dissabte, 20 de desembre de 2008

Curiositats sobre el Nadal

Curiositats sobre el Nadal
El primer pa dolç de Nadal es va fer a Milà, l'origen del panettone, és una història d'amor que data del segle XV. Ughetto degli Atellani era un jove criador de falcons que treballava en la cort del duc Ludovico il Moro Sforza (1452-1508) i la seva esposa Beatriu en la ciutat de Milà.
Ughetto era un home solitari i estudiós que guardava un secret. Després de caure la nit, es trobava a amagades amb l'amor d'Adalgisa, i entre racons de la ciutat les prioritats de la destinació van ser prenent forma de pa.
Els Uguetto desaprovaven les seves amoretes, doncs la noia era filla d'un humil forner anomenat Tone. Després d'un llarg nombre d'infortunis la situació en la família fornera va empitjorar. La bella Adalgisa havia de treballar doble i fins a altes hores en la nit impedint la trobada amb el seu estimat.
El germà d'Adalgisa havia emmalaltit i per a completar havien obert prop una altra fleca que li cap a forta competència. Veient la tristesa de la seva estimada al costat dels seus propis anhels de trobades frustrades, Uguetto s'ofereix com ajudant de pastisser per a treballar en els forns de la fleca.
Amb disposició d'ajuda i frenesí amorós el jove creatiu proposa agregar mantega a la massa del pa, però com no hi havia suficients diners per a comprar-la, Uguetto ven un parell de falcons i finança la compra de nous ingredients.
Immediatament aquest pa va atreure nous clients i el negoci va millorar. Il·luminat pel dolç somriure en el rostre de la seva estimada, decideix agregar sucre a la preparació.
És un èxit rotund que es transforma en harmonia familiar i permet la unió definitiva d'Uguetto i Adalgisa. L'alegria per la celebració de les noces era tan gran, que dóna naixement a una nova inspiració en la qual decideixen agregar a la massa del pa sidra, ous i fruites confitades.
L'olor d'aquest nou pa era tan deliciós que tot transeünt quedava fetillat i irremeiablement captivat, havent d'entrar a la càlida fleca a provar el pa vaig dir Toni.

La tradició de posar el Pessebre en el món es remunta a l'any 1223, en un Nadal de la vila italiana de Greccio.
clip_image004
En aquesta localitat, San Francesc d’Assis va reunir als veïns de Greccio per a celebrar la missa de mitjanit. Al voltant d'un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, emmotllat per les mans de San Francesc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement; en el moment més solemne de la missa, aquella figura immòbil va adquirir vida, va somriure i estengué els seus braços cap al Sant d’Assis.
El miracle s'havia produït davant la vista de tots, i des de llavors la fama dels "Naixements" i el seu costum es va estendre per tot el món. El Papa Joan Pau II, el 1.986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a San Francesc d'Assís Patró Universal del Pessebrisme.
El bou, símbol de San Lluc Evangelista, és símbol de la paciència i el treball. L'ase, animal que acompanya a la Verge en el naixement, és símbol d'humilitat.
La paraula pessebre es deriva del llatí praesepem. El seu significat original era "calaix per al menjar dels animals".
clip_image006
L'existència de tres Reis Mags data del segle VI a.c. Melcior, que representa als europeus, va oferir al Nen Déu un present d'or que testifica la seva reialesa. Gaspar, representant dels semites d'Àsia, que el seu bé més preuat és l’encens, ho va oferir al Nen com símbol del seu divinitat. I finalment, Baltasar, negre i amb barba, s'identifica amb els fills de Cam, els africans, que lliuren la mirra, en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció.
Les restes dels Reis Mags van estar durant tres-cents anys en Constantinoble, en el que abans era Bizancio i ara Istanbul, a Turquia. Després van ser traslladats a Milà fins a 1162, que l'emperador Barbaroja va saquejar Milà i va lliurar les restes dels Reis Mags a l'arquebisbe Reinaldo de Dassel, qui va decidir que dits restes anessin traslladats a Colònia, Alemanya. Les restes dels tres Reis Mags descansen en un cofre d'or i plata que pesa uns 350 kg, i es troba en una capella que va fer construir a tal efecte l'emperador Carlemany en Colònia, Alemanya.

Segons diu la història, el 25 de desembre de 1492 es va celebrar el primer Nadal en terres americanes. Colom realitzava un reconeixement dels arxipèlags de la zona, quan una mala maniobra va danyar irreparablement a la caravel·la "Santa María". Els indígenes li van ajudar a rescatar la càrrega i a construir un fortí on quedaria part de la tripulació. Es van utilitzar les fustes del vaixell per a aixecar dit fort, i es va acabar de construir el 25 de desembre. Per aquesta raó es va cridar al fort "Fort de Nadal" (Nativitat). Allí van celebrar amb gran emoció el Nadal de 1492.
Cada 24 de desembre, milers de turistes es traslladen a Oberndorf, prop de Salzburg (Àustria), on fa 185 anys va ser composta la cançó Nit de Pau, potser la nadala més coneguda del món.
clip_image008clip_image010
Nit de Pau va ser traduïda a 330 llengües; la cançó de Nadal austríac va ser creada gairebé per casualitat, perquè s'havia espatllat l'òrgan de l'església. El 1818, dos dies abans de Nadal, el vell òrgan de l'església de Sant Nicolau, la parròquia del pare Joseph Mohr, va passar a millor vida. Per a no decebre als seus feligresos, el sacerdot va demanar al seu amic Franz Xaver Gruber, mestre i organista del veí poble d'Arnsdorf, que compongués una melodia per a un text de Nadal.
En la missa del gall d'aquest 24 de desembre, Joseph Mohr, interpreta amb veu de tenor i també tocava la guitarra, i Gruber, que posseïa una bella veu de baix, van interpretar per vegada primera en alemany Nit de Pau. El fet era totalment inhabitual en l'època, quan els textos religiosos es redactaven encara en llatí. Però Mohr considerava que una lletra simple i comprensiva era el més adequat per als seus feligresos.
A 1831, un cor que es dedicava a cantar aires populars tirolesos va incorporar la nadala del pare Mohr al seu repertori durant una gira per Prusia. D’allà, la cançó va viatjar a Nova York, on va ser interpretada per un cor tirolès el 1839 però els seus autors i el seu origen van romandre desconeguts.
Trenta-sis anys més tard, la cort real de Prusia, que buscava l'original de la partitura, va consultar al rector de Sant Pere de Salzburg, qui, per a sorpresa general, va respondre que Mohr i Gruber, morts en l'anonimat respectivament en 1848 i 1863, eren els autors de la nadala que s'havia atribuït al compositor austríac Michael Haydn.
Per què es diu «Missa del Gall» la missa que se celebra el 24 de desembre com terme de la vigília de Nadal? Perquè aquesta missa solia caure «ad galli cantus» al cant del gall, d'on li va quedar el seu suggestiu nom que res té a veure amb el fet que en alguns països acostumessin menjar gall al forn en el sopar de Nitbona.