El "teatre dels somnis" es va convertir en un malson, malgrat que el Barça va fer mèrits més que suficients per estar a Moscou

EL BARÇA VA SER INCAPAÇ DE BATRE A VAN DER SAR I NO ESTARÀ A MOSCOU

No era un somni, és un malson

L'aventura europea del Barça va acabar. Un gol de Scholes va convertir el 'teatre dels somnis' en un escenari de malson per a un equip sense capacitat per a reaccionar, sense gol i sense caràcter de campió. Per no tenir no va tenir ni la sort que venia tenint en la Champions League aquest any.

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després del xiulet final

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després de la xiuletada final

Abraham Clotet (diari Sport)

Va acabar un cicle? Qui sap. El que és segur és que va acabar l'últim somni del Barça aquesta temporada. El Manchester va ser més equip, va ser més fort i, el que és més important en això del futbol, va marcar un gol més que el Barça. Els de Ferguson estaran a Moscou en una final que serà anglesa pels quatre costats. I els de Rijkaard ho hauran de veure per la tele.

Old Trafford va ser l'escenari de l'última decepció. Una decepció que va començar amb un bri d'esperança cridat Messi. L'argentí va presentar les seves credencials en el primer minut. Galopada per la dreta del de Rosari que la defensa anglesa solament pot parar amb una falta sobre la mateixa línia de l'àrea.

I és que el Manchester va començar com espantat, pressionant tímidament, però més preocupat de defensar que d'atacar. Encara que estigués en la seva casa. El guió se semblava molt al de fa una setmana en el Camp Nou i aquesta tònica es va allargar durant deu minuts que van anar de clar color blaugrana.

Però el partit se li va torçar al Barça quan millor estava. Zambrotta, confós de tant pilotejar, es va saltar tots els cànons i va buidar una pilota perillosíssima de la pitjor manera: fluix i al centre. I allí estava el veterà Scholes per a acceptar el regal i treure's del barret una canonada a l’esquadra dreta de Valdés (1-0, 13').

El gol va ser tot un cop baix per al Barça. Solament Messi semblava tenir suficient espurna per a crear perill davant un Manchester que es va créixer amb el gol. L'avís més clar ho va donar Park que va rematar creuat un bon centre de Cristiano Ronaldo. La bimba va sortir llepant el pal (20'). I una vegada més es va provar que a aquest Barça li costa refer-se.

Quan va cedir l’acorralament dels diables vermells, els 'petits' del Barça van reprendre el control de l'assumpte. Sobre la mitja hora, Iniesta va cedir a Eto'o i aquest a Deco perquè el portuguès, qui més xutà a la primera part, disparés amb intenció buscant l'esquadra esquerra de Van der Sar (33').

La jugada reanimà al Barça i el portuguès gairebé empata tres minuts més tard en un altre tret enganxat al pal dret de la porteria del Manchester. Eren minuts de domini blaugrana. Messi va veure la fragilitat de Van der Sar jugant amb els peus i va aprofitar un buit fallit per a cedir a Eto'o però el camerunès, molt apagat tota la nit, no va arribar a rematar per poc (37'). La sequera golejadora del Barça és massa profunda.

Abans del descans, a punt va estar el ManU de deixar l'eliminatòria sentenciada. Va ser gràcies a un gran centre de Park, molt actiu tot el partit, que Nani va rematar de cap avançant-se a la defensa. Per sort per al Barça la pilota va sortir fora per centímetres (40').

ADÈU SOMNI, ADÈU MOSCU

El Barça perdia però sabia que hi havia partit i, el més important, que hi havia eliminatòria. Un gol encara classificava als de Rijkaard i amb aquesta idea van sortir a buscar l'empat. El Manchester, més confiat, més fresc, més crescut, va acceptar el duel i el partit es va convertir en un anar i venir d'ocasions.

Cristiano Ronaldo va llençar bicicletes per a buscar-li les pessigolles a un accelerat Zambrotta, mentre Tévez els feia un embolic als centrals baixant a buscar el pilota entre línies, pressionant, incordiando. De l'argentí va ser l'ocasió més clara en la represa. Un pilota penjat al segon pal ho va pescar ell per a encañonar a Valdés. Però aquesta vegada el porter del Barça, bé col·locat, va poder buidar (56').

Pel Barça, Messi seguia sent el jugador més inspirat. Rijkaard va donar entrada a Henry per un dispers Iniesta per a donar-li més frescor i arguments a l'atac blaugrana (60'). Però la maniobra no va acabar de donar-li claredat a la davantera pel que l'holandès va decidir canviar a Bojan per un encara desdibuixat Eto'o (70').

Eren minuts de domini blaugrana. Però domini estèril, d'aquests que ve demostrant tota la temporada. Solament un centre de Xavi copejat per Henry al cos de Van der Sar (77') va dur una mica de perill en l'àrea dels anglesos.

Ferguson va donar entrada a Giggs i Fletcher per Nani i el golejador Scholes en una clara aposta per lligar la victòria. I li va sortir bé la jugada a l’estrateg escocès. La defensa es va tancar a pany i forrellat i ja ni Messi la va poder obrir.

El Barça ho va intentar, a la desesperada, però va ser incapaç de marcar. Quatre partits seguits duu l'equip quedant-se a zero. Un trist bagatge, impropi d'un finalista de res. I menys en un grup que va ser dissenyat per a guanyar, marcar gols i donar espectacle. I aquest Barça ni guanya, ni marca, ni dóna espectacle.

No va haver-hi més. El somni de la Champions, l'únic que quedava, es va acabar. Els jugadors es van anar capcots. Ara solament queda la trista realitat, una realitat que, vist el vist, és el pitjor dels malsons. A veure si algú desperta a aquest equip i de rebot, desperta a una afició que comença a estar massa acostumada a sofrir.