Articles aleatoris

dimecres, 24 d’abril del 2013

Una proposició indecent: viatjar, però si tens 1 milió d'euros per gastar

Ja hi ha compradors per l'oferta d'aquesta singularvolta al  món del Patrimoni de la Humanitat





La iniciativa, engegada el passat mes per Veryfirstto.com, un lloc web especialitzat en experiències a mesura, inclou en les seves despeses una donació de 10.000 lliures esterlines (11.746 euros) per a la Unesco i inclou visites a cadascun dels 962 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat.

El fundador de l'empresa, Marcel Knobil, ha explicat que aquests dos viatgers han expressat el seu ferm interès per convertir-se en els primers viatgers a embarcar-se en aquest viatge.
Per la seva banda, el comprador xinès que estudia actualment un doctorat ha assenyalat que haurà de finalitzar els seus estudis abans de començar el recorregut, mentre que l'empresari italià és a punt de reservar.

"Tenint en  molt en compte que algunes persones estan disposades a pagar per una o dues setmanes de vacances, el paquet ofereix una bona relació qualitat-preu. La major preocupació ha estat la quantitat de temps lliure necessari", ha destacat Knobil.   
font: expansion.com

dimarts, 16 d’abril del 2013

Un ascensor xinés, record Guinness, tres vegades

L'ascensor a l'aire lliure més alt del món: Bailong Elevator

Conegut popularment pels vilatans com l'Ascensor dels Cent Dracs, Bailong Elevator es tracta d'un ascensor únic en el seu estil que ha marcat tres rècords mundials en el Llibre Guinness. Situat en el vessant d'una muntanya rocosa a la regió de Wulingyuan, a la província d'Hunan (Xina), s'eleva a una altura de 330 metres oferint als turistes l'oportunitat d'obtenir una meravellosa vista des del punt més alt del lloc d'una forma molt més còmoda i ràpida.
Aquest projecte, amb un pressupost de 120 milions de iuans, aproximadament uns 15 milions d'euros, va ser iniciat en 1999 i finalitzat amb èxit en 2002. La seva construcció va tenir nombroses dificultats no només tècniques per als enginyers xinesos, sinó també polítiques, donada la pressió de nombrosos grups ecologistes i ciutadans del lloc els qui s'oposaven a l'execució d'aquestes obres per trobar-se en un espai protegit, designat oficialment com a Patrimoni de la Humanitat.
Bailong Elevator
Bailong Elevatar
Malgrat els cinc milions de visitants que acull la zona anualment, la construcció d'aquest inusual ascensor va poder desenvolupar-se sense interrompre les activitats turístiques, executant l'excavació dels conductes i pous en una zona estratègicament triada formada principalment per arenisca de quars. Una vegada aacabada, aquesta obra d'enginyeria no va obtenir un, sinó tres premis en el Llibre Guinness dels Rècords. El primer, per ser l'ascensor més alt d'exposició a l'aire lliure del món, el segon per ser l'ascensor turístic de dos pisos més alt del món i el tercer, per ser l'ascensor més ràpid amb major càrrega de passatgers del món
Font i imatges: fierasdelaingenieria.com


Bailong ElevatorBailong Elevatar 
font i imatges: fierasdelaingenieria.com
IMPRESSIONANT, OI?

I com sempre, aquí teniu un video per corroborar les imatges



dilluns, 15 d’abril del 2013

Heu vist vaixells diminuts dins una ampolla, però heu vist mai un jardí en miniatura?

No solament delicats vaixells diminuts, la naturalesa també pot ser embotellada i no ens referim a posar aigua mineral en flascons de vidre. David Latimer va plantar un jardí en 1960 dins d'una ampolla de quasi 40 litres  i solament l'ha regat un cop en la seva vida. El jardí s'autoalimenta a través de fotosíntesi i ha de ser regat una vegada cada 53 anys, per la qual cosa fa 40 anys que no es destapa.

Existeixen persones a les quals se'ls moren fins als cactus per mandra i oblit, però David Latimer és un geni «verd». El jardí dins d'una ampolla ha creat el seu propi ecosistema en miniatura malgrat estar aïllat del món exterior. El jardiner en qüestió afirma que mai ha podat aquest jardí, per la qual cosa sembla haver crescut fins al màxim possible que li dóna l'ampolla de 37,8 litres. La NASA s'ha interessat també en aquest tipus de projectes perquè podria servir com a prototips per omplir de flora l'espai.

Com explica el Daily Mail, els jardins dins d'una ampolla funcionen correctament perquè el seu espai segellat crea un ecosistema totalment autosuficient en el qual les plantes poden sobreviure mitjançant la fotosíntesi per reciclar els nutrients. L'únic contacte que hi ha amb l'ambient és la llum que ingressa a través del vidre de l'ampolla, la qual cosa li dóna energia a les plantes com perquè s'autoalimenten. La mecànica és simple. L'aigua de l'ampolla és presa per les arrels i s'allibera en l'aire durant la transpiració, que es condensa i torna al fons de l'ampolla i retroalimentació a les arrels.

El cicle s'esgota cada 50 anys, i per això és que cal regalar-les solament una vegada en la vida. De nit, la planta respira cel·lularment i aprofita els nutrients emmagatzemats. També usa la respiració cel·lular per descompondre el material llançat per la planta i els seus bacteris s'encarreguen dels processos de reciclat de l'oxigen i diòxid de carboni, reutilitzant tot com si d'un petit exemple de l'ecosistema es tractés.
Com fer el teu


La idea d'un jardí d'ampolla és la de crear un microcosmos. Ha de tenir el seu propi hàbitat especial i ha de requerir poc manteniment. Per començar has de seleccionar un recipient de vidre de grandària considerable i amb un coll gruixut com per poder manipular amb facilitat. Fins i tot pots usar una peixera. Després necessites una mica de compost, unes capes de sorra gruixuda, sorra fina i còdols, completant amb les plantes sobre ells. La Tradescantia és l'espècie triada per a aquest jardí, així que en vistes de la seva eficiència, aquesta podria ser una bona selecció. Després de plantar-les, una lleu capa de grava i un reg acurat ja conclourà la primera i fonamental fase. Posa el recipient en un lloc on pugui rebre llum solar o uns bons focus de llum artificial i ja. Més tard hauràs de cuidar-la d'a prop i verificar que el procés d'alimentació s'estigui donant correctament. Vas pel bon camí per tenir un jardí de 53 anys.

dijous, 4 d’abril del 2013

L'Aplec de Foix 2013


Tot i que l'Aplec de Foix d'enguany ja s'ha celebrat i ha tingut unes connotacions festives, com pot ser celebrar 25 anys, que avui s'escauen, he cregut oportú fer aquest apunt sobre el que va passar aquest passat Dilluns de Pasqua, dalt el Santuari de Foix




Un any més, quan arriba el Dilluns de Pasqua, el santuari de Foix és l’eix central d’un aplec  on s’arrepleguen moltes famílies per compartir una jornada de bona germanor i assistir a la missa en llaor de la patrona del Penedès, Santa Maria de Foix.
Enguany, no ha estat una excepció i altra vegada els voltants del santuari han congregat una bona multitud de famílies amb ocasió de la celebració del tradicional Aplec de Foix.
Tot i que els condicionants meteorològics  d’enguany no eren gaire esperançadors, ja que preveien que plouria, no va ser així. El matí es va llevar un xic rúfol, però poc a poc va fer acte de presència, un sol ben radiant, acompanyat , això sí d’un vent força molest, però aquest condicionant no va ser un impediment perquè la paella d’arròs es pogués fer i la gent  gaudís d’aquest aplec.
Fa ja vint-i-cinc anys que el santuari de Foix es va restaurar i per aquest fet, l’Associació Cívica del santuari de Santa Maria de Foix va convidar al president de la Diputació, Salvador Esteve Figueras , com també al bisbe de Sant Feliu, monsenyor Agustí Cortés, que va presidir la missa del migdia junt a mossèn Miquel Raventós i altres sacerdots de la comarca, com és costum.
La festa va començar amb la pujada a peu al santuari de Foix i després de la missa, hi havia preparada una paella per a 400 persones, a càrrec del restaurador local, Pere Torrents  i el seu equip de col·laboradors, després de dinar, gresca i rifa d’una monumental mona.
També va ser present, l’arquitecte que va iniciar el projecte de restauració del santuari, Rafael Vila, així com el fill de l’escultor  Emili Colom que va fer la imatge de la Mare de Déu  que actualment es venerada,  a banda de l’equip de govern de l’Ajuntament, encapçalat pel seu Alcalde, Jaume Brichs, també ens van acompanyar entre altres, el diputat provincial de Turisme, Ramon Riera, batlle de Torrelavit.
En el decurs de la missa es va llegir com s’havia fet el procés per poder restaurar el santuari i també van fer diversos parlaments, entre ells, el  del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve,  que va deixar palesa la feina i l’esforç de tots els que d’una o altra forma han contribuït, perquè el santuari de Foix sigui un punt de referència, per la seva privilegiada situació i pel significat que té per tot el Penedès i que era tot un orgull per la Diputació haver pogut treballar fa 25 anys  essent sensible a la demanda d'ajuda, refermant un cop més, la postura de la Diputació d'estar al servei dels  pobles  en aquest projecte de restauració a fi de vetllar pel patrimoni històric recuperat i que felicitava a l’associació que té cura del santuari per la feina i dedicació que hi ha esmerçat.
Com sempre la missa va acabar amb el cant dels Goigs i la veneració a la Verge de Foix, a continuació, totes les autoritats presents van signar en el Llibre d’Honor del santuari on van deixar reflectides les seves impressions.

25 anys de la restauració del Santuari de Foix (4-4-1988)

Començo aquest article del vint-i-cinquè aniversari de la restauració de Foix, amb el text que es va posar en el llibre "Retalls i curiositats de Torrelles de Foix", del qual sóc autor junt a A.Parellada i J.Güell, per tal de fer una acurada introducció a l'esdeveniment.


" L'any 1978, un grup de veïns i veïnes de Torrelles,va iniciar a nivell popular la restauració del Santuari de Foix; aquest grup va autoanomenar-se "Amics de Foix" i tots ells, moguts per l'afany i la bona voluntat van contribuir amb el seu treball desinteressat, a recuperar Foix. Van aconseguir restablir el tradicional Aplec, després de molts anys de no celebrar-se a Foix, ja que es celebrava als Giberts.
Una voluntat fèrria i sense cap ànim de lucre va permetre a aquest grup de persones altruistes -mercès a la campanya "Salvem Foix"- recaptar una sèrie de diners per poder endagar la desitjada restauració del Santuari. Per això, el 29 de juny de 1982, la Diputació de Barcelona va aprovar el projecte de restauració del Santuari de Santa Maria de Foix, i, el 13 d'octubre del mateix any va signar-se la documentació.
El 4 d'abril de 1988, fou una data memorable en la història de Torrelles, ja que amb la presència d'autoritats de la Diputació i de l'Ajuntament de Torrelles de Foix i amb l'assistència del Cardenal Jubany es va posar la Verge al cambril i tot seguit va consagrar-se l'altar en un acte solemne on van participar tots els mossens de la comarca i tot seguit s'hi va celebrar la missa".


Tot i que en l'Aplec d'aquest any es fes esment, avui és exactament la data del seu aniversari. En el decurs de l'Aplec es va llegir aquest manifest, he posat els noms i cognoms, tal com està redactat, però considero que sempre hi pot mancar algun nom i no m'agradaria que això passés.

Foix-2.jpg


                                                               Algunes imatges de l'Aplec d'enguany



25 anys de la restauració del santuari de Foix

Aquesta restauració que avui celebrem el seu 25è aniversari va ser embastada el 1976 després que el Centre Excursionista del Penedès decidís fer una missa del gall al nostre santuari, tothora que tenia el costum de fer una missa del gall en un indret de muntanya que tingués església i amb tot, mossèn Tutusaus al capdavant de l’agrupació muntanyenca es decantà per celebrar aquest mateix any, la missa del gall a Foix.

Fruit de tot aquest enrenou, un petit grup de torrellencs es va posar a treballar de valent, perquè la gent pogués arribar fins dalt del santuari, clavant diversos cartells com “benvinguts a Foix, respecteu el santuari” i altres per promocionar la missa i establint una relació cordial amb el CEP a fi de prestar ajuda i col·laboració en la preparació de la missa que va tenir una molt bona acceptació i un èxit aclaparador.

Després del període de festes nadalenques i vist l’entusiasme dels col·laboradors en organitzar la missa es va fer una reunió en el marc del Casal Torrellenc entre l’Ajuntament, Centre excursionista i voluntaris de la missa del gall on el batlle del moment, Emili Pardo, ens va mostrar una proposta del diputat provincial, Josep Pallerola per tal de fer realitat una restauració de Foix. Eren temps de canvi, però tot i així, empesos per l’ànim un grup de persones van posar fil a l’agulla i van començar la campanya “Salvem Foix”. I, mans a l’obra i mai millor dit, cada diumenge voluntaris pujaven fins a Foix per fer de manobres amb l’assessorament de  diversos paletes, com Mariano Marteles Crespo, Estanislau Ferrater Gabarra, Salvador Vallès Collado, Antoni Ferrer Crusat i Pere Torrents, per part del Centre excursionista, tots ells coordinaven les tasques diferents diumenges i la resta de voluntaris: Jaume Pujades Bordes, Lluís Canals Gili, , Matilde Carbó Vallès, Manel Cervera i Gallemí, Josep Escofet Galimany, Teresa Llop Sogas, Joan Domènech Artiga, Albert Parellada Guixens, Francesc Carbó Rosell, Rosa Bartrolí Torrents, Pilar Bartrolí Torrents, Antoni Segura Gallego, Magí Ferrer Costa, i també gràcies a l’aportació econòmica de diversos torrellencs, aquest projecte de restauració fos una realitat a curt termini i començant per l’aixecament de 3 m. del costat del santuari a fi de salvar l’arcada de punt d’ametlla de l’església, que es feia difícil d’arranjar. Vistes les dificultats amb què ens topàvem, tant mossèn Bartomeu Elías, com Julià Altet, van establir contacte amb un jove arquitecte, Rafael Vila per fer un nou projecte de restauració i aquest el presentà a la Diputació presidida pel senyor Antoni Dalmau i com a responsable de Patrimoni, el també arquitecte, Antoni González, amic personal del jove impulsor del projecte. Un cop acceptat el projecte, s’inicien les obres de restauració per un espai de cinc anys i arriba el 4 d’abril de 1988, data en què essent alcalde, Joan Torrents es procedeix a beneir les obres de restauració i consagració de l’altar per part del cardenal Narcís Jubany i també de la benedicció de la imatge de la verge de Foix, obra de l’artista Emili Colom. 

Des d’aquell 4 d’abril, han transcorregut 25 anys i el santuari continua viu mercès a la col·laboració de voluntariat i motivació per tal de mantenir aquesta flama d’orgull que empara la verge patrona del Penedès i que al llarg de la seva història, sempre ha tingut un ressò especial per a qualsevol generació; han passat moltes persones i el record sempre perdurarà, de ben segur entre tots nosaltres, perquè la marededéu sempre ens estendrà la seva mà i ens acollirà en el seu cor ple de bondat i humanitat. 
 

dilluns, 1 d’abril del 2013

L'any 1938, ja existien els mòbils? segons una fotografia sembla que fos així



El misteri sobre com una dona podria haver estat filmada mentre sostenia un telèfon mòbil el 1938 sembla haver estat finalment resolt.

Imatges en blanc i negre d'una jove parlant en un telèfon sense fil - que es creu van ser capturades en una fàbrica a Estats Units en els anys 30 - han estat vistes més de 300,000 vegades en Youtube.

Teòrics de la conspiració han elogiat el clip com a prova del viatge en el temps, citant-ho al costat d'altres instàncies de films antics que semblen mostrar objectes tecnològics moderns existents abans de la seva invenció.

Però ara, un usuari de YouTube assegura que la dona en el clip de vídeo és la seva besàvia.

L'usuari assegura que la dona està utilitzant un mòbil, però que es tracta d'un prototip desenvolupat abans de la Segona guerra Mundial per una fàbrica de comunicacions a Leominster, Massachusetts.

