktsimov.

L'Associació d'Internautes, ha qualificat en un comunicat la jornada com "un dia per recordar", en el qual "la voluntat de la ciutadania ha acabat per imposar-se a les pressions de lobbies, ambaixades i governs estrangers sobre el nostre representants" i "la democràcia 2.0 ha madurat d'una manera decisiva".

7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, la Marató de TV3 ho ha fet possible

Barcelona

"La Marató" de TV3 ha aconseguit 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides

El marcador de "La Marató" ha tancat amb un total de rècord. Amb més de quinze hores de programa, s'han aconseguit 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Al llarg del dia, la participació ciutadana ha estat present a tot el territori amb activitats solidàries arreu. La sensibilització i la difusió científica ha estat gràcies a testimonis colpidors de persones lesionades i experts que han intentat apropar aquestes malalties a la població. Catalunya Ràdio també ha preparat una programació especial fins a les dues del migdia. A les nou del matí ha co

Catalunya segueix demostrant la seva solidaritat any rere any i "La Marató", dinou anys després, continua essent un èxit per a la recerca científica, gràcies a les donacions dels catalans. En l'última actualització a càrrec del presentador, Albert Om, el marcador de "La Marató" ha batut un nou rècord amb un total al final del programa de 7.246.114 euros, després de més quinze hores d'emissió. Un gest molt significatiu, en una època de dificultats econòmiques, i que il·lustra el compromís dels catalans per ajudar a la recerca científica per a les malalties. L'edició d'aquest any ha estat dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

"La Marató" ja s'ha convertit en una cita nadalenca actual, i no només ajuda a recaptar fons per a l'avenç tecnològic, sinó que és una gran eina per a la difusió científica i promou la sensibilització de la població a través del coneixement i l'apropament dels casos que s'expliquen al llarg del programa. La participació de tothom i la implicació del territori es demostra amb la gran quantitat d'activitats que s'organitzen des de les setmanes prèvies al dia del programa. Aquest any, amb les més de 1.200 activitats organitzades arreu de Catalunya, s'han aconseguit més d'un milió d'euros.

Totes les xifres creixen a mesura que es van complint més edicions, i no només la xifra final de donacions, sinó també el nombre de trucades rebudes al llarg del dia. Aquest diumenge han estat 120.999, superant amb escreix les prop de 107.000 trucades de l'edició de l'any 2009. I el disc de la marató, amb 150.000 còpies venudes, ha estat el més venut de totes les edicions. El CD i també el llibre de "La Marató" encara es poden comprar a través de la botiga de TV3.

Les donacions per a aquesta edició es poden seguir fent fins al 31 de gener del 2011 a través del Servicaixa, o donacions per transferència bancària a La Caixa, al número de compte 2100 0555 31 0201001500 o en cas de ser un donatiu procedent d'una activitat popular (organitzada per associacions i/o entitats) al número de compte 2100 0555 37 0201474332. També es poden seguir fent donacions per internet i amb el mòbil.

Testimonis colpidors i col·laboracions estel·lars

Més de vint testimonis de persones que han patit una lesió medul·lar o cerebral, han intentat acostar a les dificultats físiques, emocionals i socials a què s'enfronten diàriament, tant els afectats com en el seu entorn. I científics i experts han explicat el funcionament del sistema nerviós central i com l'afecten les lesions tractades, apropant d'aquesta manera aquestes malalties a la població per a una major sensibilització.

El programa ha comptat amb actuacions musicals de luxe, entre altres les dels artistes que han participat en el disc de "La Marató". Montserrat Caballé ha interpretat amb la seva filla la banda sonora de l'anunci d'aquesta edició i al llarg del dia, s'ha pogut gaudir d'actuacions musicals per a tots els gustos, amb els Amics de les Arts, Lax 'n Busto, Oceana i Rosario, entre molts d'altres.

Moltes cares conegudes de TV3 han passat pel plató del programa, com per exemple Raquel Sans, que ha cantat amb la seva germana, i Tomàs Molina i Helena Garcia Melero, que han intentat exemplificar com se sent una persona amb una lesió medul·lar. Albert Om ha recordat amb el presentador de l'edició anterior, en Josep Cuní, moments emotius de "La Marató" dedicada a les malalties minoritàries i Xavi Coral i Espartac Peran  han presentat les activitats i el "flashmob" al centre de Barcelona amb més de 2.500 participants. Però també hi ha hagut activitats, trucades i més de 2.500 voluntaris a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Els actors de "Polònia" i "Crackòvia" han presentat monòlegs, una gran novetat d'aquesta edició, i els jugadors del Barça Gerard Piqué i Dani Alves també han estat en directe a "La Marató". I a més de les estrelles que han visitat el plató, l'Albert Om ha estat acompanyat per dues titelles que l'han ajudat a presentar, la Lia i el Marc.

"La Marató" a la xarxa

Aquesta edició de "La Marató" ha tingut una gran presència a les xarxes socials, i ha aconseguit superar els 84.000 amics a Facebook. El programa informava en directe a través de Facebook i Twitter i aconseguia encara més proximitat amb el públic. Els espectadors podien deixar comentaris al mur i a través del #maratótv3 que s'emetien per televisió, i a la vegada ajudaven a escampar el missatge de solidaritat.

Els moments més destacats del programa s'han anat recollint al blog de "La Marató", on s'hi poden veure tots els vídeos dels testimonis, explicacions científiques i les millors actuacions.


font: http://tv3.cat

Webs de descàrregues tanquen avui com a protesta contra la llei Sinde

Davant la imminent votació al congrés, insisteixen en la vulneració de llibertats que suposa aquesta disposició

Més de vint webs de descàrregues han tancat avui com a mesura de protesta per la possible aprovació, dimarts vinent, de la disposició de la llei d'Economia Sostenible coneguda com a 'llei Sinde'. Així, webs de descàrregues tan populars com Cinetube o Series Yonkis són avui una plana de color negre amb un missatge: 'Si s'aprova la llei Sinde, aquesta pàgina desapareixerà. Internet serà una tele més, al servei del poder. Per la llibertat d'expressió a la xarxa. No a la censura. No a la llei Sinde. No al tancament de webs'.
Totes aquestes webs redirigeixen avui al portal 'No al tancament de webs', on hi ha el manifest del moviment. Un text on alerta del 'perill per a les llibertats que representa la llei Sinde' i que anima la gent 'a sortir al carrer i explicar-ho a tothom'. També relata que la 'llei Sinde' és una 'imposició estrangera' i responsabilitza els Estats Units d'incitar el govern espanyol a aprovar-la 'per a aconseguir una xarxa sumbissa i acceptable'.
Segons aquesta disposició de la llei d'Economia Sostenible, una comissió del Ministeri de Cultura espanyol podrà tancar una web si considera que vulnera la propietat intel·lectual o que pot causar dany patrimonial als autors.
Tot apunta que la setmana vinent la comissió econòmica del congrés espanyol votarà la llei, però encara no és clar si tindrà el suport suficient. I és que és possible que el PNB demani una votació separada de la disposició per tal de tombar-la. Tal com explicava VilaWeb ara fa unes setmanes, CiU podria ser clau en la votació, però encara no ha definit la seva posició.

Una llei que pot fer tremolar les descàrregues p2p per INTERNET

Avui vull fer patent aquest comunicat tal com està redactat a la web de http://www.internautas.org vers l'aprovació imminent de l'anomenada Ley Sinde. Està escrita en castellà per donar més notorietat a la notícia.

A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Hemos conocido hace poco que antes del 31 de diciembre pretende aprobarse por el procedimiento de urgencia la "Ley Sinde", dentro de la Ley de Economía Sostenible, sin ningún tipo de debate parlamentario democrático y sin posibilidad de enmiendas, como desea explícitamente el gobierno estadounidense de Obama. Si a ti también te parece un atropello inadmisible, llama a tus diputados y díselo.

15-12-2010 - A los ciudadanos: Ayúdales a decir NO a la Ley Sinde

Si te parece una aberración que se reimplante la censura en España, llama a tus eurodiputados y díselo.

Si no entiendes cómo es posible que un gobierno que se dice progresista recorte las libertades ciudadanas, llama a tus diputados y díselo.

Si no entiendes que en una democracia moderna se pueda esquivar la autoridad judicial, única capacitada para decidir a la hora de afectar derechos fundamentales como la libertad de expresión, y decretar el cierre de sitios web como quien pone multas de aparcamiento, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece mal que el gobierno español defienda los intereses de la industria norteamericana a costa de pasar por encima de las libertades civiles de los españoles, llama a tus diputados y díselo.

Si te parece inadmisible que la censura se implante en Internet y se cierren páginas web sin justificación alguna y por capricho del poder, llama a tus diputados y díselo.

Si quieres recordarles que seguirás el lema "no votaremos a aquellos que aprueben la Ley Sinde", llama a tus diputados y díselo.

Si no te gusta que Internet se convierta en un estado policial de alarma permamente, llama a tus diputados y díselo.

Si por el contrario, todo esto te parece bien, no los llames, a ellos también les parece bien.

Los teléfonos

Los políticos españoles no se caracterizan por la transparencia; por tanto, no ha sido posible encontrar los teléfonos de sus oficinas en el Congreso. Por tanto, según el partido al que pertenezca el diputado con el que quieras hablar, tendrás que recurrir a los siguientes números, y pedir que te faciliten el número de teléfono de ese diputado concreto. Recuerda que es tu derecho.

GPS - Grupo Parlamentario Socialista

Tlf : 91 390 6618

GPP - Grupo Parlamentario Partido Popular

Tlf.Atención al Ciudadano: 900 101 446

GPC - Grupo Parlamentario Catalán (CiU)

Dpto.de Prensa:

María Eugenia Quetglás Tlf: 91 390 7964

Carolina Herrero Tlf: 91 390 7228

GPV - Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV)

Tel.: 94 403 9400

GER-IU-ICV - Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds

ERC - Esquerra Republicana de Catalunya

Tlf: 93 453 6005

IU - Izquierda Unida

Tlf: 91 722 7500

ICV - Iniciativa per Catalunya Verds

Tlf: 93 301 0612

Partidos políticos del Grupo Mixto:

UPyD - Unión, Progreso y Democracia

Tlf: 91 598 2286

BNG - Bloque Nacionalista Galego

Tlfs.: 91 390 7688/ 91 390 6508

UPN - Unión del Pueblo Navarro

Tlf: 94 822 3402

CC - Coalición Canaria

Tlf : Ninguno disponible



Los diputados de la Comisión de Economía

Los diputados siguientes forman parte de la Comisión de Economía del Congreso, que pretende consumar este atropello a la democracia y los derechos fundamentales. Hazles saber lo que opinas sobre su intento de aprobar la Ley Sinde por el procedimiento de urgencia y sin debate ni enmienda alguna, justo tal y como quiere el gobierno estadounidense.


Grupo Socialista

Colldeforns i Sol, Mª Montserrat
Gastón Menal, Marta


Grupo Popular

Montoro Romero, Cristóbal Ricardo
Tomé Muguruza, Baudilio


Grupo Catalán (CiU)

Sánchez i Llibre, Josep


Grupo Mixto

Oramas González-Moro, Ana María


Grupo Vasco

Azpiazu Uriarte, Pedro María


Grupo Esquerra Republicana, I.U., I.C.V.

Buenaventura Puig, María Nuria

i un altre apunt també sobre el mateix tema

No a la censura. No a la Ley Sinde. No al cierre de webs.

AYÚDANOS A SEGUIR TEJIENDO

Discúlpanos si no es esta página lo que querías leer este domingo. Seguramente vienes de otra página de Internet donde esperabas encontrar algo muy distinto. Si así lo deseas, puedes dejar de leer ahora mismo, pero nos gustaría explicarte por qué hoy han cerrado algunas webs. Si el próximo martes 21 de diciembre algunos políticos deciden aprobar la Ley Sinde, la Internet en español que hemos conocido cambiará para siempre, y miles de páginas podrán ser cerradas desde el poder.

A lo largo del último año, en esta página se ha publicado mucha información sobre la Ley Sinde, un proyecto de censura de Internet escondido dentro del proyecto de Ley de Economía Sostenible. Te invitamos a ver los vídeos, a escuchar, a leer y a reflexionar. Cuando te hayas informado acerca del peligro para las libertades que representa la Ley Sinde, no te quedes sentado. Sal a la calle y explícaselo a todas aquellas personas que conozcas, muy especialmente a aquellas que viven desconectadas de Internet.

La Ley Sinde no nace de la voluntad del pueblo español, sino que es una imposición extranjera. La embajada de Estados Unidos ha presionado a nuestro gobierno para aprobarla, pisoteando nuestra soberanía nacional. Quieren una Internet sumisa y controlable, que sea útil para convencer a la población, como los restantes medios de comunicación controlados desde el poder. No quieren que la gente comparta información, no quieren que sepamos quién mueve realmente los hilos, no quieren que sepamos cómo se enriquecen empobreciendo al resto de la población. Quieren una red esclava desde la que vendernos su visión del mundo.

Hubo una vez un hombre que creyó en la paz y en la libertad, y que murió asesinado. Se llamaba Mohandas Karamchand Gandhi, y se enfrentó a un imperio con una primitiva herramienta: su rueca de hilar. Pronunció estas palabras: "Si trescientos millones de personas hilaran una vez por día, no porque un Hitler se lo ordenara, sino porque se inspiraran en el mismo ideal, tendríamos una unidad de propósitos suficiente para alcanzar la independencia."

Mucho más de trescientos millones de personas están tejiendo cada día esta inmensa red de intercambio de conocimiento que se llama Internet. Millones y millones de personas compartimos información a través de redes abiertas. Hemos creado una cultura y tenemos un objetivo común y universal. Todo eso puede cambiar a partir del próximo martes. La Ley Sinde es una tijera que permite cortar los hilos que mantienen viva Internet, una red que debe seguir siendo libre y neutral, como instrumento de progreso, paz y libertad.

Ayúdanos a seguir tejiendo. Sal a la calle, explícaselo a tus vecinos, a tus amigos, a tus compañeros de trabajo. Y discúlpanos por haberte estropeado este domingo, pero lo hacemos para que puedas disfrutar en libertad del resto de tus domingos. Muchas gracias..

I una altra....

El Consejo de Ministros acaba de aprobar el proyecto de ley de economía sostenible y de anunciar que lo envía a las Cortes para su tramitación parlamentaria. Todavía habrá que agradecerles que no lo aprueben por la vía rápida mediante un Decreto-Ley. Han transcurrido tres meses y medio después de que el lobby internacional del copyright introdujese, en un Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible que nada tenía que ver con la propiedad intelectual, una ominosa Disposición Final Primera destinada a cerrar impunemente páginas web sin intervención judicial. En el camino queda una fuerte movilización en internet, falsas promesas de volver a ser recibidos para consultas, las críticas de varios de los organismos pertinentes consultados sobre la misma y unas pequeñas modificaciones cosméticas en el texto que no varían en absoluto el alcance y espíritu de las medidas.


En síntesis lo que tenemos es un proyecto de ley que, salvo que algo cambie radicalmente, será aprobado sin modificaciones o con cambios mínimos por el parlamento, y que permitirá a una comisión administrativa dependiente del ministerio de cultura cerrar las páginas web que le parezca pertinente. Para empeorar todavía más el asunto, la composición de dicha comisión no se establece en la ley ni se conoce, aunque todo apunta a que en ella estarán presentes las entidades de gestión. Una vez decidido el cierre, un juez revisará que no se vulneran la libertad de expresión o de información, pero no entrará en el fondo de la cuestión. No revisará si efectivamente hubo o no una vulneración de derechos de propiedad intelectual. Ante este cierre, cabrá recurrir por la vía ordinaria y ver si después de unos años la justicia te da la razón y puedes volver a abrir tu web. Eso sí, incluso si al final ganas, olvídate de que alguien te vaya a compensar. Es, con toda claridad, una justicia paralela. Una justicia que no es justicia.


La defensa de la propiedad intelectual se convertirá así en la gran excusa para censurar y controlar internet. Cualquier página web es susceptible de estar infringiendo derechos de propiedad intelectual desde el punto de vista de los interesados, que serán muy probablemente los que controlen la comisión. Se impondrá la interpretación de que enlazar a contenidos protegidos equivale a publicarlos, aunque los jueces se empeñen en decir lo contrario. Y con ello todas las webs con enlaces, y la estructura misma de Internet estarán en peligro. Así, se podrán cerrar páginas molestas de todo tipo. Es más, si funciona como pretenden sus impulsores, ni siquiera esto hará falta. Habrán creado un régimen de autocensura suficiente para que la gente no se atreva a publicar según qué cosas. O para que una simple amenaza de denuncia ante la comisión baste para que se retiren los contenidos o críticas no deseados.


El envío al parlamento del proyecto de ley en estos términos, y más en las circunstancias en las que se ha hecho (sin dar a conocer el texto, sin mencionarlo en rueda de prensa, sin mencionarlo en un dossier de más de 60 páginas, sin permitir que hubiera preguntas sobre el tema en la misma), viene a consumar una importante brecha digital entre la sociedad en internet y nuestra clase política, con el gobierno al frente.


Internet se ha convertido en una plataforma de comunicación, de expresión, de información y de innovación sin precedentes en la historia de la humanidad. Es, sin duda, un elemento clave para el progreso de las sociedades modernas. Es a la sociedad del siglo XXI lo que la electricidad fue a la de finales del XIX. La base sobre la que se construye la sociedad del futuro, sobre la que se cimientan todas las demás innovaciones. Pretender impulsar la economía sostenible y la innovación de espaldas a internet es no haber entendido nada. Es condenar a España a perderse la revolución digital, de la misma forma que nos perdimos la revolución industrial.


La clase política, con la complicidad de buena parte de los medios tradicionales, ha calculado que la protesta de internet no iría a más. Que estaba hecha de gaseosa. Que con manejar bien los mensajes, como han hecho siempre, bastará para que el asunto se olvide, para que no haya movilización ni contestación, para que se quede en unos pocos protestando en el vacío, sin ninguna repercusión en el mundo físico. Ellos están organizados. Saben cómo moverse, como influir. Saben cómo hacer para que un asunto pase inadvertido, para que no se pregunte por él. Y piensan que, esta vez también, van a salirse con la suya.


Yo creo que no. Que hemos traspasado ya un umbral invisible pero importante. Que el número de personas que están en internet, que la usan todos los días y que la valoran como algo realmente imprescindible en sus vidas es mucho más alto de lo que los políticos se imaginan. Somos muchos los que consideramos que el tratamiento que se haga en política de internet es un asunto clave. Capaz de cambiar nuestro voto. Capaz de hacer que nos movilicemos y nos organicemos. Si nos atacan, nos defenderemos. En nuestro terreno encontraremos medios tecnológicos para esquivar sus intentos de control y de censura. En el suyo poco a poco iremos ganando espacios. Iremos organizándonos, iremos actuando.

Sé que no somos decenas de millones. Pero también sé que cada día somos más. Y que cada día tomamos más conciencia de nuestro número y de nuestro poder para cambiar las cosas. No será cosa de unos días. Puede que no consigamos parar esta ley. Pero estamos creciendo, estamos haciéndonos más fuertes. Y estamos tomando nota.

FUENTE: http://www.noalcierredewebs.com/

ECURED : A Cuba també tenen la seva pròpia Wikipèdia

EcuRed és un projecte d'enciclopèdia en xarxa cubà desenvolupat i administrat per estudiants agrupats en el Jove Club de Computació i Electrònica, entitat de la Unió de Joves Comunistes, que posseeix més de 600 filials en tot el país encarregades d'ensenyar computació. Va ser llançada oficialment el 14 de desembre de 2010, amb l'auspici del govern cubà.

El contingut està entrellaçat amb la Revolució Cubana i està escrit des d'una perspectiva cubana. La seva filosofia és l'acumulació i el desenvolupament del coneixement amb un objectiu democratizador i no lucratiu, des d'un punt de vista descolonitzador. El seu nom ve d'Ecúmene, que significa món. De moment compta amb 19632 articles, la majoria relacionats amb biografies i història cubana.

EcuRed és assumida pels seus fundadors com un projecte emancipador i il·lusionant, però encara està en la seva fase inicial de construcció. El disseny d'aquesta pàgina està basada en el de Wikipedia, però compta amb els colors de la bandera cubana.

De moment només poden editar en aquesta pàgina els integrants d'organismes oficials del govern cubà (Jove Club de Computació i Electrònica, el Ministeri d'Educació Superior el Ministeri de Salut Pública, el Ministeri d'Educació), per la qual cosa explica fins a la data amb quinze mil articles. No obstant això es preveu obrir el lliure registre en els propers mesos.

La major part de les seves pàgines es divideix entre articles d'història i biografies de personalitats, encara que no estan absents els assumptes geogràfics i de divulgació científica. Els temes són enfocats des del punt de vista cubà. Per exemple, Fidel Castro és descrit com a Líder indiscutible de la Revolució Cubana, Estats Units és descrit com a imperi del nostre temps, a més d'altres temes com a "Terrorisme d'Estat a Colòmbia" que al·ludeix a la política de seguretat democràtica del govern d'Álvaro Uribe.

Particularment és una pàgina deserta de bibliografies pròpies d'artistes tan significatius per a Cuba i el món com poden ser Celia Cruz, i d'altres que per haver deixat el país ara no són considerats com a cubans del règim sinó com a desertors.

Les actualitzacions han de ser autoritzades amb l'aprovació de l'administrador. De moment, el lloc és administrat oficialment pel Jove Club de Computació i Electrònica.

Informació estreta de Wikipedia.

Ous: mesures i codis identificatius

Els ous són una importantíssima font de nutrients.Es un aliment molt important ja des de l´antiguitat i el seu consum està estès per tot el món actualment.
Una gallina produeix un ou cada 24-26 hores.L´ou és un òvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, des de l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.


 El pes mig d´un ou està entorn als 60 gr, dels quals aproximadament el 60% és clara, el 30% és rovell i el 10% restant és closca i membranes.
 La closca està composta majoritàriament per calci. La clara o albumen està composta basicament per aigua (88%) i proteïnes (12%). El rovell o vitel·li conté vitamines, lípids i minerals.
 Al obrir un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmera d´aire que hi ha en un dels extrems de l´ou. Com més gran és la càmera d´aire, menys fresc és l´ou. També ens podem fixar en el rovell i la clara. Com més fresc és l´ou la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d´ella, i el rovell quedi centrat al mig de la clara.
Un cop l´ou està bullit també podem saber si és fresc o no per la mida de la càmera d´aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmera més fresc és l´ou.
 Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen en funció del pes en 4 categories :
  XL: super grans: de 73gr o més.
  L: grans: de 63 gr a 73 gr.
  M: mitjans: de 53 a 63 gr.

  S: petits: menys de 53 gr.

 Per llei tots els ous que es venen als supermercats tenen que anar classificats, marcats i envasats.
  Un ou fresc ha de vendre's al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada al embalatge, que és 28 dies des del dia de la posta.
 L´ou va marcat amb tinta alimentaria amb un codi de números i lletres que corresponen a : primer dígit:forma de cria de les gallines; dues lletres següents: Estat membre de producció; resta de dígits: granja de producció; i també data de posta de l´ou..

Aquí podeu veure la "radiografia" d'aquest codi que actua com a "DNI"

Curiositats del mot "moneda" i afgunes afinitats curioses

   
Sabies que?
-La paraula moneda prové del llatí moneta, sobrenom que se li donava a la Deessa Juno (Juno Moneta) el temple de la qual a Roma va ser utilitzat com a taller per a les primeres encunyacions en plata.

-La primera moneda coneguda pels historiadors va ser l'Estatero, usada al segle VII a. de C. en Lidia, una regió situada entre Àsia Menor i el Mar Egeu. La seva invenció s'atribueix al rei Jijes, sent encunyada en pedra, de forma ovalada i amb una tortuga gravada en la seva superfície. Per la seva banda, la primera moneda encunyada en honor d'uns Jocs Olímpics va ser un Koroibos d'Elideix que es va realitzar en l'any 776 a. de C. en ocasió de la I Olimpíada de la història de la humanitat.

-Les primeres monedes datades daten de l'any 1234 i van ser encunyades a Dinamarca pel bisbe de Roskilde.

Moneda de la vídua és com es coneix popularment a la moneda que es nomena en la Bíblia en la Paràbola de L'Óbolo de la Vídua?. En realitat es tracta d'un Leptó, nom hebreu per a aquesta moneda del segle I a. de C. (La Paràbola de L'Óbolo de la Vídua diu: Alçant la mirada, va veure uns rics que tiraven les seves donacions en l'arca del Tresor; va veure també una vídua pobra, que tirava allí dues monedes petites, i va dir: De debò us dic que aquesta vídua pobra ha tirat més que ningú. Perquè tots aquests han tirat com a donatiu el que els sobra, aquesta en canvi ha tirat del que necessita, de tot el que té per viure?. Lluc, 21:1)

-El Thaler alemany va ser una moneda gran de plata que va circular per Europa Central a la fi del segle XV, per costum la gent va denominar Daaler. Encara que originària del Tirol, la seva ocupació va ser bastant popular i fins i tot altres països van encunyar monedes inspirant-se en el Thaler (fins als seus noms van derivar d'ella: el Rigsdaler a Dinamarca, el Rijkddaaler als Països Baixos, el Talar a Polònia, el Tallero a Itàlia, el Jocandale a França o el Jefirmak a Rússia). Curiosament els nord-americans utilitzaven el nom de Thaler per referir-se a la moneda espanyola.

-El 25 de juny de 2010 la prestigiosa casa de subhastes Dorotheum de Viena (Àustria), va subhastar una de les rareses més valorades al món numismàtic. La moneda d'or més pesada del món (100 kg), la Maple Leaf d'1.000.000 de dòlars Isabel II. A més de ser la moneda d'or més gran del món, la Maple Leaf és també la moneda més pura amb un 99,999% de contingut d'or pur. Només existeixen cinc monedes d'aquest tipus en el món, una d'elles en possessió de la pròpia reina d'Anglaterra, Isabel II. La Maple Leaf, encunyada el 2007 a Canadà, va ser adquirida per una empresa espanyola, per 3.270.000€.

-Per la seva banda, la cambra de jawa nepalesa encunyada en plata en 1740,que mesurava 2 mm x 2 mm i pesava uns 0,010 gr es troba en el llibre de Rècords Mundials Guinnes, com la moneda més petita.

-El símbol de l'euro (€), desenvolupat per la Comissió Europea, s'inspira en l'épsilon de l'alfabet grec. Es va escollir aquest símbol com a referència a la inicial d'Europa, I. Les dues línies paral·leles fan referència a l'estabilitat que se suposa dins de l'àrea euro. Línies similars també apareixen en el dòlar en forma vertical i en el ien japonès representant el mateix concepte.

-La primera moneda de la història dels Estats Units d'Amèrica on es pot llegir una paraula en espanyol és la moneda de vint-i-cinc centaus emesa el 2009 dedicada a Puerto Rico. En aquesta moneda es pot llegir: Illa de l'Encant

-El nom de la paraula dòlar és francament rocambolesca i fins a cert punt hilarant, amb connexions més que evidents amb el Thaler . En l'any 1535 els monarques espanyols van encunyar monedes de plata utilitzant el metall d'una mina de Mèxic recentment descoberta. Seguint la moda europea de l'època, a aquesta moneda la van denominar Thaler, encara que els espanyols residents en terres mexicanes van cometre un error greu en encunyar les monedes, doncs van substituir les lletres t i h per una d seguint la pronunciació fonètica. Posteriorment, el dia 4 d'abril de 1792, George Washington adopta com a moneda oficial dels Estats Units el Daler mexicà, encara que molt aviat la hi començaria a cridar dòlar d'acord amb la fonètica de la llengua anglesa.

-A principis de 2007 la casa de la moneda de Filadèlfia va encunyar un nombre desconegut de noves monedes d'un dòlar en les quals es van oblidar el lema ?In God we trust? (?Confiem en Díos?). Al cap de molt poc temps aquestes monedes de dòlar es cotitzaven a més de quatre-cents dòlars en diferents webs de subhastes.

-Entre 1997 i 2002, a Colòmbia va estar en circulació una moneda de $1.000 (pes colombià), la qual va ser retirada a causa de la seva falsificació massiva, a tal punt que una vegada es va donar l'ordre de retirar-la, la quantitat de monedes falses sobrepassava a la de les legítimes.

-Quatre són les vegades que Brasil ha canviat el nom a la seva moneda en l'última època: de 1942 a 1987, va ser cruzeiro; de 1987 a 1992, el croat; de 1992 a 1994, el cruzeiro; i des de 1994, el real.

-Durant el regnat de Felip V (1621-1665) hi havia poc or a Espanya, però el costum en l'època era que el rei regalés monedes a altres monarquies com a símbol d'agraïment i cortesia. Per això el 1623 i per decret, els segovians van haver de donar totes les seves joies a la Real Fàbrica de la Granja de Segòvia (fàbrica de monedes) perquè poguessin fer una moneda d'or de 10 centímetres de diàmetre com a ofrena al Príncep de Gal·les. Aquesta moneda d'or es diria cetén i solament es van fer set exemplars. Una d'elles la conserva el Museu de la Moneda de Madrid i una altra la Biblioteca Nacional de París (França), mentre que de les cinc restants es desconeix el seu posseïdor.. I per cert, no solament a Espanya i Andorra va circular legalment una moneda amb la denominació pesseta, doncs tant a Guinea Equatorial com en la República Àrab Sahrauí també es van encunyar monedes amb la denominació pesseta. És més, a Puerto Rico les monedes de vint-i-cinc centaus es denominen popularment amb el nom de pesseta.

-Els funcionaris que treballen a la seu de l'agència tributària de Toledo (a Espanya), durant unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc al seu edifici de treball, van trobar un autèntic tresor. Ni més ni menys que vint-i-cinc monedes de bronze datades del segle IV al costat dels busts dels emperadors Constanci II i Valentinià II. Pel que sembla algú les va enterrar durant els moments més convulsos de l'Imperi Romà Occidental, potser amb l'esperança de recuperar-les posteriorment.

I gairebé per acabar...: T'has fixat què tenen en comú els signes de les divises dels tres països que han sofert atacs terroristes significatius en els últims temps amb les dates en què es van cometre? Doncs observa bé la següent imatge?

Símbols de divises

Casualitat? Coincidència? Una curiositat?


       
   

Tens coneixement de noms de topònims de Torrelles de Foix? Doncs no els guardis, comparteix-els

Abans d'entrar en matèria, m'agradaria fer palès el que diu la Wikipèdia sobre el mot "TOPONÍMIA" i tot allò amb que es relaciona.
La toponímia (del grec τόπος topos, «lloc», i ὄνομα ónoma, «nom») és el conjunt de topònims d'un indret, és a dir, els noms de lloc. També s'anomena així l'estudi dels noms de lloc. Es pot emprar també el terme toponomàstica, si bé és millor reservar aquest terme per a designar l'estudi de la toponímia. També és la part de l'onomàstica que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està íntimament lligada a la investigació etimològica i l'evolució d'aquesta mena de noms. La toponímia es pot dividir en macrotoponímia o toponímia major -encarregada dels noms de continents, països, regions, grans ciutats, etc.- i microtoponímia o toponímia menor -fonts, rieres, turons, etc.-, tot i que la distinció entre topònims majors i menors és a vegades molt relativa i molt sovint s'estudien conjuntament.


L'estudi de la toponímia d'un país pot respondre a diversos interessos. El més simple seria satisfer la curiositat d'unes persones o d'un poble per l'origen del nom dels llocs on viuen o que els rodegen. En geografia la toponímia pot donar informació útil sobre diversos aspectes d'una zona, com ara el relleu, la flora, la fauna, etc, i pot ajudar a delimitar la separació entre dues zones geogràfiques (per exemple, entre la Franja de Ponent i l'Aragó de parla castellana). Per als historiadors és una font d'informació sobre els pobles que hi han viscut anteriorment. A Catalunya, per exemple, conviuen topònims d'origen iber, púnic, celta, romà, germànic, àrab i català. En lingüística, a més de l'etimologia, la toponímia aporta dades sobre l'evolució fonètica d'una llengua, etc.

Dit tot això, anem al fons d'aquest article que avui us he fet avinent. El passat dissabte 11 de desembre de 2010, Torrelles de Foix va ser lloc de trobada d'una reunió de la secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Una bona representació d'aquesta secció va ser-hi present a la Sala Polivalent, situada a l'edifici de l'antic Ajuntament, a les cinc de la tarda.

En aquesta darrera trobada de l'any de la Secció que estava oberta a tothom, el tema principal va ser recavar informació dels noms de lloc de Torrelles de Foix i la seva rodalia.

Mercès a la bona disposició del senyor alcalde Jaume Brichs Morgades, van venir a aquesta població, igualment inèdita en les reunions trimestrals d'aquest grup de recerca.

La tasca que fan aquests senyors està reflectida en una base de dades que tenen a la secció corresponent als topònims de l'Alt i Baix Penedès.

De ben segur aquesta labor social no està suficientment valorada; però l'esforç, il·lusió i treball en grup, fa possible que molts puguem conèixer amb un clic dades importants i això és d'agrair.

No cal dir, que des de Coses Meves m'agradaria que qualsevol persona que tingui dades importants que cregui tinguin que ser conegudes es posessin en contacte amb l'I.E.P. o bé aportessin comentaris en el meu blog, que per descomptat sempre seran ben rebuts.

Per part meva, m'he compromès a aportar informació per tal que Torrelles de Foix, també tingui el lloc que li pertoca en aquest pastís del nostre Penedès històric i desconegut, però alhora ple d'al·licients que altres generacions de ben segur agrairan saber.


Per això, aprofitant l'avinentesa us faig aquest prec, perquè tothom pugui aportar quanta més informació per aquest fi cultural i històric. Gràcies.

Un afegitó de  la Secció del Grup d’Estudis Toponímics

11 DE DESEMBRE DE 2010

Reunió del Grup d’Estudis Toponímics

Torrelles de Foix

La darrera trobada de l’any de la Secció va escaure’s en la Sala Polivalent de Torrelles, situada a l’edifici de l’antic Ajuntament, localitat així mateix inèdita en les periòdiques reunions toponímiques del grup.

A l’entorn d’una improvisada gran taula quadrada s’hi van aplegar fins a catorze persones, entre les quals hi havia dos estudiosos del poble, els senyors Albert Parellada i Jaume Pardo. Per part dels toponímics, assistiren representants de Sitges, Sant Sadurní/Subirats, Santa Oliva, Calafell/Vilafranca, Vilanova/Olivella, Bellvei, Toponímia medieval del Penedès i del Camp de Tarragona, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès.

Donades les explicacions sobre la recollida de noms de lloc del Penedès, els referits torrellencs es posaren a la disposició del GET per a treballar en la recerca de la toponímia local, que per cert ja tenen prou començada.

En la roda de participació habitual, un parell de investigadors van informar que tenien la llista del seus respectius noms de lloc ben avançada, per acabar-los en el terme d’un any. Pel que fa a un tercer, comentà que tal vegada tindria enllestida la relació l’any vinent, a punt per a publicar el cinquè volum de la col·lecció Corpus de Toponímia Penedesenca.

En quan a la Base de Dades que es té penjada a Interner, es va comunicar que a partir de l’any 2011 es passarà de quatre mil a vint mil entrades, de les quals hi ha noms de lloc de gairebé tots els municipis del Penedès.

La propera reunió està previst efectuar-la el 26 de març.

Trenta anys del popular Cub de Rubik

L'altre dia dins el popular concurs "Saber y Ganar" que s'emet des de fa molts anys per les ones de TVE, en el seu segon canal "La 2", va sortir una mena de joc amb pistes per esbrinar el nom d'un objecte. I, l'objecte en qüestió aquesta vegada era el mundialment famós "Cub de Rubik". Després d'una sèrie de pistes, el concursant va donar amb la solució. Però vet aquí, que molta gent estava jugant des de casa davant del televisor per endevinar l'objecte, jo com molts d'ells, anava descartant paraules i després també vaig descobrir el mot del joc de pistes.
El temps passa volant i cada dia ens anem fent grans i les joguines també. Bona prova d'això són aquest 30 anys d'aquest "invent terrible" que ha fet trencar el cervell a molta gent.

El  Cub de Rubik o Cub Màgic és un trencaclosques mecànic tridimensional inventat en en 1974 per un escultor i professor d'arquitectura hongarès anomenat Ernö Rubik. Va anomenar a aquest primer prototip funcional Magic Cube i es considera aquesta com la data de naixement oficial del maquiavèl·lic artefacte. El 1975, Rubik va registrar el seu invent a l'oficina de patents d'Hongria com a Cub Màgic, i va començar a ser produït en massa per ?Politechnika?, una empresa fabricadora de joguines d'aquest país. Van transcórrer dos anys fins que per fi, en 1977, els primers exemplars de la galleda de Rubik van començar a arribar a les jugueterías de Budapest. Segurament t'estaràs preguntant com és el motiu pel qual el títol d'aquest article diu que avui es festeja el trentè aniversari d'aquest trencaclosques, i la raó és que han transcorregut 30 anys des que l'empresa Ideal Toy Corporation va començar a exportar la galleda des d'Hongria. Aquest dia la Cub Màgic va canviar el seu nom per "Cub de Rubik" i va començar a conquistar el món.
Bàsicament, l'artefacte concebut per Rubik és una cubque les seves 6 cares -composta per 9 cubs més petits- cadascun d'un color diferent,  poden ser girades gràcies a un enginyós mecanisme intern. L'objectiu és, lògicament, col·locar els cubs petits de manera que cadascuna de les cares sigui d'un sol color. S'han realitzat innombrables estudis matemàtics per determinar la quantitat de combinacions possibles que pot adoptar aquest Cub de Rubik, sent el nombre més acceptat 43.252.003.274.489.856.000,
és a dir, quaranta-tres trilions dos-cents cinquanta-dos mil tres bilions dos-cents setanta-quatre mil quatre-cents vuitanta-nou milions vuit-centes cinquanta-sis mil permutacions. Un nombre semblant de permutacions possibles podria fer-nos pensar que resoldre semblant trencaclosques és una tasca impossible o que demandaria un temps enorme. No obstant això, una persona prou entrenada pot aconseguir-ho en poc més de 10 segons. El secret consisteix a aplicar alguns dels algorismes existents per evitar realitzar milers de girs innecessaris.

Existeixen diversos algorismes per resoldre la galleda. Tomas Rokicki va presentar en 2008 l'anomenat Algorisme de Déuper resoldre-ho, a partir de qualsevol posició inicial, en sols 23 moviments. Per descomptat,  Rokicki va utilitzar per arribar a aquest sistema un superordenador. Un altre mètode molt difós és el mètode Fridrich, desenvolupat per l'experta  en teoria de la informació i sistemes digitals d'imatges de la Binghamton University Jessica Fridrich, considerat un dels més ràpids, eficients i elegants que existeixen. En el vídeo podem veure Jessica resoldre el famós Cub de Rubik tradicional en sols 10.56 segons i sense despentinar-se.

S'estima que s'han venut més de 350 milions de cubs de Rubik -imitacions de baixa qualitat incloses- a tot el món. Actualment existeixen versions de fins a 7x7x7 cubs (desenvolupades per VCube) i s'ha demostrat que és mecànicament possible dissenyar-los de fins a 11x11x11 peces. En les dimensions més altes, el trencaclosques deixa de ser una galleda per convertir-se en alguna cosa semblat a una esfera, i la seva resolució ha de ser una autentica malson. Actualment, Erno Rubik gaudeix de la seva jubilació a Hongria, però el seu estudi segueix dissenyant jocs gràcies a la col·laboració de joves dissenyadors hongaresos i d'altres països, per la qual cosa no seria estrany que un dia d'aquests ens sorprengui amb algun trencaclosques nou. Mentre això no passi, podríem anar al calaix de les joguines i recuperar el nostre vell Cub de Rubik i intentar novament resoldre-ho, no creieu?

Tres mesos més tard que Dresden, París també té la seva panoràmica en 26 gigapíxels

I els francesos, per no ser menys que els alemanys, tres mesos després van realitzar-ne una altra de París, això sí, utilitzant més clics en les preses fotogràfiques.

Feu clic en aquest enllaç i us portarà a la pàgina: http://www.paris-26-gigapixels.com/index-en.html
Així que es van posar a la feina amb la idea de batre el record, i finalment ho han fet, amb una megapanoràmica de París també de 26 Gigapíxels, encara que en aquesta ocasió han realitzat 2346 fotos arribant als 354159 × 75570 píxels, alguna cosa per sobre de l'alemanya.

Per realitzar-la van utilitzar dues Cànon 5D Mark II (21.1 MP), cadascuna d'elles amb un 300 mm F4 i un multiplicador 2X per aconseguir un 600mm F8, tot això muntat sobre un capçal fabricat per ells.

Però vegem com van aconseguir la gesta:


Per als trets van usar la següent configuració:

* Enfocament manual
* Live View activat
* Manera prioritat a l'obertura i ajust a F13
* Iso 800
* Velocitat de tret 1/800

* Tret en RAW

Per al procés es va dividir l'escena en 138 columnes i 17 files, la qual cosa suposaven 2346 fotos, amb un temps estimat de tret de 2 hores i mitja. Però pel que sembla va sorgir un problema, ja que una de les càmeres oferia fotos borroses, per la qual cosa només van poder usar una i el temps es va multiplicar per dos, així que el procés de presa de fotos els prenc finalment 5 hores.

Quan van començar a unir imatges van seguir els problemes, ja que es van trobar amb que havien perdut 3 fotos, encara que per sort eren dels extrems, amb això van haver d'eliminar dues columnes. De no haver-ho fet, haurien aconseguit els 27 gigapíxels.

Per al processat i el renderitzat de colossal informació van utilitzar un ordinador amb un servidor Intel amb 2 processadors Intel Xeon 5500, 6 discos durs SSD de 16 GB per accelerar la lectura i escriptura de dades, 24 GB de RAM, etc.

Amb aquest cogombre, el procés de renderitzat va trigar només 3 hores i 14 minuts, la qual cosa no està gens malament per a tal quantitat d'informació.

Després de tot el procés, arriba el post procés, que no és poc, tenint en compte que havien d'esborrar els rostres de les persones que apareixien o corregir les diferències de llum a causa del transcurs de les 5 hores entre el primer tret i l'últim. Tasca de xinesos anem, més àdhuc tenint en compte que photoshop no admet obrir imatges de més de 300.000 píxels de costat.

