dijous, 7 de maig de 2009

AQUEST BARÇA TAMBÉ TÉ FE
Essien va avançar el Chelsea amb un gol galàctic Els anglesos es consolida en el seu estil i va tenir les millors ocasions Abidal va ser expulsat a l’acabament de la segona part El gol d'Iniesta va premiar el Barça i castigar la tàctica del Chelsea.

Un golàs d'Iniesta quan el Barcelona es moria va ficar als blaugrana a la final de Roma. Qui millor que el manxec, que encarna com pocs el joc d'aquest Barça, per obrar el miracle davant un Chelsea que va tornar a ser un malson. El Barça havia disposat de la possessió de la pilota, però no havia disparat ni un cop a porta en tot el partit. En aquestes, en el descompte, en l'enèsima pilota a l'àrea, Iniesta va caçar una pilota a la frontal que va entrar per tota l'escaire de Cech. Va ser el triomf del que va voler durant 180 minuts. Res millor que un gol a l'últim minut per castigar l’amoralitat del Chelsea. A Roma estaran els dos millors equips d'Europa, i això ho va permetre un miracle d'Iniesta.
S'ha lloat a aquest Barcelona pel seu joc, al punt de semblar que no té esperit competitiu. Això semblava propietat del seu màxim rival, però aquest Barça també és competitiu com pocs. Ho va fer a l'estadi del Betis i a Mestalla, on va lluitar per treure un punt, o a Bilbao, Valladolid i Getafe, on va vèncer per la mínima jugant i sabent competir. L'últim exemple el va donar a Stamford Bridge, on mai es va donar per vençut i va trobar el seu premi.

Si algú esperava un Chelsea pressionant, es va quedar amb les ganes.
Menys encara després del golàs de Essien

El partit va ser el que es preveia. El Chelsea va ser el mateix equip de l'anada amb una mica més de tirada pel contraatac. Va tenir les millors ocasions, cert, però l'esperit va ser el mateix. La primera jugada del partit ja va reflectir el que anava a ser el mateix. Si algú esperava un Chelsea pressionant, es va quedar amb les ganes. Anelka es va quedar en el centre del camp, esperant que el Barcelona toqués.
Així va ser fins al final. Per si quedava alguna escuses perquè els anglesos defensessin amb tot, es van trobar amb un golàs de Essien. El ghanès va enganxar una volea d'una pilota que queia del cel que es va colar per l'esquadra de Valdés. Ni en els seus millors somnis s'imaginava aquest gol el centrecampista.
El Barcelona va tenir llavors doble ració de Chelsea. L'equip de Guardiola arribava fins a tres quarts, però passar d'aquí era una heroïcitat. Amb Lampard, Ballack i Essien formant una xarxa gairebé impenetrable, Alex i Terry vivien molt còmodes. El Barça es entortolligava, incapaç d'una passada interior definitiva. Amb Henry fora de combat, Guardiola va reestructurar posant a Iniesta a l'esquerra i a Keita al centre del camp. La gran sorpresa, però, va estar a la defensa.
El tècnic va posar a Touré de central i a Sergio Busquets de migcentre. L'africà va passar un mal tràngol front a Drogba i Anelka i el del planter va estar tímid.

Amb deu, enfront d'un equip contracop i sense trobar cap espai, l'empresa era complicada

El joc del Chelsea va ser l'esperat. Pilota llarga perquè la pentinar Drogba i busqués la segona jugada. Més senzill, impossible. Així va obtenir resultats perquè estan acostumats a això i perquè el Barcelona no li quedava més remei que deixar espaisEl davanter costamarfileny devia sortir amb molts cops de Stamford Bridge. Ell mateix va tenir la sentència en un mà a mà amb Valdés després d'un retall sobre Piqué. El porter va aguantar bé i va treure amb el peu. Van ser moments, després del descans, delicats per al Barcelona. Els de Guardiola xocaven i xocaven. El partit era un bucle.. El Barça perdia i el Chelsea buscava la seva oportunitat a la contra.
Per complicar més les coses, Abidal va ser expulsat per una falta sobre Anelka. Amb deu, enfront d'un equip contracop i sense trobar cap espai. L'empresa era complicada, però no deixava d'haver vida. Iniesta i Messi no acabaven de trobar el forat i Alves es cansar de centrar a cap costat. Però va seguir creient. En aquestes, Henning es va empassar un penal de Piqué per mà. El Chelsea no matava perquè li faltava ambició i el Barça seguia viu. La cosa estava per fer una gesta heroica. Guardiola ho va entendre i va manar a Piqué a l'atac.
En el tercer dels quatre minuts de descompte, Alves va centrar des de la dreta, el Chelsea refús malament i la pilota va acabar als peus de Messi. L'argentí va veure a Iniesta, que no és el millor xutador del món, ni molt menys, però li va picar amb el amb l'exterior del peu i amb l'ànima. Va ser l'únic xut a porta del Barcelona en tot el partit.. Ho va fer Iniesta, potser el millor centrecampista del món, un jugador superlatiu. El Chelsea va acabar embogit, menjant a l'àrbitre. Ballack li va cridar a la cara i Drogba va dir a la càmera que allò era una vergonya. El Chelsea no va saber perdre, malgrat que el seu joc durant 180 minuts mai va ser per guanyar. Sí que ho va buscar el Barcelona, que va necessitar una heroïcitat, però que estarà a Roma. Allà es trobarà al Manchester United. Es fa difícil d'imaginar una final millor.

Iniesta, l'heroi de Londres
· El gol a Stamford Bridge és el primer que marca en aquesta Champions

Mentre tots els flaixos apunten cap a Cristiano Ronaldo, Messi, Ibrahimovic ... un petit futbolista manxec de 1,70 segueix discretament un camí que el porta cap a la història més brillant del Barcelona. És Andrés Iniesta, aquest jugador discret de cara al públic però cridaner i únic sobre el terreny de joc. Amb el seu gol, en el temps de descompte, el de Fuentealbilla estarà en el record dels aficionats culers. És el tant que porta al Barcelona a Roma, el que manté viu el somni del triplet.
Capricis del destí, el gol del migcampista manxec és el seu primer gol en aquesta Champions. Molts signarien, inclòs el propi Iniesta, que cada gol del manxec signifiqués tant per al seu equip. Un error en el refús d’Essien li deixa la pilota a Messi, la 'puça' la posa enrere i Iniesta tira de repertori per treure el bitllet per a Roma. Ho havia intentat durant tot el partit, havia estat dels jugadors més participatius ... però no havia brillat.
És el que tenen els grans jugadors. Decideixen quan un menys ho espera. Li feia falta alguna cosa així al jugador blaugrana. La seva temporada havia estat espectacular però necessitava una mica d'aquestes característiques, en aquest escenari, perquè el món del futbol comenci a donar-li la importància que es mereix. Iniesta va demanar a Stamford Bridge un reconeixement que té més que ben merescut.



Guardiola: "Hem fet molt
per estar a la final "

No va voler comparar el triomf amb el aconseguit al Bernabéu "Al final, el talent d'Andrés i una mica de sort ens han ficat a la final"

El tècnic del Barcelona, Pep Guardiola, va reconèixer que el seu equip va tenir de banda el factor sort per classificar-se per la final de la Champions, encara que va recordar que el seu equip havia fet mèrits de sobres per estar a Roma. "Hem fet moltes coses per estar a la final. Al final, el talent d'Andrés i una mica de sort ens ha ficat a la final".
Guardiola va analitzar el xoc i va reconèixer que esperava un Chelsea una mica més ofensiu. "
"És una gran satisfacció haver superat a aquest equip, amb jugadors tan fortes i que juguen tan bé al contraatac. Esperàvem que sortissin una mica més ofensiu però ens han esperat molt enrere", va assenyalar el tècnic blaugrana.
"Ha estat diferent a la victòria davant el Madrid. No dic que sigui millor ni pitjor, senzillament, és diferent"
L'entrenador del conjunt català no va voler comparar la victòria a Stamford Bridge amb la passada golejada obtinguda al Bernabéu. "
"Avui ha estat diferent a la victòria davant el Madrid. No dic que sigui millor ni pitjor. Senzillament és diferent".
Preguntat per l'actuació de l'àrbitre, Pep va admetre que comprenia la possible decepció del rival: "Puc entendre que el Chelsea se senti decebut per la mediació de l'àrbitre. Jo no he vist els penals, diuen que hi va haver diversos, és possible però nosaltres tractem de guanyar el partit i de crear ocasions, però no creem moltes ".
"Tinc molta fe en el meu equip i no deixem d'intentar-ho"
A més, va recordar la dificultat que van tenir els seus jugadors quan l'equip es va quedar amb deu homes després de l'expulsió d'Eric Abidal. "Per a nosaltres va ser difícil crear ocasions. Però tinc molta fe en el meu equip i no deixem d'intentar-ho".
Del pròxim rival, va destacar que és "un gran equip, és el campió i té molta experiència. Com sempre, ens anem a preparar bé i esperem que ells també, però parlem de dos grans rivals, i penso que ells jugaran a la contra" .
"Estic molt, molt content, molt feliç, no esperava que aquest any tinguéssim tan bons resultats"
Fent un balanç de la seva trajectòria com a tècnic del Barça, va admetre la seva satisfacció: "Estic molt, molt content, molt feliç, no esperava que aquest any tinguéssim tan bons resultats. Cal continuar, tancar la Lliga al més aviat possible. I ser líder en la lliga i estar en les dues finals ... ara cal tancar de la millor manera possible ".
Abocar elogis sobre Iniesta: "Andrés representa molt, més enllà que és un noi extraordinari, un jugador d'un talent enorme que es queixa en la intimitat que no fa gols. Doncs ja està pagat per l'eternitat. Molts jugadors es mereixen marcar aquest gol, Andrés, especialment. Estic molt content per ell ".
Finalment, no es va oblidar de l'entrenador del Chelsea: "Hiddink és un cavaller".