Cada terra fa sa guerra, amb aquesta dita catalana us vull significar que cada lloc celebra d'una forma característica la festa de Cap d'Any. Aquí en teniu algunes:
A Argentina:
S'espera amb el brindis amb sidra o xampany, desitjant-se un feliç any nou, amb la família enfront d'una bona taula plena d'abundants menjades com a garrí, carn bovina, aus i alcohol.
Les dones estrenen les calcetes roses que van rebre de Papà Noel a Nadal, per tenir èxit en l'amor.
Als barris, se sol sortir a la porta del carrer per compartir pirotècnia i brindis amb els veïns. Passades les 00:00 és molt comú acudir a les zones de discoteques o bars o a festes privades.
Moltes famílies descendents d'espanyols segueixen la tradició dels dotze raïms, que consumeixen una per cada campanada al costat del xarrup de la beguda amb que es brinda, molt estesa sobretot a Buenos Aires.
En La Plata és tradició concórrer a la ?crema dels ninots? (falla valenciana; costum platenca que es dóna totes les Nits de cap d'any).
A Xile:
A Xile es va adoptar la tradició de menjar llenties en el moment que donen les dotze de la nit i en certs llocs, quan comencin els focs artificials, i agitar i després obrir el xampany al costat dels familiars.
Les tradicions més comunes són:
Usar roba interior groga en aquesta nit per atreure parella en l'any.
Donar volta a la poma (al voltant de la quadra del barri on viu) amb una maleta per viatjar en l'any.
A més, de posar un anell dins de la copa de xampany per tenir diners.
La primera persona que s'ha d'abraçar en mitjanit, ha de ser del sexe oposat per tenir sort en l'amor.
A Colòmbia:
És una festa tradicional que es procura celebrar en família. Regularment les famílies reunides esperen al són de la música, l'avís en la ràdio que l'any ha acabat.
En la Costa Carib és molt comuna escoltar la versió salsera de Falten Cinc pa les dotze? i la cançó Any Nou de la ?Billo?s Caracas Boys?.
En arribar les dotze, tots se saluden, s'abracen, donant-se bons desitjos i després es llancen als carrers per saludar a veïns i amics.
Ja sigui abans o després de les salutacions, cada persona menja dotze raïms tenint en ment dotze metes per a l'any que arriba.
Posteriorment, algunes persones agarren maletes i es passegen pel carrer amb elles, així mateix, és usual vestir roba interior de color groc per atreure la bona sort.
També existeix el costum, sobretot als barris populars i de classe mitjana, d'elaborar i cremar l'Any vell o un ninot de drap al que se li incorporaven coets i altres artefactes amb base de pólvora que han estat prohibits per evitar accidents.
La vesprada d'any nou és una de les festes més importants del país, evoca un temps festiu i alegre en el qual les famílies i amistats estrenyen els seus vincles.
A Equador i Perú:
A Perú es va adoptar la tradició espanyola dels dotze raïms.
A diferència d'Espanya, la roba interior a portar ha de ser de color groc i del revés.
A més en alguns llocs solen posar un ou sota el llit, que s'obre l'endemà i s'interpreta el dibuix que forma la gemma.
A Equador, quan arriba la mitjanit s'acostuma cremar un monigote que representa l'any que acaba o Any Vell i es llegeix el seu testament.
A més existeixen molts costums més a Equador com posar un bitllet d'alt valor en la sabata dreta per tenir diners, trencar la copa de cava després d'haver brindat a les 12:00 de la nit, usar roba interior de color vermell si es vol sort en l'amor i saltar dotze vegades el ninot o any vell, una per cada mes de l'any per acomiadar bé l'any que es va.
És molt comú durant el 31 de desembre que els homes es disfressin de vídues de l'any que acaba i demanin diners als carrers a les actuacions que passen.
Moltes famílies, a més, parteixen de viatge de vacances en aquesta data.
A Mèxic:
A Mèxic també s'acostuma menjar els dotze raïms per cada campanada, servides normalment en una copa de sidra.
En últims anys va cobrar popularitat la roba interior de color vermell per atreure l'amor i roba interior groga per atreure els diners.
Hi ha els qui surten amb una maleta a la porta de la casa donant una petita volta, perquè en el transcurs de l'any següent pugui sortir de viatge.
El sopar de nit de cap d'any és molt variada, des de Gall dindi al Forn, Romeritos (en la Ciutat de Mèxic), Bacallà, Cama i Amanida de Poma.
Després del sopar és costum que surti un al carrer a encendre algunes llums o prendre focs pirotècnics (cridats comunament coets), i després anar-se a festejar amb els amics a alguna discoteca o casa.
A Veneçuela:
A Veneçuela també és tradició menjar els dotze raïms, producte de l'herència espanyola transmesa per les comunitats existents al país en els últims anys.
Es conserva la tradició d'usar roba interior de color vermell per atreure l'amor i groga per a la bona sort, i també se surt a la porta de la casa amb una maleta per augurar bons viatges en l'any nou.
Tot això, durant les dotze campanades que se solen escoltar per ràdio.
També està el sopar familiar en una taula abundant d'aliments, així com sortir a desitjar el feliç any als amics i veïns, i entre els més joves, després dels rituals familiars, sortir a ballar en discoteques.
Algunes persones solen fer un ninot amb draps vells, pólvora i gasolina (representant l'any que conclou) que ho encenen a les 12 de la mitjanit en el que es diu la crema de l'Any Vell. Amb això es pretenen esborrar els mals records deixats per l'any vell per rebre amb alegria l'any nou.
A Hondures:
Les famílies acostumen reunir-se a les seves cases per explicar anècdotes succeïts en l'any i també acostumen a fer el tradicional any vell, que és un monigote farcit de jocs artificials per ser cremat a mitjanit, i que representa l'any que acaba per rebre el nou any amb millors energies i auspicis.
A Espanya:
A Espanya la tradició de Nit de cap d'any més estesa és la dels dotze raïms, que va tenir els seus orígens a Elx, en 1909, any en el qual uns viticultores de la regió del Baix Vinalopó la van iniciar per donar sortida a un excedent de collita. Consisteix a menjar-se un raïm cada campanada que dóna el rellotge a les 12 de la nit el dia 31 de desembre.
Es diu que qui no mengi els 12 raïms abans que acabin les campanades tindrà un any de mala sort.
D'uns anys a aquesta part, es va posar també de moda portar roba interior vermella: calces, calçotets, una lliga, etc.
Cada ciutat d'Espanya té un lloc particular per rebre l'Any Nou. El més conegut i important és la Porta del Sol a Madrid.
i també el de la Torre Agbar de Barcelona. Allí es reuneixen milers de persones enfront d'un rellotge centenari i a Barcelona, donem la benvinguda amb una munió de colors, que convenient dissenyats ofereixen una agradable visió del famós edifici barceloní. Després de les 12 campanades ja en l'any nou és molt comú felicitar-se l'any amb tots els familiars del sopar i trucar a tots els que estan fora. Després es brinda amb xampany, cava o sidra.
Aquest esdeveniment es retransmet en directe per la televisió. Des de les seves cases moltes persones esperen el moment de la primera campanada per menjar els dotze raïms, 36 segons abans de la mitjanit.
Es menja un raïm cada tres segons, una per cada campanada. Prèviament, abans de les campanades, baixa una bola metàl·lica del rellotge i sonen quatre quarts (que algunes persones confonen amb l'inici de les campanades).
A més de les campanades i dels dotze raïms, és molt típic en molts municipis d'Espanya, la recepció de l'Any Nou mitjançant l'encesa de grans fogueres.
També a la ciutat de Pamplona existeix un costum que ja va sent tradició de disfressar-se en aquesta data, podent veure el casc antic ple de persones disfressades poc després de les campanades.
A Itàlia:
Els italians criden «Notte vaig donar Capodanno» a l'última nit de l'any. El més habitual és anar a una festa en alguna discoteca o quedar-se a casa amb un grup d'amics o familiars. Però abans de sortir a celebrar la Nit de cap d'any no pot faltar el típic plat de llenties durant el sopar.
Un altre costum de Nit de cap d'any molt arrelada és regalar a les dones llenceria de color vermell perquè tinguin sort l'any següent. A Roma i Nàpols, en arribar les dotze de la nit, tiren les andròmines velles per començar el nou any amb bon peu.
I tot el dit en l'arbre, posem-ho en pràctica, i si més no, tinguem'ho en compte
. Bon Any a tothom!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada