avui, com un petit annex al mateix us vull exposar aquests altres derivats de les pel·lícules de Walt Disney.
La síndrome de Peter Pan:
Si coneixes a algú que sempre camina fent niñerías, que fuig de les responsabilitats i només vol jugar, pot ser que sofreixi la síndrome de Peter Pan. No és una síndrome reconeguda oficialment per l'Organització Mundial de la Salut, però alguns estudis han demostrat que existeix.
La síndrome de la Bella Dorment:
Si no ho saps el conte de la Bella Dorment és la història d'una nena de 16 anys que es punxa el dit amb una rueca i cau en un profund somni, només per ser despertada uns anys més tard pel petó del príncep.
Bé doncs moltes noies poden sofrir de la síndrome Klene-Levin, un rar trastorn neurològic que es caracteritza per períodes d'excessiu somni i alteracions del comportament. Durant un episodi, el pacient sofreix un somni incontrolable i es dorm durant la major part del dia i la nit. Alguns només es desperten per menjar o anar al bany. Aquests episodis poden durar fins a mesos, la qual cosa els inhabilita per estudiar o treballar.
Síndrome de Rapunzel:
És una malaltia intestinal que passa quan la gent menja pèl, un trastorn conegut com tricofàgia. S'empassen tant que, en el transcurs de l'any, el pèl s'acumula, la qual cosa resulta en una bola de pèls gegant en l'estómac o l'intestí prim.
En ocasions, aquesta massa pot embolicar-se al voltant dels òrgans i perforar-los. Les persones no podem digerir cabell humà, per la qual cosa la bola de pèl ha de ser remoguda quirúrgicament. La síndrome de Rapunzel és molt estranya, i només es coneixen 24 casos.
El complex de Bambi:
El bufó i petit cérvol a la mare del qual li van disparar i van matar, és també el mateix nom d'aquest altre complex no reconegut oficialment, pel qual les persones afectades són molt sentimentals i compassives cap a la vida silvestre i els animals salvatges.
En general tenen sentiments molt forts en contra de la caça, els incendis controlats, i qualsevol altre tracte inhumà dels animals, especialment els més bufons com els cérvols.
El complex de la Ventafocs:
La protagonista està atrapada cuinant i netejant per a la seva madrastra i germanastres mentre elles estan fora, els qui ho pateixen, normalment dones, són molt dependents dels homes amb finalitats emocionals i financers. Aquest complex es caracteritza també pel desig de ser salvades per un príncep blau.
Tampoc és reconegut oficialment com un desordre psicològic, però el terme va ser encunyat el 1981 per Collette Downing, qui va escriure El complex de la Ventafocs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada