Les pastanagues no sempre han estat de color taronja

De quin color són les pastanagues? "Taronja", respondria qualsevol somrient davant la ingenuïtat de la pregunta. Diu la ciència que el color de les pastanagues depèn del betacarotè, una substància també coneguda com provitamina A ja que el nostre cos la pot transformar en vitamina A. Els carotens són pigments la gamma dels quals va des del porpra fins al groc, passant sense cap dubte per l'ataronjat. Les pastanagues són originàries d'una àmplia zona de l'Àsia Central encara que es considera que és Afghanistán el centre de la biodiversitat zanahoril : és el lloc on es donen més espècies de pastanagues i on encara es pot trobar la pastanaga silvestre de la qual es creu descendeixen totes les classes de pastanaga del Planeta. En origen la pastanaga no es conreava per menjar el tubercle, sinó per condimentar les receptes amb les seves fulles i les seves llavors. Això no és estrany si pensem que encara avui diverses verdures de la seva mateixa família tenen com a ús principal la condimentació : comí, fonoll etc. El tubercle de la pastanaga presentava algunes característiques que la van fer passar del que es menysprea al que se serveix en el plat. En primer lloc és molt rica en vitamina A i per tant reforça la visió i protegeix dels rajos solars entre altres conseqüències positives (encara que si s'ingereix massa també té efectes adversos).  Però  sobretot els antics habitants d'Àsia Central es van adonar que la pastanaga era rica en carbohidrats i que aquests s'emmagatzemaven en forma de sucres : la pastanaga és una de les verdures més dolces que existeixen, fins al punt que en l'antiguitat es feia rebosteria amb ella quan no era fàcil fer-se amb altres edulcorants. I per aquesta raó és també una de les verdures que els nens petits accepten més ràpidament. Ara bé, tornem a la pregunta que iniciava aquest article. Suposem que anem a un mercat Indi, Pakistanès o d'Afghanistán, quantes pastanagues taronges trobarem? Doncs molt poques o cap. Arribarem fins i tot a pensar que no venen pastanagues, sinó que els tubercles exposats són naps o alguna cosa semblat. En la majoria de països de l'Àsia Central les pastanagues no són gairebé mai taronges - encara que pugui haver-les - si no majoritàriament blanques, porpres i grogues. En canvi a Occident totes són d'un rabiós ataronjat, per què?


La prova més antiga que es coneix de l'ús de pastanagues per part d'humans, a Afganistan, data de l'any 3.000 a. C. Aquelles pastanagues eren de color porpra per fora i grogues per dins.

 

En aquesta fotografia podeu observar l'evolució dels colors de la pastanaga.
Més tard, quan els comerciants àrabs van estendre la llavor de pastanaga per Àsia, Àfrica i Aràbia, van sorgir varietats amb diferents tons de porpra, blanc, groc, verds i fins i tot negre.
El taronja és només un dels colors possibles de la pastanaga. Sense intervenció humana tant les pastanagues silvestres com les conreades recorren tot l'espectre del color possible dels betacarótens. Va ocórrer que els holandesos del segle XVII, autèntics mestres de l'horticultura, van voler honrar a la dinastia dels Oranje i per això van començar a prevaler el color ataronjat en les varietats de pastanaga que conreaven. Afortunadament els qui van aconseguir la independència per a Holanda es deien "Oranje" i no "Zwart" (negre en holandès). I per això, per tan pelegrina raó, a Europa i Amèrica del Nord es consumeixen pastanagues taronges i no d'un altre color, a pesar que totes presenten aproximadament les mateixes propietats.

La primera pastanaga taronja es va produir al segle XVI a Holanda, i va ser aconseguida deliberadament mitjançant creuaments i experiments. La finalitat era que coincidís amb el color de la casa real holandesa d'Orange.

Al segle XVI, els holandesos eren els principals productors europeus de pastanagues, i totes les varietats modernes descendeixen dels seus quatre tipus de color taronja: l'Early Half Long, la Batega Half Long, la Scarlet i la Long Orange.

Actualment s'ha posat de moda tornar a conrear pastanagues de colors. Ja hi ha tendes amb pastanagues blanques, grogues, vermella fosca i porpra, per fer les amanides més divertides. Encara que per afegir diversió, res com l'invent dels islandesos: el 1997 van desenvolupar una pastanaga amb sabor a xocolata dins del programa Wacky Veg (Verdures guillades), dirigit a la població infantil, però va ser retirada als vuit mesos del seu llançament.