I finalment amb tot el treball llest, han realitzat dues versions. Una en flash amb visita interactiva i una en alta definició, menys carregada i amb una navegació més fluïda.

Finalment, si teniu una estona aquest cap de setmana, podeu entretenir-vos a buscar els 10 ous de pasqua amagats en la imatge, petites bromes que els desenvolupadors han introduït en la imatge.

Sens dubte, mereix la pena fer-li un cop d'ull. Us deixo amb un vídeo on podem fer una passejada per la panoràmica sense ni tan sols moure el ratolí.

Una fotografia de 26 Gigapíxels de la ciutat alemanya de Dresden, record mundial de resolució en imatges

Una amable amiga m'ha fet arribar un correu en què m'oferia la possibilitat de visitar la ciutat alemanya de Dresden sense mourem de casa.
Per tot això, m'agradaria compartir amb tots els visitants de Coses Meves, aquesta fotografia que ha estat inscrita com a Record Mundial de resolució en fotografies.

Aquesta és la fotografia més gran de la història, la que té major resolució. Es tracta d'una imatge de la ciutat alemanya de Dresden de 26 gigapíxels, què equival a uns increïbles 297.500 x 87.500 píxels. La gegantesca imatge està composta per 1.665 imatges diferents que van ser preses per un robot i que després van compondre la colossal instantània. Al primer cop d'ull, s'observa una bonica panoràmica, però si un «clickea» en ella, la foto s'amplia i es descobreixen els més petits detalls, com a persones caminant pel carrer que abans ens havien passat desapercebudes o els aspectes arquitectònics més nimis de cada edifici.
La foto va ser presa des de l'alt de l'edifici Haus der Presse (Casa de la premsa), des d'on s'obté una àmplia perspectiva de la ciutat. Els autors van utilitzar una càmera Cànon EOS 5D Mark II, amb una lent de 400 mm. Un robot es va encarregar de fer clic durant diverses hores. L'ensamblatge va requerir després gairebé cent hores.
Aquesta impressionant fotografia de Dresden que permet un «passeig» visual d'allò més interessant. Els més curiosos poden apropar-se als punts més llunyans sense perdre resolució. Hi ha molts detalls que observar i resulta un entretingut passatemps. En el vídeo que acompanya aquestes línies pot veure's el procés de producció de la fotografia.



I per acabar-ho d'adobar, els francesos per no ser menys, també n'han fet una altra de París, però utilitzant més clics per realitzar-la.

Ja hem arribat a les 11.000 visites, gràcies de nou per fer-ho possible

Mica en mica, Coses Meves va obrint camí i cada vegada em sorprèn més que arribi a llocs, certament, impensables com :

Espanya

Estats Units

Alemanya

Països Baixos

Rússia

França

Croàcia

Regne Unit

Corea del Sud

Andorra

Canadà

Mèxic

Letònia

Albània

Sèrbia, entre altres de menys visites

Per això avui els hi dono les gràcies per haver donat un tomb pel meu blog, m'honora i m'agrada que algú es digni visitar Coses Meves, a tos i a totes, un cop més... Moltes gràcies.

Poco en poco, Coses Meves va abriéndose camino y cada vez me sorprende más que llegue a lugares, ciertamente, impensables cómo :

España
Estados Unidos

Alemania
Países Bajos
Rusia
Francia
Croacia
Reino Unido
Corea del Sur
Andorra
Canadá
México
Letonia
Albania
Serbia, entre otros países con menos visitas

Por eso hoy os quiero agradecer el haber visitado mi blog, me honra y me gusta que alguien se digne visitar Coses Meves, a todos y a todas, una vez más... Muchas gracias.

EL REAL MADRID I ELS SET PECATS CAPITALS O CRÒNICA D’UN ALTRE HISTÒRIC 0-5

Avui un dia després de la pluja de gols al Camp Nou de Barcelona, després de totes les versions que es feien del clàssic des de Madrid i l’insistent protagonisme de dos protagonistes principals d’aquest espectacle anomenat futbol he considerat que calia baixar els fums als de la capital i recordar que potser mercès a aquests “pecats” el Real Madrid va sortir escaldat del Camp Nou. No vull que s’ofengui ningú, sinó que us ho preneu com un divertiment o curiositat més d’aquest món nostre de cada dia

1-LUXÚRIA: normalment unit als pensaments de naturalesa sexual. Portat al seu màxim grau pot causar en l'individu conductes de violació, addicció o adulteri. Aquest pecat aplicat al Barça-Madrid d’ahir, estaria molt lligat al fet que el Real i seguidors sentien orgasme quan parlaven entre ells i es dirigien als seguidors culers.

2-GULA: en el passat feia referència a qualsevol tipus d'excés però en l'actualitat va unit al concepte de fartera. Consisteix a consumir de manera excessiva i repetida algun aliment o substància. Aplicat al clàssic, l’ambició i afany dels de Mou, els ha induït a cometre aquest pecat capital més d’una vegada.

3-AVARÍCIA: Pecat consistent a voler tenir molt d'algun objecte o de diners sobretot. Potser aquest pecat és molt comú, avui dia i sempre, però parlant dels colors blancs, aquesta cobdícia està més que justificada. El senyor Ronaldo, Cristiano (per entendre’ns) és un fidel exponent d’aquest qualificatiu en la conducta de l’equip sota les ordres de Mourinho.

4-MANDRA: Aquest concepte potser no és just, però els jugadors del Real, potser sí que s’agafaven el partit amb massa cansament o si més no, això semblava.

5-IRA: és el sentiment sense control d'ira o empipament. Pot projectar-se cap als altres o cap a un mateix. Sense comentaris crec que està molt ben trobat.

6-ENVEJA: és el desig dels béns d'altri, però també de manera descontrolada. Moltes vegades se suscita inconscientment en els individus.

Clar i català, en poques paraules és el principal pecat d’aquest Real Madrid de talonari versus el Barça de pedrera ( Real Madrid= cartera   Barça= cantera)

7 SUPÈRBIA: considerat el més seriós ja que consisteix que és el pecat que va cometre Llucifer en voler ser igual que Déu. Consisteix en sobrevalorar-se a un mateix, quan en realitat no es té raó. El senyor Cristiano Ronaldo i el megaentrenador Mourinho són tot un exemple per saber en què consisteix aquest pecat capital.