Els perquès de la consulta sobre la independència de la Nació Catalana

He trobat per Internet aquest dossier del que significa la consulta popular de demà diumenge dia 13. Són preguntes i respostes que molts de ben segur els hi serviràn per exercir el seu vot o si més no, els hi treuran dubtes

PERQUÈ ESTEM ORGANITZANT LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE LA NACIÓ CATALANA A CENTENARS DE MUNICIPIS?

1) Per poder demostrar al món que la nació catalana està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació i a la independència.

La Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana que s’organitzarà a molts municipis de la nostra nació té per objectiu demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès.

2) Per promoure després la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.

Quan es consideri assolit aquest primer objectiu, el Consell Plenari de la Coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia Coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. Tot el procés pretén, així mateix, l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.

3) Per enfortir les xarxes ciutadanes que hauran de recolzar el referèndum vinculant sobre la independència.

La Consulta sobre la Independència es fonamenta en l’autoorganització de la societat civil i en l’autoreconeixement del poble català com a nació i com a subjecte polític. Per això, les xarxes socials i ciutadanes que ara es constitueixen, o que es puguin constituir en el futur, seran la base social sobre la qual s’ha d’apuntalar i defensar democràticament el procés d’independència de la nació catalana que ara comença.

4) Per afavorir la participació popular i la democràcia directa.

Volem aconseguir la màxima participació popular en totes les consultes que es portin a terme.

Aquests objectius van ser aprovats en el Consell Plenari de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència que es va celebrar el passat 24 d’octubre de 2009 a la localitat d’Arenys de Munt.

PERQUÈ ÉS IMPORTANT QUE ELS CATALANS I LES CATALANES PARTICIPEM EN LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE MUNICIPI?

1) Perquè el dret democràtic de decidir (que inclou el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència política) és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, signat també per l’Estat espanyol, en el seu article primer tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

2) Perquè els catalans i les catalanes conformem un poble amb els mateixos drets que tots els altres pobles del món i tenim, per tant, el dret de decidir també sobre la independència de la nostra nació. Els catalans i les catalanes no podem, ni volem, renunciar a cap dret que ens és propi.

3) Perquè la Consulta sobre la Independència permet votar lliurement Sí, No o en Blanc, i això permetrà conèixer l’opinió real de la ciutadania sobre aquesta qüestió tan rellevant, sense distorsions ni manipulacions interessades.

4) Perquè la consulta és perfectament legal, i complirà amb un protocol que assegurarà la fiabilitat i seguretat que requereix qualsevol procés democràtic per poder ser homologat per observadors internacionals.

5) Perquè hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu que validaran i valoraran la Consulta. Els catalans i les catalanes hem de demostrar el nostre civisme al món que ens estarà observant.

6) Perquè la Consulta sobre la Independència representa un aprofundiment de la democràcia directa. L’èxit de la Consulta obrirà les portes a més i millors mecanismes de democràcia participativa.

7) Perquè la Consulta s’organitza des de la societat civil i és un exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que cal respectar i afavorir.

8) Perquè podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.

UN BON NIVELL DE PARTICIPACIÓ IMPULSARÀ LA CONVOVATÒRIA D'UN REFERÈNDUM NACIONAL D'INDEPENDÈNCIA AMB CARÀCTER VINCULANT RECONEGUT PER LA COMUNITAT INTERNACIONAL

Les malalties minoritàries i la recerca mèdica objecte de la Marató d'enguany

MALALTIES MINORITÀRIES

La Marató de TV3 fomenta la recerca biomèdica

Malalties minoritàries

Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Són patologies bastant desconegudes, fins i tot per als metges. No és estrany, doncs, que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats. A més d'un tractament, busquen una resposta.
Com que hi ha al voltant d'unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna. A Catalunya hi ha uns 400.000 afectats. Es tracta, doncs, d'una gran minoria.

Per què a mi?

Les malalties minoritàries poden afectar qualsevol persona, de qualsevol país del món. Tot i que tenen especial incidència entre els infants, amb símptomes que es manifesten en els primers dies de vida, també hi ha malalties que apareixen en l'edat adulta. Aquestes malalties provoquen un alt risc de mortalitat i de morbiditat, és a dir, una pèssima qualitat de vida.

Què l'ha provocat?

Al voltant del 80% d'aquestes malalties són fruit d'alteracions genètiques. Una mutació en un o més gens fa que es desenvolupi la malaltia. En funció de quin sigui el gen mutat, apareixerà una patologia o una altra. Més del 3% dels nounats poden patir alguna malaltia congènita. També hi ha malalties minoritàries que no es deuen a una alteració genètica, sinó que són causades per una infecció, una al·lèrgia o per una combinació de factors genètics i mediambientals. El que sembla clar és que sempre hi ha un component de predisposició genètica.

