L’any passat ja us vaig fer menció d’aquests premis Nobel alternatius, enguany també us els vull fer avinents; sembla mentira però enguany un des premiats, també ha estat guardonat amb el Premi Nobel (real), que es atorgat a la ciutat d’Estocolm.
Potser sí que cal meditar abans de dir l’última paraula, no us sembla?
Enguany quan es va donar a conèixer el Premi Nobel de Física 2010, pertanyent als físics Andre Geim i Konstantin Novoselov, pels seus experiments amb el nou material grafeno.
El que no se sap potser tant, és que Andre Geim es va convertir en el primer científic a guanyar un Premi Nobel i, a més, un Premi Ig Nobel per fer levitar una granota usant imants.
Enguany quan es va donar a conèixer el Premi Nobel de Física 2010, pertanyent als físics Andre Geim i Konstantin Novoselov, pels seus experiments amb el nou material grafeno.
El que no se sap potser tant, és que Andre Geim es va convertir en el primer científic a guanyar un Premi Nobel i, a més, un Premi Ig Nobel per fer levitar una granota usant imants.
Guanyadors al premi Ig Nobel 2010
Els premis Ig Nobel són la paròdia del Premi Nobel que es lliura cada any a deu reputats científics que «primer fan riure a la gent i després la fan pensar». Està organitzada per la revista Annals of Improbable Research (AIR). Se celebra en el Sanders Theatre, de la Universitat d'Harvard.
L'objectiu, segons els seus propis organitzadors és «celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia» La cerimònia se celebra a inicis d'octubre i aquest any no va ser l'excepció.
Els guanyadors dels premis Ig Nobel de 2010 són:
Enginyeria: per a Karina Acevedo-Whitehouse i Agnes Rocha-Gosselin de la Societat de Zoologia de Gran Bretanya i Diane Gendron de l'Institut Politècnic Nacional de Mèxic per trobar una nova forma d'estudiar malalties respiratòries en les balenes, volant un helicòpter a control remot sobre l'animal quan surt a la superfície i atrapar els mocs en safates situades en la part inferior de la nau.
Biologia: per Min Tan de l'Institut Entomològic de Guangdong i Gareth Jones de la Universitat de Bristol per descobrir i documentar científicament que les ratapinyades de la fruita tenen sexe oral, demostrant que els humans no són els únics que ho fan.
Pau: per a Richard Stephens, John Atkins, i Andrew Kingston de la Universitat de Keele per confirmar que insultar alleuja el dolor produït per un cop.
Química: per a Eric Adams, Scott Socolofsky, Stephen Masutani i BP per desacreditar l'antiga creença que l'aigua i l'oli (referint-se al petroli) no es barregen.
Medicina: a Simon Rietveld de la Universitat d'Amsterdam i Ilja van Beest de la Universitat de Tilburg per descobrir que els símptomes de l'asma es poden tractar amb un recorregut en muntanya russa.
Física: per Lianne Parkin, Sheila Williams, i Patricia Priest de la Universitat d'Otago per demostrar que la gent rellisca i cau menys en el gel si usen els mitjons per fora de les sabates.
Economia: als executius i directors de Goldman Sachs, AIG, Lehman Brothers, Bear Stearns, Merrill Lynch, i Magnetar per crear i promoure noves formes per invertir diners, formes en què es maximitza els beneficis financers i es minimitza el risc econòmic per a l'economia mundial o una porció d'aquesta.
Administració: per Alessandro Pluchino, Andrea Rapisarda i Cessés Garofalo de la Universitat de Catania per demostrar matemàticament que les organitzacions serien més eficients si promouen persones de manera aleatòria.
Salut Pública: per a Manuel Barbeito, Charles Mathews, i Larry Taylor de l'Oficina de Salut i Seguretat Industrial per determinar per mitjà d'experiments que els microbis es pugen als científics amb barba.
Planificació de transports: per Toshiyuki Nakagaki, Atsushi Tero, Seiji Takagi, Tetsu Saigusa, Kentaro Ito, Kenji Yumiki, Ryo Kobayashi, Donen Bebber i Mark Fricker per determinar la ruta òptima de les vies fèrries usant un fong ( bolet) mucós.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada