Segons la Viquipèdia aquesta és la definició i el seu origen.
L'ou de Pasqua és un símbol pagà que significa renaixement adoptat pel cristianisme per celebrar la Pasqua, com a icona de la resurrecció de Jesús. La Mona de Pasqua dels Països Catalans pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record d'aquesta tradició. Els ous de Pasqua més antics de què es té notícia es pintaven per celebrar l'Any Nou del zoroastrisme, que queia en una data similar a l'actual celebració.
La tradició, present especialment a països de l'Est d'Europa i anglosaxons, consisteix a amagar ous pintats (poden ser ous reals o de dolços) pel jardí o la casa perquè els infants els trobin. Com més ous es troben, més caramels s'obtenen al final. Si hi ha diversos nens es munta com un concurs. La decoració dels ous pot ser variada i més o menys rica. Entre els ortodoxos predomina el color vermell, per la sang de Crist.
A Alemanya, amb tots els ous en rotllana, es balla una dansa que expressa l'alegria pel missatge cristià, amb la dificultat que s'ha de ballar sense trencar els ous. La llegenda diu que aquests ous els ha portat la llebre de Pasqua. Aquests ritus s'han exportat a diversos països sud-americans.
L'Ou de Fabergé és una joia inspirada en els ous decorats.
Però avui, m'agradaria fer-vos cinc cèntims sobre les escultures d'un artista de renom mundial, que s'ha fet famós pels seus ous decorats.
Avui vull parlar de Gary Lemaster i aquí podeu enllaçar amb la seva pàgina oficial.
http://theeggshellsculptor.com/
Un home que ha aconseguit realitzar autèntiques obres mestres tallant el suport més fràgil que ningú pugui imaginar.
Tots aquells que veuen alguna de les seves obres per primera vegada el primer que els ve al capdavant és que ningú en el seu sa judici intentaria tallar una closca d'ou i que el que estan veient té forma d'ou però que en realitat està fet de ceràmica o plàstic; res més lluny de la realitat. Són peles d'ou produïdes per oques reals, estruços, nyandú, emús, galls dindis, o gallines que no han estat incubats o que no han arribat fins a l'eclosió.
El procés de tallat fins a donar-li la forma adequada és un procés lent i laboriós. El primer que ha de fer l'autor és netejar i buidar cada ou. Una vegada que l'ou s'ha assecat dibuixa els detalls amb un llapis i comença a tallar la closca amb un trepant dental amb puntes de diamant i carbur que gira a 400.000 r.p.m .
El següent pas és eliminar qualsevol resta de llapis que hagi pogut quedar sobre la closca utilitzant únicament les seves mans i un abrasiu. Després li dóna dos banys de clor per eliminar qualsevol residu de membrana que pugui quedar en el seu interior.
Finalment i per acabar la peça l'autor la signatura per certificar la seva autenticitat i la segella amb tres o quatre capes de laca. Després la col·loca dins d'una cúpula de cristall per realçar la seva bellesa.
Totes les seves creacions van acompanyades d'un certificat que han estat creades a mà.
Com diu el propi Lemaster a la seva pàgina Web "Encara que estic lluny de ser el millor tallador de closca d'ou del món, amb tota seguretat diria que sóc el millor tallador conegut perquè des de sempre he recolzat aquest art amb tota la meva passió."
Un petit video perquè en tingueu una idea de tot plegat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada