dilluns, 5 de gener de 2009

Qui eren els Reis Mags?

Avui en aquest dia tan especial per tota la mainada, no podria faltar una referència d'aquesta festa tan assenyalada i esperada per petits i grans.
He rebuscat per la web i a la de Reismags.cat he trobat aquest text que espero que us agradi.
Els Reis Mags, Reis d'Orient o simplement els Reis o els Reixos, són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions hi diu savis), i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs, i després reis, i fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar, i Baltasar, i es consideren originaris d'Europa, Àsia, i Àfrica respectivament.
El terme mag procedeix del grec, “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
Cara del Rei Melcior-Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
Cara del Rei Gaspar-Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
-Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, Cara del Rei Baltasarporta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

El quart Rei Mag

És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat "The Other Wise Man" (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.
A continuació podeu trobar el conte resumit:
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l'Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.
Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.
Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.
Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Or, encens, i mirra, els presents dels reis

El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són:
-L'or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús aquí és reconegut com a Rei de Reis.
-L'encens, que ve de l'Orient, és símbol de l'adoració a Déu. De fet, es fa servir en moltes cerimònies religioses. Així doncs s'identifica a Jesús com a Déu.
-I la mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l'home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.
En resum podem dir que son els símbols de rei, Déu i home, respectivament.
A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis són tres és precisament pels tres regals, un per cada rei.

Res més, espero que us portin molts regals i sobretot que portin salut i pau per a tot el món, ah i també treball, crec que aquests tres presents potser són encara més importants que els propis regals, no us sembla?.