La paraula "Complex", creada per Carl G.Jung i popularitzada per la discussió del psicoanàlisi freudinià, constitueix moneda corrent en el tràfic de l'idioma.
No obstant això, al costat dels de coneixement més difós, existeixen uns altres que posseeixen la particularitat de portar el nom de personatges històrics, figures mitològiques o protagonistes d'obres literàries o bíbliques (Münchhausen, Cendrellosa, Agripina, Èdip, Bovary, Caín, etc.)
Aquest diccionari selecciona alguns d'ells en atenció a la referència històrica o cultural que els va donar origen i lliurament, en cada cas, la seva definició o descripció clínica.
Complex d'Agar i Sara
Tendència masculina o de vegades inconscient a classificar a les dones en dos grups: les bones, pures i intocables a semblança de la mare; i a les dolentes, aptes per a la satisfacció sexual, però indignes d'amor. El fet va ser anotat per Freud i batejat per la psicoanalista francesa Maryse Choisy, al·ludint a un episodi bíblic: Sara, dona d'Abraham, va creure que no podia tenir fills i va autoritzar al seu espòs perquè cohabités amb la seva esclava egípcia Agar, de la qual va tenir un fill anomenat Ismael. Però com més tard Sara va tenir un fill, Isaac, el patriarca va expulsar de la seva casa a Agar l'Ismael.Complex d'Agripina
Té el mateix significat que el complex d'Èdip, descrit per Freud. No obstant això els psiquiatres belgues Sollier i Courbon van retreure la denominació freudiana ja que l'Èdip de la llegenda grega no sabia que cometia un incest, doncs desconeixia el fet que la seva esposa, Jocasta, era en realitat la seva mare. Consideren més adequat el terme Complex d'Agripina, en raó que l'emperadriu romana d'aquest nom va tractar de seduir al seu fill Neró.Complex d'Alexandre
Ressentiment del fill contra el pare. S'explica que Alexandre Magne, en assabentar-se dels triomfs bèl·lics del seu pare Filip de Macedònia, va exclamar amb ira i desànim: "El meu pare no em deixa ja res per conquistar". En aquest cas els psicoanalistes parlen d'una "ofensa narcisista del jo". Frederic el Gran sofria d'aquest complex i la seva biografia es talla en dues meitats: neuròtica, mentre vivia el seu progenitor, i normalitat quan va rebre la corona.Complex d'Antígona
Fixació excessiva en la figura de la mare i incapacitat per acceptar les lleis de la vida i de l'amor. Segons la mitologia i la caracterització dramàtica de Sófocles, Antígona va consagrar la seva vida al cuideu de Jocasta i Èdip: els seus pares.Complex d'Aquil·les
Tendència a ocultar la pròpia debilitat, la impotència o l'homosexualitat sota l'aparença d'invulnerabilitat o heroisme. Aquil·les, heroi del poema homèric "La Il.líada", va ser submergit per la seva mare en la llacuna Estigia per aconseguir que el seu cos quedés immune a les ferides; no obstant això, el taló, per on ho subjectava la seva mare, no va aconseguir ser banyat per l'aigua màgica i va romandre vulnerable. El terme va ser utilitzat per primera vegada per l'escriptor francès Pierre Audiat.
Complex d'Aristòtil
Rebel·lió del fill contra el pare, del deixeble contra el mestre. El nom al·ludeix a l'oposició que va tenir Aristòtil cap al seu mestre Plató. El deixeble tracta de destruir l'obra de la seva iniciador per imposar la seva, nova i pròpia. Alfred Adler va modificar les doctrines psicoanalíticas del seu mestre Freud per imposar les seves pròpies teories. Resa un adagi antic:"L'iniciat mata sempre al seu iniciador".Complex de Bovary
Anomenat més correntment "bovarisme", deriva de la famosa novel·la de Gustave Flaubert "Madame Bovary". En termes psicopatològics, el bovarismo consisteix en una alteració del sentit de la realitat, d'arrel esquizoide, per la qual una persona es considera una altra de la qual realment és. Va introduir el terme el psicòleg francès Jules de Gaultier, abans de l'adveniment de Freud i del psicoanàlisi.Complex de Brummel
Excessiva elegància en el vestir que compensa, en el fons, un fort sentiment d'inferioritat. El nom recorda a Jorge Brummer ( 1778-1840 ), dandi famós de la Cort d'Anglaterra, que va actuar com un veritable dictador de la moda del seu temps.Complex de Brunilda
Complex de Caín
La figura bíblica de Caín s'invoca per caracteritzar la peculiar psicologia del primogènit, gelós del fill segon a qui considera com "un intrús" i un rival. El complex de Caín s'oposa el complex d'Abel. El psicòleg francès Charles Badouin, el primer a usar el terme escriu: "El nen al que li cap en sort un germanet o germaneta, reacciona primer, molt generalment, amb una gelosia desmesurada i de caràcter completament animal, que subsisteixen després, latents i més o menys ben reprimits. L'hostilitat del menor enfront del major apareix com una rèplica natural a aquesta hostilitat". Segons Freud, la rivalitat existent entre els germans seria la base de la justícia. "L'instint gregari es va formant només mica en mica en els jardins d'infància com a efecte de les relacions entre fills i pares i com a reacció al sentiment de gelosia amb que el fill major comença per acollir la intrusió del fill menor. El primer descartaria de molt bona gana a aquest últim, per separar-li dels pares i despullar-li de tots els seus drets; però en presència de l'amor igual que els pares manifesten cap a tots els seus fills, i davant la impossibilitat de mantenir a la llarga aquesta actitud hostil, sense perjudici per a aquells mateixos que van començar per adoptar-la, acaba per operar-se una identificació entre tots els fills, i es constitueix un sentiment de comunitat que sofrirà a l'escola el seu desenvolupament ulterior. La primera exigència que neix d'aquesta reacció, és la de justícia, de tracte igual per a tots".(Assajos de Psicoanàlisis).Complex de la Ventafocs
Compensació elaborada pel nen més petit o poc volgut de la família. Tema folklòric de molts contes. El fill menys volgut serà el que més tard salvarà gràcies al seu talent, a tota la família que es troba en una situació dramàtica; col·locat en una situació desmesurada, de víctima, el món reconeixerà els seus mèrits.Complex de Cres
El nom de l'últim rei de Lidia (560-546 A. de C.), el de les més fabuloses riqueses que recordi la Història, designa al complex que es manifesta per la recerca patològica de superioritat per mitjà del malbaratament dels diners, el mecenatge i les propines principesques.Complex de Dafne
Por de les joves davant la sexualitat. Se li diu també "angoixa de penetració". La nimfa Dafne, en la mitologia grega, era perseguida per Apol·lo. En el moment en què l'enamorat déu estava a punt d'aconseguir-la, la nimfa es va transformar en llorer.Complex d'Èdip
Amor patològic del fill per la mare. Segons Freud, tot nen de forma subconscient vol a la seva mare i odia al seu pare. "El petit s'adona - escriu el psicoanalista - que el pare li tanca el camí conduint cap a la mare; la seva identificació amb el pare pren un matís d'hostilitat, a causa d'aquest mateix fet, i acaba per confondre's amb el desig de substituir al pare al costat de la mare".Aquesta situació sorgeix entre el tercer i cinquè any de la vida, i es resol en el sisè. Molts no aconsegueixen superar aquest conflicte psicoestimulant i canalitzar-ho en un amor normal. La no superació significa una greu pertorbació evolutiva a una neurosi. El d'èdip va ser el primer complex descobert i descrit per Freud.
El nom prové de la mitologia grega i la història va ser recreada per Sófocles en una tragèdia.
Complex d'Electra
Terme proposat per Jung per designar la contrapartida del Complex d'Èdip.
Fixació afectiva de la nena en la figura del pare. Segons la llegenda grega, Electra, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, va venjar al seu pare qui fos assassinat per Egisto, amant de Clitemnestra. Va abassegar al seu germà Orestes perquè donés mort a la seva mare i a Egisto, assassins del pare d'ambdós.
Complex d'Empédocles
El nom correspon a un filòsof grec del segle V que es va precipitar al cràter del volcà Etna per fer-se famós pel seu suïcidi. El complex designa la compulsió al suïcidi per realçar el propi equilibri d'autoestima infringit semblant a "un heroi" davant si mateix i els altres.Complex d'Eròstrat
Segons la llegenda, Eròstrat va incendiar el temple de Diana, en Éfeso, per passar a la posteritat, ja que no tenia cap mèrit per aconseguir fama. Forma peculiar el complex d'inferioritat de gran incidència criminòloga.. No importen els mitjans amb tal de distingir-se, sobresortir, que es parli d'un. Declaració freqüent en les casernes de policia :"Ho vaig fer perquè volia sortir en el diaris i mitjans informatius". Haebig, l'assassí del carrer Dardignac, exemplifica el complex.
Complex d'Hamlet
Vacil·lació per actuar a causa del dubte, l'escrúpol i la meditació excessiva. El príncep de Dinamarca de l'obra de Shakespeare resulta el símbol de la irresolució.Complex de Job
Nom global dat a les malalties "psicogènes" de la pell. S'ha observat proclivitat a les dermatitis psicosomàtiques en persones que s'ofenen amb facilitat, que se senten agreujades, amb o sense motiu. En general les alteracions dèrmiques desapareixen quan es restableix l'equilibri autoestimatiu i desapareix el sentiment de greuge. El nom, creat pel psicoanalista nord-americà Félix Deutsch, recorda al patriarca bíblic Job, qui va haver de suportar com a prova divina, tot tipus de sofriments i plagues, incloent ulceracions de la pell.Complex de Judes
Anim de traïció impulsat pel ressentiment. El subjecte no suporta la superioritat, sobretot moral, d'una altra persona de major vàlua, i amb les seves deslleialtats i perfídies procura restablir inconscientment el seu equilibri autoestimatiu infringit. Les trenta monedes de plata no expliquen suficientment la vil-lesa de Judes Iscariot, el nom que ostenta el complex.Complex de Münchausen
Mentides, històries inversemblants en les quals el narrador, protagonista dels seus contes, s'imposa com a "superior" sobre els seus oïdors. Mecanisme de compensació a una situació d'inferioritat.El baró de Münchhausen protagonitza tres novel·les del segle XVIII en les quals relata aventures extraordinàries i inversemblants que limiten amb l'absurd.
Com a personatge literari és el prototip del mentider.
Complex de Narcís
Narcisisme. Sobreestimació de si mateix. Fase infantil del desenvolupament caracteritzada pel deso de ser estimat, amb preferència al desig d'estimar. El narcisista no aconsegueix superar aquesta fase evolutiva, queda atrapat en el jo. En l'elecció de l'objecte amorós escollirà sempre sota la influència inconscient de la imatge que es té formada del seu propi jo, buscant en ell una espècie de rèplica de si mateix. En la mitologia grega, Narcís era un bell pastor que, en inclinar-se sobre l'aigua d'una font per beure, va percebre la seva imatge i es va enamorar de si mateix.Complex d'Otelo
Sentiment morbós de gelosia. Gelós per antonomàsia, el Moro de Venècia de Shakespeare dóna el seu nom al complex.Complex de Pulgarcito (Patufet)
El fill menor d'una família en què hi ha nombrosos germans i germanes acusa una psicologia particular. Va assenyalar Adler el fet que, per regla general, allí on hi ha molts germans acostuma a ser el més petit el que arribi més lluny en la vida. Una fita compensada i obtinguda pel nen més jove, o el nen malmès i menyspreat per la família. El propi Adler va assenyalar sobre aquest tema el conte popular "Pulgarcito".Referència: Diccionari de Complejos
© Apocatastasis.com
1 comentaris:
Molt instructiu i interessant el post dels complexos!
Vols intercanviar links: www.avolsfembres.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada