Al planeta Mart hi ha cavernes subterrànies segons una investigació internacional

font de la fotografia:UAB

Una investigació internacional ha descobert un vast sistema de cavernes subterrànies que va captar ingents fluxos d'aigua fa dues mil milions d'anys en Mart, segons un estudi geomòrfic en el qual han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

   En l'estudi, finançat per la NASA i publicat en 'Geophysical Research Letters', han col·laborat els geòlegs de la UAB Mario Zarroca i Rogelio Linares, a més d'investigadors de l'Astrogeology Science Center, O.S. Geological Survey i Space Science Astrobiology Division, entre uns altres, ha informat aquest dimarts la UAB en un comunicat.

   La investigació ha permès descobrir que l'aigua de les inundacions --relacionades amb l'origen dels oceans en Mart-- es va filtrar en el subsòl a través d'aquestes cavernes que s'havien format per erupcions volcàniques de fang.

   Els científics desconeixien què ocorria en la part final dels canals de 250 quilòmetres situats en la conca d'Impacte d'Utopia, ja que en la seva part final "desapareixien bruscament", la qual cosa ara la nova investigació ha relacionat amb les cavernes.

   Els investigadors han plantejat la hipòtesi que la xarxa de fractures i de conductes oberts, creats a partir del vulcanisme, "van crear un sistema de cavitats en la crioesfera que va actuar com a parany".

   De moment, desconeixen l'edat i les dimensions de les cavernes, però creuen que aquest sistema de coves hagués estat "inestable" a la Terra, si bé en el planeta vermell van adquirir la solidesa i resistència similar a les coves terrestres, a causa de la temperatura de la zona de -65 graus.

   La troballa ha estat possible gràcies a una nova tecnologia que permet obtenir imatges d'alta resolució captades des del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i a estudis geomorfològics més detallats

font: europapresss.es

10 escales per treure el vertígen

He quedat absort amb totes aquesta col·lecció de construccions que hi ha pel món, que tenen les escales com a protagonista. Creu que et donen ganes de sortir a veure-les i comprovar "in-situ" si ets apte per pujar-les. Des d'aquí us animo, perquè visqueu aquesta experiència.
Jo, pel moment, ja en tic prou en admirar-les i poder contemplar la seva majestuositat i bellesa des del meu ordinador!!
`
Per a molts, les escales són alguna cosa a evitar, tret que estiguem decidits a perdre una mica de pes. Però els amants de la naturalesa i les vistes espectaculars estan més que acostumats a pujar esglaons i més esglaons per recrear la vista.

Aquesta llista d'escales suposa a més un repte per tots aquells amb una mica de vertígen. Creades aprofitant els racons de muntanyes i accidents geogràfics, i en ocasions directament en el propi terreny a recórrer, seran protagonistes de malediccions i anècdotes per igual.
I on van? Doncs com deien a "Cazafantasmas" van cap amunt!


AQUESTES SÓN 10 DE LES CONSTRUCCIONS AMB ESCALES MÉS ESPECTACULARS::

Els graons de la cascada
On estan: El Bosc Negre, Wurzburg, Alemanya
On van? Gairebé sortides d'un conte d'Hans Christian Andersen, tenebroses i magnífiques, aquestes escales es dirigeixen a una cascada i atorguen una vista que fa que siguin fotografiades per milers de turistes tots els anys.

Peldaños del Cañón ( nom original)

Esglaons del Canó
On estan: Pailon del Diable, Equador
On van? Pensades per descendir fins al fons d'una de les cascades més famoses de Sud-amèrica, el camí, sumit en la boira en moltes ocasions, és summament relliscós i empinat durant diverses desenes de metres, fins a un mirador on es pot comprovar un efecte espectacular, acompanyat de colibrís, gavines i altres aus locals.

El pou de Chand Baori
On estan: Índia
On van? El descens d'aquests esglaons ens porta fins a un enorme pou, construït al segle X per pal·liar la falta de pluges a la regió i acumular aigua per a llargues temporades. L'estructura té un total de 3.500 graons i baixen fins a una profunditat de 30 metres. Que cal pujar després amb l'aigua, clar.

Escales de les muntanyes d'Elbe Sandstone
On estan: Dresden, Alemanya
On van? Unes escales tallades en la pròpia pedra d'aquestes muntanyes. Daten del segle 13 i han estat erosionades pel vent i l'aigua, però aquí segueixen, sent utilitzades diàriament per les turistes. 487 graons que, encara que no ho sembli, van ser restaurats i ampliats al segle XVIII per facilitar el seu trànsit.

El Peñón de Guatapé (nom original)

El Penyal de Guatapé
On estan: Antioquia, Colòmbia
On van? El penyal és un autèntic monòlit de pedra de 220 metres d'altura. Els graons estan construïts amb ciment, directament sobre la roca i aprofitant una curiosa esquerda que facilitava situar l'estructura. Uns 702 graons són els que cal recórrer per arribar al seu cim.

L'escala Haiku
On estan: Oahu, Hawaii
Material: metall
On van? A la petita illa d'Oahu existeix aquest tremend recorregut de 3.922 graons, que pugen, creuen i baixen per un pujol de 850 metres. Van ser creades per facilitar la instal·lació d'una antena en 1942. En principi de fusta, es van modernitzar en els 50, però des de 1987 estan tancades al públic.

.

El Camino Inca (nom original)
El Camí Inca
On estan: Perú
On van? Un antic camí comercial que unia Cuzco amb la ciutat de Machu Pichu. Per l'accidentada geografia de la zona, el camí inca obligava a donar marrades i voltes per evolucionar entre muntanyes i muntanyes. El resultat: quilòmetres i quilòmetres de graons, en alguns casos de gran precarietat, com les famoses escales flotants.

Escalera Vía Crucis (nom original)

Escala Viacrucis
On estan: Bermeo, País Basc, Espanya
On van? Aquesta interminable filera d'escales uneix amb la costa el penyal on es troba una petita església datada al segle X i que sembla ser d'origen templario.
Per arribar a l'ermita de Sant Joan de Gaztelugatxe cal pujar 231 esglaons i existeixen buits en els graons que són identificats com les petjades del propi Sant Joan, als quals se'ls atorga diferents poders curativos. Per exemple, cal ficar els peus en ells com a solució per als calls o es deixen barrets, mocadors o chapelas, per guarir el mal de cap.

Escala de caragol a les muntanyes de Taihang
On estan: En la demarcació entre les províncies de Shanxi i Henan, a Xina
On van? Aquesta escala de caragol de gairebé 100 metres d'altura s'han instal·lat recentment amb la intenció d'atreure a milers de turistes a l'any a les belles muntanyes de Taihang.
Abans d'escometre l'ascensió es demana als visitants que signin formularis que assegurin que no tenen problemes del cor o de pulmons; i que són menors de 60 anys. I és que una relliscada en una escala metàl·lica tan estreta sens dubte et pot portar al cel, com diu la cançó dels Led Zeppelin.

Escales de Wayna Pichu
On estan: Machu Pichu, Perú
On van? Unes escales tallades en la roca que coronen un ascens d'uns 360 metres des del propi Machu Pichu. En alguns trams, l'ascens es complica en passar per trams estrets i amb graons petits i erosionats. El temps calculat d'ascens està entre una hora i 90 minuts. Es diu aviat: 90 minuts pujant escales! Tan solament es permet l'ascens a 400 turistes al dia i es tanca l'accés a partir de la 1 de la tarda. Per si de cas.

Bon Nadal 2012 i Joiós 2013 pels amics i visitants de Coses Meves

Una felicitació pels amics i amigues enganxats a Internet. Aquest video l'he confeccionat  amb un powerpoint que m'han enviat. Des d'aquí demano permís per a publicar-lo al seu autor. Tot i així, la composició del video ha estat meva. Espero i desitjo que serveixi per felicitar les festes a tots els meus amics i amigues, des del Facebook fins al meu blog Coses Meves.

El Gogol Mogol, un envàs intel·ligent per a coure ous

Un petit gadget ha sortit a llum, s'assegura que fins i tot fins als pitjors cuiners del món poden bullir un ou perfecte en un temps rècord, i ni tan sols han de posar-ho en aigua. Vols saber com es pot bullir sense aigua?

El Gogol Mogol és un dolç tradicional de la gastronomia russa, és una espècie de saballó o ponx d'ou (posset) que s'elabora amb rovells d'ou i licor principalment, a més de sucre i suc de llimona o de taronja i coneixem diverses receptes. Aquesta preparació solia prendre's com a desdejuni o berenar. Amb el mateix nom, l'empresa russa de disseny i màrqueting KIAN, ha batejat un dels seus projectes, l'envàs intel·ligent que cou ous.

Amb aquest embalatge KIAN ha aconseguit augmentar la seva cartera de guardons, va rebre el bronze en els ADCR Awards 2012. Com podeu veure en la imatge, la presentació és com una actualització d'un cartró d'ous, però aquest envàs intel·ligent ofereix més que la simple funció de contenidor d'ous.

Els dissenyadors plantegen el Gogol Mogol com la solució per a les persones que tenen un ritme de vida atrafegat, i que no per això es conformen amb menjar qualsevol cosa, és a dir, es preocupen per portar una alimentació saludable. Els ous són saludables, afortunadament van passar de la llista d'aliments poc recomanables, a ser considerats com una interessant font de proteïna, àcids grassos i vitamines

El Mogol Gogol és una caixa de cartró d'ou feta amb capes químiques especials que produeixen calor quan s'activa. Es fa usant tecnologia similar a les llaunes d'autoescalfament d'hidròxid de calci, aigua i altres productes químics que generen calor quan es barregen junts.

Una vegada que una etiqueta es retira del recipient els productes químics reaccionen entre si i el petit paquet comença a escalfar-se per cuinar l'ou que està dins.

Després de només dos minuts l'ou està cuit, encara que l'usuari pugui obrir-ho més tard depenent de com li agradi la gemma. És com si bullissis un ou en aigua per quatre minuts, segons explica Daily Mail.



La caixa de cartró es compon de quatre capes, una funda exterior de cartró, un catalitzador químic, i un revestiment de la membrana que reacciona amb la part inferior d'òxid de calci.

El seu únic desavantatge d'aquest és que no pot tornar a utilitzar, però ha estat creat a partir de materials reciclats per reduir els residus.

El producte s'ofereix ara als fabricants i és probable que envaeixi a tot el món en els propers anys. Va ser creat per un equip rus d'inventors anomenats Kian, i dissenyat per Evgeny Morgalev.

Està dirigit a persones ocupades amb poc temps als matins, els estudiants o els ecologistes, i ara ha guanyat un premi de l'Associació Europea de Disseny de Packaging.

Bon Nadal i Feliç 2013 a tots els amics de Coses Meves

A tots els amics i amigues seguidors d'aquest blog, una felicitació nadalenca amb un missatge sense cap mala intenció que serveixi per desitjar tot el bo i millor en aquestes dates nadalenques i alhora que puguem començar l'any 2013 amb un bon rumb i sense perdre el timó.

A todos los amigos y amigas de este blog, una felicitación navideña con un mensaje sin ninguna mala intención que sirva para desear todo lo mejor de lo mejor en estas fechas navideñas y a la vez que podamos empezar el 2013 con  buen rumbo y sin perder el timón.

L'enciam, una verdura amb propietats medicinals

L'Enciam

Són molt notables les propietats curatives que posseeix l'enciam. Comparant els seus elements àcid-formadors amb els seus alcalins, l'enciam té un alt excés alcalí, és per això que ella constitueix un fort aliment neutralitzador d'àcids, benefico en els mals que resulta de massa acidesa de la sang o els tumors.

És molt útil per tant en el reumatisme, artritis, gota, acidosis, diabetis, erupcions cutànies, èczemes, varius, arteriosclerosis, etc, i per aquest es menjarà enciams en abundiancia cada dia.

Alguna cosa del silici que conté, és essencial per al pèl, les ungles, la pell, l'esmalt de les dents i les parets de tots els teixits cel·lulars.

L'enciam no és nutritiu ni estimulant, però en canvi és bo per als nervis irritats i nerviosisme, per despertar la gana, per augmentar el flux de l'orina i per a l'insomni. L'escorça de l'enciam que ha crescut fins a aconseguir la completa maduresa o sis espigolada, conté la lactucina amb el qual es pot preparar un magnific bullit  calmant i es procedeix de la següent manera ;

A un litre d'aigua es posa l'escorça de 2 o 3 tiges d'enciam espigolat tallats en petits trossos i triturats en un morter i es fa bullir fins que l'aigua quedi reduïda en la meitat ; després es passa per un colador i si es desitja que el líquid resultant tingui una acció més concentrat.

Aquesta cocció dóna magnífics resultats en les afeccions de les vias respiratòries, especialment en els catarros, bronquitis amb tos, els efectes seran millors si s'agrega a la cocció igual quantitat d'arrels de malví, llinosa o qualsevol altra planta mucilaginosa, endolcint-la amb sucre o millor amb mel d'abelles. Així s'obtindrà un efecte suau de la mucoses broncopulmonars i un excel·lent expectorant.



També aquesta cocció és eficaç contra els mals de panxa, per a això es prendrà una tassa cada 3 hores.

A més es pot emprar contra els dolors forts del ventre, aplicat en ènemes i barrejat 2 o 3 tasses d'aquest preparat amb aigua de llantén, malva o linaza.

Les fulles en infusió amb sucre cremat, són indicades contra l'insomni i per combatre la supressió d'orina. L'enciam bullit amb una mica de sal, és útil per a la dispèpsia i per enfortir l'estómac ; en aquests casos es menjarà en dejú. Uns quantes fulles d'enciam en cocció prèviament picades, es prendrà la quantitat d'una tassa abans de ficar-se al llit, sent excel·lent per a la falta de somni i contra els accessos dels asmáticos i catarros bronquials.

Insomni


També per combatre l'insomni es pot prendre 2 tasses de tronc d'enciam triturat o beguda abans de dormir.

Dóna també molt bons resultats per a la bona menstruació (dificils o dolorosos en les dones), és un excel·lent calmant en l'excitació sexual involuntària amb congestación en aparell genital de les dones. A més és un l remei en les crisis dels òrgans de causa vagotónica, freqüent en la congestió de la pelvis ; així com en les hemorroides congestionades, dolors de vesicula biliar i en la melancolia. Per a tots aquests casos es farà bullir 60 grams d'enciam en un litre d'aigua i es prendrà 3 gots cada dia.

Aplicacions externes de l'enciam.

Diverses són les aplicacions de l'enciam utilitzades superficialment. En cocció és excel·lent per calmar els nervis i per això s'usarà en banys tebis. Les fulles d'enciam amb oli d'oliva, s'aplica sobre el front contra l'insomni, fulles que seran llevades immediatament que el pacient s'hagi dormit.

L'enciam en forma de cataplasma calent, constitueix un bon emol·lient en les inflamacions i un eficaç calmant.



La cocció d'escorça de les tiges d'enciam espigolat, bullits en aigua i reduïts a la meitat, agregant llantén o malva dóna molt bons resultats en els mals de queixal i inflamacions de les encias ; per a aquests casos s'usarà enjuagatorios diverses vegades al dia.

L'enciam bullit durant 10 minuts, aplicat directament en forma de cataplasma amb una mica d'oli d'oliva, desinflama en molt curt temps tota la inflor i lleva l'enrogiment de la pell.

El suc d'enciam és magnific per tractar l'erisipela i les inflamacions, per a això s'aplicarà en forma de comprimides, a les regions afectades. L'aigua destil·lada d'enciam s'empra en les malalties dels ulls, en forma de col·liri.

Altres complexes amb nom de pel·lícules de Disney

Fa un temps vaig publicar un post de diferents tipus de complexe que la gent pot tenir: http://jaumeitorrellesdefoix.blogspot.com.es/2011/01/coneixes-algun-complex-aqui-en-tenim.html
avui, com un petit annex al mateix us vull exposar aquests altres derivats de les pel·lícules de Walt Disney.

La síndrome de Peter Pan:

Si coneixes a algú que sempre camina fent niñerías, que fuig de les responsabilitats i només vol jugar, pot ser que sofreixi la síndrome de Peter Pan. No és una síndrome reconeguda oficialment per l'Organització Mundial de la Salut, però alguns estudis han demostrat que existeix.

Es caracteritza per la immaduresa emocional i falta de voluntat per assumir responsabilitats. És més comú en homes que en dones (que poden sofrir de "Síndrome de Wendy", és a dir, que actuen com a mares de les seves parelles i dels altres).

La síndrome de la Bella Dorment:

Si no ho saps el conte de la Bella Dorment és la història d'una nena de 16 anys que es punxa el dit amb una rueca i cau en un profund somni, només per ser despertada uns anys més tard pel petó del príncep.
Bé doncs moltes noies poden sofrir de la síndrome Klene-Levin, un rar trastorn neurològic que es caracteritza per períodes d'excessiu somni i alteracions del comportament. Durant un episodi, el pacient sofreix un somni incontrolable i es dorm durant la major part del dia i la nit. Alguns només es desperten per menjar o anar al bany. Aquests episodis poden durar fins a mesos, la qual cosa els inhabilita per estudiar o treballar.

Síndrome de Rapunzel:

És una malaltia intestinal que passa quan la gent menja pèl, un trastorn conegut com tricofàgia. S'empassen tant que, en el transcurs de l'any, el pèl s'acumula, la qual cosa resulta en una bola de pèls gegant en l'estómac o l'intestí prim.
En ocasions, aquesta massa pot embolicar-se al voltant dels òrgans i perforar-los. Les persones no podem digerir cabell humà, per la qual cosa la bola de pèl ha de ser remoguda quirúrgicament. La síndrome de Rapunzel és molt estranya, i només es coneixen 24 casos.

El complex de Bambi:

El bufó i petit cérvol a la mare del qual li van disparar i van matar, és també el mateix nom d'aquest altre complex no reconegut oficialment, pel qual les persones afectades són molt sentimentals i compassives cap a la vida silvestre i els animals salvatges.
En general tenen sentiments molt forts en contra de la caça, els incendis controlats, i qualsevol altre tracte inhumà dels animals, especialment els més bufons com els cérvols.

El complex de la Ventafocs:

La protagonista està atrapada cuinant i netejant per a la seva madrastra i germanastres mentre elles estan fora, els qui ho pateixen, normalment dones, són molt dependents dels homes amb finalitats emocionals i financers. Aquest complex es caracteritza també pel desig de ser salvades per un príncep blau.

Tampoc és reconegut oficialment com un desordre psicològic, però el terme va ser encunyat el 1981 per Collette Downing, qui va escriure El complex de la Ventafocs.