Origen de la Festa dels Enamorats del 14 de febrer

Demà celebrem la Diada de Sant Valentí, per això us vull fer cinc cèntims vers l'origen d'aquesta festa.

Per a aquells que pensin que aquest dia se celebra des de fa poc i que va sorgir per l'interès dels grans centres comercials, hem d'assenyalar que realment el seu origen es remunta a l'època de l'Imperi Romà. A l'any 270 d. de C. allà pel segle III exercia a Roma un sacerdot anomenat Sant Valentí. Aleshores governava l'emperador Claudi II, que va prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, això va ser perquè pensava que els joves solters i sense família eren millors soldats ja que no tenien cap tipus de compromís en el cas d'anar a la guerra.

Claudi II també havia prohibit el Cristianisme en aquesta època perquè desitjava ser lloat com el déu suprem, com l'Emperador de Roma.

El sacerdot no dubtà a desafiar a l'emperador, ja que considerava que el decret era injust. Valentí es va revelar i va començar a casar a les parelles joves en secret, sota el ritual de l'Església.

L'emperador Claudi es va assabentar, i va ordenar que ho portessin a palau. Claudi va intentar convèncer a Valentí perquè renunciés al Cristianisme i servís a l'Imperi i als déus romans. Si acceptava, Claudi II li perdonaria i li convertiria en un dels seus aliats. Però, per contra, Valentí no va renunciar a la seva religió i va aprofitar l'ocasió per fer propaganda del cristianisme.

Al principi Claudi II es va mostrar atret per aquesta religió, però l'exèrcit i el Governador de Roma, anomenat Calpurni, li van convèncer per llevar-li-ho del cap i van organitzar una campanya en contra del Sant. Valentí va ser empresonat i l'emperador li va sentenciar a una execució.

Mentre esperava que s'executés la seva sentència a la presó, el seu carceller, anomenat Asteri, li va presentar a la seva filla Júlia, era cega de naixement, perquè Valentí, sent home de lletres, li ensenyés. Malgrat això, Asteri va voler ridiculitzar-li i posar-li a prova, li va reptar al fet que li retornés la vista a la seva filla, Valentí va acceptar i va obrar el prodigi. Asteri i tota la seva família es van convertir al cristianisme, però Valentí no es va salvar de la seva sentència, ja que tement una rebel·lió de l'exèrcit romà i dels pagans, l'emperador va manar executar-lo el 14 de Febrer. Segons la llegenda, es va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l'arbre d'ametlles és un símbol d'amor i amistat duradors.

Les restes mortals de Sant Valentí es conserven actualment en la Basílica del seu mateix nom que està a la ciutat italiana de Terni. Cada 14 de febrer se celebra en aquest temple, un acte de compromís per part de diferents parelles que volen unir-se en matrimoni a l'any següent.

Sembla ser que la festivitat de Sant Valentí també va substituir a una altra festivitat d'origen pagà. Era una celebració en honor al déu romà Lupercus, el déu de la fertilitat. A mitjan febrer, els antics romans es reunien en una gruta cridada Lupercal. Allí sacrificaven animals en honor de Lupercus i, en acabar, uns joves adornats amb la pell de les víctimes, recorrien la ciutat assotant amb fuets a les dones que es trobaven al seu pas, convençudes que el déu de la fecunditat els concediria així la seva gràcia. No va ser fins a l'any 496 de nostra era quan el Papa Gelasi va nomenar a Sant Valentí com a substitut cristià del déu pagà Lupercus.

Durant els segles XVII i XVIII a Anglaterra i a França s'originen els costums populars associades al dia de Sant Valentí, consagrant aquest dia als enamorats, i posant de costum l'intercanvi de regals i cartes d'amor.
Els nord-americans van adoptar el costum a principis del segle XVIII, ja que els avanços de la impremta i la baixada en els preus del servei postal van permetre l'enviament de salutacions per Sant Valentí. Cap a 1840, Esther A. Howland va començar a vendre les primeres targetes postals massives de Sant Valentí a Estats Units.