CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES
L’altre dia la Rosa Maria, una amable visitant del bloc, em va fer arribar un correu amb aquestes diferències de la nostra llegua amb la de parla castellana, de ben segur que n’hi ha d’altres però per mostra ben val aquest petit botó.
US ANIMO PERQUÈ EM FEU ARRIBAR MÉS COINCIDÈNCIES LINGÜÍSTIQUES, A VEURE SI LA PODEM FER GROSSA, RES MÉS, GRÀCIES PER LA VOSTRA PACIENCIA EN LLEGIR ELS MEUS “POSTS”.
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat
vell' i 'gata maula'. La sort màxima de la rifa és un masculí =el gordo', allà, i un femení, 'la
grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i
nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve de imponer', i nosaltres 'contribucions'
que ve de 'contribuir'. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de
vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents
catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan
nosaltres toquem ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal'
anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una
'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples buenos días' i
'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres
'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les
persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa',
mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc =alat,
aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre,=un fruit
dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó,
sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més
enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la
'diestra' (dreta) i els altres sobre la siniestra'(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua,
perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una
psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es
tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots
els qui han canviat de llengua a casa, al carrer,al treball, no únicament
canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada