diumenge, 27 d’abril de 2008

Histerisme, què és?


Títol: Som histèrics ? o el show ha de continuar

Autora: Iris Perla Pugliese


Algunes persones mostren al llarg de les seves vides, una manera de percebre la realitat, pensar, sentir i connectar-se amb els altres, que per la seva inflexibilitat i pels perjudicis que els implica en el seu desenvolupament personal, social i laboral han de ser considerats com veritables "trastorns de la personalitat."

La Societat Americana de Psiquiatria els descriu entre els deu tipus de trastorns al: "trastorn histriònic de la personalitat". Es caracteritza per emotivitat exagerada, una conducta francament teatral i una necessitat permanent de ser el centre d'atenció en les relacions amb els altres.

Les persones histèriques sedueixen a l’interlocutor, per la seva vivacitat, entusiasme, obsequiositat i tendència a dramatitzar; són generalment el "ànima de les festes". Aquesta classe de comportaments pot aparèixer en diferents contextos i per tant són desadaptatius. Els sentiments solen ser expressats amb rapidesa i superficialitat, així com canviar d'un moment a un altre.

L'aspecte físic, així com la manera d'impactar estèticament en els altres, és el tema predilecte de preocupació; per això inverteixen molt temps i energies a vestir-se i arreglar-se. Com estan exageradament centrats en si mateixos, són molt subjectius en l’apreciació que fan de la realitat, important-los sobretot, l’exteriorització del seu món interior, sempre romàntic. Es diria que es "auto dramatitzen" i poden tenir accessos de mal geni amb marcada freqüència, especialment davant situacions frustrants per als seus "capritxos". La gent els acusa de ser hipòcrites malgrat els seus encants. Algunes dècades endarrere es parlava de "li belle indifference" dels histèrics i no sense raó aquestes persones sedueixen més enllà que l'hi proposin conscientment.

Les persones afectades per aquest trastorn, lluny de gaudir del seu encant, ho pateixen; solen suggestionar-se amb facilitat, són fàcilment influïts, dependents de persones amb alguna autoritat i perillosament confiats. Pequen d'ingenuïtat. Sense voler-ho cauen en el paper de "víctimes" o de "princeses".

Algunes vegades, aprofitant de les seves característiques histriòniques poden tractar de manipular emocionalment als altres i paral·lelament ser dependents i immadurs.

A causa del seu comportament sexual provocatiu, és freqüent que tinguin problemes amb les persones del seu mateix sexe en tant són vistos com potencials rivals.

Una de les maneres que tenen de coaccionar als altres, ho constitueixen les amenaces de suïcidi, però només apel·len a aquests recursos si es veuen molt frustrats en els seus propòsits.

Altres vegades somatitzen els seus conflictes o es deprimeixen profundament.

Si la patologia és molt severa poden deteriorar-se i incapacitar-se social i laboralment.

Encara que les seves vides semblen "de mentiretes", és necessari prendre'ls molt en seriós aportant-los l'ajuda psicològica que generalment necessiten, ja que la seva manera de ser esdevé de primerenques experiències infantils que per motius no han pogut elaborar.

Si es tracten, milloren amb rapidesa i poden trencar el cercle de seducció, repressió, angoixa i una sèrie interminable de frustracions vitals.