Alcorcón 4 Real Madrid 0, més que un partit i un resultat d'escàndol?
La garrotada, d'incalculables conseqüències, deixa l'equip blanc més en dubte que mai. El seu entrenador, Manuel Pellegrini, qüestionat pels seus últims ensopegades davant Sevilla (2-1), Milan (2-3) i Sporting de Gijón (0-0), penja d'un fil. I la imatge de l'equip està per terra. Al Madrid no li queda ni la trista excusa d'haver jugat amb els teòrics suplents. No Perquè, encara que van faltar Kaká i Cristiano Ronaldo, sobre el camp van estar algunes de les seves estrelles: Benzema, Raúl, Guti ...
L'Alcorcón, un equip humil, modest, que toca amb els peus a terra, i que té un pressupost de només 1,2 milions d'euros-el que equival al sou de Cristiano Ronaldo en un mes-va fer mossegar la pols a un rival que, només l'estiu passat, es va gastar ni més ni menys de 250 milions d'euros en fitxatges. La història de David i Goliat, però en futbol.
És cert que el Madrid li queda ara el partit de tornada al Bernabéu per intentar arreglar el disbarat. Però la ferida costarà de cicatritzar. Un cop així no s'oblida de la nit al dia. I, menys encara, causant la tristíssima impressió que va donar. Perquè el bagatge del conjunt blanc a l'estadi de Santo Domingo va ser nul.
Per joc, per ocasions, per ímpetu, per ganes, per motivació, per coratge, per tot. L'Alcorcón va superar el Madrid a tots els nivells. I encara van tenir sort els de Pellegrini, perquè el 4-0 final es va quedar curt ...
Borja Pérez va avançar als locals quan tot just s'havia complert un quart d'hora, a batre Dudek amb un xut amb l'esquerra ras i ajustat al pal des de la frontal (1-0, 16 ').
La festa va seguir tot just sis minuts després quan un dels nous fitxatges blancs, Arbeloa, va marcar el 2-0 en pròpia porteria en intentar desviar un centre a l'àrea petita (22 ').
Ja en el 40 ', i després de diverses ocasions més, l'Alcorcón va arribar a estavellar fins i tot un remat al travesser-, va arribar el 3-0. Ernesto va treure de nou els colors a la desbordada defensa madridista marcant a porta buida.
El 4-0 va arribar poc després de començar la segona meitat (52 '), quan Borja Pérez, l'heroi de la nit, va tornar a batre Dudek rematant a plaer una pilota solt l'en àrea.
El Madrid no va trobar la forma d'aixecar-se, ni de posar remei tanta vergonya. L'Alcorcón li va fer mossegar la pols.
Font: Sport.
L'1 X 1 madridista dels jugadors del partit:
Dudek: Amb un cognom com aquest segur que et planteges dubtar que faràs en el partit, per més polonès que siguis.
Arbeloa: Un defensor que té que veureu-les venir i que va voler sumar-se a la festa amb un gol a la seva pròpia porta pensant que no tindria cap ensurt i l'hi aturaria el mateix Casillas, santa innocència!!
Albiol: El jugador valencià va propiciar que els de l'Alcorcón li toquessin el flaviol.
Metzelder: Un alemany de planta que no permet que el contrari es planti a la porteria, ahir va ser tot un exemple de que es pot “metérsela” fàcilment a la xarxa del porter.
Drenthe: El colossal jugador de color, va donar to i color al partit, el color de dol per la parròquia madridista.
Diarra: Al seu anterior equip era un artífex per deixar petja i record esportivament parlant als contraris, per això el Real Madrid el va fitxar perquè pogués fer el propi, i que els rivals mostressin diarrea mental i esportiva en el seu joc, sembla que ahir va aconseguir tot el contrari..
Van der Vaart: L'holandès potser estava de tornada per estar de copes i anar de bar en bar.
Guti: L'amic dels guionistes de Polònia, potser no va trobar el ritme (rimmel) del partit i estava marcant en una altra festa..
Granero: El jugador cedit el passat any i repescat aquest es va llançar de cap al graner contrari però no hi va trobar gra i va trobar palla.
Benzema: Un altre ídol francès que els blancs volien tenir al seu planter per encarar les defenses contràries, és el tercer en discòrdia però ahir era un incordi en el seu remat a la xarxa contrària.
Raúl: Que podem dir del “7” madridista, amo i senyor de l'àrea va ser tot un mestre perquè el joc de billar de l'Alcorcón, acabès amb la supèrbia blanca i els hi fes un set , per trencar el primer partit coper.
Marcelo: Va sortir per arreglar el partit i va aconseguir sortir arreglat amb un pam de nas, com tot els altres jugadors titulars.
Gago: Un argentí, que cavalcava con un verdader galgo, només li va mancar ser això.
Van Nistelrooy: El rei de l'àrea, el golejador ni va ser rei ahir i ni ho va ser (serà) avui (ooy).
Tot sota la batuta d'un Pellegrini, que està a punt de peregrinar a qualsevol santuari, per demanar miracles a qui calgui. A hores d'ara, potser té clar que el “submarí blanc està tocat i enfonsat”, no com el groc que ell feia surar a la superfície del futbol europeu i mundial.
Imatges que parlen per elles mateixes,
Potser és nota que sóc barcelonista, però és que encara em dol tota la "xarlotada" que es va muntar fa uns anys amb el famós passadís de campions de lliga del Real Madrid que un canal de televisió madrilenya "Calle 13" va emular a les estacions del metro madrileny i que van ser motiu d'escarni i befa a tot el món barcelonista.
Avui potser els nois d'en Guardiola, també caiguin en la mateixa pedra, potser, però el que tinc molt clar és que tots els que trepitgin la gespa de l'estadi de la Cultural Leonesa hi posaran els cinc sentits, deixaran a fora la supèrbia i afrontaran el partit amb molta humilitat, la mateixa que va mancar a l'equip blanc, que ahir va ser de color bastant fosc, per no dir negre.
Espero que la victòria es decanti del cantó barcelonista i que tothom pugui fruir d'un espectacle futbolístic i esportiu alhora. Visca el Barça!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada