Sense més preàmbuls aquí teniu un text extret d'un bloc de la xarxa : Un lloc al món.blogspot.com, crec que diu molt bé tot el que és aquesta consulta popular amb caràcter no vinculant, però les coses tenen que fer-se a poc a poc i no de forma precipitada.
Falten pocs dies, perquè prop de 170 municipis de tot Catalunya visquin un nou episodi d’una de les mobilitzacions populars més importants que ha viscut aquest país en els últims anys. La consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc el proper 13 de desembre té especial incidència a la comarca d’Osona, i per això la campanya a les nostres poblacions serà tan intensa que pot marcar un autèntic precedent.
Dit amb poques paraules, és l’hora de motivar a la gent perquè vagi a votar. Per la rellevància de la pregunta que es planteja, i també com a principi de regeneració democràtica d’un sistema que està corcat fins al moll de l’os. M’agradaria parlar primer, com a resposta als grans qüestionaments sobre la consulta que es fan des de certs sectors, sobre l’oportunitat i el sentit de la iniciativa. Després, m’agradaria posar especial èmfasi en el que suposa una consulta d’aquestes característiques com a exponent de democràcia participativa a partir de la iniciativa popular.
Per parlar de l’oportunitat de la consulta, la resposta és ben senzilla: qualsevol és un bon moment, ja que l’actualitat sempre està marcada per un ventall de problemàtiques molt diverses, i no es pot esperar a una mena de pau social i política absoluta per plantejar-nos en quin estat volem viure, i fins a quin punt els catalans volem exercir la nostra sobirania. Ara és el cas Millet, l’operació Pretòria i tantes altres coses que es poden esdevenir durant els mesos que se celebrin consultes, però tot això no té perquè posposar una iniciativa que ja fa temps que s’ha endegat. No tindria cap sentit deixar-la de banda a mig fer per cap altra cosa que pugui ocórrer al nostre voltant, com tampoc es posposen altres engranatges de la democràcia representativa en la que vivim a tenor de les circumstàncies de cada moment.
Pel que fa al sentit de la pregunta, és prou clar i tampoc cal donar-hi massa voltes. Han passat ja trenta anys des de la transició, la societat ha evolucionat però els principis constitucionals que regeixen l’estat espanyol (i en conseqüència Catalunya) han quedat del tot estancats, immutables. Especialment dramàtica és aquesta paràlisi respecte al model d’estat, i les desil•lusionants expectatives generades d’avançar cap a un estat federal (que van ser fonamentals per bastir el pacte de la transició que va segellar el difús estat de les autonomies en què vivim) han quedat en un no res. Ja no disposen de cap credibilitat. Catalunya no pot seguir esperant un canvi en la voluntat política espanyola per avançar en aquest sentit; és quelcom que ja podem constatar com a impossible. Aquesta realitat incontestable fa més que justificat el sentit de la consulta. Els catalans volem decidir el nostre futur com a poble, perquè fa temps que ho tenim pendent i perquè ja no acceptem més pròrrogues.
Dins d’aquest estancament polític general, que es concreta d’una manera realment doctrinal en el cas del model d’estat en què vivim, és també profundament dramàtic constatar que la democràcia i els seus mecanismes no avancen ni un sol mil·límetre amb el pas dels anys. En una societat on la població té una formació mitja molt per sobre de la que fa unes dècades, sembla obvi per a molts que aquesta democràcia representativa (la que ens permet votar cada quatre anys i poca cosa més) està quedant greument desfasada. No respon a les inquietuds de la gent, li genera desconfiança, distanciament, i la molt sovint mal interpretada desafecció de la que tant es parla. La gent està farta de la política quan té percepció que la seva paraula no serveix de res. Hem de caminar cap a un model de democràcia participativa on la gent percebi que té poder de decisió real. I la consulta popular del 13 de desembre també avança en aquest sentit. Tot i no ser vinculant (cal no oblidar això i tocar de peus a terra) l’experiència serà un autèntic precedent per la seva innegable vocació democràtica i pel seu convençut origen en la iniciativa del poble de Catalunya. Per tot això, ara és més que mai l’hora d’anar a les urnes.
font consultada: http://moiaguilar.blogspot.com/2009/11/13-d-vota.html
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada