dimecres, 4 de novembre del 2009

Perquè la seva filla no passés fred, va fer una foguera amb 2 milions de dòlars



Fitxa policial de Pablo Escobar, d'una detenció del 1976. Foto: ARXIU
Fitxa policial de Pablo Escobar, d'una detenció del 1976. Foto: EFE
BOGOTÀ

Internet a mida que passen els dies és una veritable màquina de notícies de tota mena. Cada dia et sorprens de quantitat de curiositats o fets que passen en aquest món en què vivim.
Sense anar més lluny, avui he trobat aquest retall d'una notícia apareguda a l'edició digital  elperiodico.cat.

El capo colombià Pablo Escobar Gaviría, mort el 1993, va fer una foguera amb dos milions de dòlars en bitllets per evitar que la seva filla es morís de fred, en una ocasió en què s'amagaven en una finca de les muntanyes que envolten la ciutat de Medellín.

Així ho ha assegurat Sebastián Marroquín, el nom que des de fa anys té Juan Pablo Escobar Henao, fill del que va ser cap del càrtel de Medellín, en una entrevista amb la revista colombiana Don Juan.

Segons Marroquín, que fa més de 15 anys que viu legalment a l'Argentina amb la seva família, el seu pare va fer aquella foguera amb bitllets perquè la gent que l'acompanyava a l'amagatall passava fred, a més de gana, ja que no tenien provisions, i la més afectada era la seva germana Manuela.

Lector de premsa

El fill d'Escobar ha detallat que un dels costums invariables del seu pare era mirar els telediaris i llegir tots els diaris que podia aconseguir. "No importava la situació de perill en què estigués. Als matins llegia tots els diaris de Colòmbia. Al mig dia i a la nit s'asseia a veure els noticiaris. Mai deia ni una paraula. Observava, a vegades apuntava coses i quan acabava el noticiari simplement apagava el televisor", ha assegurat.

Marroquín ha relatat que el seu pare es va tornar obsessiu pel que fa a la protecció de la seva dona, María Victoria Henao, i els seus dos fills, després de patir un atemptat en què van estar a punt de morir.

Escobar Gaviría tenia una sèrie d'amagatalls disseminats per Medellín i, cada vegada que la família arribava a un d'aquests llocs, els deia que el recorreguessin i si algú era capaç de saber on eren, immediatament l'abandonaven.