Per què és tan difícil diagnosticar-la?

L'existència de tantes malalties, amb pocs pacients per a cadascuna, les fan poc conegudes també per als professionals de la medicina. Sovint el pacient i les seves famílies han de passar per desenes de proves i visitar nombrosos especialistes fins a tenir un diagnòstic definitiu. De vegades triguen anys a aconseguir-ho. Actualment algunes d'aquestes patologies, especialment les relacionades amb errors metabòlics, poden detectar-se amb proves neonatals.

Els fons recaptats a La Marató 2009 permetran avançar en la recerca sobre malalties minoritàries

Com afecta?

En les més de 7.000 malalties minoritàries que existeixen hi ha gran diversitat de desordres i símptomes, que varien, no només segons la malaltia, sinó també dins d'una mateixa patologia. Generalment són multisistèmiques, és a dir, impliquen diversos òrgans i afecten les capacitats físiques, habilitats mentals, i les qualitats sensorials i de comportament dels malalts. L'afecció pot ser visible des del naixement o la infantesa, però n'hi ha que no apareixen fins a l'edat adulta. Tot depèn de quin tipus de mutació hi hagi hagut i del gen en qüestió.

Tenen cura?

Són malalties greus o molt greus, cròniques i generalment degeneratives. Tot i que en la majoria dels casos no existeix un tractament efectiu, sí que es pot aconseguir una millora en la qualitat i esperança de vida d'aquests malalts. Actualment són molt pocs els pacients que poden accedir a algun dels fàrmacs que existeixen per a aquest tipus de patologia: el medicaments orfes, destinats al diagnòstic, prevenció o tractament de les malalties minoritàries.

És contagiosa?

Les malalties minoritàries no es contagien. L'origen genètic de la majoria, però, fa que moltes vegades en una família hi hagi més d'un afectat per la mateixa malaltia. Per evitar que les generacions posteriors heretin una alteració genètica, és molt important seguir el que els metges anomenen consell genètic. És a dir, fer un estudi clínic familiar per detectar possibles errors genètics i poder prevenir-ne la transmissió.

Quin serà el meu dia a dia?

La qualitat de vida dels pacients de malalties minoritàries a vegades està compromesa per la falta o pèrdua d'autonomia. Sovint els malalts i les seves famílies se senten incompresos, sols i aïllats. A la desesperació inicial davant l'absència de diagnòstic, se suma després la falta de medicaments efectius i assequibles econòmicament i la falta de recursos per rebre l'assistència mèdica i social convenient. Els familiars s'han de convertir en cuidadors experts per ajudar uns malalts que, dia rere dia, estaran més incapacitats. Es calcula que en el 60% dels casos algú de la família haurà de deixar de treballar per poder atendre el malalt.

Què fa, la medicina?

En els últims anys s'han fet avenços en el diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament d'algunes d'aquestes malalties, però encara hi ha molt camí per recórrer.
Com que la majoria de malalties minoritàries són d'origen genètic, la identificació dels gens i les mutacions responsables és fonamental per poder-les diagnosticar, prevenir-les i trobar un tractament eficaç. La recerca biomèdica, doncs, és imprescindible. I com que moltes d'aquestes malalties afecten diferents sistemes orgànics, és necessari el treball conjunt entre equips multidisciplinaris. A més, tot estudi que es faci en aquest camp també serà útil per tractar i prevenir malalties més comunes. Com més coneixements es tinguin, més fàcil serà crear centres de referència per evitar la peregrinació dels malalts i els seus familiars a la recerca d'un diagnòstic.

Un any més TV3 està treballant per una bona causa, demà és el dia de la Marató solidària

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.
Però La Marató de TV3 va més enllà de l'obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.
El 1992, TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un telethon. Aquest tipus de programa, amb llarga tradició televisiva als Estat Units i en altres països europeus, es va plantejar com un repte per a la televisió autonòmica de Catalunya que, a hores d'ara, ja està plenament consolidat.
El programa de televisió, que se celebra anualment en el mes de desembre, té una durada aproximada de 15 hores en directe i està conduït per un o dos presentadors, que, com la resta de l'equip, fan una autèntica marató. Cada any el segueixen més de 3 milions de persones, recapta una mitjana de 7 milions d'euros i genera una mobilització ciutadana tan extraordinària que s'ha consolidat com la gran festa de la solidaritat a Catalunya. Per això, és el programa que més fons recapta a l'estat espanyol i es situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi.

El marcador de l'edició 2008 .

El programa combina la sensibilització, la divulgació científica i l'entreteniment. Durant l'emissió s'explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les seves famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l'ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l'ètica, La Marató de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d'entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l'esport que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres tasques de suport.
Per aconseguir els seus objectius, La Marató de TV3, que va néixer com un programa de televisió, ha anat evolucionant i creixent al llargs dels anys, i compta ara també amb dos puntals culturals com són el Disc de La Marató i el Llibre de La Marató. Els artistes, els escriptors, les discogràfiques, els editors... en definitiva, el món cultural, col·laboren per obtenir fons, sensibilitzar la població i divulgar l'abast de les malalties que tracta cada edició.
Els resultats de les diferents edicions de La Marató han demostrat la capacitat de convocatòria i cohesió de TV3, així com la capacitat de la societat catalana d'aplegar-se en un acte solidari. La reacció de la població és tan exitosa per la quantitat de diners recaptats com pel nombre de ciutadans i empreses que es mobilitzen per la causa. Els primers, col·laborant amb les seves donacions i treball, i organitzant actes en suport de La Marató, més de 1.000 arreu dels Països Catalans. El món empresarial aporta el seu treball, els seus productes i serveis o les seves donacions, i així fa possible que el total dels fons recaptats es destini a sensibilització i recerca.

Text: TV3.cat

Manca menys ja per la consulta del 13 de desembre

 Ahir vaig anar a Vic i vaig poder viure de primera mà tota la maquinària de la consulta popular del dia 13 de desembre; a Vic el vot anticipat era centralitzat a la capital d'Osona, on diferents taules oferien la possibilitat d'emetre el vot de manera anticipada de totes i cadascuna de les viles que conformen la comarca de la Plana de Vic. Tot i que el sistema emprat era molt carregós, els voluntaris treballaven recollint signatures i dades d'identificació dels ciutadans osonencs i oferint tríptics informatius. Sembla ser que moltes persones d'aquest indret estan molt impacients perquè arribi el diumenge.
Sense més preàmbuls aquí teniu un text extret d'un bloc de la xarxa : Un lloc al món.blogspot.com, crec que diu molt bé tot el que és aquesta consulta popular amb caràcter no vinculant, però les coses tenen que fer-se a poc a poc i no de forma precipitada. 

Falten pocs dies, perquè prop de 170 municipis de tot Catalunya visquin un nou episodi d’una de les mobilitzacions populars més importants que ha viscut aquest país en els últims anys. La consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc el proper 13 de desembre té especial incidència a la comarca d’Osona, i per això la campanya a les nostres poblacions serà tan intensa que pot marcar un autèntic precedent.

Dit amb poques paraules, és l’hora de motivar a la gent perquè vagi a votar. Per la rellevància de la pregunta que es planteja, i també com a principi de regeneració democràtica d’un sistema que està corcat fins al moll de l’os. M’agradaria parlar primer, com a resposta als grans qüestionaments sobre la consulta que es fan des de certs sectors, sobre l’oportunitat i el sentit de la iniciativa. Després, m’agradaria posar especial èmfasi en el que suposa una consulta d’aquestes característiques com a exponent de democràcia participativa a partir de la iniciativa popular.

Per parlar de l’oportunitat de la consulta, la resposta és ben senzilla: qualsevol és un bon moment, ja que l’actualitat sempre està marcada per un ventall de problemàtiques molt diverses, i no es pot esperar a una mena de pau social i política absoluta per plantejar-nos en quin estat volem viure, i fins a quin punt els catalans volem exercir la nostra sobirania. Ara és el cas Millet, l’operació Pretòria i tantes altres coses que es poden esdevenir durant els mesos que se celebrin consultes, però tot això no té perquè posposar una iniciativa que ja fa temps que s’ha endegat. No tindria cap sentit deixar-la de banda a mig fer per cap altra cosa que pugui ocórrer al nostre voltant, com tampoc es posposen altres engranatges de la democràcia representativa en la que vivim a tenor de les circumstàncies de cada moment.

Pel que fa al sentit de la pregunta, és prou clar i tampoc cal donar-hi massa voltes. Han passat ja trenta anys des de la transició, la societat ha evolucionat però els principis constitucionals que regeixen l’estat espanyol (i en conseqüència Catalunya) han quedat del tot estancats, immutables. Especialment dramàtica és aquesta paràlisi respecte al model d’estat, i les desil•lusionants expectatives generades d’avançar cap a un estat federal (que van ser fonamentals per bastir el pacte de la transició que va segellar el difús estat de les autonomies en què vivim) han quedat en un no res. Ja no disposen de cap credibilitat. Catalunya no pot seguir esperant un canvi en la voluntat política espanyola per avançar en aquest sentit; és quelcom que ja podem constatar com a impossible. Aquesta realitat incontestable fa més que justificat el sentit de la consulta. Els catalans volem decidir el nostre futur com a poble, perquè fa temps que ho tenim pendent i perquè ja no acceptem més pròrrogues.


Dins d’aquest estancament polític general, que es concreta d’una manera realment doctrinal en el cas del model d’estat en què vivim, és també profundament dramàtic constatar que la democràcia i els seus mecanismes no avancen ni un sol mil·límetre amb el pas dels anys. En una societat on la població té una formació mitja molt per sobre de la que fa unes dècades, sembla obvi per a molts que aquesta democràcia representativa (la que ens permet votar cada quatre anys i poca cosa més) està quedant greument desfasada. No respon a les inquietuds de la gent, li genera desconfiança, distanciament, i la molt sovint mal interpretada desafecció de la que tant es parla. La gent està farta de la política quan té percepció que la seva paraula no serveix de res. Hem de caminar cap a un model de democràcia participativa on la gent percebi que té poder de decisió real. I la consulta popular del 13 de desembre també avança en aquest sentit. Tot i no ser vinculant (cal no oblidar això i tocar de peus a terra) l’experiència serà un autèntic precedent per la seva innegable vocació democràtica i pel seu convençut origen en la iniciativa del poble de Catalunya. Per tot això, ara és més que mai l’hora d’anar a les urnes.
 font consultada: http://moiaguilar.blogspot.com/2009/11/13-d-vota.html

Un nom curiós: Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116

Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116 (pronunciat Albin, /'al,bin/) va ser el nom que van intentar posar a un nen suec nascut el 1991, els seus pares al maig de 1996.

Els pares (Elizabeth Hallin i Lasse Diding) havien planificat no registrar legalment el nom del seu fill, però una cort del districte de Halmstad, al sud de Suècia, els va multar amb 5.000 corones sueques (uns 525€) per no complir amb l'obligació de registrar el nom del nen abans del seu cinquè aniversari. Com resposta a la decisió judicial, els pares van enviar un nom de 43 caràcters incloent-hi 5 dígits, afirmant que corresponia a una vivència ocorreguda durant l'embaràs: "un desenvolupament expressionista que vam visionar com una creació artística". Els pares van suggerir que el nom devia ser entès en l'esperit de la patafísica. La cort va rebutjar el nom i va mantenir la multa.
Llavors, els pares van voler canviar el nom a A (també pronunciat Albin) en lloc de Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116. De nou, la cort no va aprovar les idees dels pares per a l'atribució del nom, ja que a Suècia està prohibit tenir un nom d'una sola lletra.
En el seu primer passaport, el nen tenia el nom de Icke namngivet gossebarn, que significa "nen petit sense nom".

Detinguda després de robar i empassar-se un collaret d'or

Cada vegada ens tenin que sorprendre amb tot el que passa en aquest món, no fa gaire els teletips han fet córrer aquesta notícia que ha succeït a  Rio de Janeiro.-  Una dona va ser detinguda al empassar-se un collaret d'or en un intent de robatori a una joieria del centre de Rio de Janeiro, va informar la policia que ara espera l'expulsió de la peça, va informar la premsa el dissabte.

Fins a la nit del divendres, la mestressa de casa de 52 anys estava internada sota custòdia policial després que una radiografia mostrés que la joia es troba allotjada en el seu estómac, informa el diari Folha de Sao Paulo.

La joia inclou una cadena i un penjoll d'or el valor del qual s'estima en 790 reals (uns 450 dòlars), va publicar el diari O Globo al costat de la imatge de l'examen mèdic.

La lladre va entrar dijous amb una amiga a la joieria, i va aprofitar la distracció del venedor per a engolir la peça, segons la policia que ara espera l'expulsió de la joia.
Font: AFP

Només va anar 640 quilòmetres amb un cartró per tenir el parabrises trencat

Un conductor de camió va ser detingut per la policia xinesa després de recórrer centenars de quilòmetres amb un full de cartró que cobria el seu parabrisa trencat. El senyor Li va treure el cap per la finestra del costat o mirava a través de petits orificis en el cartró, per veure el camí, segons va informar la cadena Xina News.

La policia de trànsit li va ordenar que s'aturés després que ho detectés a l'autopista. "Feia molt de fred, quan vam veure un camió amb un parabrisa de cartró i el conductor tenia el cap fora de la finestra del costat tot el temps", va dir un dels policies que va participar en la intervenció.

Segons els oficials, Li va sortir de la cabina amb la cara morada pel fred i va dir als oficials que el seu parabrisa s'havia danyat en un accident diversos dies abans, però no va tenir temps de reparar adequadament el defecte a causa del seu ajustat calendari de lliurament. El transportista va admetre que va conduir més de 640 quilòmetres amb el parabrisa de cartró.

La policia escortar al camió a una estació de servei propera i li va ordenar a Li reparar el seu vehicle correctament abans de tornar a la carretera.

Font: Yahoo! Notícies / Elcomercio.com.pe