 |
| Kepler-10c és 2,3 vegades més gran que la Terra i 17 vegades més pesant / HARVARD-SMITHSONIAN CENTER FOR ASTROPHISICS / DAVID AGUILAR |
M'ha sorprès en el moment que he publicat el post, he vist l'article de l'edició digital del Ara.cat i per això l'he encabit en el mateix.
No solament estem davant d'una nova categoria de planeta, anomenada "megaterra" (doncs és molt major que qualsevol de les "superterres" descobertes fins ara), sinó que teòricament un planeta així no podria existir en forma rocosa, sinó com un gegant gasós estil Júpiter. El seu nom és Kepler 10c i té un massa equivalent a 17 terres. Es localitza a uns 560 anys llum de distància, en la constel·lació de Draco.
La troballa ha estat anunciada per un equip d'investigadors del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica (CHA) en el marc de la trobada anual de la Societat Astronòmica Americana (AAS). I ha estat possible gràcies a les observacions del Telescopi Nazionale Galileu des de Canàries.
En paraules de Xavier Dumusque, autor de la troballa i director de l'estudi:
Ens hem quedat atònits quan ens vam adonar del que havíem suposat. És el Godzilla de les Terres!!! Encara que, a diferència del monstre del cinema, Kepler 10c té implicacions positives per a la vida. [...] Kepler 10c no ha anat perdent la seva atmosfera al llarg del temps. De fet, és prou massiu com per retenir la seva, si és que alguna vegada va arribar a tenir-la -explica Dumusque-. Va deure formar-se tal com ho veiem ara
Kepler 10c orbita un estel molt semblat al Sol una vegada cada 45 dies, és a dir, extraordinàriament ràpid per a un món de la seva massa. Ara, Kepler 10c desafia la nostra comprensió de com es formen planetes, i alguns astrònoms suggereixen que trobarem molts més planetes d'aquesta classe. cal posar també la mirada en els estels més vells, com és el cas de Kepler 10c, que pertany a un sistema que té uns 11.000 milions d'anys d'antiguitat, la qual cosa significa que es va formar menys de 3.000 milions d'anys després del Big Bang.
Fins ara aquesta classe de sistemes no cridaven la nostra atenció a l'hora de trobar exoplanetes perquè no es considerava que fossin capaços d'originar mons rocosos (els elements pesats que es necessiten per formar-los, com el silici o el ferro, no existien al principi, doncs es van forjar en els estels). Però Kepler 10c ens demostra que sí, i si a una edat tan primitiva és possible trobar mons rocosos, també és possible que trobem vida... la qual cosa multiplica per molt les probabilitats de trobar planetes habitables.
Via | SINC
Astrònoms de l' Institut Harvard-Smithsonian
han descobert un nou tipus de planeta: un món rocós que pesa 17 vegades
més que la Terra i al qual han batejat amb el nom de 'megaterra'. Fins
ara els astrònoms consideraven que un planeta de dimensions grans
necessitava una quantitat d'hidrogen tan gran per formar-se que
necessàriament es convertia en un gegant de gas. Aquest és el cas de
Júpiter. Avui, els científics saben que estaven equivocats: un planeta
pot ser sòlid encara que les seves dimensions siguin gegantines. Les
megaterres no només són possibles: existeixen.
La
descoberta ha suposat un daltabaix per als científics, que veuen com les
antigues teories han quedat desmuntades. "Ens hem quedat molt sorpresos
en adonar-nos del que hem trobat", ha indicat l'autor principal del
treball, Xavier Dumusque. "És el Godzilla dels planetes. Però a
diferència del monstre de la pel·lícula, Kepler-10c —el nom amb què han
batejat el planeta— té implicacions positives per a la vida", ha afegit.
La megaterra gira al voltant una estrella similar al Sol un cop cada 45
dies. Es troba a uns 560 anys llum de la Terra, en la constel·lació de
Draco.
Kepler-10c va ser descobert originalment per
la nau espacial Kepler, la sonda de la NASA que busca planetes fora del
Sistema Solar. La sonda permet als astrònoms calcular la grandària
física del planeta, el seu diàmetre, però no pot determinar si un
planeta és rocós o gasós.
Kepler-10c té un diàmetre
d'uns 29.000 kilòmetres, 2,3 vegades més gran que la Terra. Inicialment
els astrònoms van creure que es tractava d'una mena de Neptú, un planeta
que, tot i tenir una carcassa grossa, és gasós. La utilització del
telescopi Galileu, ubicat a les illes Canàries, va permetre arribar a la
conclusió que el planeta pesa 17 vegades més que la Terra. Això implica
que Kepler-10c ha de tenir, necessàriament, una composició densa de
roques i altres sòlids.
Un cas únic?
Un planeta gegant, una megaterra, sòlida. Els científics s'enfronten a
un món ignot, a una possibilitat que fins ara ni es contemplava. La
qüestió és, ara, saber si el de Kepler-10c és un cas únic i, per tant,
no tira per terra la teoria que els grans cossos del cel només poden ser
gasosos. Amb tot, alguns científics consideren que, analitzant les
dades, es pot concloure que Kepler-10c no és l'excepció que confirma la
norma: el planeta no està sol, n'hi ha més, de megaterres.
Reescriure la història de l'Univers
Però Kepler-10c no només ha fet replantejar-se la teoria del caràcter
gasós dels grans planetes, sinó que també té importants implicacions per
a la història de l'Univers i les possibilitats que hi hagi vida més
enllà de la Terra. Kepler-10c té uns 11.000 milions anys, és a dir, es
va formar uns 3.000 milions d'anys després del Big Bang. En aquell
moment, l'Univers contenia només hidrogen i heli. Els elements més
pesants, com el silici i el ferro, necessaris per a la formació de
planetes rocosos, no van aparèixer fins que les primeres generacions
d'estrelles van explotar, dispersant per l'espai ingredients que
acabarien sent crucials per a la formació no només dels planetes sinó
també de posteriors generacions d'estrelles.
Aquest
procés va ser extraordinàriament lent: milers de milions d'anys. Però
Kepler-10c introdueix elements nous a l'hora d'entendre com es va formar
l'Univers. La seva existència demostra que l'Univers va ser capaç de
formar roques enormes fins i tot durant el temps en què els elements
pesants eren escassos. "Estudiant Kepler-10c hem descobert que els
planetes rocosos es podrien haver format molt abans del que ens
pensàvem. I si es van poden formar les roques, també es va poder formar
la vida", ha apuntat l'autor.
Fins ara els astrònoms a
la recerca de planetes similars a la Terra descartaven les estrelles
velles. Ja no ho faran. I si les estrelles velles també poden albergar
terres rocoses, les possibilitats de localitzar mons potencialment
habitables es disparen.
ara.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada