Barça: Sis de sis títols en joc, campió de tot, campió del Món.

El 19-12-2009 quedarà per sempre escrit en lletres d'or en el Llibre d'Honor del Futbol Mundial, per la gesta que els homes d'en Pep Guardiola han fet aquest any 2009 a punt d'acabar. En aquesta temporada els jugadors del planter del Futbol Club Barcelona han brillat amb llum pròpia dins el firmament futbolístic junt a altres forans, han fet possible que aquesta il·lusió fos una verdadera realitat. Tot i que aquest sisè títol ha estat una missió molt difícil els homes de Guardiola tot coratge i valor han demostrat que treballant amb humilitat es poden aconseguir objectius que per molts eren gairebé impossibles. De veritat, Pep a molts ens has fet frisar amb el teu tarannà, amb la teva manera de ser, amb el teu sentit del treball ben fet per fer possible allò de que: "Ho hem guanyat tot, tot per guanyar.
Bona part d'això són els titulars periodístics de molta premsa esportiva i també amb caràcter general, una breu mostra la teniu aquí.
  Tant mitjans generalistes com esportius de tot el país fan referència en les seves primeres pàgines al gran any del Barça a qui el fermall d'or ha estat el Mundialet de Clubs.

Per al diari 'El País', "Messi fa el Barça campió. Van fer falta 120 minuts per confirmar que el Barça és el millor club del món, 110 per que Messi certifiqués la victòria amb el segon i 89 perquè l'equip comencés a respirar. "

'El Periódico' titula: "Ja són els millors del món. El Barça va dominar un partit que l'àrbitre no va controlar. Leo Messi, una altra vegada. "

Els diaris 'ABC' i 'Público' obren les seves edicions d'aquest diumenge amb fotos de la celebració del Barça al camp i fins i tot 'La Razón', fa un buit en la seva portada per donar cabuda a la gesta de l'equip català.

Mitjans esportius com Marca o As, reparteixen elogis al millor equip del món. No n'hi ha per menys després de la 'fita històrica aconseguida per un equip, que tal com va expressar Pep als seus jugadors abans del partit, "serà etern"

La premsa de tot el món es rendeix al Millor Equip del Món després que l'equip de Pep Guardiola conquistés al Mundial de Clubs a Abu Dhabi. Els rotatius de tot l'esfera destaca la victòria blaugrana per donar qualificatius com "el millor equip de la història" o "any màgic" per explicar les gestes del Barcelona. País a país, els rotatius i edicions digitals posen llorers a l'última gesta del Barça.



ITÀLIA

"Pedro més Messi, Barcelona ets perfecte", assenyala en portada "La Gazzetta dello Sport", que recorda com el 2009 han guanyat tot, sis títols. El diari esportiu més important del país descriu com "Do de pit" el gol de l'argentí Leonardo Messi, que va donar la victòria a l'equip català i destaca les llàgrimes del tècnic culer, Pep Guardiola, "qui va guanyar aquesta trobada amb els seus canvis".

"Messi i el Barcelona, un 2009 perfecte" titula per la seva banda el rotatiu esportiu de Roma "Corriere dello Sport", que assenyala com el davanter argentí va ser "l'home" de la trobada, igual que ho ha estat durant tot l'any.

A "La Stampa", Messi va donar el "Do de pit" per a que el seu equip aconseguís el sisè triomf de l'any, tot el que pot guanyar un equip de futbol.

Per al rotatiu "La Repubblica", es tracta d'un Barcelona "de les meravelles"



URUGUAI

"Barca és el millor club del món", titula "El Observador" i afegeix que "la història va quedar als seus peus. Amb enrere i en temps suplementari",.

"El món es rendeix als seus peus", titula "El País" i destaca que "el Barcelona es va quedar amb un altre ceptre i la història es rendeix".



ÀUSTRIA

La pàgina web de la radiotelevisió pública ORF titula "El Barcelona culmina una temporada perfecta" i recorda que l'equip blaugrana porta guanyats ia totes les competicions.

"És oficialment des de dissabte també el millor club del món", assegura el diari Österreich.

El rotatiu Die Presse encapçala la seva informació dient que "els catalans van derrotar a Abu Dhabi l'argentí Estudiants. El Barca ha aconseguit així el seu sisè títol, després de la Lliga, la Champions, la Copa i les Supercopes nacional i europea".

Messi és també el protagonista de l'article del Kronenzeitung. Sota una foto del jugador argentí, el diari més llegit de Àustria titula: "Lionel Messi llança el Barcelona al títol mitjançant un gol de pit"



BRASIL

La premsa brasilera es bolca en elogis el Barcelona i l'argentí Messi.

"Era l'únic que li faltava a la riquíssima col.lecció de trofeus del Barcelona", que "finalment pot dir que és el millor equip del Món", indica O Globo

Juka Kafouri, columnista de Folha de São Paulo, valora l'actuació de Pere i Messi, "dos nois de 22 anys que són els principals responsables per la gesta. Messi és un jugador a l'antiga, per a res mediàtic, que fa amb la pilota només el necessari, com tocar-lo de primera amb una espantosa capacitat per preveure la jugada, o encarar en la direcció del gol per finalitzar amb una molt rara eficàcia ".

En Lance també destaquen el paper de Messi, que "jugant per primera vegada contra un equip argentí" va anotar el gol del triomf del Barcelona "amb l'escut del club, amb el cor i amb gràcia".



FRANÇA

El Barcelona és "el millor equip del món", assegura "L'Équipe" qui afegeix que "des de fa mesos el Barça no és només Xavi, Messi o Iniesta" i posa a Pere, el revulsiu del partit d'ahir, el qualificatiu de "la nova perla del futbol català".

"Le Monde" diu que el Barcelona és "el rei del món" i subratlla que l'equip de Pep Guardiola no deixa d'aconseguir "èxits i honors".

A "L'Ouest France" subratlla que mai abans un altre club s'havia alçat amb el títol en les sis competicions que disputava, a tal, igual que l'emissora "Europe 1", que en la seva pàgina web assegura que el Barça està "en el sostre del món "



PORTUGAL

El "A Bola" comenta que va ser Lionel Messi qui "va posar la guinda a l'any culer" i sota un gran titular que diu "Fantàstic Barça!!!" En un requadre, el diari recull algunes frases de l'entrenador Pep Guardiola.

El diari "Record" destaca el triomf del Barça a primera pàgina: "Barcelona campió - Messi marca de pit. Inèdit: 6 títols en un any".

PANAMÀ

Els diaris panamenys destaquen avui el rècord de títols que ha obtingut el Barcelona aquest any, després del seu triomf d'ahir per 1-2 davant l'Estudiantes de La Plata a la final del mundial de clubs, el seu sisè títol de la temporada 2009. "Perfectes", titula el diari La Prensa en la seva primera pàgina d'Esports sobre una fotografia en què es veu als jugadors del Barça celebrant el triomf després de la final del Mundialet de clubs. "Mai abans un altre club havia guanyat tots els tornejos en els que va participar en una temporada de futbol", informa La Prensa en un dels titulars de les notícies que publica sobre aquest esdeveniment, al qual dedica tres pàgines.

"El Barca, un triomf per a la història", titula per la seva banda La Estrella a la primera plana, que dedica tota la seva primera pàgina de la secció d'Esports a aquesta notícia, en la qual es veu una gran fotografia de Leo Messi, al qual anomenen "el millor jugador del món", amb la copa del torneig de clubs a les mans sota el títol de: "Barca arrasa amb tot". El tabloide Crítica titula en la seva crida de primera pàgina: "Sis de sis", i en la pàgina d'interiors que dedica a la notícia diu: "Tots els títols són del Barça". També el diari El Segle Titula a primera: "Barcelona conquesta el planeta", i en pàgines interiors: "Reis del món".

CUBA

El diari oficial cubà Joventut Rebel, l'únic que circula els diumenges a l'illa, destaca avui amb el títol "Suprem Barcelona" el triomf que va tenir el dissabte aquest equip al guanyar el Mundial de Clubs. "Aquest és el Barcelona més gran de la història. Si algú hi ha algun dubte, haurà de reconèixer que, després de derrotar per 2-1 a Estudiants de la Plata a la final del Mundial de clubs, és el més guanyador. I aquestes també són paraules majors ", diu el portaveu de la branca juvenil del governant Partit Comunista.

COLÒMBIA

El Barcelona es va coronar rei gràcies al "pit" de Lionel Messi, que va marcar el gol que li va donar l'equip de Pep Guardiola la victòria davant Estudiantes de La Plata a la final del Mundial de clubs, destaca avui la premsa colombiana. "Barcelona, rei amb el pit de Messi" titula el diari El Tiempo, que ressalta que el conjunt català "acaba d'entrar amb lletres d'or en la història del futbol en tancar l'any 2009 amb l'actuació més espectacular mai aconseguida per un club ".

Amb el seu triomf de dissabte per 2-1 davant l'argentí Estudiantes de La Plata a Abu Dhabi, el Barcelona va sumar el seu sisè títol de la temporada, alguna cosa "únic en la història", com destaca El Temps. Mentrestant, el diari El Espectador lloa també a Messi i diu que havia de ser precisament el davanter argentí el "cridat a donar l'estocada en el partit que havia de decidir el campió del món".

BÈLGICA
La premsa belga lloa avui la victòria del Barcelona a la final del Mundialet de clubs com un triomf "que li fa entrar en la història", "l'únic que faltava en el seu palmarès", i també destaca que els de Guardiola van haver de patir per alçar-se amb el trofeu. El Barcelona ha establert un "rècord històric" aconseguint el seu sisè títol de la temporada, després de la Lliga espanyola, Lliga de Campions, la Copa del Rei i les Supercopes d'Espanya i Europa, segons el diari belga "Le Soir".

També destaca que l'equip blaugrana va haver de patir per aconseguir la victòria, en veure's gairebé tot el partit per darrere del marcador fins que Pere va igualar "in extremis" i Messi, "sense pietat cap als seus compatriotes" va signar la remuntada amb el pit a el temps extra. Tant "Le Soir" com "La Dernière Heure" recorden que el Barça havia deixat escapar el trofeu internacional en 2006, quan també era favorit, davant l'Internacional de Porto Alegre.

HOLANDA

La premsa holandesa exalça avui la victòria del Barcelona a la final del Mundialet de clubs amb titulars com "El Barça també conquesta el món" o "Un gol de Messi li dóna el món el Barça", encara que també destaca els problemes de l'equip català per aconseguir el títol. "Durant tota la nit, semblava que el Barcelona s'havia d'anar d'Abu Dhabi amb les mans buides", afirma el portal d'esports holandès Nieuws.nl, que assenyala els esforços que van haver de fer els de Guardiola abans d'aconseguir imposar-se. La televisió holandesa ENS li dedica el titular "El Barça conquereix el món", en la seva pàgina web. La cadena destaca que el Barcelona va prendre la iniciativa des del començament a Abu Dhabi i va crear algunes ocasions, però no va aconseguir avançar-se.

NOS subratlla que els blaugrana van veure com no es xiulava un penal a favor per l'enderrocament de Damià a Xabi, abans que l'Estudiantes s'avancés en el marcador. El Barça es va veure per darrere en el marcador fins al final del partit, quan Pere va empatar i forçar la pròrroga, en què Messi va donar la volta a la trobada i "va posar als seus compatriotes de genolls", segons el diari "De Volkskrant". Tots els mitjans recalquen que el Barcelona ha aconseguit el seu sisè títol de la temporada, després de la Lliga espanyola, Lliga de Campions, la Copa del Rei i les Supercopes d'Espanya i Europa. Així mateix, recorden que el Barça havia deixat escapar el trofeu internacional en 2006, quan també era favorit, davant l'Internacional de Porto Alegre.

Titulars de diversos diaris esportius i premsa general i un incís m'ha estranyat molt que els diaris amb caràcter general del País Basc no se'n fessin ressò. He pogut comprovar que molts d'ells no en fan referència a portada, ells sabran perquè?

I aquí teniu imatges de la gran final guanyada pel Barça després d'una pròrroga de 30 minuts arran de l'empat a 1 aconseguit per Pedro a pocs minuts del temps reglamentari

Per descomptat Visca el Barça i Moltes felicitats per tots els títols aconseguits aquest any 2009 i 110 anys d'història d'aquest club.

Una efefanta assesinada a la cadira elèctrica l'any 1903

A Topsy la van fregir en el Lluna Park de Conney Island en l'any 1903. Eren els temps turbulents de l'inici de l'electricitat i de tots els horrors que il·luminaria el segle XX. Topsy tenia 28 anys i havia estat una de les principals atraccions del parc, una magnífica elefanta de tres tones que feia les delícies dels visitants. No obstant això, els seus violents arravataments li van portar a matar a tres homes en menys de tres anys, l'últim d'ells el borratxo del seu cuidador, que li donava de menjar cigarrets encesos.




Els propietaris de Lluna Park van decidir desfer-se de Topsy. Van provar amb pastanagues untades de cianur, però no va funcionar. Llavors se'ls va ocórrer la idea de treure diners amb l'assumpte i van anunciar que Topsy seria penjada públicament pels seus crims. L'anunci va despertar les protestes dels defensors d'animals, que van considerar que penjar a un elefant era inhumà, així que van buscar una altra solució.



Va ser llavors quan el prestigiós Thomas Alva Edison en persona va proposar que utilitzessin un sistema que ell i un dels seus col·laboradors venien desenvolupant des de feia alguns anys. Concretament des de 1890, any de la primera execució amb cadira elèctrica en l'estat de Nova York. A les associacions d'animals els va semblar que fregir a un elefant era una forma més "humana" de matar-ho.



Casualment, la companyia d'Edison, promotora del corrent continu, es disputava llavors el control del sistema elèctric nord-americà amb la companyia Westinghouse. Per desacreditar al seu adversari, Edison havia declarat que el sistema de corrent altern de la Westinghouse era una veritable amenaça per a les llars, i aquell experiment li ajudaria a demostrar-ho. (No en va, ja havia passat deu anys electrocutant gossos i gats en el seu laboratori per demostrar els perills del corrent altern).





Finalment Edison va enviar als seus tècnics, que van col·locar a Topsy sobre una plataforma metàl·lica i van disposar entorn d'ella tot tipus d'elèctrodes, en el cap i en els peus. Més d'1.500 persones es van congregar a Coney Island per presenciar l'execució. La pobra Topsy va caure desplomada en qüestió de segons. Edison va enregistrar les imatges en una càmera de la seva pròpia invenció i es va dedicar després a exhibir-les per tot el país amb gran èxit: "Electrocuting an elephant", tota una demostració dels inconvenients del corrent altern.
Amb el temps, tant Edison com la Westinghouse van prosperar i va acabar per haver-hi un lloc per a l'AC (Corrent altern) i per a la DC (Corrent continu).

Després de la mort de Topsy, el Lluna Park va ser destruït per un terrible incendi. Avui dia la pel·lícula d'Edison és l'única cosa que queda. Encara es pot veure, si un pregunta els encarregats, en el Museu de Coney Island.
font: taringa

Una vidriera d'una catedral dedicada a Einstein

Una curiositat potser per a molts sense cap transcendència, de ben segur, però no deixa de ser curiós que una catedral tingui entre les seves vidrieres una dedicada al premi Nobel Albert Einstein. Pot veure's a Nova York i no deixa de ser interessant donar-hi una ullada. La vidriera situada en una de les naus laterals de la Grace Cathedral de Sant Francisco, i per a sorpresa de molts visitants, es troba l'única vidriera del món dedicada a Albert Einstein. La vidriera, de cinc metres d'alt, va ser instal·lada en aquesta catedral episcopaliana en 1964 amb la intenció de representar a la Ciència dins del claustre de dotze finestres dedicades a l'esforç humà.
En ella pot veure's el científic alemany envoltat d'electrons i òrbites atòmiques així com la concebuda fórmula d'I=mc2, però també s'inclouen altres elements simbòlics que poden passar desapercebuts per a l'espectador menys atent. Així, per exemple, la trajectòria d'un coet sobre el cap del científic pretén expressar l'impacte de les seves teories en l'astronomia, mentre que les espirals en color vermell de la part central representen les conegudes com a transformacions de Lorentz, basades en la geometria de l'espai-temps de les seves teories. Finalment, i als seus peus, un àtom ideal d'Heli pretén simbolitzar les seves aportacions a la física nuclear i les seves "serioses preocupacions" sobre l'ús d'aquesta energia.

L'astrònom

Una altra vidriera no menys curiosa és la dedicada l'astrònom Clyde Tombaugh - descobridor de Plutó - a l'Església Universalista Unitària de Las Cruces, Nou Mèxic.

La immensa vidriera representa al científic mentre poleix una de les lents del seu telescopi, així com a un grup de nois que veuen partir un coet cap a l'espai. Amb el pas dels anys, resulta irònic pensar que Plutó va perdre la seva categoria de planeta, però almenys Tombaugh va conservar la seva vidriera.

font: fogonazos

Els perquès de la consulta sobre la independència de la Nació Catalana

He trobat per Internet aquest dossier del que significa la consulta popular de demà diumenge dia 13. Són preguntes i respostes que molts de ben segur els hi serviràn per exercir el seu vot o si més no, els hi treuran dubtes

PERQUÈ ESTEM ORGANITZANT LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA NACIÓ CATALANA A CENTENARS DE MUNICIPIS?

1) Per poder demostrar al món que la nació catalana està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació i a la independència.

La Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana que s’organitzarà a molts municipis de la nostra nació té per objectiu demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès.

2) Per promoure després la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.

Quan es consideri assolit aquest primer objectiu, el Consell Plenari de la Coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia Coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. Tot el procés pretén, així mateix, l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.

3) Per enfortir les xarxes ciutadanes que hauran de recolzar el referèndum vinculant sobre la independència.

La Consulta sobre la Independència es fonamenta en l’autoorganització de la societat civil i en l’autoreconeixement del poble català com a nació i com a subjecte polític. Per això, les xarxes socials i ciutadanes que ara es constitueixen, o que es puguin constituir en el futur, seran la base social sobre la qual s’ha d’apuntalar i defensar democràticament el procés d’independència de la nació catalana que ara comença.

4) Per afavorir la participació popular i la democràcia directa.

Volem aconseguir la màxima participació popular en totes les consultes que es portin a terme.

Aquests objectius van ser aprovats en el Consell Plenari de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència que es va celebrar el passat 24 d’octubre de 2009 a la localitat d’Arenys de Munt.

PERQUÈ ÉS IMPORTANT QUE ELS CATALANS I LES CATALANES PARTICIPEM EN LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE MUNICIPI?

1) Perquè el dret democràtic de decidir (que inclou el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència política) és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, signat també per l’Estat espanyol, en el seu article primer tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

2) Perquè els catalans i les catalanes conformem un poble amb els mateixos drets que tots els altres pobles del món i tenim, per tant, el dret de decidir també sobre la independència de la nostra nació. Els catalans i les catalanes no podem, ni volem, renunciar a cap dret que ens és propi.

3) Perquè la Consulta sobre la Independència permet votar lliurement Sí, No o en Blanc, i això permetrà conèixer l’opinió real de la ciutadania sobre aquesta qüestió tan rellevant, sense distorsions ni manipulacions interessades.

4) Perquè la consulta és perfectament legal, i complirà amb un protocol que assegurarà la fiabilitat i seguretat que requereix qualsevol procés democràtic per poder ser homologat per observadors internacionals.

5) Perquè hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu que validaran i valoraran la Consulta. Els catalans i les catalanes hem de demostrar el nostre civisme al món que ens estarà observant.

6) Perquè la Consulta sobre la Independència representa un aprofundiment de la democràcia directa. L’èxit de la Consulta obrirà les portes a més i millors mecanismes de democràcia participativa.

7) Perquè la Consulta s’organitza des de la societat civil i és un exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que cal respectar i afavorir.

8) Perquè podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.

UN BON NIVELL DE PARTICIPACIÓ IMPULSARÀ LA CONVOVATÒRIA D'UN REFERÈNDUM NACIONAL D'INDEPENDÈNCIA AMB CARÀCTER VINCULANT RECONEGUT PER LA COMUNITAT INTERNACIONAL

Les malalties minoritàries i la recerca mèdica objecte de la Marató d'enguany

MALALTIES MINORITÀRIES

La Marató de TV3 fomenta la recerca biomèdica

Malalties minoritàries

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta.
Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Per què a mi?

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Què l'ha provocat?

Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques. Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia. En funció de quin sigui el gen mutat, apareixerà una patologia o una altra. Més del 3% dels nounats poden patir alguna malaltia congènita. També hi ha malalties minoritàries que no es deuen a una alteració genètica, sinó que són causades per una infecció, una al·lèrgia o per una combinació de factors genètics i mediambientals. El que sembla clar és que sempre hi ha un component de predisposició genètica.

Per què és tan difícil diagnosticar-la?

L'existència de tantes malalties, amb pocs pacients per a cadascuna, les fan poc conegudes també per als professionals de la medicina. Sovint el pacient i les seves famílies han de passar per desenes de proves i visitar nombrosos especialistes fins a tenir un diagnòstic definitiu. De vegades triguen anys a aconseguir-ho. Actualment algunes d'aquestes patologies, especialment les relacionades amb errors metabòlics, poden detectar-se amb proves neonatals.

Els fons recaptats a La Marató 2009 permetran avançar en la recerca sobre malalties minoritàries

Com afecta?

En les més de 7.000 malalties minoritàries que existeixen hi ha gran diversitat de desordres i símptomes, que varien, no només segons la malaltia, sinó també dins d'una mateixa patologia. Generalment són multisistèmiques, és a dir, impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, habilitats mentals, i les qualitats sensorials i de comportament dels malalts. L'afecció pot ser visible des del naixement o la infantesa, però n'hi ha que no apareixen fins a l'edat adulta. Tot depèn de quin tipus de mutació hi hagi hagut i del gen en qüestió.

Tenen cura?

Són malalties greus o molt greus, cròniques i generalment degeneratives. Tot i que en la majoria dels casos no existeix un tractament efectiu, sí que es pot aconseguir una millora en la qualitat i esperança de vida d'aquests malalts. Actualment són molt pocs els pacients que poden accedir a algun dels fàrmacs que existeixen per a aquest tipus de patologia: el medicaments orfes, destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de les malalties minoritàries.

És contagiosa?

Les malalties minoritàries no es contagien. L'origen genètic de la majoria, però, fa que moltes vegades en una família hi hagi més d'un afectat per la mateixa malaltia. Per evitar que les generacions posteriors heretin una alteració genètica, és molt important seguir el que els metges anomenen consell genètic. És a dir, fer un estudi clínic familiar per detectar possibles errors genètics i poder prevenir-ne la transmissió.

Quin serà el meu dia a dia?

La qualitat de vida dels pacients de malalties minoritàries a vegades està compromesa per la falta o pèrdua d'autonomia. Sovint els malalts i les seves famílies se senten incompresos, sols i aïllats. A la desesperació inicial davant l'absència de diagnòstic, se suma després la falta de medicaments efectius i assequibles econòmicament i la falta de recursos per rebre l'assistència mèdica i social convenient. Els familiars s'han de convertir en cuidadors experts per ajudar uns malalts que, dia rere dia, estaran més incapacitats. Es calcula que en el 60% dels casos algú de la família haurà de deixar de treballar per poder atendre el malalt.

Què fa, la medicina?

En els últims anys s'han fet avenços en el diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament d'algunes d'aquestes malalties, però encara hi ha molt camí per recórrer.
Com que la majoria de malalties minoritàries són d'origen genètic, la identificació dels gens i les mutacions responsables és fonamental per poder-les diagnosticar, prevenir-les i trobar un tractament eficaç. La recerca biomèdica, doncs, és imprescindible. I com que moltes d'aquestes malalties afecten diferents sistemes orgànics, és necessari el treball conjunt entre equips multidisciplinaris. A més, tot estudi que es faci en aquest camp també serà útil per tractar i prevenir malalties més comunes. Com més coneixements es tinguin, més fàcil serà crear centres de referència per evitar la peregrinació dels malalts i els seus familiars a la recerca d'un diagnòstic.

Un any més TV3 està treballant per una bona causa, demà és el dia de la Marató solidària

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.
Però La Marató de TV3 va més enllà de l'obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.
El 1992, TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un telethon. Aquest tipus de programa, amb llarga tradició televisiva als Estat Units i en altres països europeus, es va plantejar com un repte per a la televisió autonòmica de Catalunya que, a hores d'ara, ja està plenament consolidat.
El programa de televisió, que se celebra anualment en el mes de desembre, té una durada aproximada de 15 hores en directe i està conduït per un o dos presentadors, que, com la resta de l'equip, fan una autèntica marató. Cada any el segueixen més de 3 milions de persones, recapta una mitjana de 7 milions d'euros i genera una mobilització ciutadana tan extraordinària que s'ha consolidat com la gran festa de la solidaritat a Catalunya. Per això, és el programa que més fons recapta a l'estat espanyol i es situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi.

El marcador de l'edició 2008 .

El programa combina la sensibilització, la divulgació científica i l'entreteniment. Durant l'emissió s'explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les seves famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l'ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l'ètica, La Marató de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d'entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l'esport que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres tasques de suport.
Per aconseguir els seus objectius, La Marató de TV3, que va néixer com un programa de televisió, ha anat evolucionant i creixent al llargs dels anys, i compta ara també amb dos puntals culturals com són el Disc de La Marató i el Llibre de La Marató. Els artistes, els escriptors, les discogràfiques, els editors... en definitiva, el món cultural, col·laboren per obtenir fons, sensibilitzar la població i divulgar l'abast de les malalties que tracta cada edició.
Els resultats de les diferents edicions de La Marató han demostrat la capacitat de convocatòria i cohesió de TV3, així com la capacitat de la societat catalana d'aplegar-se en un acte solidari. La reacció de la població és tan exitosa per la quantitat de diners recaptats com pel nombre de ciutadans i empreses que es mobilitzen per la causa. Els primers, col·laborant amb les seves donacions i treball, i organitzant actes en suport de La Marató, més de 1.000 arreu dels Països Catalans. El món empresarial aporta el seu treball, els seus productes i serveis o les seves donacions, i així fa possible que el total dels fons recaptats es destini a sensibilització i recerca.

Text: TV3.cat

Manca menys ja per la consulta del 13 de desembre

 Ahir vaig anar a Vic i vaig poder viure de primera mà tota la maquinària de la consulta popular del dia 13 de desembre; a Vic el vot anticipat era centralitzat a la capital d'Osona, on diferents taules oferien la possibilitat d'emetre el vot de manera anticipada de totes i cadascuna de les viles que conformen la comarca de la Plana de Vic. Tot i que el sistema emprat era molt carregós, els voluntaris treballaven recollint signatures i dades d'identificació dels ciutadans osonencs i oferint tríptics informatius. Sembla ser que moltes persones d'aquest indret estan molt impacients perquè arribi el diumenge.
Sense més preàmbuls aquí teniu un text extret d'un bloc de la xarxa : Un lloc al món.blogspot.com, crec que diu molt bé tot el que és aquesta consulta popular amb caràcter no vinculant, però les coses tenen que fer-se a poc a poc i no de forma precipitada. 

Falten pocs dies, perquè prop de 170 municipis de tot Catalunya visquin un nou episodi d’una de les mobilitzacions populars més importants que ha viscut aquest país en els últims anys. La consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc el proper 13 de desembre té especial incidència a la comarca d’Osona, i per això la campanya a les nostres poblacions serà tan intensa que pot marcar un autèntic precedent.

Dit amb poques paraules, és l’hora de motivar a la gent perquè vagi a votar. Per la rellevància de la pregunta que es planteja, i també com a principi de regeneració democràtica d’un sistema que està corcat fins al moll de l’os. M’agradaria parlar primer, com a resposta als grans qüestionaments sobre la consulta que es fan des de certs sectors, sobre l’oportunitat i el sentit de la iniciativa. Després, m’agradaria posar especial èmfasi en el que suposa una consulta d’aquestes característiques com a exponent de democràcia participativa a partir de la iniciativa popular.

Per parlar de l’oportunitat de la consulta, la resposta és ben senzilla: qualsevol és un bon moment, ja que l’actualitat sempre està marcada per un ventall de problemàtiques molt diverses, i no es pot esperar a una mena de pau social i política absoluta per plantejar-nos en quin estat volem viure, i fins a quin punt els catalans volem exercir la nostra sobirania. Ara és el cas Millet, l’operació Pretòria i tantes altres coses que es poden esdevenir durant els mesos que se celebrin consultes, però tot això no té perquè posposar una iniciativa que ja fa temps que s’ha endegat. No tindria cap sentit deixar-la de banda a mig fer per cap altra cosa que pugui ocórrer al nostre voltant, com tampoc es posposen altres engranatges de la democràcia representativa en la que vivim a tenor de les circumstàncies de cada moment.

Pel que fa al sentit de la pregunta, és prou clar i tampoc cal donar-hi massa voltes. Han passat ja trenta anys des de la transició, la societat ha evolucionat però els principis constitucionals que regeixen l’estat espanyol (i en conseqüència Catalunya) han quedat del tot estancats, immutables. Especialment dramàtica és aquesta paràlisi respecte al model d’estat, i les desil•lusionants expectatives generades d’avançar cap a un estat federal (que van ser fonamentals per bastir el pacte de la transició que va segellar el difús estat de les autonomies en què vivim) han quedat en un no res. Ja no disposen de cap credibilitat. Catalunya no pot seguir esperant un canvi en la voluntat política espanyola per avançar en aquest sentit; és quelcom que ja podem constatar com a impossible. Aquesta realitat incontestable fa més que justificat el sentit de la consulta. Els catalans volem decidir el nostre futur com a poble, perquè fa temps que ho tenim pendent i perquè ja no acceptem més pròrrogues.


Dins d’aquest estancament polític general, que es concreta d’una manera realment doctrinal en el cas del model d’estat en què vivim, és també profundament dramàtic constatar que la democràcia i els seus mecanismes no avancen ni un sol mil·límetre amb el pas dels anys. En una societat on la població té una formació mitja molt per sobre de la que fa unes dècades, sembla obvi per a molts que aquesta democràcia representativa (la que ens permet votar cada quatre anys i poca cosa més) està quedant greument desfasada. No respon a les inquietuds de la gent, li genera desconfiança, distanciament, i la molt sovint mal interpretada desafecció de la que tant es parla. La gent està farta de la política quan té percepció que la seva paraula no serveix de res. Hem de caminar cap a un model de democràcia participativa on la gent percebi que té poder de decisió real. I la consulta popular del 13 de desembre també avança en aquest sentit. Tot i no ser vinculant (cal no oblidar això i tocar de peus a terra) l’experiència serà un autèntic precedent per la seva innegable vocació democràtica i pel seu convençut origen en la iniciativa del poble de Catalunya. Per tot això, ara és més que mai l’hora d’anar a les urnes.
 font consultada: http://moiaguilar.blogspot.com/2009/11/13-d-vota.html