El breu vídeo, titulat "The Estafi Traveler in 1938 film" mostra a una dona jove, vestida amb un elegant vestit de l'època, caminant al costat d'un grup de persones que també estan vestides amb vestits d'aquell temps.

Ella sembla estar parlant molt animada en un dispositiu portàtil per a l'orella. Després ho baixa. Conforme baixa el braç, es pot apreciar que l'objecte té la mateixa grandària i forma que un telèfon modern.

El vídeo indica que va ser filmat en una fàbrica del gegant industrial nord-americà Dupont.

Va ser publicat en línia fa un any i ha estat àmpliament difós per diversos blogs a la web.

Però en els últims dies un usuari anomenat ’planetcheck’ va assegurar haver resolt el misteri.

’Planetcheck’ va dir que la senyora que apareix en el vídeo és la seva besàvia Gertrude Jones.

El primer mòbil a la venda va ser el DynaTAC 8000x, comercialitzat més de 40 anys després.

"Ella tenia 17 anys d'edat. Li vaig preguntar sobre aquest vídeo i ho recorda clarament. Ella assegura que Dupont tenia una secció de comunicacions telefòniques a la fàbrica.

"Ells estaven experimentant amb telèfons sense fils. Gertrude i cinc dones més van rebre aquests telèfons sense fils per provar-los durant una setmana".

’Gertrude està parlant amb un dels científics que sostenen un altre telèfon sense fil, que està a la seva dreta mentre ella camina.’

Fins ara no hi ha hagut cap verificació independent del comentari de ’planetcheck’, però un altre usuari de YouTube assegura que coneix a algú que treballava a la fàbrica i s'ha compromès a investigar l'assumpte.

El centre del misteri és Leominster, Massachusetts, on van filmar a la dona sortint de l'edifici Dupont.

El clip de 1938 és la segona peça de material d'arxiu que mostra un telèfon mòbil abans que aquests dispositius fossin inventats.
L'any 2010, un extracte d'una pel·lícula de Charlie Chaplin de 1928 va sortir a la llum. En aquesta apareix una dona que pel que sembla sosté un telèfon mòbil, la qual cosa va provocar especulacions que ella havia viatjat en el temps.

Altres exemples que molts creuen que demostren l'existència del viatge en el temps són els al·legats que arqueòlegs van desenterrar a Xina una petita peça de metall en una antiga tomba a la regió de Shangsi que és rèplica exacta de la rellotgeria suïssa moderna, congelada en les 10:06 hores. (Daily Mail)

    

dijous, 14 de març del 2013

Amb prou feines 0,75 mil·limetres s'ha editat un llibre de 22 pàgines

L'editorial japonesa Toppan Printing ha publicat el llibre més petit del món, de prou feines 0,75 mil·límetres, que ha aconseguit desenvolupar gràcies a una tecnologia ultrafina d'impressió, va informar la companyia en un comunicat.

L'empresa nipona registrarà el document, de 22 pàgines, en el llibre Guinness dels Rècord com el més petit del món, en haver aconseguit reduir els 0,9 mil·límetres de l'obra "El Camaleó", del dramaturg Antón Chéjov, publicat a Sibèria el 1996 i que ostenta actualment aquest assoliment.

L'exemplar de l'editorial nipona, titulat "Flors de les quatre estacions", és un compendio d'il·lustracions de la flora de l'arxipèlag, amb exemples com els seus famosos cirerers o pruneres, i amb el nom de cadascun d'ells escrit en els diversos alfabets de la llengua japonesa.

El llibre, que sense l'ús d'una lupa amb prou feines es pot llegir, s'exposa en el museu que explica l'editorial al cèntric barri Bunkyo de la ciutat de Tòquio.

L'empresa a més ha posat a la venda l'exemplar, que es comercialitza juntament amb una lupa i una edició del llibre ampliada, a un preu de 29.400 iens (una mica més de 235 euros o 305 dòlars).

Mentre, el document rus compta amb 30 pàgines d'onze línies cadascuna i il·lustracions en tres colors diferents, segons l'organització del Guinness dels Rècord.

Igual que l'exemplar japonès, els editors siberians van posar a la venda 100 edicions limitades de l'obra que venien a un preu (en 1996) de 500 dòlars (uns 384 euros).

EFE

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats