Quadres fets amb marihuana

Quadres fets amb marihuana

Buscant per la xarxa he trobat aquesta mostra de quadres feta per un mestre dels  tatuatges a la pell, el senyor Cliff  Maynard. Maynard , nascut a la ciutat de Pittsburg i amb 37 anys d’edat ha volgut fer, diguem ,una innovació dins el món del pinzell i ha creat una sèrie de treballs en forma de mosaic, utilitzant “ingredients” no massa habituals, per entendren’s Cliff Maynard ha fet servir marihuana per les seves obres. La imaginació de Maynard sembla que no té límits i en les seves creacions, sota demanda cada cop té més peticions

Aquí teniu una breu mostra d’aquests mai millor dits “al·lucinants 
mosaics”.

Durant una setmana Mart serà un dels objectes més brillants del cel

La NASA ha comunicat que durant una setmana el planeta Mart serà un dels objectes més brillants del cel. igual que la Lluna o el Sol, el planeta vermell surt per l'Est. És fàcil de distingir perquè apareix sobre l'horitzó en les primeres hores de la nit i posseeix el mateix color ataronjat que una carabassa.

Al llarg d'una setmana, la distància entre Mart i la Terra serà de tan sols 99 milions de quilòmetres i es veurà més gran que en cap altra ocasió entre 2008 i 2014. Durant alguns dies, Mart serà un blanc excel·lent per a qualsevol telescopi d'afeccionat", informa l'astrònom Joel Warren, de Groc, Texas. Warren és l'autor d'algunes de les fotos que il·lustren aquest article, i diu que el casquet polar de l'hemisferi nord del planeta es veu molt brillant en el meu telescopi reflector d'11 polzades?. A causa que en aquest moment l'hemisferi Nord de Mart es troba en els primers dies de l'estiu, el casquet polar i els seus núvols de color blau-gel resulten especialment brillants. Amb l'entrenament adequat, és possible distingir com aquests tènues núvols canvien i es llisquen cada nit.

Mart, fotografiat per l'astrònom Joel Warren, de Amarillo, Texas.

Però no fa falta disposar d'un telescopi per assistir a l'espectacle. Mart és un objecte que posseeix una gran bellesa fins i tot quan l'hi observa a simple vista. La seva magnitud visual de -1,3 ho fa gairebé tan brillant com a Sirià (magnitud -1,44), l'estel més brillant en el firmament. Durant els propers dies Sirià -de color blau- yMarte es trobaran a la mateixa regió del cel, permetent comparar ambdós objectes amb l'ull nu. A més de les diferències en els seus colors, la NASA adverteix que mentre que Sirius sembla titil·lar igual que tots els estels,Mart manté una lluentor suau i no parpelleja. Això es deu al fet que els estels són més propenses a les pertorbacions introduïdes per les petites irregularitats de l'atmosfera de la Terra, mentre que els planetes -situats més a prop i amb forma de disc- són pràcticament immunes a aquest problema. Els que no posseeixin un telescopi tindran la millor vista el dia divendres 29 de gener, quan la Lluna plena i Mart coincideixin a la mateixa regió del cel en una conjunció tan brillant com la llum d'un llum. Aquesta nit Mart estarà en ?oposició? -es trobarà en una posició directament oposada a la del Sol- pel que sortirà al costat de la Lluna en fosquejar i recorrerà la distància fins al zenit al costat d'aquesta, arribant a aquest punt prop de la mitjanit.

La millor vista serà el divendres 29 de gener.

Malgrat la gran quantitat de spam que inunda les caselles de correu electrònic afirmant que Mart es veurà tan gran com la Lluna -un disbarat que sens dubte és impossible- les seves grandàries relatives seran molt diferents. El nostre planeta i Mart tenen trobades d'aquest tipus cada 26 mesos, encara que alguns són més propers que uns altres. El 2003, per exemple, la distància entre Mart i la Terra va ser amb prou feines 56 milions de quilòmetres, la distància mínima en un període de 60.000 anys. A pesar que la distància aquest any és gairebé el doble de gran, ens proporciona una excel·lent excusa per mirar el cel. Aprofitem-la!
FONT:NASA

Si no tens multes a Puigcerdà, pots tenir una compensació económica

L'Ajuntament de Puigcerdà repartirà els diners de les multes entre els conductors que no n'hagin tingut cap

Puigcerdà.-  L'Ajuntament de Puigcerdà repartirà els diners de les multes entre els conductors del municipi que durant l'any 2009 no van rebre cap multa per part de la policia local, com una mena de premi al seu bon comportament. L'Ajuntament pretén d'aquesta manera premiar els conductors cívics i, sobretot, vol demostrar que no té un afany recaptador. «La nostra idea és trencar aquesta visió que es té de les administracions, que volen sancionar per recaptar. A Puigcerdà, volem que es compleixi la llei i volem, per tant, premiar les persones, en aquest cas els conductors, que fan les coses ben fetes», va manifestar l'alcalde, Joan Planella.

L'alcalde no va voler concretar la quantitat que es repartirà, perquè, segons va explicar, encara han de fer la liquidació de les multes cobrades durant tot l'any passat. Planella va explicar que la quantitat que es repartirà no és el total recaptat, sinó la diferència respecte al que es va recaptar l'any anterior, el 2008. Un cop es determini, doncs, el nombre total de diners a repartir es mirarà el cens de vehicles i es dividirà pels que durant el 2009 no van tenir cap sanció, ni les previstes a l'ordenança de circulació, ni les corresponents a la utilització de les zones blaves. Tot plegat comportarà, a més, una modificació de l'ordenança que pertoqui.

A Puigcerdà hi ha un parc de 6.600 vehicles, 200 places d'aparcament en zones blaves i tres aparcaments. Joan Planella va remarcar que és la primera vegada que l'Ajuntament decideix aplicar una mesura d'aquestes característiques i hi va afegir que també contribuirà a alleugerir la butxaca dels contribuents en un moment difícil.
Seria bo que altres Ajuntaments en prenguessin exemple, no us sembla?

Font: El Punt

Amputacions en el Neolític

Descobreixen noves evidències d'amputacions quirúrgiques en el Neolític

* Troben en una excavació propera a París les restes d'un home al que van amputar el braç fa més de 6.900 anys.
* Va ser anestesiat, li van tallar l'avantbraç amb una escarpra de sílex i ho van guarir amb sàlvia. Va sobreviure a l'operació.

Mesurava prop de dos metres, es dedicava a la caça, probablement va sofrir un accident o li va atacar un animal, per la qual cosa va quedar malferit i van haver de tallar-li el braç per sota del colze. Ho van anestesiar amb alguna planta i li van desinfectar i van guarir la ferida amb sàlvia. Va sobreviure a l'operació. L'amputació havia estat neta, probablement realitzada amb una mena d'escarpra de sílex, i es va desenvolupar en condicions asèptiques. Les cures posteriors van permetre que en diverses setmanes pogués reincorporar-se a la seva tribu, que ho va acceptar, malgrat la seva discapacitat.

Va viure fa més de 6.900 anys i les seves restes han estat descoberts en l'excavació de Butiers-Boulancourt, a 65 quilòmetres al sud de París, segons informa l'Inrap (Institut nacional de recherches arqueologiques préventives).

La importància d'aquesta troballa radica que és una prova consistent que a Europa meridional, durant el Neolític, existien coneixements mèdics suficients per realitzar una operació d'aquest tipus (la neteja i cura del tall evidencia una operació, i no un esquinçament accidental). Aquesta prova, unida a altres dues troballes de cadàvers neolítics amputats a Alemanya i la República Txeca, reforça la teoria d'una o diverses escoles de cirurgians de l'Edat de Pedra.

Les restes d'aquest il·lustre manc van ser trobats dins d'una tomba juntament amb les restes d'una ovella petita i un destral de sílex, la qual cosa suggereix que tenia un estatus alt. Encara que va viure cert temps més després de l'operació (com han demostrat les proves realitzades amb escàner), va sofrir artrosis en la columna i va perdre totes les seves dents abans de morir a una edat anciana.

L'amputació de les extremitats és molt rar en l'època prehistòrica, i dos casos es coneix actualment en el neolític de l'Europa occidental: Sondershausen d'Alemanya oriental i Vedrovice, Moràvia (República Txeca). Buthiers-Boulancourt és ara l'evidència més antiga de l'amputació a França. Aquest descobriment s'ha beneficiat de les tècniques d'excavació recent i d'imatges mèdiques.
font: http://www.inrap.fr

Una altra acció de la SGAE, ara pretenen cobrar per l'ús de la televisió... en els casals d'avis

Ripoll

Alcaldes del Ripollès denuncien que la SGAE vol cobrar als casals d'avis per veure la televisió

Altre cop en peu de guerra contra la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya. Una vintena d'alcaldes de la comarca del Ripollès han denunciat que agents de la SGAE han volgut cobrar als casals d'avis per l'ús de la televisió i que han reclamat drets d'autor per la música que s'ha posat en actes populars, com ara festes majors. La polèmica al voltant de la SGAE va ressorgir aquesta setmana quan es va saber que la societat volia cobrar a les perruqueries per la música que hi posaven.

Dinou alcaldes del Ripollès han denunciat que agents de la SGAE els han volgut reclamar drets d'autor per la música que s'ha posat en actes populars, com ara festes majors, actuacions d'esbarts dansaires o "playback". En concret, segons explica el diari "La Vanguardia", la SGAE hauria reclamat els drets d'autor pels espectacles de les festes majors dels últims sis anys; exigiria 300 euros per l'actuació d'un esbart dansaire que hauria actuat amb música pròpia o hauria reclamat part dels diners d'un "playback" a Ripoll.

Els alcaldes, que també diuen que s'ha volgut cobrar als casals d'avis per l'ús de la televisió, han denunciat les males maneres amb què se'ls ha comunicat. A banda de les formes i la "prepotència" amb què haurien actuat, asseguren que la SGAE hauria intentat obtenir dades personals dels presidents de les entitats locals per actuar contra ells.

La polèmica al voltant de la SGAE va ressorgir aquesta setmana quan es va saber que la societat volia cobrar a les perruqueries un cànon per la música que posaven en aquests establiments. Com a resposta, la Federació Catalana de Perruqueries i Bellesa (Fedcat) ha iniciat una campanya per demanar als clients que vagin a la perruqueria amb la seva pròpia música. Centenars d'establiments, sobretot de Barcelona, Sabadell i Lleida, ja s'han adherit a la campanya, encara que molts altres prefereixen no participar-hi per por de rebre visites dels representants de la SGAE.
Una petita mostra en aquest vídeo de tv3

font.tv3

Xina estudia prohibir la pel·lícula "AVATAR"

Xina estudia prohibir l'exhibició de "Avatar"




Analitza retirar al premiat film de la majoria dels cinemes per obrir-li camí a una pel·lícula més patriòtica, a la qual el govern considera més apropiada per al seu públic.

La decisió neix dels nervis que van sorgir al Govern perquè molts xinesos van crear una relació entre la difícil situació dels Na?vaig veure en la pel·lícula, que s'enfronten a ser expatriats de les seves terres, amb els ciutadans que sofreixen sovint pels desenvolupaments immobiliaris.

El periòdic Daily Appled'Hong Kong va assegurar que el grup Xinesa Film, controlat per l'estat, havia donat instruccions a tots els cinemes de parar l'exhibició de Avatar a partir del proper 23 de gener.

"Segons s'ha informat, les autoritats tenen dues raons per al control de " Avatar": primer, ha guanyat molts diners i ha copat una part del mercat de les pel·lícules nacionals; i segon, perquè podria incitar a la revolució i a la violència a l'audiència".

Un dels bloguers més famós a Xina va captar ràpidament l'efecte que la pel·lícula podria tenir en el públic xinès: "Per als espectadors d'altres països, aquestes expulsions tan violents és alguna cosa que estan fora de la seva imaginació. Creuen només podria ocórrer a un altre planeta o a la Xina".

Avatar es va estrenar el passat 4 de gener al país i va generar una gran expectativa amb grans cues als cinemes, en un dels hiverns més freds en anys. Les taquilles van aconseguir una recaptació record de més de sis milions d'euros en un sol dia i els cinemes IMAX tenen les reserves completes per a les properes setmanes.

Xina té 1.700 cinemes i 4.500 pantalles, de les quals només 550 poden exhibir pel·lícules en 3D.

font:http://www.telam.com.ar

Breu història de l'origen de les targetes de visita

Evolució cronològica de les targetes de visita.

La societat francesa del s.XVII.

L'origen.

Per aquell temps era més que habitual entre la gent de classe alta i la burgesia fer visites per complir amb els compromisos socials. Si quan s'anava de visita els senyors no estaven a la casa es deixava la targeta al servei, sobre una safata de plata, com a mostra que s'havia passat pel domicili i així donar per complerta la visita. Ara seria l'amo de la casa l'obligat a retornar la visita. Per aquest motiu es diuen targetes de visita.

Al principi aquestes targetes presentaven només el nom i l'adreça del seu titular, encara que solien afegir-se anotacions a mà. El 1855 Eugene Disdéri va tenir la idea d'adherir una foto en la targeta, inventant la targeta fotogràfica. 

Era una fotografia de 8 imatges fetes en una sola sessió, pegades sobre una targeta una mica més gran. La persona sempre apareixia posant i moltes vegades davant un decorat molt teatral. Només arribar la idea això es va posar de moda, substituint ràpidament a les quals només contenien el nom.

Amb la moda va arribar el moment de diferenciar-se i per això cadascun va començar a buscar idees per distingir-se: els adults posaven amb les eines del seu treball, els de classe alta amb els seus emblemes, els nens amb les seves joguines, etc. O també recorrien a fer-se la foto davant monuments famosos. La popularitat d'aquesta pràctica va fer que la família real anglesa vengués 70.000 targetes de la reina Victoria amb motiu de la mort del príncep Alberto i que la gent comencés a col·leccionar àlbums de la noblesa europea (primers targeters).

Anglaterra i Estats Units. La visió comercial.

Per aquesta època a Anglaterra van veure en aquestes targetes un nova possibilitat: usar-les com  targetes de comerç. Les usaven com a mitjà per fer-se publicitat i posar un mapa de situació per arribar al negoci. A Estats Units les anomenaven calling cards eren alguna cosa essencial perquè la classe mitjana es presentés en societat com a gest de cavallerositat, encara que també s'empraven per a relacions de negoci.

Adaptar-se als mals temps.

Las targetes de visita s'han arribat a emprar fins i tot com a substitutiu dels diners d'Estat en segle XX, en època de guerres i de crisis, quan els diners quedava devaluat. En aquesta imatge veiem un exemple d'Alemanya.

Des d'aquell s dies fins a avui, veiem que les targetes de visita se segueixen usant com a manera de presentació o per a relacions comercials, encara que per fortuna gràcies als avanços en els materials i en la impressió les nostres possibilitats creatives també han pogut ampliar-se i millorar.

Curiós Japó. Les tradicions nipones.

Tots sabem que per la seva cultura els japonesos són molt respectuosos i que tenen molta cura amb les qüestions protocol·làries de salutacions i rangs. Bé, doncs aquí la persona de més edat o de rang superior és la que ha de lliurar primer la targeta, sempre amb les dues mans i fent una reverència després. En agraïment, qui la rep ha de mirar-la i estudiar-la detingudament i deixar-la al seu costat, gens de guardar-la en una butxaca perquè és un mal gest. Posteriorment el més jove li farà lliurament de la seva al primer. En aquest país s'utilitzen per saber com s'escriu correctament el nom de la persona i per saber quin és el seu rang, d'altra banda són com les nostres. I per si tracten amb algun estranger tenen el detall de fer targetes traduïdes a l'anglès. Molt considerats ells.

Veritat que és sorprenent veure com segons la cultura a la que arriba sorgeixen diferents formes d'usar-la?