Es tracta d'un fenomen genètic que molt poques persones tenen, però és fa difícil que aquestes persones no tinguin cap mena de rastre en les gemmes dels dits o dels peus.
Llegiu i traieu conclusions vosaltres mateixos.
A l'estiu de 2008, la policia de Tolima (Colòmbia) va detenir a un home que havia intentat fugir d'un control rutinari de carreteres. Al principi, els agents no van notar res d'estrany en la seva aparença, però, en tractar de comprovar la seva identitat, es van portar una sorpresa majúscula: no tenia empremtes dactilars.
Segons van esbrinar més tard, l'individu s'havia sotmès a una intervenció per seccionar les gemmes dels seus dits. D'aquesta manera, sospitaven, pretenia esborrar la seva vida anterior en els arxius policials o, almenys, ocultar el seu rastre en possibles delictes.
En aquest cas, va ser la cirurgia qui va dissenyar aquestes "mans del perfecte lladre", però la naturalesa també és capaç de crear-les. Ho sap bé una família suïssa, molts dels membres dels quals neixen des de fa generacions sense cap tipus de marca en els seus dits, palmells i plantes del peu.
El seu cas ha estat analitzat per diverses investigacions, que han batejat el problema com "la malaltia dels retards en immigració" a causa dels problemes que els individus d'aquest clan experimenten cada vegada que intenten franquejar determinades fronteres.
La clau, esta en l'ADN
Els estudis exhaustius sobre la família han permès recentment donar amb la causa del problema. Segons un treball publicat en la revista The American Journal of Human Genetics, l'adermatoglifia -denominació científica del trastorn- es deu a una mutació genètica. En concret, un error en el gen SMARCAD1 sembla ser l'origen del curiós trastorn.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors -un equip de l'Hospital Universitari de Basilea (Suïssa) i la Universitat de Tel-Aviv (Israel)- van avaluar el perfil genètic de nou individus afectats pel problema i els van comparar amb el d'altres set familiars completament sans.
Només els qui mancaven d'empremtes dactilars presentaven la citada mutació genètica, que, segons investigacions prèvies, té un important paper regulador en l'expressió de diversos gens relacionats amb el desenvolupament.
La fallada en l'ADN també es va relacionar directament amb una menor producció de glàndules sudorípares, una característica que presentaven tots els individus afectats.
Les nostres dades tornen a subratllar el fet que les rares condicions monogèniques representen una eina d'incalculable valor per a la investigació d'aspectes ocults de la nostra biologia, comenten els autors d'aquest treball, que continuaran indagant sobre el tema.
Segons les seves dades, fins a la data només s'han identificat altres tres famílies amb un problema congènit similar al del nucli suís investigat, encara que és cert que altres trastorns, com la Síndrome de Naegeli-Franceschetti-Jadassohn, també poden provocar una formació anormal de les empremtes dactilars.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada