Per això avui m'agradaria fer esment d'aquesta notícia publica a l'edició digital del diari ABC.es.
El Museu d'Història Natural del Smithsonian de Washington ha recreat la serp més gran del món, la Titanoboa, amb una impressionant rèplica a grandària real. La bèstia, de catorze metres de longitud i més d'una tones de pes, va viure fa 58 milions d'anys en les selves tropicals de l'actual departament de la Guajira, a Colòmbia.
Segons els seus descobridors, el pes de la bèstia equival al de deu jugadors de lluita lliure i la seva longitud a la d'un autobús escolar d'Estats Units, on tot es construeix en gran. "És la serp més gran que ha existit, de la família de les boes, vivia en llacs i matava a les seves víctimes escanyant-les i menjant-les senceres", relata un dels coordinadors de la investigació, Carlos Jaramillo, colombià establert a Estats Units.
Segons els experts, la Titanoboa es trobava en el més alt de la cadena tròfica: menjava de tot, cocodrils i anacondas, per exemple, la qual cosa fa pensar que s'hauria alimentat també d'humans si haguessin compartit era.
L'animal prehistòric tenia l'aparença d'una boa constrictor, però en gegant, i actuava com les anacondas, però en pervers, segons les investigacions, que van concloure uns mesos enrere.
Tot va començar -com en les històries d'exploradors- amb una troballa inesperada sota el sol i la humitat de Colòmbia. "Acabava de baixar de l'autobús, vaig trobar una roca, la vaig aixecar i vaig veure una fulla fòssil", recorda el colombià Fabiany Herrera, aleshores estudiant de pregrau. Va ser en 2002. Aquesta visita a Serradell, la major mina de carbó a l'aire lliure del món, convertiria aquest punt septentrional de Colòmbia en el major dipòsit de fòssils del planeta.
L'investigador Jaramillo ja va intuir llavors que això era el principi i les exploracions posteriors van confirmar que en aquests terrenys havia existit una excepcional selva tropical. Fòssil a fòssil, van ser adonant-se que en Serradell hi havia hagut flors, fruites, plantes i tortugues gegantes, així com cocodrils de quinze metres i peixos pulmonados de grandària increïble.
En 2005, un altre estudiant colombià, Edwin Cadena, es va sumar a les expedicions per buscar restes de tortugues i en la seva primera campanya va trobar unes vèrtebres. Cadena rememora que va trobar "alguna cosa diferent al que buscava i molt gran" però ple de sediments, la qual cosa els seus col·legues a Florida (EE. UU.) acabarien identificant com a "vèrtebres de Titanoboa", per titànica i per ser de la família de les boes.
60 monstres en la selva
La investigació sobre el rèptil, coordinada durant cinc anys per l'Institut d'Investigació Tropical del Smithsonian i el Museu d'Història Natural de Florida, ha trobat restes que indiquen que unes seixanta titanoboas van viure a la zona. També va obrir la porta a una altra revelació: la selva en la qual vivia la Titanoboa era més humida, amb més diòxid de carboni i diversos graus més càlida que les actuals, la qual cosa trenca la creença que a major calor, menys diversitat d'espècies.
El descobriment de trets novel·lescs és la millor oportunitat d'apropar la ciència al carrer, va dir Wayne Clough, el secretari del Smithsonian de Washington. L'exposició, que s'inaugura avui, explora el rostre més salvatge de la naturalesa, amb fotos d'animals contemporanis que acompanyen al visitant fins a la seva trobada amb la reproducció de la gegantesca serp prehistòrica.
Conscient de l'excepcionalitat d'aquesta recent troballa, el museu també estrenarà diumenge que ve un documental de dues hores que recrea la vida i l'entorn d'aquest rèptil de rècord que va viure en l'actual departament de la Guajira, a Colòmbia. El film s'estrenarà al canal de televisió del museu i no renuncia a l'espectacularitat que envolta a aquest rèptil: es titula "Tinanoboa: el monstre serp".
Definició de titanoboa:
Titanoboa va viure fa uns 60 milions d'anys on se situa l'actual Colòmbia, segons un estudi de la Universitat de Torontó en Mississauga (Canadà).
Se li ha donat el nom de Titanoboa cerrejonensis per la seva grandària i per la mina de carbó del Serrejo, una de les mines obertes més grans del món, en el Departament de la Guajira, Colòmbia. A través d'un estudi comparat de les seves vèrtebres, s'estima que la serp mesurava de 13 a 14 metres de longitud i un pes aproximat d'1,25 tones.A Serrejo també van ser trobats esquelets de tortugues gegantes (Cerrejonemys) i de cocodrils (Cerrejonisuchus) que van poder ser devorats per l'enorme ofidi. Com la majoria de serps, podia també nedar i caçar en l'aigua.
Importància de la troballa per a estudis sobre el clima
La grandària del rèptil és molt important, ja que la dimensió de les serps, com a animals de sang freda, depenen de la temperatura del seu hàbitat. Per la seva grandària, Titanoboa va necessitar una temperatura mitjana anual d'entre 30 i 34 graus centígrads per sobreviure, 6 graus més de la temperatura mitjana actual a la ciutat de Cartagena, que és de 28 graus. Aquestes dades posarien en dubte la idea que la vegetació tropical podria desaparèixer a temperatures més elevades.
Mai s'havien trobat a la zona equatorial de Sud-amèrica fòssils de vertebrats tan antics, per la densitat de la selva i per la deterioració provocada per les altes temperatures i la humitat. Aquesta nova espècie ha permès conèixer millor la història de les serps i el clima en els tròpics americans en un període en què estaven començant a evolucionar nous éssers vius.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada