diumenge, 26 d’octubre de 2008

Sabies que hi ha concursos per premiar les anècdotes farmacèutiques?


Donya Consuelo entra a la farmàcia i el seu rostre denota angoixa. «Què li passa, donya Consuelol, es troba vostè bé?», pregunta sol·lícita la farmacèutica. «Nena, com vaig a estar!, vinc de la consulta de don Esmeraldo, el meu metge, i li he dit, escolta!, fes-me el sexooral aquest que m'ha vingut molt bé, i ell espantat, què creus que m'ha respost? Doncs que ni parlar, que encara no em toca. Li he dit que ho volia ja, perquè em sento fenomenal, i m'ha fet sortir de la consulta». Donya Consuelo, a la que imaginem senyora molt digna i de bons costums, va confondre el seu medicament, Seroxat, amb el sexe oral. La seva distracció li ha merescut a la seva farmacèutica, Ana María Gómez, el premi a la millor anècdota en el XIV certamen convocat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics.
Vint anècdotes competien aquest any en aquest peculiar concurs. Algunes, com la que explica la farmacèutica María José Nicolás. «Cert matí va arribar la senyora Sánchez, clienta habitual i mare de tres nens de 7, 4 i 2 anys, als quals sempre deixava en un petit jardí fora de la farmàcia per ser autèntics dimonis. La senyora, segurament alterada aquest dia a causa de les seves tres “ petites feres”, a l'obrir la porta va exclamar en un to bastant angoixant: Al qui es mogui me'l carrego». Més d'un client va creure que allò era un atracament. «Fins i tot algun es va acordar del 23-F», recorda María José Nicolás.
Record d'un client
Però no totes són històries més o menys humorístiques. També hi ha qui fa un emotiu record d'algun client, com fa la farmacèutica Maravillas Sánchez. La seva semblança de Pepe el Molinero, «un home gran, esquàlid, amb barba d'uns pocs dies», ha merescut una altra dels esments d'honor. «Sempre duu la seva armilla i damunt una jaqueta, de vegades amb alguna taca; crec que només em fixo jo perquè quan ve ho observo amb molt entusiasme. Li interessa saber a quina hora arribo, i l’hora que marxo». Pepe el Molinero va fer bona amistat amb el seu auxiliar. «Va ser el seu assessor sindical, sense cap tipus de discussió», diu Maravillas. «Un dia em va portar una ampolla de vi que tenia guardada durant molt temps per a una ocasió especial. L'assessor s'estava fent amic del patró. Quina paradoxa!».
Els mesos van anant passant i Pepe «s'ofegava, un càncer de pulmó estava desintegrant-lo per dintre. Però mai es va queixar, sempre tenia una paraula amable o picarona depenent del moment. La cara pansida i pàl·lida acompanyada del seu cos debilitat no deien el mateix». Pepe, «l'assessor sindical del meu auxiliar i el meu amic», va morir fa quinze dies.
Entre les històries premiades, unes conviden al somriure, unes altres a la tendresa. Però totes demostren que una oficina de farmàcia és un petit món que resumeix la resta.