dimarts, 20 de gener de 2009

Un somni de Martin Luther King , una realitat: Obama arriba al Capitoli per a la seva presa de possessió com a president dels Estats Units

El missatger del canvi compleix el somni de Martin Luther King

JOAN CAÑETE BAYLE
WASHINGTON
Tenia raó quan ho va dir. La seva cara no s’assembla gens a les
"d’aquests altres presidents dels bitllets de dòlars". Nascut a Hawaii, criat a les illes i a Indonèsia, de pare kenyà i mare de Kansas, mulat per tant però alhora el primer negre que arriba a plantar-se a la Casa Blanca, amb educació d’Ivy League i formació professional als barris més durs de Chicago. No, Obama no s’assembla gens als presidents que surten als bitllets de dòlars, però aquest fet, que quan va anunciar la seva candidatura a la Casa Blanca semblava el més greu dels seus inconvenients (¿com pot ser que un negre arribi a president
dels EUA?), s’ha acabat convertint en un gran avantatge: sense
necessitat d’obrir la boca, Obama ja simbolitzava per si mateix el canvi pel qual sospira aquest país.
Ann Dunham va néixer a Wichita, en aquell estat de Kansas purament conservador que amb el temps s’ha convertit en la sivella indispensable del cinturó de la Bíblia dels EUA. Però Dunham no era una filla tradicional de Kansas. A la Universitat de Hawaii va conèixer Barack Hussein Obama, un estudiant
kenyà musulmà que es declarava ateu. Es van casar i van tenir Barack Hussein Obama, nascut el 4 d’agost de 1961. Dos anys després, la parella es va divorciar, i el pare d’Obama va tornar a l’Àfrica, on va morir en un accident d’automòbil, el 1982. Durant aquest temps, Obama només va veure el pare un cop,
als 10 anys. D’aquella figura paterna inexistent –però per això mateix sempre present– i del que significa per a ell i la seva identitat va sorgir anys després Somnis del meu pare, el
seu primer llibre, escrit quan encara no era qui és ara, i justament per això d’una sinceritat i una qualitat inhabituals en les obres de polítics.
Dones fortes
La biografia d’Obama està marcada per unes figures femenines fortes. Ann –que va morir de càncer d’ovaris el 1995– n’és la primera. Després de divorciar-se, es va casar amb l’indonesi
Lolo Soetoro, i la família es va mudar a Jakarta, on Obama va viure fins als 10 anys, quan va tornar a Hawaii per ser criat per la segona gran dona de la seva vida: l’àvia, Madelyn
Dunham, que va morir dilluns. Mentre Obama passava de la infància a l’adolescència, es convertia en un més que acceptable jugador de bàsquet i flirtejava amb la cocaïna i la
marihuana amb els amics, la seva mare anava i venia d’Indonèsia. Un cop acabat l’institut, va començar una etapa clau en la seva formació: fins al 1988, va viure a Los Angeles i Nova York, on va cursar estudis universitaris (es va especialitzar en relacions
internacionals a la Universitat de Colúmbia), però sobretot va treballar com a assistent social a les zones més degradades i amb més càrrega racial de Chicago.
El 1988 va ser l’any en què Obama va iniciar el camí que ha desembocat a la Casa Blanca. Va ser llavors quan va entrar a la facultat de Dret de Harvard i, al cap de dos anys, va ser escollit director de la seva prestigiosa revista. Això li va proporcionar els seus primers titulars periodístics, al ser el primer negre a aconseguir aquest càrrec. També va servir per
començar a intuir que el polític Obama no seria un polític negre com els altres. Els companys de llavors recorden que ell no exercia el seu càrrec des d’un punt de vista d’identitat negra,
cosa que amb el temps es convertiria en una de les característiques principals d’Obama com a figura pública.
Instal·lat a Chicago
En els temps de Harvard, la vida d’Obama ja estava centrada a Chicago. El 1989 es va casar amb Michelle, advocada brillant, la tercera gran dona de la seva vida, amb qui té dues filles. Obama ha dit molts cops que Michelle, entre moltes altres coses, li
serveix perquè el seu ego i la seva ambició no es desbordin. Perquè ja llavors el jove Obama va anar consolidant la seva carrera política en un entorn tan complex com és Chicago.
Era un Obama que treballava d’advocat després de doctorar-se cum laude a Harvard i que freqüentava els cercles demòcrates més esquerrans. Però, alhora, va saber treballar-se la maquinària del seu partit a la ciutat, pas previ imprescindible per aspirar
a un càrrec públic.
El 1997 es va convertir en senador de l’estat d’Illinois, càrrec que va revalidar en dues ocasions fins al 2002. El 2000, va perdre les eleccions a la Cambra de Representants nacional. Però el 2004 va guanyar la carrera al Senat dels EUA i es va traslladar a Washington. Aquell Obama ja tenia molt clar el seu objectiu. La convenció demòcrata del 2004, la que va coronar John Kerry per acabar perdent contra Bush, és recordada pel seu emocionant discurs, en què va presentar en societat un dels pilars que l’han portat a la Casa Blanca: l’esperança de canviar mitjançant la unió de tothom tantes coses que no funcionen en aquests EUA del segle XXI, esgotats i perplexos. Aquest va ser el tema d’un dels seus millors discursos d’aquesta campanya, el de la victòria després del caucus d’Iowa.
Aquesta idea d’unió i de feina conjunta enfront de les adversitats sorgeix de la seva experiència com a assistent social a Chicago. Aquesta ciutat, llar per opció de qui fins llavors havia estat un rodamón, marca Obama. Allà va aprendre a fer política, allà va posar seny, allà es va enamorar i va fundar la seva família i allà, en les seves pròpies paraules, va
trobar la religió. El seu pare era musulmà, però no creient, igual que el padrastre, mentre que la mare i els avis tampoc eren creients.
A Chicago va conèixer de primera mà la tasca social de les combatives esglésies negres, i va acabar a la Trinity United Church of Christ, on el 1988 es va batejar, es va casar i va fer batejar les seves filles. Per això haver de renegar públicament del reverend Jeremiah Wright durant la campanya electoral va ser un tràngol tan amarg per a Obama, encara que com és habitual en ell ho va aprofitar per oferir un inspirat discurs sobre la qüestió racial als EUA.
El lideratge negre
A Chicago Obama també hi va trobar un exemple que no seguiria: el
de Jesse Jackson. De fet, els líders històrics de la comunitat negra no han vist mai amb bons ulls Obama, defensor d’un pragmatisme que sosté que insistir en les reivindicacions dels negres només aconsegueix separar-los dels blancs amb qui tenen objectius comuns. Si els negres tenen problemes de sanitat,
argumenta Obama, s’ha de canviar el sistema en la seva globalitat, cosa que beneficiarà tothom. L’important són els problemes, i no la identitat de les persones afectades.
Aquesta visió, que tant ha contribuït que en la seva carrera l’hagin votat molts blancs, neix de la seva experiència personal. Obama té sis parents directes de la part kenyana de la seva família, i una germanastra indonèsia fruit de les segones núpcies de la seva mare. A això s’hi ha d’afegir la família blanca de Kansas de la mare. Una ONU en miniatura, com a vegades ha fet broma Obama, que contribueix a la imatge demodernitat, mestissatge i canvi que resulta tan atractiva sobretot entre els segments més joves de l’electorat. I és que Obama, per la seva biografia, és alhora missatge i missatger del canvi que anhelen els EUA.
Font: elperiodico.cat

1 comentaris:

Blogger ha dit...

eToro is the ultimate forex broker for beginning and pro traders.