Podem considerar a Joan Roget com a inventor del telescopi?

L'espanyol que va inventar el telescopi
BBC Ciència
Sap qui va inventar el telescopi? Molts potser diríem que va ser Galileu, que es diu li encantaven els aparells per a fer descobriments en l'espai.
Tres holandesos van sol·licitar patent del telescopi en 1608.
Els historiadors, no obstant això, fins a ara afirmaven que un fabricant de lents holandès, Hans Lipperhey, va ser qui va crear el primer aparell amb dues lents que servia per a veure a distància, el telescopi diòtic.
Es diu que Lipperhey va presentar per primera vegada el seu invent al govern en La Hi hagi al setembre de 1608.
Però, pel que sembla, els historiadors estan equivocats.
Noves investigacions, que publica la revista History Today, afirmen que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents resident a Girona, Espanya.
El seu nom va ser Joan Roget, que va morir entre 1617 i 1624, afirma Nick Pelling, autor de l'estudi.
La seva idea subsegüentment va viatjar cap al nord, a Holanda, i en 1608, quinze anys després d'haver-ho creat, tres individus es van reivindicar per separat l'invent.
Patents falses?
La idea del telescopi no va sorgir de la nit al matí. Durant centenars d'anys havien circulat rumors a Europa sobre aparells òptics reflectores i refractius amb els quals es podia veure a llarga distància.
Fins i tot en aquesta època, crec que estava clara que tots els sol·licitants de patents holandesos estaven mentint, enganyant o ocultant fets
Nick Pelling
Hans Lipperhey va presentar la seva sol·licitud per a una patent de telescopi (que no era més que un instrument de baixa potència), el 2 d'octubre de 1608.
Els informes diuen que el 14 d'octubre un altre home també va presentar un telescopi a Holanda. I el 17 d'octubre de 1608, un altre fabricant de lents en aquest mateix país, Jacob Metius, d'Alkmaar, va sol·licitar una patent independent per a un telescopi.
Però tal com va dir a la BBC Nick Pelling, aquesta versió dels fets manca de fonaments.
"A través de la història hi ha hagut casos de persones que inventen objectes al mateix temps" assenyala l'investigador.
"Però en general, sempre hi ha hagut una bona raó perquè passi així, i aquest és el fet que algú planteja el desafiament".
Tal com explica l'historiador, en 1608, ningú havia presentat el desafiament de crear un telescopi, ni s'havia declarat la intenció de fer-ho.
"I això no té sentit -agrega- perquè tres persones no van poder inventar un telescopi en l'espai de dues setmanes".
Una tesi de 1959
El senyor Pelling es va veure interessat en el tema quan va trobar en internet la tesi d'un altre espanyol, un historiador aficionat anomenat Simón de Guilleuma, publicada en 1959.
De Guilleuma havia investigat una referència en un llibre publicat en 1609 per l'italià Girolamo Sirtori.
En aquesta, Sirtori descrivia una reunió amb un vell fabricador de lents, Juan Roget, a qui nomenava com el veritable inventor del telescopi.

El telescopi és avui un poderós instrument òptic capaç de veure les llunes de Júpiter.
Qui havien estudiat la història del telescopi consideraven que Roget era massa "marginal" com per a ser considerat el pare de l'aparell.
Però de Guilleuma, a l'investigar la seva tesi, va trobar llistats oficials de parents de Roget a Barcelona, molts dels quals també eren fabricants de lents.
A l'investigar les descripcions de Sirtori, de Guilleuma va descobrir que aquests existien exactament en els llocs i dates descrites.
De Guilleuma va seguir les seves investigacions i va trobar la paraula "ulleres", que significava monocle, però que després va ser usada per a nomenar al telescopi.
La referència més antiga datava del 10 d'abril de 1593, quan un Don Pedro de Carolona va regalar a la seva esposa "un llarg monocle decorat amb bronze".
Tal com assenyala Nick Pelling en el seu article, aquest objecte va poder haver estat un lent d'augment amb un mànec llarg.
Però agrega que les referències que es van trobar posteriorment, en 1608, de "un monocle/telescopi per a veure de lluny" semblen parlar del telescopi de Roget.
Segons Nick Pelling, és probable que Roget i els seus clients no van assolir apreciar el veritable potencial de l'invent.
"Fins i tot en aquesta època, crec que estava clar que tots els sol·licitants de patents holandeses estaven mentint, enganyant o ocultant fets", afirma Pelling.
Pelling agrega que ja s'ha posat en contacte amb la família de Simón de Guilleuma (que va morir en 1965) per a saber si l'historiador va deixar més estudis sense publicar abans de morir.
Potser va començar la seva vida com un humil llarga vistes, però el telescopi es va convertir molt aviat en l'instrument de precisió òptica que coneixem avui, capaç fins i tot de veure les llunes de Júpiter.