Breu història de l'origen de les targetes de visita

Evolució cronològica de les targetes de visita.

La societat francesa del s.XVII.

L'origen.

Per aquell temps era més que habitual entre la gent de classe alta i la burgesia fer visites per complir amb els compromisos socials. Si quan s'anava de visita els senyors no estaven a la casa es deixava la targeta al servei, sobre una safata de plata, com a mostra que s'havia passat pel domicili i així donar per complerta la visita. Ara seria l'amo de la casa l'obligat a retornar la visita. Per aquest motiu es diuen targetes de visita.

Al principi aquestes targetes presentaven només el nom i l'adreça del seu titular, encara que solien afegir-se anotacions a mà. El 1855 Eugene Disdéri va tenir la idea d'adherir una foto en la targeta, inventant la targeta fotogràfica. 

Era una fotografia de 8 imatges fetes en una sola sessió, pegades sobre una targeta una mica més gran. La persona sempre apareixia posant i moltes vegades davant un decorat molt teatral. Només arribar la idea això es va posar de moda, substituint ràpidament a les quals només contenien el nom.

Amb la moda va arribar el moment de diferenciar-se i per això cadascun va començar a buscar idees per distingir-se: els adults posaven amb les eines del seu treball, els de classe alta amb els seus emblemes, els nens amb les seves joguines, etc. O també recorrien a fer-se la foto davant monuments famosos. La popularitat d'aquesta pràctica va fer que la família real anglesa vengués 70.000 targetes de la reina Victoria amb motiu de la mort del príncep Alberto i que la gent comencés a col·leccionar àlbums de la noblesa europea (primers targeters).

Anglaterra i Estats Units. La visió comercial.

Per aquesta època a Anglaterra van veure en aquestes targetes un nova possibilitat: usar-les com  targetes de comerç. Les usaven com a mitjà per fer-se publicitat i posar un mapa de situació per arribar al negoci. A Estats Units les anomenaven calling cards eren alguna cosa essencial perquè la classe mitjana es presentés en societat com a gest de cavallerositat, encara que també s'empraven per a relacions de negoci.

Adaptar-se als mals temps.

Las targetes de visita s'han arribat a emprar fins i tot com a substitutiu dels diners d'Estat en segle XX, en època de guerres i de crisis, quan els diners quedava devaluat. En aquesta imatge veiem un exemple d'Alemanya.

Des d'aquell s dies fins a avui, veiem que les targetes de visita se segueixen usant com a manera de presentació o per a relacions comercials, encara que per fortuna gràcies als avanços en els materials i en la impressió les nostres possibilitats creatives també han pogut ampliar-se i millorar.

Curiós Japó. Les tradicions nipones.

Tots sabem que per la seva cultura els japonesos són molt respectuosos i que tenen molta cura amb les qüestions protocol·làries de salutacions i rangs. Bé, doncs aquí la persona de més edat o de rang superior és la que ha de lliurar primer la targeta, sempre amb les dues mans i fent una reverència després. En agraïment, qui la rep ha de mirar-la i estudiar-la detingudament i deixar-la al seu costat, gens de guardar-la en una butxaca perquè és un mal gest. Posteriorment el més jove li farà lliurament de la seva al primer. En aquest país s'utilitzen per saber com s'escriu correctament el nom de la persona i per saber quin és el seu rang, d'altra banda són com les nostres. I per si tracten amb algun estranger tenen el detall de fer targetes traduïdes a l'anglès. Molt considerats ells.

Veritat que és sorprenent veure com segons la cultura a la que arriba sorgeixen diferents formes d'usar-la?