Com estalviar fins al 50% d’aigua a la nostra llar

Com estalviar fins al 50% d’aigua
a la nostra llar

A l’hora de dutxar-nos podem estalviar aigua:

Tancant l’aixeta mentre ens ensabonem.

Substituint el capçal de la dutxa per un de baix consum (airejador).

Amb un sistema monocomandament també es pot disminuir el consum superflu d’aigua mentre esperem que surti a una temperatura ideal. Si no disposem d’aquest sistema, podem recollir aquesta quantitat d’aigua supèrflua en un recipient i utilitzar-la per al vàter o per regar les plantes d’interior.



A l’hora de fer servir el vàter podem estalviar aigua:

Racionalitzant-ne al màxim l’ús.

Incorporant sistemes de control: interrupció voluntària de la descàrrega, sistemes de regulació del volum, contrapesos, sistemes de doble descàrrega…

Col·locant una ampolla plena dins el dipòsit (reduïm el volum d’aigua emmagatzemada i per tant el volum d’aigua de la descàrrega).



A l’hora de fer servir les aixetes podem estalviar aigua:

Racionalitzant l’ús de l’aigua. Tancar les aixetes sempre que l’ús d’aigua no sigui imprescindible (mentre ens ensabonem les mans, ens rentem les dents, ens eixuguem la cara o les mans…).

Instal·lant a les aixetes sistemes airejadors d’estalvi d’aigua.

Posant aixetes amb un sistema monocomandament.



A l’hora de fer servir la rentadora podem estalviar aigua:

Omplint bé la rentadora i seleccionant adequadament el programa en funció del tipus de bugada i el nivell de brutícia. Existeixen en el mercat rentadores “intel·ligents”, que regulen el consum d’aigua segons les característiques de la bugada. Estalviarem el 70% d’aigua.

Omplint bé la rentadora i seleccionant adequadament el programa en funció del tipus de bugada i el nivell de brutícia.



Altres consells per estalviar aigua:

Escombrem abans de fregar. Fregarem millor el terra i estalviarem aigua.

L’aigua de netejar la fruita i les verdures la podem utilitzar també per regar les plantes.

En el cas de disposar d’espais exteriors, escollir plantes tenint present el clima mediterrani que caracteritza Barcelona i cercar les que millor s’avinguin a aquest clima.

4 de maig dia de la mare

Avui és el dia de la mare.

Avui tindria que ser un dia especial,

avui tindríem que agrair tot el que ella ens ha donat

però més lluny de la realitat, avui per a molts

simplement és un demanar més i més

a aquell ésser que ens va portar al món

donant-nos tot a canvi de res

això és el que per a molts és la mare

per a nosaltres és con un tresor,

que per molt que vulguem

no voleml compartir amb ningú.

No cal que ens tracteu d'ambiciosos

ni d'egoistes, simplement

la nostra mare per a nosaltres ho és el tot

ella ens ha ensenyat a conviure amb les dificultats

a reconèixer els nostres errors

a ser unes persones com cal

més enllà de qualsevol ostentació.

La mare és tot i més

la mare no és una figura de decoració

la mare és un regal de Déu

que molts de nosaltres no sabem prou.

La mare és un símbol per tot arreu

la mare és... simplement una benedicció

que molts de nosaltres no agrairem

fins que malauradament no la tinguem.

Feliç dia, mare!

els fills de veritat

t'agraeixen de cor tot

el que més bé o malament

ens has ensenyat a fer.

Els teus consells

no tenen preu

el teu alè és un gran què

la teva bondat infinita

ens ha ajudat davant l'adversitat.

Mare, no tenim paraules

per expressar-te i dir-te

tot el que et volem...

simplement amb un gràcies

no ni ha prou, tu et mereixes

més que molt... tu et mereixes,

el millor i més encara

tu et mereixes, el cel

malgrat que aquí a la terra

de vegades et sigui un infern.

Gràcies mare per tot

per ser com ets

a canvi de res.

Moltes gràcies mare,

per això i molt més.

Des d'aquí, un petó

des d'aquí un reconeixement

per la teva tasca i pel teu interès.

Gràcies mare, per portar-nos

per aquest camí de roses i espines

per donar-nos escalfor

per guiar-nos

per ajudar-nos a ser feliços

per combatre els mals averanys

per estar junts anys i anys

per aguantar les nostres dèries

per fer-nos veure clar

per combregar amb la veritat

per combatre la maldat

per fer el bé i no el mal.

Gràcies mare, que siguis feliç

avui i sempre

i el dia que arribis al paradís

tinguis un petit racó per a nosaltres.

Els teus fills,

Uns consells per estalviar aigua

* Una aixeta oberta gasta molt més del que et penses? Cada minut que l'aixeta resta oberta es perden entre 10 i 20 litres d'aigua.

* Si deixes l'aixeta oberta mentre et rentes les dents, es malgasten fàcilment uns 20 litres d'aigua. Si omples un vas d'aigua per glopejar, i només obres l'aixeta per remullar i netejar el raspall, només gastaràs 1 litre.

* Si rentes els plats amb l'aixeta oberta es perden un promig de 100 litres d'aigua. Si omples la pica per rentar els plats i només obres l'aixeta per esvandir-los, només et faran falta 20 litres.

* Si vosaltres no us afaiteu encara, però si el vostre pare ho fa sense tancar l'aixeta llençarà de 40 a 75 litres. Si omple la pica, només li faran falta 5 litres.

* Rentar el cotxe amb una mànega consumeix fins a 500 litres d'aigua. El túnel de rentat només gasta de 20 a 35 litres. Si fas servir galleda i esponja, gastaràs menys de 50 litres.

* Regar les plantes al migdia fa que l'aigua s'evapori 8 vegades més depressa que si ho fem al vespre i de bon matí. Si no les reguem excessivament estalviarem a l'estiu uns 200 litres a la setmana. Regar 100 m2. de gespa suposa una despesa de 400 litres d'aigua.

* Els nous dipòsits de wàter poden controlar l'aigua vessada en tirar de la cadena, que es redueix a només 6 litres, però els que tenim a casa llencen cada vegada entre 8 i 15 litres. En els dipòsits antics podem posar-hi una ampolla de vidre plena d'aigua i tapada. Estirar la cadena unes 8 vegades al dia significa estalviar de 8 a 16 litres diaris, de 2.400 a 4.800 litres anuals.

* Una família de 4 persones, si es dutxa durant cinc minuts cada dia, fa servir més de 2.500 litres a la setmana, la mateixa quantitat d'aigua que beu una persona en tres anys. Amb un capçal de baix consum a la dutxa, la mateixa família estalviaria 50.000 litres anuals.

* La rentadora gasta aproximadament el 14 % de l'aigua de la casa: 170 litres cada vegada. Ompliu bé la rentadora abans de posar-la en marxa. Les rentadores fan servir entre 120 i 220 litres d'aigua a cada rentada.

* Vigilem que les aixetes i la cisterna del wàter no gotegin. Una aixeta que goteja pot llençar 50 litres al dia; una cisterna, 250 litres al dia.

* Tanquem una mica la clau de pas general de l'aigua. L'aigua sortirà amb menys pressió, gairebé no ho notarem i amb això estalviarem més aigua que de cap altra manera.

Un record Guinness d'aquest any a Catalunya

El 20 d'abril de 2008, 338 matrimonis es van reunir en el Restaurant Can Jonc, en Alella, Barcelona, Espanya per a trencar el Guinness World Record de la major cerimònia de renovació de vots matrimonials mai realitzada.

En un plujós dia de primavera, que no augurava les millors condicions per a convocar a una xifra record de matrimonis, 338 parelles van acudir vestides de nou com en el dia de les seves noces per a tornar a viure el que anava a ser una festa inoblidable.

Després d'un exhaustiu registre sota la pluja, tots els matrimonis es van congregar per a donar inici a la cerimònia de renovació dels seus vots, presidida per una jutgessa de pau, seguida per l'actuació d'un grup de gospel i l'anunci oficial per part de l'Adjudicador de Guinness World Records que el Record havia estat superat.

A partir d'aquest moment va començar la festa de celebració: regals, música, convidats sorpresa i, com no podia ser d'una altra manera, tot això generosament acompanyat per un menjar exquisit i els millors vins i caves elaborats en la mateixa localitat del Maresme, pel celler Marfil Alella.

Malgrat la pluja i el fred, com en les bones pel·lícules, al final va triomfar l'amor i el record d'haver participat en un Guinness World Record quedarà en la memòria de tots els participants en aquesta festa. Visca els nuvis!

Perfil històric del primer de maig, Festa del Treballador

Història del Primer de Maig

Ens hem acostumat a una jornada laboral de 8 hores, tant, que inconscientment ens oblidem que no sempre va anar així.

En aquestes mateixes dates fa aproximadament 120 anys un grup de persones i dirigents lluitaven valerosament per a fer-ho possible...

El dia del treball celebra els assoliments aconseguits pels treballadors de tot el món, com és la jornada de vuit hores, amb dos dies de descans a la setmana. Però abans, això no era així.

Cap a 1874, la idea de dur a terme accions per a aconseguir una jornada de treball de vuit hores va començar a estendre's des de distints llocs i sectors d'Estats Units. Els pioners a reaccionar van ser els obrers ferroviaris, qui van dur a terme una vaga que per setmanes va involucrar a 17 estats. Al poc temps es van anar sumant diverses altres organitzacions, creant-se en 1881 la Federació Americana del Treball (American Federation Labor, AFL), hereva de l'anterior Federació de Gremis i Sindicats.

Aquesta nova Federació va reiterar la petició de les vuit hores en els seus congressos de 1882 i de 1883, exigint-li fins i tot al President dels Estats Units que promulgara una llei nacional al respecto. També van sol·licitar el pronunciament dels partits Demòcrata i Republicà sense cap resultat. Davant el fracàs de les gestions, els treballadors van començar a buscar nous camins.

Així, la Federació Nordamericana del Treball va acordar en el seu quart congrés, de 1884, realitzar una vaga general el 1 de maig de 1886. En l'intermedi, s'havia de lluitar per aconseguir de part dels patrons i autoritats la nova jornada; de no assolir-se això en aquests anys, es faria efectiva la vaga.

Així l'AFL va ser acollit pels sindicats, el moviment va ser prenent cos a mesura que s'apropava la data indicada, i els esforços patronals per detenir la iniciativa obrera prosperaven. El dia assenyalat, la consigna ja estava en boca de la majoria dels treballadors: "Vuit hores de treball, vuit de repòs i vuit per a la recreació". Arriba el dia "D"

El 1 de maig de 1886, en els Estats Units es van declarar 5 mil moviments laborals. Al voltant de 190 mil treballadors van iniciar vaga i prop de 150 mil van obtenir la seva demanda amb amenaça d'atur.

A fins de maig, altres 50 mil obrers van assolir el reconeixement legal de la seva nova jornada de treball.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants en Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Després d'aquests successos, moltes de les conquestes aconseguides pels treballadors en les primeres setmanes de maig, es van perdre en els mesos següents, al adonar-se’n els empresaris de la debilitat del moviment.

En les fàbriques treballaven per igual homes, dones, nens i ancians, però a diferència del treball rural en on cadascú adaptava la seva productivitat a les seves forces i possibilitats, en la nova manera de producció, els processos de manufacturació en sèrie exigien un horari comú a tota la cadena. Així es va mantenir per anys un esquema d'explotació i un horari de treball extenuant de dotze hores; que impedien d'una banda la integració del treballador al seu nucli familiar, la recuperació física de l'obrer i el gaudeixi del temps lliure.

No obstant això, aquests assoliments no van resultar gratuïts. La repressió es va fer sentir directament en diversos llocs aquest mateix dia, produint-se nou morts en la localitat de Milwaukee i enfrontaments rondaires entre policies i manifestants a Filadelfia, Louisville, St. Louis, Baltimore i Xicago. A aquestes ciutats pertanyia la meitat del total d'obrers que van entrar en vaga en aquest país.

Paradoxalment, els fets de major violència no van ocórrer aquest dia 1 de maig sinó en els dies següents i no van tenir relació directa amb la convocatòria inicial, sinó que van ser part d'un conflicte laboral específic.

Així és que, per als treballadors d'Estats Units i de la resta del món, la lluita per les seves reivindicacions havia de continuar. Sant Josep Obrer. L’1 de maig de 1886 havia assenyalat l'inici de la consecució d'un dels drets laborals més bàsics: Les vuit hores de treball. El seu ple exercici per a tots els treballadors de l'orbe trigaria molts anys a assolir-se. Per això, els màrtirs de Xicago i el 1 de maig simbolitzen, des de 1886 en endavant, el sacrifici en la lluita dels treballadors pels seus drets.
L'origen de la festa litúrgica de Sant Josep Obrer es remunta al 1 de Maig de 1955. Aquest dia, Roma era un formiguer de gents vingudes de moltes parts de l'orbe, i en la Ciutat Eterna semblava córrer un aire nou, recent estrenat. Era una trobada multitudinària i joiosa de més de 200.000 obrers amb el Papa Pío XII. Aquest mateix dia, 1 de Maig de 1955, en l'incomparable marc de la plaça de San Pere repleta de treballadors, el Papa proclamava la Festa del Treball, i en el calendari de l'Església universal naixia la festa de Sant José Obrer, patró dels treballadors.

Ho deixem tot per demà?, pautes a seguir per solucionar aquesta actitut gens positiva

Deixo tot per a demà.
Des de fora se'ls veu com dropos, mancats de voluntat o privats de caràcter. Però sofreixen tot l’innombrable perquè viuen donant voltes a les idees i a les obligacions, sense arribar mai a concretar-les. Amb el seu “deixa per a demà el que puguis fer avui”, semblen distorsionar el vell dit.
ADRIANA GIANNINI
Fregar la cuina, comprar-se un vestit, aprendre a tocar la guitarra, estudiar un idioma, casar-se, tenir un fill... No importa quina sigui la tasca que es proposen fer; sistemàticament la deixen com si una estranya força “paralitzant” els envaís cada vegada que pensen en ella. Són persones a les quals tot el que impliqui una pren de decisió i la consegüent acció els genera un sens fi de conflictes. Tan esgotats acaben pensant quin camí han de prendre o quant els costarà fer el que han de dur a terme, encara que es tracti d'un mer tràmit, que acaben per deixar-ho tot per a demà.
Refusar les responsabilitats
Qui ajorna sistemàticament, el que fa és evitar l'avui, per causes diverses: temor al desconegut, indecisió excessiva gairebé patològica; expectatives exagerades, por al fracàs o, encara que soni estrany, a l'èxit. Els qui ajornen solen justificar-se constantment: “Deixaré de beure o començaré la dieta quan jo vulgui”, moment que no sol arribar gairebé mai. Hi ha molt d'autoengany i de sabotatge en les seves actituds.
El negativisme i la pobra autoestima que els embolica fa que no emprenguin gens per temor al ridícul o a no estar a l'altura de les circumstàncies. A més, mancats d'energia, un simple tràmit els suposa un esforç sobrehumà. “Quan es presenta aquest patró de conducta, l'individu se sent paralitzat. No només evadeix la solució de problemes personals, com acabar amb una relació sentimental destructiva o impedir l'abús per part d'un altre, sinó que posterga activitats recreatives i retarda la decisió de millorar les oportunitats en la seva professió, al no poder afrontar altres riscos”, explica Alfredo Ruiz, psicòleg clínic i terapeuta.
Greus costos emocionals
Aquesta actitud comporta certs riscos, com apunta la mèdic psicoterapeuta Graciela Moreschi: “Encara que sembli que viuen més còmodament que els altres, tota postergació té els seus greus costos emocionals”. Qui evita, no assumeix responsabilitats, no madura. Sol sofrir d'una angoixant culpa per ser el causant dels seus propis mals. Alguna cosa en el que coincideix Alfredo Ruiz: “La majoria de la gent dilata quotidianament determinat assumpte perquè implica una molèstia. Si dintre d'un període raonable de temps es posen mans a l'obra, no té gran importància. Però si aquest comportament es torna difícil de canviar per la seva rigidesa, acaba en un seriós trastorn psicològic, de vegades associat a la depressió”. En el seu llibre Faci-ho ja!, Rita Emmett parla dels avantatges que comporta el vèncer la mania de posposar tot: s'adquireix una incomparable sensació de control sobre la pròpia vida. I això, a la llarga, condueix a un reforç de l'autoconfiança. Per a assolir-ho, n'hi ha prou amb modificar algunes pautes de conducta, però sense pretendre que el canvi sigui radical: és impossible abastar en cinc minuts tot el que no s'ha fet en anys. L'ideal és començar establint una llista de coses pendents i no pensar si tenim ganes de fer-ho o no. El negar la realitat no farà que les coses es facin. Pregunta't: què és el pitjor que em podria passar si faig el que duc mesos postergant?” Veuràs que res dolent succeeix, al contrari.

El "teatre dels somnis" es va convertir en un malson, malgrat que el Barça va fer mèrits més que suficients per estar a Moscou

EL BARÇA VA SER INCAPAÇ DE BATRE A VAN DER SAR I NO ESTARÀ A MOSCOU

No era un somni, és un malson

L'aventura europea del Barça va acabar. Un gol de Scholes va convertir el 'teatre dels somnis' en un escenari de malson per a un equip sense capacitat per a reaccionar, sense gol i sense caràcter de campió. Per no tenir no va tenir ni la sort que venia tenint en la Champions League aquest any.

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després del xiulet final

La decepció es va ensenyorir dels blaugrana després de la xiuletada final

Abraham Clotet (diari Sport)

Va acabar un cicle? Qui sap. El que és segur és que va acabar l'últim somni del Barça aquesta temporada. El Manchester va ser més equip, va ser més fort i, el que és més important en això del futbol, va marcar un gol més que el Barça. Els de Ferguson estaran a Moscou en una final que serà anglesa pels quatre costats. I els de Rijkaard ho hauran de veure per la tele.

Old Trafford va ser l'escenari de l'última decepció. Una decepció que va començar amb un bri d'esperança cridat Messi. L'argentí va presentar les seves credencials en el primer minut. Galopada per la dreta del de Rosari que la defensa anglesa solament pot parar amb una falta sobre la mateixa línia de l'àrea.

I és que el Manchester va començar com espantat, pressionant tímidament, però més preocupat de defensar que d'atacar. Encara que estigués en la seva casa. El guió se semblava molt al de fa una setmana en el Camp Nou i aquesta tònica es va allargar durant deu minuts que van anar de clar color blaugrana.

Però el partit se li va torçar al Barça quan millor estava. Zambrotta, confós de tant pilotejar, es va saltar tots els cànons i va buidar una pilota perillosíssima de la pitjor manera: fluix i al centre. I allí estava el veterà Scholes per a acceptar el regal i treure's del barret una canonada a l’esquadra dreta de Valdés (1-0, 13').

El gol va ser tot un cop baix per al Barça. Solament Messi semblava tenir suficient espurna per a crear perill davant un Manchester que es va créixer amb el gol. L'avís més clar ho va donar Park que va rematar creuat un bon centre de Cristiano Ronaldo. La bimba va sortir llepant el pal (20'). I una vegada més es va provar que a aquest Barça li costa refer-se.

Quan va cedir l’acorralament dels diables vermells, els 'petits' del Barça van reprendre el control de l'assumpte. Sobre la mitja hora, Iniesta va cedir a Eto'o i aquest a Deco perquè el portuguès, qui més xutà a la primera part, disparés amb intenció buscant l'esquadra esquerra de Van der Sar (33').

La jugada reanimà al Barça i el portuguès gairebé empata tres minuts més tard en un altre tret enganxat al pal dret de la porteria del Manchester. Eren minuts de domini blaugrana. Messi va veure la fragilitat de Van der Sar jugant amb els peus i va aprofitar un buit fallit per a cedir a Eto'o però el camerunès, molt apagat tota la nit, no va arribar a rematar per poc (37'). La sequera golejadora del Barça és massa profunda.

Abans del descans, a punt va estar el ManU de deixar l'eliminatòria sentenciada. Va ser gràcies a un gran centre de Park, molt actiu tot el partit, que Nani va rematar de cap avançant-se a la defensa. Per sort per al Barça la pilota va sortir fora per centímetres (40').

ADÈU SOMNI, ADÈU MOSCU

El Barça perdia però sabia que hi havia partit i, el més important, que hi havia eliminatòria. Un gol encara classificava als de Rijkaard i amb aquesta idea van sortir a buscar l'empat. El Manchester, més confiat, més fresc, més crescut, va acceptar el duel i el partit es va convertir en un anar i venir d'ocasions.

Cristiano Ronaldo va llençar bicicletes per a buscar-li les pessigolles a un accelerat Zambrotta, mentre Tévez els feia un embolic als centrals baixant a buscar el pilota entre línies, pressionant, incordiando. De l'argentí va ser l'ocasió més clara en la represa. Un pilota penjat al segon pal ho va pescar ell per a encañonar a Valdés. Però aquesta vegada el porter del Barça, bé col·locat, va poder buidar (56').

Pel Barça, Messi seguia sent el jugador més inspirat. Rijkaard va donar entrada a Henry per un dispers Iniesta per a donar-li més frescor i arguments a l'atac blaugrana (60'). Però la maniobra no va acabar de donar-li claredat a la davantera pel que l'holandès va decidir canviar a Bojan per un encara desdibuixat Eto'o (70').

Eren minuts de domini blaugrana. Però domini estèril, d'aquests que ve demostrant tota la temporada. Solament un centre de Xavi copejat per Henry al cos de Van der Sar (77') va dur una mica de perill en l'àrea dels anglesos.

Ferguson va donar entrada a Giggs i Fletcher per Nani i el golejador Scholes en una clara aposta per lligar la victòria. I li va sortir bé la jugada a l’estrateg escocès. La defensa es va tancar a pany i forrellat i ja ni Messi la va poder obrir.

El Barça ho va intentar, a la desesperada, però va ser incapaç de marcar. Quatre partits seguits duu l'equip quedant-se a zero. Un trist bagatge, impropi d'un finalista de res. I menys en un grup que va ser dissenyat per a guanyar, marcar gols i donar espectacle. I aquest Barça ni guanya, ni marca, ni dóna espectacle.

No va haver-hi més. El somni de la Champions, l'únic que quedava, es va acabar. Els jugadors es van anar capcots. Ara solament queda la trista realitat, una realitat que, vist el vist, és el pitjor dels malsons. A veure si algú desperta a aquest equip i de rebot, desperta a una afició que comença a estar massa acostumada a sofrir.