dijous, 13 de novembre del 2008

Cal reduir despeses, però amb seny

Aquesta carta que vaig llegir de Maria Moliner de Sant Sadurní d'Anoia, a La Fura de la setmana passada, corresponent al núm. 1367 de la setmana del 7 al 13 de novembre, em va fer reflexionar i pensar, fins a on podem arribar per estalviar una despesa.
Aquest cas no és com el de les companyies aèries que , moltes d’elles, van suprimir begudes o bé diaris i revistes, per tal de poder fer front a la crisi del sector, després dels vols “barats” de certes companyies i la competència en el sector.
Aquest cas, és patètic, permeteu-me dir, esperpèntic i tots els qualificatius semblants que vulgueu dir.
Si llegiu la carta al director que he transcrit, paràgraf per paràgraf, us podreu donar compte de la poca raó dels responsables del centre quan argumenten. “que la dieta és prou equilibrada i no és necessari”. Segons la meva modesta opinió, crec que tots tindríem que pensar molt el que diem abans de dir o fer quelcom , no us sembla?
Jo no puc fer-hi res, però des d’aquest bloc, faig una crida simbòlica perquè tothom que es trobi en un cas semblant ho faci saber i que totes aquestes banals argumentacions no tinguin raó de ser.
Potser caldria reduir altres despeses abans de “jugar” amb les persones malaltes i indefenses, no us sembla. Res més aquí teniu la carta i que cadascú tregui les seves conclusions.
Ni gelatines ni sucs... s'han retallat despeses al Ricard Fortuny
Suposo que la majoria de persones de la comarca no estan al cas de les retallades a aquest centre soci -sanitari. Crec que tothom hauria de saber que si mai ha d'estar ingressat allà, només podrà beure aigua i res de gelatina com fins ara. Això no tindria més importància si la persona ingressada estès bé i en bones condicions psíquiques, però el cas és que hi ha molts malalts que no beuen aigua perquè ni són conscients de les seves necessitats, ni parlen, ni tenen la sort de tenir un familiar que pugui anar cada dia a donar-li els àpats. Doncs bé, la nova ordre deixa un munt de persones malaltes sense gelatines, que és l'únic líquid que prenien. Explicació que dóna el centre: que la dieta és prou equilibrada i no és necessari.
En dos anys mai no he vist una gerra d'aigua sobre les taules perquè beguin els malalts. Estic segura que si qui ha prohibit aquests dos elements tingués el pare o la mare allà, segur que li portaria de casa, com ara faig jo.
Potser el malalt que no té família no té dret a prendre un got de suc o una gelatina?
Una gelatina costa 25 cèntims i hidrata una persona que ni parla, ni sent, ni té consciència. Que reflexionin i pensin que demà potser hi serem tots plegats...