dimarts, 12 de gener de 2010

Una notícia per quedar-se glaçat: Ui, quin fred que fa a Oymyakon

 Oymyakon, un poble perdut de Sibèria, és el lloc habitat més fred del planeta

Aquests darrers dies les baixes temperatures i l'onada de fred ha estat en boca de tots, però sempre hi ha racons que la temperatura fa verdaders estralls, sense anar més lluny aquí teniu una notícia que no té pèrdua, que va ser publicada en l'edició digital de El Periódico, fa pocs dies. Veja'm que us sembla
image  
  ¿Fred? ¿Els 5 graus, positius, ahir a Barcelona? És clar que no. ¿Els 17 graus sota zero a Boí, de nit? Certament. Però per als habitants d’Oymyakon aquesta temperatura hauria estat el paradís. A l’hivern més calorós de la seva història, aquest poble perdut a Sibèria va registrar una vegada 16,6 graus sota zero. Va ser el seu rècord en un mes de gener, rècord de temperatura màxima. La mitjana sol ser de 42 graus sota zero. I ahir a la nit, a les cinc de la matinada hora local, el ­termòmetre de l’estació meteorològica d’Oymyakon indicava 52 graus sota zero.

És una xifra màgica per als nens del poble: si el mercuri baixa encara més d’aquests –52 graus, no hi ha escola, tot i que des de fa cinc anys l’escola té calefacció. Però seria massa arriscat fer-los caminar pels carrers foscos, on el sol va sortir ahir a les 10.58 hores i es va pondre a les 16.10. No cal dir que per als entre 500 i 900 habitants d’Oymyakon –les dades varien segons la font– la vida és dura, molt dura en hiverns que s’allarguen durant set o vuit interminables mesos de l’any.

El poble, a l’extrem oriental de Rússia, a la regió de Sakha o Ia­cútia, és famós per ser el lloc habitat més fred del món. Fama que deu als 72,1 graus sota zero registrats el 26 de ­gener de 1926, però també al fet que aquest fred es repeteix any ­rere any a la vall del riu Indigirka, on no arriba el vent i on una manta gè­lida cobreix les cases durant mesos. «He ­viatjat a molts llocs, però he de dir que Oymyakon és un dels indrets més inusuals que he vist. Hi ha ­altres llocs més a prop del pol Nord, a ­Noruega per exemple, però cap ­poble pateix les ­condicions meteorològiques tan extremes com aquest», afirma Luciano Napolitano, un experimentat rodamón de Milà que va visitar la zona a finals del 2007.

La fi del món

Oymyakon és un d’aquells llocs que gairebé literalment és la fi del món. Està situat a dos, tres dies en c­otxe des de la ciutat més pròxima, ­Iakutsk, on els 200.000 habitants ­suporten una mitjana al gener de -40o. Només s’hi pot arribar a ­l’hivern, quan llacs i rius estan gelats. Una part del ­camí es re­corre ­sobre l’autopista de Kolyma, més coneguda per la carretera dels ­ossos. Va ser ­construïda per ­encàrrec de ­Stalin i els tre­­ba­lladors eren presos dels gulags si­berians. Milers van morir a causa de les ­condicions tan ex­tremes i van ser enterrats sota el paviment.

Stalin va voler obrir el poble, ­envoltat de muntanyes riques en or, plata i altres materials preciosos, al món i assentar, de passada, els ­nòmades sakha de la zona. Abans, aquí només vivien entre el maig i l’octubre els caçadors de rens; ara és habitat tot l’any. «Com que el fred tan extrem és normal aquí, estan ben organitzats –manifesta Lu­ciano ­Napolitano–. A ­Europa ens col·lapsem amb una mica de neu, aquí la vida normal ­segueix». ­¿Vida normal? No hi ha aigua ­corrent (les canonades es congelarien i ­re­bentarien), sinó que es descongelen ­enormes cubs de gel per al consum; també passa amb la llet. Al ­carrer no es poden portar ulleres, ja que s’enganxarien a la cara. I els motors dels cotxes (tots amb doble vidre) no s’apaguen en tot el dia, perquè no hi hagi problemes a l’hora d’arrencar.

«És un paradís, pel paisatge nevat, la naturalesa pristina, però viure aquí és una altra cosa», sap el viatger Napolitano. Dins de les cases, la llenya puja la temperatura a uns 30 graus, positius. Després, el vodka escalfa els cossos també per dins. L’alcohol, diuen a Oymyakon, causa més morts que el fred.

Foto: Les cases d'Oymyakon, Sibèria, durant les poques hores de llum del dia en ple hivern. / El Periódico

Font: El Periódico

Edwin Winkels,  09-01-2010