dimecres, 27 de novembre de 2013

Fabriquen un instrument dissenyat per Da Vinci fa més de 500 anys: La viola organista



Hi ha qui creu que Leonardo da Vinci podia viatjar en el temps, jo simplement crec que la seva desbordant imaginació no coneixia el significat de l'expressió això no pot fer-se. Us vull parlar d'una de les seves boges idees, que mai (fins ara) va abandonar el quadern de dibuixos en el qual va ser esbossada: la viola organista.
Pel que puc llegir a Wikipedia, els fonaments d'aquest instrument musical es conserven en els seus quaderns de 1488 i 1489, així com en els dibuixos del Codex Atlanticus. La seva idea original era la d'usar una o més rodes que giressin de forma contínua, cadascuna de les quals tiraria d'un arc giratori fabricat amb crineres de cavall (una mica com els motors que fan rotar la corretja de distribució d'un automòbil) en un sentit perpendicular al de les cordes de l'instrument. Com sabeu, el piano és un instrument en el qual les notes s'aconsegueixen per la percussió d'un petit martell mòbil sobre les diferents cordes, que romanen fixes. Bé, doncs en la viola organista les que es mouen són les cordes, fins a fer-les coincidir amb l'arc giratori, per així generar mecànicament les diferents notes d'una manera molt semblada al que un músic ?tradicional? produiria (arc en mà) amb la seva viola.
Aparentment Leonardo no va arribar mai a construir l'instrument, encara que hi ha evidències que un lutier alemany anomenat Hans Haiden va fabricar alguna cosa semblant, anomenat Geigenwerk ja en 1575. Més recentment, en 1993, un lutier japonès anomenat Akio Obuchi va construir diversos instruments similars. En 2004 es va emprar una de les reconstruccions d'Obuchi en un concert donat a Gènova, Itàlia. I finalment, aquest mateix any, el professor polonès Slawomir Zubrzycki s'ha sumat a la història d'aquest particular instrument construint la seva pròpia versió (de 4 rodes giratòries) i interpretant amb ell diverses peces a la sala de concerts de l'Acadèmia de Música de Cracòvia.
Segons puc llegir en Theage.com.diu, la viola organista de Zubrzycki posseeix característiques d'altres tres instruments: el clavicèmbal, l'òrgan i la viola de gamba.
Per produir el gir dels arcs de crineres, i així permetre el rascar-lo contra les cordes sonores, l'intèrpret ha de trepitjar i alliberar constantment un pedal (com feien antigament els alfarers amb els seus torns) connectat a un cigonyal. Les cordes de cada nota es mouen fins a tocar de forma tangible l'arc giratori cada vegada que l'intèrpret pressiona la tecla corresponent. D'aquesta manera s'aconsegueix el to que podeu escoltar en el vídeo superior, que té vagues reminiscències a un violoncel, un òrgan o fins i tot a un acordió. Sota aquestes línies podeu veure un detall de l'instrument de Zubrzycki.


Tot i així hi ha constància d'un instrument semblant fabricat per un espanyol, mireu l'enllaç http://www.educa.madrid.org/web/emd.ciempozuelos/Raimundo.htm