dimarts, 12 d’abril del 2011

El paper de la dona en l'Antic Egipte

 

La dona en l'Antic Egipte


Des de fa un temps l'Associació de Dones de Torrelles fa xerrades de diversos temes, gairebé sempre parlant del món de la dona i el paper que desenvolupa.

En una d'aquestes xerrades el tema central va ser la dona en l'Antic Egipte. De ben segur que la gent pot tenir una idea molt equivocada per això avui porto al blog aquest resum perquè molts puguin opinar amb més coneixement.

He de dir que totes aquestes xerrades són obertes a tothom, tot i que de forma majoritària hi assisteixen dones. En aquesta darrera conferència l'associació va pensar en el responsable de la biblioteca Mare de Déu de Foix, perquè impartís una dissertació sobre el tema; tot i que moltes persones eren neòfites hi va haver una bona participació en una mena de col·loqui que feia més amena aquesta estona per descobrir i saber coses sobre el misteriós món de la cultura egípcia i el paper ocupat per la dona.

No sóc cap entès ni molt menys, però sempre m'atrau saber quelcom vers les antigues civilitzacions i des d'aquí dono les gràcies al Miguel Román, per haver-nos endinsat en aquest tema, de vegades, força tabú i també desconegut.


Cal saber que...


El lloc que ocupava la dona en l'Antic Egipte pot semblar sorprenent per la seva "modernitat", si es compara amb el qual ocupava en la majoria de països de l'època, i fins i tot d'èpoques posteriors. Encarà que home i dona tradicionalment tenien prerrogatives ben diferenciades en la societat, no sembla que hi hagués una barrera insuperable per a qui volgués variar l'esquema. L'egipci d'aquell temps reconeix a la dona, no com igual a l'home, però sí com el seu complement. Aquest respecte s'expressa clarament tant en la teologia com en la moral, però és bastant difícil determinar el seu grau d'aplicació en la vida quotidiana dels egipcis. Això sí, està molt distant de la societat Grega, on la dona era considerada com "un menor d'edat etern". Per una altra part, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona com frívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiar d'una posició que es troba en poques societats.
Igualtat davant la llei
Pel que sabem, sembla que home i dona eren iguals davant la llei, en contrast amb el dret grec i romà.

De casada

Al casar-se, la dona mantenia el seu nom, amb l'afegit “esposa de X”, el que és natural ja que el matrimoni no constava com un acte administratiu, cosa rara en un Estat amb la major burocràcia possible, ni tampoc era una demostració religiosa. Simplement, ratificava el fet que un home i una dona desitjaven conviure, això en el cas en què es fes un contracte matrimonial, que no era necessari més que a efectes econòmics per a diferenciar el Patrimoni de cadascú
El marit havia de garantir el benestar de la seva esposa, incloent, per supòsit, el plànol material.
Per suposat les coses no sempre transcorren d'una forma idíl·lica, i el divorci estava admès;

La dona en la literatura

Si els pintors i els escultors li donen a dona una imatge serena en l'armadura d'una família esplendorosa, els escriptors no dubten a fer-la aparèixer com l'origen de distintes desgràcies i la culpable de diversos pecats.
Guardem-nos d'una interpretació errònia: la descripció poc aduladora de la dona en la literatura no significa que sigui menyspreada: el faraó es beneficia sovint del mateix tractament pels narradors, que li presenten com limitat i fantàstic.

Imatge divina
Entre la gran abundància de divinitats de la mitología egípcia, existeixen nombroses deesses, com en el cas de Grècia. Estudiar els seus símbols ens indica la imatge que va tenir la dona als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

Isis com a mare

La dona i la seva imatge s'associen més sovint amb la vida i la fecunditat.
Per una altra part, la vida en el seu aspecte físic no té sentit més que per la mort, perquè ambdós principis formen part d'un moviment de renaixement etern que és, en un sentit espiritual, el moviment de la vida. Un dels símbols de la deessa és la palmera, el símbol de la vida eterna.
Reines
Rares són les civilitzacions antigues on la dona podria aconseguir llocs socials importants. A Egipte, no només els exemples de dones com funcionàries d'alt rang no són rars, sinó que sorprèn una altra vegada (per l'època), el descobrir a dones en la funció suprema de Faraó. Més que un moviment feminista, és necessari veure allí un senyal de la importància de la teocràcia en la societat.

La societat egípcia de l'antiguitat, com moltes altres civilitzacions de l'època, utilitzaven la religió com punt de referència. Així es va justificar el dret al tron dels faraons: mentre que eren ungits dels déus, tenien dret diví al tron. Generalment, en les societats antigues la transmissió del dret era per línia masculina: El fill heretava el poder, i en el cas en què el rei no hagués tingut cap, el tron requeia en els membres masculins de la família més propera, tal com primers o oncles. Però encara que el monarca tingués filles, aquestes no aconseguien el poder, salvo en el cas que les haguessin casat amb el futur rei.

En la civilització egípcia, aquesta obligació de transmissió masculina no va tenir cap valor; la sang real era el factor d'una legitimitat divina, el criteri extraordinari per a l'accés al tron: aquesta legitimitat la transmetien les dones, pel que hereus homes d'esposes secundàries es casaven amb les seves germanes, filles de l'esposa real que al seu torn era filla de l'anterior esposa real.

Així, els egipcis van preferir ser governats per una dona de sang real (per tant divina segons la religió) abans que per un home que no ho anés. Per això en temps de crisi sucesorias, les dones prenien el poder. És d'assenyalar que en aquest cas, la faraó prenia tots els símbols masculins, pel que existeixen dubtes en el sexe de certs faraons que podrien ser o no, dones.

La dona en distintes professions

Divina Adoratriu

Aquest títol correspon a certes dones assignades al servei d'Amón , igual que les hi va haver al servei de la deessa Hathor, Atum, de Min o de Sobek, i va ser portat per dones de distintes categories. No tenim informació precisa de la funció d'aquestes servidores abans de la Dinastia XXIII, només que durant els ritus del culte d'Amón eren requerides. També les hi cridava Mà del Déu i Esposes del Déu, sense que aquesta unió mística suposés un impediment al matrimoni ni a la maternitat. Estaven dotades de poder espiritual, però també amb un gran poder temporal a Tebas.

Sota el regnat d'Ahmose I, la funció va ser atribuïda a la reina Ahmose-Nefertari, que va obtenir el nom d'Esposa del Déu i Mà del Déu, i des de llavors va ser exercida per les Esposes Reals o per les seves filles, adquirint tal prestigi, que les reines havien de ser els seus descendents i alhora noves Esposes del Déu.

Aquest sacerdoci femení perd importància en la família real a partir del regnat de Thutmose IV, disminuint el nombre d'adoratrius d'Amón, i finalment assumiran la funció d'Esposa del déu les princeses i no la reina. A partir de la Dinastia XXVI, aquestes dones van ser part dels governants d'Egipte, administrant el temple d'Amón en Tebas amb les seves grans possessions.


Funcionàries

Entre les dones que van ser funcionàries d'alt rang, es pot citar a Nebet, una visir de la Dinastia VI. No obstant, és necessari fer notar que trobar una dona amb tal responsabilitat era extremadament rar, i serà necessari esperar a la Dinastia XXVI per a trobar la mateixa situació. Excepte en l'Imperi Nou on tota la "funció pública" va ser atesa per homes, les dones van ocupar posats d'escriba de diferents categories en l'administració, càrrecs molt importants ja que en les seves mans estava l'economia del país.


Ploramorts ( plañideras)

Eren dones a les quals es pagava perquè acompanyessin al festeig fúnebre, al que precedien dansant, plorant i lamentant-se, en record del difunt. En l'antic Egipte, es purificaban prèviament mastegant natrón, i es perfumaban amb incienso; vestien totalment de blanc o blau i usaven perruques arrissades de les quals s'arrencaven els cabells. També eren cridades "Cantoras de la deessa Hator"

Empresàries

La dona egípcia mantenia la seva independència després del matrimoni, i podia tenir el seu propi negoci, podent exercir una àmplia varietat d'oficis: hi havia llevadores, teixidores, intendents; o bé col·laboraven amb el negoci del seu marit, ajudant-li. Això últim era particularment freqüent entre els camperols, entre els quals era habitual repartir el treball entre tota la família.

Altres papers

Hi havia més treballs que desenvolupaven les dones, com tocar instruments musicals o dansar, moltes vegades com esclaves, encara que en la casa Jeneret s'ensenyava a les dames de la família real i a aristòcrates música i dansa.












    4 comentaris:

    Àngela Laso ha dit...

    Hola, Jaume

    Gràcies per fer-te ressó de la xerrada d'Egipte que vam organitzar.
    M'ha agradat molt tot el que has posat

    Jaume58 ha dit...

    Gràcies pel teu comentari, ja ho veus les coses meves són coses obertes a tothom i també als comentaris, malgrat que molta gent tingui una mica de reticència a fer-ho. De veritat sempre et plau que algú es digni a visitar el teu blog.

    Anònim ha dit...

    Molt interessant!

    Anònim ha dit...

    No es exactamente lo que buscava