diumenge, 28 d’octubre de 2012

Si ets solidari t'interessa ajudar a l'IAN. Si pots fes-ho!!

Bé, cada dia que passa t'adones que som rics sense tenir res. Que més important que tenir salut, força i vigor per poder encarar el dia a dia de forma feliç, tot i que a molta gent li sembli una bajanada, quan rics som tots els que gaudim d'una bona salut, és un tresor que no es pot pagar amb diners. Per mostra aquest testimoni d'un nen de quatre anys, de nom IAN però amb una malaltia molt greu i un tractament molt costós.

Si podem fer quelcom per petit que sigui, sempre serà ben rebut, el nostre IAN s'ho mereix de totes, totes.
 



Aquí teniu una transcripció en català del seu bloc Hola sóc IAN, tinc 4 anys d'edat, visc a Sant sadurní d´Anoia (Barcelona). La meva història no és un conte de fades. Diuen que he viscut alguna cosa que no em tocava, però tinc sort el poder parlar d'ella. El dia 26 de febrer del 2010, em van diagnosticar a l'hospital Sant Joan De Déu, un NEUROBLASTOMA ESTADI 4, (un tipus de càncer infantil que afecta al sistema nerviós i en el meu cas resultava de pronòstic molt desfavorable), la meva vida i la de la meva família va canviar d'una manera inesperada, encara que era petit m'acordo d'aquest dia, la primera vegada que em van posar una via, per fer-me diferents proves. Amb elles van descobrir la gravetat i abast que havia agafat la malaltia: van poder veure una gran massa retroperitoneal en fossa renal esquerra amb múltiples adenopaties que embolicaven l'Aorta, la vena cava amb el tronc celíac i gots mesentèrics superiors. També van advertir que havia experimentat metàstasi, en una de les 4 crestes de la medul·la, així com lesió en os. Vaig començar immediatament el tractament amb quimioteràpia inductiva segons protocol N8 MSKCC, durant 4 cicles. Llavors es va considerar convenient l'ocupació de cirurgia per eliminar el tumor. Tot fué ben encara que jo no m'acordo doncs estava dormit però per als meus papàs va ser molt dur, segur que sí. També van haver de llevar-me el ronyó esquerre (la meva mare em va dir que tranquil que ho tenim repetit). Després van continuar més cicles de quimioteràpia, i finalment van tornar a operar-me. Tot va anar bé, de gran diré que les meves cicatrius me les ha fet un tauró doncs m'agrada el surf. Al gener del 2011 van poder realitzar-me una autotrasplantació de medul·la, ho vaig passar bastant malament, no tenia defenses vaig haver de tenir cures especials en una càmera d'aïllament durant 4 setmanes. I per fi va arribar el moment en què la meva malaltia estava controlada i en remissió. Est aquest moment vaig poder començar a realitzar un complex tractament d'immunoteràpia. Aquest tractament amb anticossos monoclonals pot ajudar a augmentar el meu percentatge de supervivència. S'administra seguint un protocol Nord-americà que es realitza a l'hospital Memorial-Kettering Cancer Center de Nova York des de fa més de 25 anys i haig de desplaçar-me fins a allí cada vegada per rebre-ho. A dia d'avui he pogut completar 2 dels cicles del tractament. Els nostres metges ens aconsellen realitzar almenys 2 més encara que allí realitzen fins a vuit segons el pacient. Cada cicle suposa un cost cap al voltant de 50.000 euros (xifres impossibles per a nosaltres), gràcies a esdeveniments que hem pogut realitzar i a l'ajuda de NEN (Associació creada per pares de nens malalts de NEUROBLASTOMA que s'encarrega de recaptar fons per a la investigació d'aquesta malaltia tan dura), hem pogut fer front als dos primers cicles si bé tenim factures pendents del segon. El tractament està funcionant i no podem renunciar a continuar-ho. Sé que he arribat molt lluny i gràcies a déu, i sobretot als meus metges estic així de bé però necessito poder completar el tractament complet doncs és, a dia d'avui, l'únic que tenim. Jo li pregunto a la meva mama si em va a guarir i ella riu i em diu doncs clar que sí , príncep ho faré !.
Mentre, segueixo passant controls preventius esperant al fet que les proves segueixin donant evidència de malaltia negativa. És en aquest moment, amb la malaltia en remissió, quan puc sotmetre'm als cicles que falten. 
Per desgràcia solament podré rebre els cicles que econòmicament pugui pagar. Per això volem demanar-vos ajuda, en la mesura de les vostres possibilitats, una ajuda que em doni l'oportunitat de guarir-me i de créixer com qualsevol altre nen de la meva edat. Per a això hem obert un número de compte per els qui ens puguin ajudar : 
Titular : Ian García González 
Entitat: Catalunya Caixa
Compte: 2013 0429 13 0202856425
 GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ. MIL GRÀCIES.