dissabte, 25 d’abril de 2009

CURIOSITATS DE LA HISTÒRIA: segles XV i XVI els banys i altres curiositats


Curiositats dels segles XV - XVI


Al visitar el Palau de Versalles, de Paris, observem que el sublim palau no té banys.

En l'Edat Mitja no existien raspalls de dents, perfums, desodorants i molt menys paper higiènic. La femta i orines humanes eren llençades per la finestra del palau.

En un dia de festa, la cuina del palau era capaç de preparar un banquet per a 1.500 persones sense la més mínima higiene.

Veiem en les pel•lícules a la gent fent servir els ventalls. L'explicació no està en la calor, sinó en la mala olor que exhalaven les persones per sota els vestits (eren fets a propòsit per a contenir les olors de les parts íntimes perquè no es rentaven).

Tampoc hi havia costum de banyar-se per la falta de calor en les habitacions i d'aigua corrent. Així la mala olor era dissipat pel ventall.

Però solament els nobles tenien lacais que feien aquesta labor. A més de dissipar l'aire també espantaven els insectes que s'acumulaven al seu al voltant.

Qui ha estat en Versalles s'ha meravellat amb els seus jardins, enormes i bells, que en l'època eren mes usats que contemplats, ja que s'usaven com excusats en les festes promogudes per la reialesa, ja que no tenien banys i es reunia una gran quantitat de persones.

En l'Edat Mitja la majoria de les noces se celebrava en el mes de juny, al començament de l'estiu.

La raó era senzilla: el primer bany de l'any era pres al maig, així, al juny, l'olor de les persones encara era tolerable. Així mateix, com algunes olors ja començaven a ser molestes, les núvies duien rams de flors, al costat del seu cos en els carruatges, per a disfressar la mala olor. Així neix maig com mes de les núvies i la tradició del ram de núvia.

Els banys eren presos en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de la família era el primer a prendre-ho, després els altres homes de la casa per ordre d'edat i després les dones, també en ordre d'edat.

Al final els nens, i els bebès els últims. Quan s'arribava a ells, es podia fins i tot perdre un bebè dintre de l'aigua del bruta que podia estar.

Les teulades de les cases no tenien sota teulada i en les bigues de fusta es criaven animals: gats gossos, rates i altres bestioles. Quan plovia, les goteres forçaven als animals a baixar. D'aquí va néixer la típica expressió anglosaxona: 'Plouen gossos i gats (it is raining cats and dogs)'

Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments oxidaven el material i feia que molta gent morís enverinada, freqüentment per menjar tomàquets, que eren àcids.. Com provocaven aquest efecte, van ser considerats tòxics durant molt temps. En els gots passava el mateix, on, el contacte amb whisky o cervesa, feia que la gent entrés en un estat narcolèptic produït tant per la beguda com per l'estany.

Algú que passés pel carrer i veiés a algú en aquest estat podia pensar que estava mort i ja preparaven l’enterrament. El cos era col•locat sobre la taula de la cuina durant alguns dies i seguia amb la família mentre ells menjaven i bevien esperant que tornés en si o no.

D'aquesta acció va sorgir la vetlla que avui es fa al costat del cadàver.

Els llocs per a enterrar als morts eren petits i no sempre hi havia suficient lloc per a tots. S'obrien els taüts i es retiraven els ossos per a ficar un altre cadàver. Els ossos eren retirats a un ossari. De vegades a l'obrir els taüts es percebia que l'enterrat havia esgarrapat la tapa el que indicava que havia estat enterrat viu.

En aquesta època va sorgir la idea de, al tancar el taüt, lligar al canell del difunt un fil, passar-ho per un forat del taüt i lligar-ho a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu, solament havia de llençar del fil i fer sonar la campaneta per a ser desenterrat, ja que sempre es quedava una persona prop del lloc durant uns dies. D'aquesta acció sorgeix l'expressió 'Salvats per la campana'