Una tradició nostrada, les Caramelles

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.

En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

Una part de les cançons cantades per caramelles solia contenir textos amb contingut satíric sobre fets d'actualitat en el poble. Habitualment es tractava d'una sàtira més blanca, menys punyent, que la d'altres modalitats de textos popular, com, per exemple, els inclosos en els Pastorets (per exemple, les garrofes de Berga o Manresa), els esbroncs de Carnestoltes (per exemple, a Caldes de Montbui) o els versots dels balls de diables, de diferents poblacions catalanes (Alpens, l'Arboç, Caldes de Montbui, Sabadell, Sant Quintí de Mediona, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, etcètera).

A Eivissa s'anomena caramelles a unes cançons populars que es canten a missa tant la vespra de Nadal a la missa del gall (anomenada a Eivissa Matines), com a la missa de la vespra de Pasqua. Formalment no s'assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l'àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia, però actualment són membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flauta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.

CANTADA DE CARAMELLES A VILAFRANCA 2009

Les caramelles de Vilafranca consoliden el canvi de dates amb una participació de 240 persones. Un total d’onze grups i uns 240 cantaires, amb la baixa d’última hora d’un dels grups previstos, participaven dissabte a la nit a la quaranteunena cantada de caramelles de Vilafranca. Sobre l’escenari de la Plaça de Sant Joan van passar grups de ben diferents característiques i estils, des dels més joves, amb les seves versions primaverenques de temes musicals actuals, als més veterans, que interpretaven majoritàriament caramelles tradicionals.L’alta participació assolida i el fet que la cantada va arreplegar un bon nombre de públic a la plaça fa pensar que el canvi de dates ha funcionat. L’any passat, coincidint amb el quarantè aniversari, la cantada es va endarrerir una setmana per no fer-se en plena setmana santa, amb molta gent fora de vacances. Aquest canvi de dates s’ha mantingut, doncs, per assegurar la participació. Des del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca n’estaven satisfets. La tècnica Lídia Romeu apuntava que estaven a l’expectativa ja que l’any passat era l’any de l’aniversari.Els grups de cantaires que hi van participar eren Els Tornavisos, La Mona, Monotò So Insistent, l’Agrupament Escolta, la Coral de la Girada, la Coral Tercera Primavera de Vilafranca, La Bombeta Màgica i la Coral l’Amistat de La Ràpita, el Cor La Margaridoia dels Monjos, L’Omeda de Torrelles de Foix i el Grup de Caramelles de Vilobí.