El color verd és usat com a emblema de l'ecologia. De fet són molts els productes i articleos que presumeixen ser ecològics utilitzen el color verd per ressaltar la seva amabilitat amb el medi ambient. No obstant això un informe que fa el químic alemany Michael Braungart a The New York Times explica que tenyir el plàstic de verd o imprimir tinta verda sobre paper és inevitablement contaminant.
El coautor del llibre sobre disseny sostenible Cradle to Cradle, Braungart, explica que el verd és un color tan difícil d'obtenir que moltes vegades s'usen substàncies tòxiques per estabilitzar-ho. Així, plàstics i papers verds no poden ser reciclats de forma segura, doncs poden contaminar tot allò amb el que estiguin en contacte.
Segons llegim en el bloc ecologiablog Alice Rawsthorn cita alguns exemples. El Pigment Verd 7, el tipus de verd més usat, és un pigment orgànic però conté clor. El Pigment Verd 36 inclou àtoms de bromur i clor, mentre que el Pigment Verd 50 té cobalt, titani, níquel i òxid de zinc.
Explica l'article que moltes pintura i papers pintats verds molt populars als segles 18 i 19 contenien arsènic. Aparentment, una d'aquestes pintures, el verd de Scheele, inventat a Suècia en la dècada de 1770, és considerat per alguns historiadors la causa de la mort de Napoleó Bonaparte en 1821, doncs un paper amb aquest color cobria la seva humida cel·la a la illa Santa Helena.
Lluny de ser amable amb el medi ambient, ho arruïna més… mira qui ho diria? Són d'aquelles notícies veritablement curioses.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada