Això ja és el súmmum en tecnologia elèctrica, doncs Nissan pretén dotar als seus vehicles futurs una sistema de recarrega que no necessita cables ni endollis per a omplir els seus dipòsits d'energia. El nou model Zero Emission Vehicule (ZEV), que la marca japonesa pretén llançar al mercat el 2012, utilitza un sofisticat procés anomenat “càrrega inductiva”, que es basa en la inducció magnètica o fenomen que origina la producció d'una força electromotriu ?o voltatge? en un mig o cos exposat a un camp magnètic variable. En la seva aplicació s'utilitzen dues bobines conductores per a transmetre energia a través de distàncies curtes. Ambdues bobines han de trobar-se molt pròximes, sense fer contacte elèctric directe. Aquest sistema, encara que sembla tret d'una pel·lícula de ciència ficció, es duu utilitzant en diversos aparells d'ús popular, com per exemple, raspalls de dents elèctriques, telèfons mòbils, transformadors, agendes electròniques i fins i tot cors artificials.
Els camps magnètics es propaguen en totes adreces i es debiliten molt amb la distància, per això, fins a ara tot just s'han utilitzat en aparells confinats a una gran proximitat, però la marca ha aconseguit que les bobines puguin recarregar-se fins i tot trobant-se la font a diversos metres de distància. Aquest assoliment permetrà fer realitat el cotxe elèctric amb recarrega inal·lámbric i que la inducció magnètica es transformi en la nostra millor amiga a l'hora de conduir un cotxe del futur. Encara que encara persisteix l'etern problema dels vehicles elèctrics- el temps de càrrega- el nou sistema ha aconseguit reduir l'espera a uns raonables 25 minuts per a aconseguir el 80 % del total de la capacitat de la bateria. El futur Nissan aporta una perfeccionada bateria d'ions de litio que procura un rendiment elevat, permetent aconseguir una velocitat de 160 kms/h al cotxe i una autonomia de 185 kms. Per a una càrrega del 100 % es necessitaran uns 40 minuts.
Els visionaris de Nissan plantegen la possibilitat d'instal·lar plaques sota l'asfalt de les carreteres. Això permetria el somni de l'autonomia il·limitada doncs els vehicles estarien carregant permanentment del sòl l'energia que necessiten però això no es considera a curt ni mig termini. Suposaria una obra d'enginyeria monumental col·locar milers de plaques en les autovies i, a més, dotar-les d'energia perquè els seus camps magnètics puguin subministrar corrent als cotxes. Després tenim el problema de veure qui sufraga les despeses de mantenir actives les plaques perquè puguin recarregar els vehicles. Suposem que en les carreteres públiques, seria l'estat qui mantingués l'energia (que hauria de sortir dels nostres impostos) i les autopistes pujarien de manera molt significativa els seus peatges per a poder sostenir tot el sistema.
De totes maneres, Nissan pensa que a la nit, hauríem de carregar els nostres cotxes mitjançant el sistema tradicional per cable. Després en la carretera, la inducció magnètica vindria perfecta per a mantenir els trajectes amb certa autonomia. El preu del vehicle es farà públic el 2 d'Agost de 2009 i serà presentat en societat a Japó. La companyia japonesa decidirà si el projecte és viable depenent de la resposta del públic. El seu resulta favorable, tindrem el ZEV a Europa dintre d'un parell d'anys.
De totes maneres, Nissan pensa que a la nit, hauríem de carregar els nostres cotxes mitjançant el sistema tradicional per cable. Després en la carretera, la inducció magnètica vindria perfecta per a mantenir els trajectes amb certa autonomia. El preu del vehicle es farà públic el 2 d'Agost de 2009 i serà presentat en societat a Japó. La companyia japonesa decidirà si el projecte és viable depenent de la resposta del públic. El seu resulta favorable, tindrem el ZEV a Europa dintre d'un parell d'anys.
Potser les empreses de cotxes haurien de fer un esforç suplementari i promocionar l'automòbil elèctric d'una vegada per sempre. Si volen que la gent accepti massivament les propostes que llancen, els preus han de ser, com molt, iguals que els seus equivalents de petroli. No poden pretendre que ens gastem el doble de diners per un cotxe que triga gairebé una hora a recarregar energia per a recórrer tot just 150 kms. Davant això, només tenen dos camins: O cobren una mica més però les càrregues es realitzen en 5 minuts o cobren una mica menys i les càrregues es mantenen com ara. No hi ha més. Mentre un d'aquestes dues condicions no es donin, el fracàs de l'alternativa elèctrica seguirà sent una constant, per molt que ens pesi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada