Segons el costumari Català d'en Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va anomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
Com tots sabem, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.
La Representació de la Llegenda de St. Jordi, és un macro-espectacle que es celebra cada any en la part més alta de la vila de Montblanc, en un marc incomparable, que és el conjunt arquitectònic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels més ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirotècnia, i moltes coses més, hi participen més de 500 persones, totalment vestides segons els cànons de l'època medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els més importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. L'acció de la llegenda se situa a l'època Medieval. El Rei, la Reina i la seva filla, la princesa, viuen a la vila en el seu palau, la casa Reial. A més, tres cases nobiliaries de la població, (la casa Alenyà, la casa Vilafranca i la casa Gener) seran testimonis de la lluita del drac ferotge amb el cavaller St. Jordi, per tal de salvar a la Princesa, que s'havia ofert a la bèstia en sacrifici a partir d'un sorteig que incloïa a totes les persones que habitaven a la vila.
Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva importància social.
En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per què no tornem a instaurar-ho?
Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Sembla que Sant Valentí fa la “vista grossa” i li cedeix aquest protagonisme al seu “col.lega”. Tot i que alguns catalans ho celebren tant el 23 d’abril com el 14 de febrer. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.
D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.
Sant Jordi és també el patró dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos (tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), també el poden invocar perquè els faci granar l’ordi. D’aquí aquella pregaria: “Gloriós Sant Jordi, jo tinc un camp d’ordi fresc i gemat; feu-nos la gràcia que arribi ben granat”. L'onomàstica és el 23 d'abril.
El camp, l’agricultura, són les bases de refranys catalans com aquests:“Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”, “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat”, d’entre molts altres.
La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.
Alguns poemes al·lusius d'aquesta diada:
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermeil i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat grades i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
EL CAVALLER
Lo cavalier Jordi guerrer cuida avançar per defensar del rei la filla on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres e fort batut; dins en Barut fou escorxat per mig serrat.
Jaume Roig (1401-1478)
