divendres, 1 de juny de 2012

El primer cas provat de bessones prehistòriques s'ha trobat a Olèrdola (Alt Penedès)

Tothom sap de la importància dels jaciments prehistòrics d'Olèrdola, i des d'aquest humil blog, us recomano la seva visita: i també us vull recordar que hi ha diversos dies de l'any que es fan visites guiades i escenificades.
Bé, però el motiu del meu post d'avui, no és per parlar del jaciment,pròpiament, sinó per fer-vos avinent una troballa arqueològica o millor dit, antropomòrfica que parla de l'existència de dos esquelets infantils.

Fa dotze anys, un grup d'arqueòlegs va trobar les restes de dos esquelets infantils en la mateixa tomba i amb les seves extremitats entrellaçades en el jaciment  prehistòric de Sant Miquel d'Olèrdola. Ara, especialistes en antropologia forense de la Universitat Autònoma de Barcelona han pogut confirmar que aquestes restes van pertànyer a dues germanes bessones nounades que daten de mitjans el segle IV aC a principis del segle II aC
És el primer cas documentat en la Península. Es parla moltes vegades de possibles bessons, però mai hi ha hagut les suficients dades recollides en el camp com per dir que pertanyien al mateix moment cronològic, ni s'havien trobat en el mateix nivell estratigràfic per garantir amb aquesta certesa com en aquesta ocasió, explica Eulàlia Subirà, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautora de l'estudi que publica l'International Journal of Osteoarchaeology.
S'estima que les dues nenes tenien una edat aproximada de 38 a 40 setmanes de gestació. Cap de les restes òssies va mostrar evidència patològica de la causa de la mort pel que és possible que sigui conseqüència d'un embaràs difícil o del part. La falta d'higiene també podia conduir a altes taxes de mortalitat infantil i materna en la prehistòria, explica l'estudi.
Els investigadors van emprar mètodes d'antropologia forense i van establir primer l'edat i el sexe. L'especialista que va fer aquestes valoracions anava a cegues, és a dir, a cap moment se li va indicar que aquests dos individus estaven junts en el jaciment i que es podia tractar de bessons.

L'estimació de l'edat es va establir a partir dels gèrmens dentaris, la longitud dels ossos i l'estat d'ossificació. De l'os coxal i la mandíbula van deduir el sexe de les nenes.
A més, van jugar amb les fotografies de camp per veure si havien estat enterrades en un mateix moment o no, van parlar amb els arqueòlegs que els van indicar que les dues restes es van localitzar que eren  una única fossa  i van estudiar les planimetries.

També es van intentar anàlisi d'ADN. No obstant això, d'una d'elles no es va aconseguir extreure aquesta dada malgrat reiterar la presa de mostres i les anàlisis, apunta Subirà.

Enterrades prop de la seva mare.Aquest descobriment proporciona nova informació als nombrosos casos documentats d'enterraments infantils de l'època ibèrica, quan els nens nounats no eren enterrats en les necròpolis.
Les bessones s'han trobat en una zona d’adobat de pell i tints del poblat, és a dir, un àrea dedicada al treball, apunta Subirà. Segons la investigadora, podria tractar-se del lloc on treballaven les mares, la qual cosa aportaria informació sobre la societat i la relació d'inclinació de la progenitora amb les seves filles mortes.
El reconeixement d'aquest tipus d'enterraments serà de gran ajuda en el futur per interpretar l'impacte sociocultural de l'arribada dels bessons en una població pre o protohistòrica, el seu tractament i l'expectativa de vida. Ara estem treballant en aquest mateix jaciment però en restes més recents, conclou la senyora Subirà.



Font i fotografies: abc.es