CURIOSITATS DE LA HISTÒRIA: La pirateria

CURIOSITATS DE LA HISTÒRIA: La pirateria

Sabies que?

L'aparició de la pirateria en el Carib va ser el resultat d'una política de despoblament forçós duta a terme pels espanyols al començament de 1600 amb la finalitat de colonitzar el continent, i que això va deixar el camp abonat per a l'arribada dels filibusters.

L'Ordre dels Pirates o Confraria dels Germans de la Costa va venir a aparèixer cap a 1620.

L'ingrés en l'Ordre dels Pirates tenia un període de prova obligatori de dos anys, Matelotage , en la qual l'aspirant o Mamelot feia les labors de criat i guardaespatlles del filibuster que ho tenia al seu càrrec. ( tenia un període de prova obligatori de dos anys, Matelotage , en la qual l'aspirant o Mamelot feia les labors de criat i guardaespatlles del filibuster que ho tenia al seu càrrec. Recompensa)

Una vegada aconseguit el botí , del total se separava una part per a pagar els serveis del fuster i del cirurgià (aquells vaixells que podien disposar d'un), quantitats que rondaven entre els 100 i 150 pesos per al primer, i de 200 a 250 pesos per al segon. El següent era passar revista a les ferides de la tripulació i aquells que en el transcurs de la refrega quedessin tolits obtenien una bonificació en la seva part, equivalent a la gravetat de la seva ferida ( tal com s'indica en la taula adjunta ).

RECOMPENSA PER FERIDA EN COMBAT

Pèrdua del Braç dret 600 pesos o sis esclaus.

Pèrdua del Braç Esquerre 500 pesos o cinc esclaus.

Pèrdua de la Cama dreta 500 pesos o cinc esclaus.

Pèrdua de la Cama Esquerra 400 pesos o quatre esclaus.

Pèrdua d'un Ull 100 pesos o un esclau.

Pèrdua d'un Dit 100 pesos.

La resta es dividia en cinc o sis parts, de les quals dues eren per al capità, i la resta es repartia equitativament entre la tripulació, amb l'única excepció dels aprenents cobraven la meitat.

Aquest sistema, generalment acceptat, poques vegades se saltava sota pena de veure passar per la quilla al moltes vegades no tan estimat capità.

El preu per un esclau blanc rondava els 30 escuts, mentre que el preu d'un esclau negre anava de 20 a 30 escuts.

Els forçats o Engangés eren esclaus blancs temporals que venien les companyies comercials angleses, franceses i holandeses als filibusters, i que en molts casos eren estratègies per a la colonitzacion del nou món.

A partir de 1644 els vaixells holandesos podien entrar en els ports espanyols en cas de necessitat com resultat dels tractats signats entre la Corona espanyola i Holanda, moment que aprofitaven les dues parts per a comerciar il·legalment.

Anglesos, francesos, holandesos, danesos i suecs tenien colònies en el Carib en la primera cambra del segle XVII. Per a ser més exactes, la relació de les possessions no castellanes, en el Carib era, per país, la següent:

Anglaterra : Trinidad, Tobago, Granada, les Granadillas, San Vicente, Barbuda, Anegada, Verge Grossa i la Tórtola. I a partir de 1655, Jamaica i les illes Bahamas.

França : Martinica, Guadalupe, Marigalante, les Bantas, la Desitjada, la part septentrional de San Martín, i la part occidental i septentrional de l'Espanyola.

Holanda : Illa de Saba, San Eustaquio, Curacao, Bonaire i Aruba.

Dinamarca : Sant Tomás, San Juan i Santa Creu.

Suècia : San Bartolomé.

El monopoli sevillà del comerç europeu amb Amèrica tenia una única excepció , la dels ports canaris. Precisament va ser aquest caràcter de port franc el que va permetre gaudiments a Canàries, fins al segle XIX, de la presència continuada de comerciants europeus de molt diverses nacionalitats.

Serà a partir de 1650 que comença el declivi holandès en el Carib i de la Companyia de les Índies Occidentals, a la parell que Anglaterra estableix el seu predomini en el mar.