Pot un home córrer 1000 maratons en 1000 dies? Doncs encara que no ho sembli això és el que fan els monjos marató sense una altra recompensa que la il·luminació espiritual i amb l'esperança d'ajudar-se a si mateixos en el Budisme cap a un despertar personal. Aquests monjos, coneguts com Kaihigyo, són atletes espirituals de la secta Tendai del budisme, amb base a la muntanya Hiei, que domina l'antiga ciutat cabdal de Kyoto. El seu pelegrinatge consisteix en la realització del Desafiament dels 1000 Dies, que segurament ha de ser el repte més exigent física i mentalment al món. Oblida't d'ultra-maratons i de "ironmans", aquest desafiament sobrepassa en resistència a tots els altres. Només 46 homes han completat el Desafiament dels 1000 Dies des de 1885. Es realitzarà durant set anys en els que els monjos budistes han de seguir a més una formació en meditació i cal·ligrafia, i realitzar tasques generals dins del temple. El Desafiament dels 1000 Dies consisteix en: 40 km al dia durant 100 dies consecutius els tres primers anys. 40 km al dia durant 200 dies consecutius els anys quart i cinquè (aproximadament una marató al dia durant més de sis mesos). 60 km al dia durant 100 dies consecutius el sisè any. ?84 km al dia durant 100 dies consecutius el setè any (aproximadament dues maratons al dia durant 100 dies. John Stevens, en el seu llibre Els monjos marató de la muntanya Hiei, descriu l'estil de córrer que es remunta a més de mil anys. Els ulls es fixen uns 30m per davant mentre es corre a un ritme constant, mantenint el nivell del cap, les espatlles relaxades, l'esquena recta, i el nas alineat amb el melic. Encara és més sorprenent la forma i les condicions en què corren els monjos. Els recorreguts solen iniciar-se de nit i per senderes de muntanya desiguals i poc marcats. Durant els mesos d'hivern, les baixes temperatures i la neu són un problema més. No porten l'últim en calçat i roba, corren en sandàlies de palla, que es col·loquen després d'embolicar els seus peus en teles blanques, amb un vestit blanc i barret també de palla. A més són vegetarians (prenen tofu i sopa de miso) alguna cosa que els nutricionistes desaconsellen en els atletes de resistència. No només porten roba i calçat inadequat per córrer, han de portar els llibres amb els mantres per cantar, les veles per a la il·luminació, així com una daga embeinada i una corda, coneguda com "cordó de la mort". Aquests últims són per recordar al monjo el seu deure acabar el desafiament. Si no ho fes se suïcidaria per enforcament o esbudellat. El camí està ple de tombes sense nom, que marquen el lloc on els monjos van acabar amb les seves vides. No obstant això, no hi ha hagut casos de suïcidis dels monjos des del segle XIX. En el seu recorregut els monjos han de fer parades en els temples de culte que poden constar de fins a 260. Les etapes de 84 km pot durar fins a 20 hores a completar-se la qual cosa deixa al monjo molt poc temps per a la recuperació i el descans, però com diu un vell refrany: el somni de deu minuts per a un monjo marató equival a cinc hores de descans normal. També aprenen a descansar seccions del seu cos durant la carrera, tals com els braços o les espatlles.Monjo marató beneint I després està el doiri que és portar al monjo cara a cara amb la mort. Aquí s'enfronta a set dies sense aliments, sense aigua i sense dormir. Passarà el dia sencer recitant cants i mantres budistes, tal vegada fins a 100.000 cada dia. L'única vegada que el monjo surt del temple és a les 2 am per caminar 200 metres a un pou i tornar amb aigua per fer una ofrena. Durant aquest temps de meditació hi haurà dos monjos atents per garantir que no es quedi dormit. Durant aquest dejuni, els monjos desenvolupen poders extraordinaris en els sentits. Ells diuen que són capaços d'escoltar caure al sòl les cendres de les vares d'encens i, tal vegada era d'esperar, de la capacitat per fer olor com es prepara menjar a quilòmetres de distància. Els fisiòlegs, que han examinat als monjos després de la celebració del ritu, troben molts dels símptomes d'una persona morta. Els monjos parlen d'experimentar un sentiment de transparència on tot el bé, dolent o neutral abandona el seu cos i la seva pròpia existència es revela amb una claredat cristal·lina. Familiars de les persones que se sotmeten a aquest ritu parlen de com aquests set dies els transformen. Un va comentar: Jo sempre vaig refusar el budisme com un disbarat supersticiós fins que vaig veure al meu germà després del doiri. Realment era un Buda vivent. Quan l'emperador de Japó va mantenir la seva cort a Kyoto, els monjos van oferir un servei d'acció de gràcies especial en el Palau Imperial després d'acabar el seu període d'1.000 dies i en ell els monjos marató van ser els únics que podien portar calçat en presència de l'Emperador. Naoko Takahasi campiona olímpica de marató a Sidney 2000 fins i tot avui dia milers de persones surten a veure a un monjo a punt de concloure el seu pelegrinatge de 1.000 dies. Ara el vell recorregut passa a través dels carrers comercials de Kyoto i el districte d'entreteniment, amb els seus bars i restaurants. Molts recorren a l'esperança de ser beneïts per aquests monjos especials en els quals creuen que tenen poders per sanar. Ara entenc per què Japó té el major nombre de corredors de marató per capita del món. Des de la illa de l'Àrtic septentrional d'Hokkaido a les illes tropicals d'Okinawa en el Pacífic, cada ciutat organitza una sèrie de carreres de llarga distància i cada escola té un club amb bons corredors. Hi ha fins i tot una lliga d'empreses, als equips de la qual se'ls permet tenir un estranger. Jeff Schiebler, un corredor olímpic canadenc, és l'únic estranger africà que competeix. Va descriure el que és córrer a Japó. És totalment diferent de qualsevol cosa a Amèrica del Nord. Ells tenen contractes multimilionaris, cuiners en l'equip, instal·lacions d'entrenament. Aquest tipus de coses converteixen a Japó en una potència en proves de llarga distància. Es tornen bojos per les carreres i els nens somien a convertir-se en els propers campions de marató.
Font: http://yabocs.avytes.com/2010/02/monjes-maraton-monte-hiei/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada